Ha estat, sense cap mena de dubtes, el gran revulsiu comercial de Seat durant l'últim quart de segle. El León ha celebrat enguany el seu 25è aniversari en plena forma, convertit en un dels principals puntals de la marca catalana. Presentat en societat el mes d’octubre de l’any 1999 –ara fa exactament un quart de segle– al Saló de Frankfurt, el León va néixer per convertir-se en el referent de la marca del Baix Llobregat en el segment C, corresponent als vehicles compactes.

Ha estat un anunci formal del govern japonès: Nissan i Honda ja negocien els detalls per a la fusió de les dues companyies, un moviment amb què es crearia el tercer fabricant de vehicles del món per vendes, només per darrere del també nipó Toyota i del grup Volkswagen. Mitsubitshi també formaria part d’aquest nou gegant de l’automoció.

Terratrèmol a Volkswagen. La presidenta del comitè d'empresa de la companyia, Daniela Cavallo, ha explicat aquest dilluns que el fabricant d'automòbils planeja tancar almenys tres fàbriques a Alemanya i reduir la mida de la resta, cosa que portarà l'empresa a acomiadar desenes de milers de persones. L'anunci arriba en un context complicat per a la indústria automobilística europea, per la fluixa demanda en el Vell Continent –sobretot de cotxes elèctrics– i per l'entrada amb força dels competidors asiàtics. Aquest escenari ha motivat una dura política d'aranzels de la Unió Europea que també impacta als cotxes de marques europees fabricats al gegant asiàtic.

Toyota no en té prou amb anar sobre rodes. I això que fa temps que és la marca de cotxes més venuda a Espanya i a tot el món. El fabricant japonès ha dit recentment que invertirà 500 milions de dòlars –453 milions d'euros– i augmentarà la seva participació a Joby Aviation, una empresa emergent de taxis aeris que pretén llançar serveis comercials l'any vinent.

Les autoritats japoneses han entrat aquest dimarts a la seu central de Toyota, a la prefectura de Aichi (Japó), en el marc d'una investigació del govern del país que també afecta companyies com Mazda, Yamaha, Honda i Suzuki, per presumptes irregularitats en la certificació de vehicles.

MG és una marca de cotxes anglesa, amb seu a Birmingham, fundada l’any 1924, però que va passar per moments econòmics complexos després de la Segona Guerra Mundial, fins al punt de ser absorbida per BMC (British Motor Corporation) l’any 1952. MG (acrònim de Morris Garage) mai va acabar de remuntar el vol, i a inicis dels anys 60 del segle passat va ser comprada per Jaguar, formant un gran grup de fabricants automobilístics anomenat MG Rover que va fer fallida durant els anys 90, passant a integrar-se fins del grup BMW a finals del segle passat.

El dia 13 de març d'aquest any va morir al municipi de Rivoli el dissenyador de cotxes Marcello Gandini, pare d'algunes de les creacions més mítiques de la marca Lamborghini. Nascut a Torí el dia 26 d'agost de 1938, Gandini va iniciar la seva trajectòria a l'empresa Bertone, en la qual va dissenyar un dels esportius més emblemàtics de la marca italiana: el Lamborghini Miura. Però aquest no va ser l'únic vehicle memorable que va sortir del seu llapis, ja que en aquest mateix departament de disseny (on va entrar substituint Giorgetto Guigiaro, un altre nom il·lustre de l'automòbil) va dibuixar els que més endavant serien els Lamborghini Countach, el Lancia Stratos o el Ferrari 308 GT4.

Hi ha una nova línia de conflicte econòmic, encara en estat embrionari, entre les dues superpotències mundials. Té a veure amb la carrera mundial per emmagatzemar l'energia neta necessària per impulsar la transició verda i amb una empresa xinesa força desconeguda: CATL, el fabricant de bateries per a vehicles elèctrics més gran del món.

El cotxe electrificat és la punta de llança de la indústria de l’automoció xinesa per assaltar la resta dels mercats mundials. Una dada ho fa palès: l’últim trimestre del 2023, la xinesa BYD va prendre el primer lloc del podi de vendes de cotxes elèctrics a la totpoderosa Tesla d’Elon Musk. La marca amb seu a Shenzhen va matricular el quart trimestre de l’any passat 526.409 unitats 100% elèctriques. Tesla en va matricular 484.507 a tot el món.

De tant en tant, en el món dels fabricants d’automòbils, apareix algú capaç de trencar paradigmes i constituir-se en un punt i a part d’aquesta indústria. Avui dia tothom coneix Elon Musk, el propietari singularíssim de Tesla, la marca de turismes cent per cent elèctrics, que des de Texas intenta inundar el planeta amb els seus models. Més enrere en el temps podem recordar a Lee Iacocca, factòtum de la Ford Motor Company durant dècades i, per descomptat, al gran pioner de la fabricació de cotxes mitjançant treball en cadena, el llegendari Henry Ford.

Elon Musk, primer executiu de l’empresa de cotxes elèctrics Tesla, és un enemic reconegut dels sindicats. A les fàbriques de Tesla, els treballadors han denunciat en diversos casos les coaccions i els acomiadaments que han patit després dels intents d’organitzar-se en accions sindicals. Cap dels 127.000 treballadors de Tesla, l’empresa que fabrica els models de cotxes 100% elèctrics més venuts a tot el món, està cobert amb un conveni col·lectiu, un fet que ha donat a Musk la fama de ser molt poc amic dels sindicalistes.

