La veritat és que se’m fa complicat projectar la setmana perquè cada dia és diferent, depèn de l’agenda professional. La meva feina és una manera de viure. Sempre hi ha reunions, trobades, lectures de documents, expedients, propostes... Els dilluns tenim reunió amb l’equip de Cultura del Consell: repassam agenda i perfilam projectes. No només faig feina de despatx, també particip en jornades que es fan, taules rodones, activitats, inauguracions, visites guiades...

Als matins tenc una rutina bastant definida. Si no he d’anar a Palma, m’aixec a les 7 h. Només berén d’un cafè americà, ja que faig dejuni intermitent. Ho havia deixat uns mesos, però ho he recuperat. Després trec el ca a passejar; és la primera cosa que el dia em demana. Aprofit per parlar amb el meu home i el meu fill abans que se’n vagi a escola i, a partir d’aquí, em pos a fer feina. Som diputat al Parlament, però quan estic a Formentera s’ha de revisar la premsa, escoltar les ràdios locals i estar atent a l’actualitat de l’illa. A banda d’això, sempre hi ha actes, reunions, presentacions... i treballar amb l’equip de govern del Consell insular.

Entre setmana el despertador sona sempre a les 6.30 h. M’agrada tenir temps pel matí i fer-ho tot a poc a poc, ja que sé que després tot s’accelera. Només prenc un cafè fins que arrib a Palau Reial a les 8.30 h, que faig el segon. En el trajecte que faig conduint des d’Alaró escolt música clàssica, sobretot del Barroc: Bach és el meu compositor favorit. Dilluns tenc diferents reunions internes pel matí, i l’horabaixa ens reunirem a la delegació del Consell i del Fons mallorquí que va anar a Nicaragua a supervisar projectes de cooperació.

Com que fa un parell d’anys que faig feina, sobretot, els capvespres, m’he acostumat a dormir fins devers les 9 h. Berén d’un cafè amb llet i pa amb oli, i sempre encenc la ràdio per posar-me al dia de les notícies. A part de conduir Entusiastes a IB3, som cap de redacció a la revista Cent per cent de Manacor, així que els dilluns i dimarts, als matins, els dedicam a repartir temes i pàgines, concretar els col·laboradors de la setmana... perquè tancam la publicació els dimecres. Aquesta setmana hauré de treure algun moment per preparar-me l’entrevista que faré a Elvira Sastre en el marc del Festival de Literatura Expandida Magaluf (FLEM) dissabte, dia 1 d’octubre.

Els matins berén amb els nins a ca nostra. Aquesta menjada és molt important per a nosaltres: fruita, iogurt, fruits secs... Jo faig un cafè amb llet i els meus fills, un ColaCao. Pels meus horaris, els berenars han de ser forts, perquè mai sé quan dinaré, tot i que sol ser cap a les 17 h. Ara que els nins han començat les classes, m’aixec a les 7.30 h per acompanyar-los a l’escola. Els dilluns, que és el dia de descans al restaurant, tenc el matí buit i aprofit per mirar revistes de cuina, agafar idees i preparar receptes noves. Llavors, sempre faig el dinar a ca nostra, ja que és l’únic dia que hi puc ser. Ara bé, cuin coses molt senzilles, perquè arrossec un cansament físic i mental gros. En tot cas, el capvespre és sagrat estar amb la meva família.

Dilluns tenc el matí lliure, però faré una entrevista amb un mitjà a les 10.30 hores. Després tenc torn d’horabaixa a la llibreria. El mes d’agost vaig començar a treballar a Rata Corner. La veritat és que em feia molta il·lusió tenir una rutina. Aquesta feina és un poc més mecànica, però em continua alimentant les inquietuds i està relacionada amb allò que m’agrada. Per mi, cada setmana és una fantasia diferent. Mai som a ca meva els mateixos dies de la setmana. Marala no és només fer bolos i viatjar. Ja sé que hi ha molta gent que s’apuntaria a aquesta festa, però em falta estructura. Per això, encara que a Rata Corner hagin de fer un tetris increïble, fer feina allà m’ajuda a estructurar el cap. Necessitava aquest complement.

El dia comença sempre el dia anterior, quan revís l’agenda. Dins el llit, mai hi som gaires hores, perquè dorm poc. Solc ficar-me al llit entre la una i les dues de la nit, i a les 7.30 h ja estic dret; no som de quedar dins el llit gaire estona, tot d’una me’n vaig a fer el berenar. Sempre faig un cafè amb llet i un suc de taronja i la fruita que tingui per casa: m’agrada combinar la taronja amb plàtan, poma o pastanagó, tot allò que em pugui aportar energia. Mentre berén, mir la premsa i, abans de sortir de casa, em pas per aigua.

Des de fa temps tenc una vida bastant monòtona: de dibuixar i de falta d’horari. El confinament em va canviar els hàbits i ja no distingesc entre el dia i la nit. Som el paradigma de l’autònom desordenat, però a aquest desordre m’hi he acostumat perquè és una característica o un defecte meu. De vegades faig feina als vespres, d’altres a l’horabaixa o al matí, però m’agrada molt més l’horabaixa, el trob un moment més amable. En general, em guii per objectius que em marquen els altres. Quan tenc un encàrrec, m’he d’organitzar més.

El meu dia a dia comença normalment entre les 8 i les 8.30 h. Tampoc m’agrada fer molt tard, així que despertar-me no em costa gens. Ara als matins no berén, ja que fa un temps que m’he apuntat a la moda del dejuni intermitent per temes de salut. El que faig és només dinar i sopar, i fins a l’endemà no torn a menjar. La veritat és que, des que m’hi he posat, em sent molt millor.