Per aquestes pàgines han circulat –mai millor dit– personatges cabdals de l’automoció catalana, com Arturo Elizalde Rouvier (1871-1925), que fabricava cotxes de luxe al bell mig de l’Eixample, o Josep Maria Armangué Feliu (1890-1917), mort prematurament, però que tant ell com la seva família ens va deixar la marca David i molts altres fruits dolços dels quals gaudiríem en els temps posteriors. Però amb aquests dos personatges no acaba, ni de bon tros, la llista de pioners de l’automoció a Catalunya.

El president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha convertit aquest dimarts en el primer cap d'estat d'aquest país a sumar-se a un piquet de vaguistes. Biden s'ha desplaçat a Detroit –a l'estat de Michigan i considerada la capital nord-americana de l'automoció–, on ha donat suport públicament als treballadors aturats des del 15 de setembre.

"Si apliquem l'Euro 7, hauran de tancar fàbriques de cotxes". Així s'expressava fa uns pocs mesos el president de Seat i Cupra, i també de la patronal espanyola dels fabricants d'automòbils (Anfac), Wayne Griffiths. La decisió presa aquest dilluns pels Vint-i-set d'endarrerir aquesta norma ha donat aire als fabricants espanyols d'automòbils.

El Consell de la Unió Europea ha donat aquest dimarts el vistiplau definitiu a la nova llei europea que obligarà els estats membres a adoptar un conjunt de mesures per potenciar el consum de combustibles alternatius als fòssils, que són altament contaminants. A principis de mes, el Parlament Europeu també la va aprovar i, per tant, d'aquí a poc ja entrarà en vigor la nova normativa, que és una de les iniciatives ecologistes més ambicioses de la UE dels últims temps i serà d'obligat compliment per part dels estats membres. A continuació us n'expliquem alguns dels detalls principals.

El món de l'automoció està canviant a tota velocitat amb l'objectiu final d'aconseguir les zero emissions. Però malgrat que les institucions pressionin els fabricants per electrificar les gammes i les marques cada vegada ofereixin més opcions híbrides o elèctriques, no tots els països estan fent el canvi a la mateixa velocitat. I no cal marxar d'Europa per veure aquesta diferència, ja que fins i tot al Vell Continent es pot comprovar fàcilment que països com Noruega, Dinamarca, Suècia o Alemanya tenen una quota de mercat de vehicles elèctrics molt superior a la d'Espanya.

La Unió Europea feia molt de temps que preparava un escenari on l'any 2035 es prohibís la venda de vehicles de combustió, però quan la votació definitiva d'aquesta mesura era a punt de celebrar-se, Alemanya (juntament amb països com Itàlia, Polònia o la República Txeca) va demanar a Europa de fer una excepció per als vehicles de combustió que fessin servir combustible sintètic. En tractar-se d'un tipus de combustible neutre en emissions de CO2 (s'obté a partir de l'hidrogen i el CO2 de l'atmosfera i en la seva combustió les emissions compensen el que prèviament s'ha capturat), tècnicament no pot estar prohibit a partir de l'any 2035.

El mercat xinès d’automòbils, més gran que la suma dels de la UE i els EUA, s’està electrificant a un ritme accelerat. S’ha vist aquesta setmana a la fira del motor de Xangai, la més important del món del sector. A la Xina es venen ara més del 60% dels cotxes completament elèctrics de tot el món, i el 80% són de marques locals. A la fira ha quedat clara la voluntat del país de dominar completament el mercat interior de l’automoció elèctrica i ser-ne també un gran exportador, especialment cap als països del Sud-est Asiàtic; i no només de bateries i components, sinó també d'automòbils acabats, tot amb tecnologia pròpia. BYD, la principal marca xinesa, va demostrar la seva gran ambició al presentar fa uns dies a Barcelona tres models nous destinats a Europa.

La normativa sobre la prohibició de la venda de vehicles de motors de combustió el 2035 tirarà endavant tal com estava previst abans que Alemanya, després d'haver-la acordat amb la resta d'estats membres, decidís bloquejar-la a l'últim moment. Brussel·les va oferir a principis d'aquesta setmana el seu compromís per escrit que els cotxes de motor que funcionen amb combustibles sintètics quedaran exclosos de la nova llei de la Unió Europea, tal com demanava Berlín, i aquest dissabte el mateix vicepresident de la Comissió Europea per al Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, ha anunciat per Twitter que "han arribat a un acord" amb l'executiu germànic.

Després de quinze mesos de negociacions entre el Parlament Europeu i el Consell i molts estires-i-arronses entre els diferents membres, només quedava la firma final, que sol ser un pur tràmit que passa totalment desapercebut, perquè la Unió Europea aprovés la prohibició de vendre vehicles de combustió en territori comunitari a partir del 2035. A l'últim pas del procés legislatiu, però, Alemanya, que és l'estat membre amb la indústria automobilística més potent, ho ha encallat i ha posat una nova condició sobre la taula: que es continuï permetent fabricar motors que cremin combustibles sintètics de zero emissions contaminant.