La meva vida és com la de molts alts càrrecs: bastant feixuga. Reconec que som molt organitzat i la meva setmana sol anar sempre més o manco igual. Faig esport cada matí de dilluns a dissabte, entre les 6.30 h i les 8 h, perquè som corredor de muntanya amateur i això requereix una certa consistència. Concretament, els dilluns, dimecres i divendres vaig al gimnàs per reforçar; mentre que els dimarts, dijous i dissabtes vaig a córrer. Faig entre 40 i 50 quilòmetres a la setmana.

Cada setmana pot ser molt diferent, però tenc rutines molt marcades. Per exemple, com que vivim a foravila i tenim mandariners i tarongers, sempre faig un suc per començar el dia. En qüestió de feina, els horaris també varien perquè som actor, però per sort hi ha moltes feines que puc fer des de casa, perquè també som filòleg i faig de corrector i traductor, i de guionista. Així, a l’hivern, sempre tenc la xemeneia encesa i, després de dur el nin a escola, m’hi pos directament; en canvi, ja cap a la primavera i l’estiu, procur tenir una zona preparada defora, per estar tranquil.

Aquesta setmana començ vacances i la veritat és que les agaf amb moltes ganes. De fet, ens instal·larem amb el meu home i els meus dos fills a Pollença. Són les festes de la patrona i tenc una part de la família que és pollencina. Sempre que podem, hi partim escapats. Des que era petita que aquestes són unes festes molt especials per a mi. Sempre m’he vestit de cristiana, però els meus nins, que tenen 7 i 9 anys, es vesteixen de moros des de ben ben petits.

Cada setmana és diferent, perquè depèn dels recitals que tengui i dels viatges que hagi de fer. No tenc una feina continuada, en un lloc concret, ni unes vacances per al mes d’agost. La vida que duc és així, tenc lliure uns dies i d’altres molt ocupats. Però aquesta setmana estarà dedicada al meu proper recital, Saba de Terrer, homenatge al pare Ginard. Serà el divendres 29 de juliol, dins el cicle de Nits a la Fresca de l’Ajuntament d’Andratx. Es farà a la terrassa Barba Rossa, al Castell de Son Mas. Aquests dies dedicaré dues o tres hores a preparar-lo. És un repertori diferent, amb cançons lligades al pare Ginard de tota mena, que forma part de la música popular tradicional de les Illes.A més, m’hi acompanyaran els músics Dani Espasa i Borja Penalva.

El despertador sempre el pos a les 7.30h del matí, i quan sona baix d’un bot del llit perquè així és millor. Després, cap a la dutxa directa, que és el primer que necessit. Realment no em costa molt aixecar-me, tot i que, per la feina, amb el ritme que duim, hi ha dies que a les 22 h encara estam treballant, però sempre vull tenir la mitja hora abans d’anar-me’n a dormir per desconnectar. Amb el berenar potser sigui un poc avorrida, sempre faig el mateix: pa amb oli, tomàtiga i un cafè amb llet, un berenar molt comú a les Balears –tot i que algun diumenge cau una ensaïmada.

Me’n vaig a jeure tard, entre la una i les dues, i m’aixec prest, cap a les 6.30 o les 7 h. Quatre o cinc hores és la meva durada habitual del son, i la veritat és que em basta. Quan m’aixec, prepar cafè, suc de taronja i cereals. Som el primer que s’aixeca i ho prepar jo. Em serveix bastant per encarar el dia: prepar la cafetera, faig els estiraments mentre esper el cafè...

Habitualment, em despert a les 7.30 hores. Procur berenar una mica bé per tenir reserves tot el matí, de pa amb oli, un poc de fruita i suc. Aquest sol ser el meu ritual del matí. Després, arrib devers les 9.30 hores a la llibreria, a Embat.

La meva vida és ara mateix l’oposat a una rutina. No m’aixec a la mateixa casa més de tres dies seguits. Com que em moc molt per feina, sempre som aquí i allà. Per exemple, si tenc un ‘bolo’ a Girona, ja m’aixec a casa d’uns amics. Som absolutament nòmada. Ara estic a la recerca d’una rutina que em pugui aplicar a qualsevol lloc del món per sentir-me a casa. De moment, no puc afirmar que l’hagi trobada, però el que més m’ajuda dins aquest caos és cuinar. Allà on vaig necessit cuinar a la casa que sigui. A banda d’això, escriure també m’ajuda a centrar-me molt. Sempre procur dur una llibreta damunt i aprofit quan estic, per exemple, a l’aeroport.

Cada dia em despert entre les 6.45 i les 7. Hi ha dies que vaig a la universitat, d’altres tenc reunions protocol·làries i, si no, vaig directament a l’IES Antoni Maura. El berenar depèn si el faig a casa o fora. Això sí, sempre faig un cafè amb llet, i si menj alguna cosa sol ser mig panet de pernil i formatge. 

Som una persona de començar el dia amb tranquil·litat. Cada dia m’aixec a les 7 h, encara que els caps de setmana som una mica més flexible. El primer que faig és anar a passejar en Boston una estona. Després, la meva parella i jo berenam junts. M’agreada berenar bé, perquè fa falta començar el dia amb energia: cafè amb llet, pa amb coses, un poc de fruita... El berenar del matí és un moment de tranquil·litat, i així podem arribar amb força a la feina.

No tenc cap setmana ni dia igual i precisament per això m’agrada molt la meva vida, perquè m’agrada el trui.