La tortura és la destrucció intencional d'un ésser humà en mans d'un altre. Els mètodes utilitzats per infligir gran dolor i sofriment varien, però tots tenen el mateix objectiu: trencar la víctima, destruir-la com a persona i negar la seva condició humana.

Serafí Vives Servera tenia 31 anys el 17 d'agost de 1936, quan els franquistes el varen assassinar, juntament amb el seu pare –de 53 anys. Va deixar una dona i dos fills, de cinc i dos anys. Ell ha estat la primera víctima de Son Servera que s'ha identificat i els seus dos fills, que han pogut viure fins a trobar el seu pare, han decidit que l'enterraran juntament amb la seva dona qui, a més de quedar vídua amb dues criatures, va haver de patir la marginació i la profunda hostilitat que rebien els familiars de les víctimes, una tortura que es va perllongar durant anys després dels assassinats.

Les anàlisis de les restes localitzades a les fosses de Son Coletes, a Manacor, i de Sant Francesc Xavier, a Formentera, en el marc dels plans de fosses, han permès la identificació de sis noves víctimes. Es tracta del germà de l'activista comunista, també assassinada, Aurora Picornell, Gabriel Picornell, Serafí Vives Servera, Bartomeu Fornés Bordoy –tots ells a Manacor– i Antonio Sánchez Capilla, Francisco Delgado Machío i Manuel Gordillo Vega, a Formentera. Fins avui, a les Balears s'han identificat 67 víctimes de la repressió franquista.

En una de les parets de la Fàbrica Damm de Barcelona, a tocar d'on havia nascut i on vivia la Josefina Espinosa, una pintada de grans dimensions interrogava: "On és Andreu Nin?" Era als anys 40 i la Josefina, llavors una nena, topava cada dia amb aquella inscripció sense saber que Andreu Nin, de qui llavors no sabia res, seria anys més tard el seu sogre, tot i que no el coneixeria mai. Tampoc no es podia ni imaginar llavors que, més de vuitanta anys després, aquella pregunta continuaria a l'aire, sense resposta. “Que no s'hagi recuperat el cos d'Andreu Nin és una espina que tenim clavada. No han tingut ni la delicadesa de buscar-ne les restes i lliurar-les a la família, no hi ha interès, però nosaltres no deixarem de preguntar on és Andreu Nin", assegura la Josefina, que amb 92 anys exhibeix una vitalitat i una lucidesa extraordinàries i una salut envejable.

El Teatre del Mar va acollir aquest dissabte horabaixa un homenatge popular a Aurora Picornell i a les Roges del Molinar, que varen ser executades el 5 de gener de 1937. Aquest diumenge es compleixen 88 anys de la seva mort.

El Parlament no va derogar la Llei de memòria quan es va votar el 17 de desembre, però el Govern del PP no ha aplicat degudament aquesta norma des que va començar la legislatura l’estiu de 2023. L’Executiu sempre ha deixat clar que només estava disposat a tirar endavant la Llei de fosses i els populars no varen tenir problema a pactar amb Vox la derogació de la de memòria a canvi de la investidura de Marga Prohens. Ara, el canvi de guió de darrera hora i l’acord del PP amb l’esquerra han fet que sobrevisqui. Però entitats i partits reclamen que la Llei de memòria no només hi continuï al paper, sinó que s’apliqui i es desenvolupi com cal.

L'excavació de la fossa de la platja de la Coma, que ha tingut lloc entre els dies 11 i 16 de desembre, ha acabat sense resultats positius. Els tècnics han actuat en dues superfícies molt concretes, una localitzada a peus d’una de les dunes a la part més septentrional de la platja i l’altra en un pinar pròxim, sense que s’hagin trobat restes òssies de les víctimes que foren enterrades a la zona entre la segona quinzena del mes d’agost i principis de setembre de 1936, als inicis de la Guerra Civil espanyola.

Magdalena Nebot Vaquer ha mort aquest dissabte a 91 anys. Parenta de les Roges del Molinar va viure de primera mà la repressió i les barbàries del bàndol franquista i ens les va explicar a l'ARA Balears en un reportatge en què parlàvem de la vida que van haver de viure centenars d'illencs que hagueren d'acotar el cap davant la presència dels assassins dels seus familiars.

Memòria de Mallorca ha publicat un cens amb un total de 5.947 víctimes de processos judicials franquistes a les Balears. Segons el document de l'entitat, es tracta de víctimes encausades arran del cop d'estat militar extretes d'expedients oberts per repressors, la majoria contra civils, des del juliol del 1936 fins a l'abril del 1939 i part del 1940.

La Isabel i la Carmen van ser dues mestres que es van conèixer en un poble de València i es van enamorar en temps de Franco. Van viure juntes més de 20 anys, però mai van fer públic que eren parella. Un dia van prendre una decisió, que no podem revelar per no fer espòiler, i els seus noms van sortir a la premsa. Mentre feia recerca, l'actriu, compositora i escriptora Àfrica Alonso (Barcelona, 1995), es va topar amb la seva història i es va preguntar què les havia dut fins allà. En va fer un musical, en el qual ella mateixa es posa en la pell de la Isabel, que es va estrenar el 2020 i s'ha representat més de 200 vegades. Ara, després d'una investigació que la va du fins al poble on van viure les dues mestres, n'ha escrit una novel·la, Una llum tímida (Empúries/Seix Barral).

La llei de memòria democràtica espanyola, aprovada l'octubre del 2022, semblava que podia obrir la porta al fet que finalment la justícia cedís i es poguessin investigar els crims de la dictadura. S'han presentat més d'un centenar de querelles a tot l'Estat, exigint la investigació judicial dels crims del franquisme, perquè es considera que són crims contra la humanitat. Tanmateix, tan sols una d'aquestes querelles ha estat admesa a tràmit. La justícia continua sent un mur i també ho és quan es truca a la porta del Tribunal Constitucional (TC).

Quan tenia quatre anys, el pare de Loreto Urraca va marxar de casa i ja no va tornar. No en conserva cap record. "Va desaparèixer d'escena i no el vaig tornar a veure fins que vaig fer 18 anys. Em va trucar i em va dir que em volia veure. Jo no en tenia gens de ganes, però vaig dir que sí per educació. No va ser gaire agradable. Aquell dia el vaig conèixer a ell i als meus avis", explica Loreto Urraca. El seu avi era Pedro Urraca, el policia franquista que va detenir el president català Lluís Companys. Urraca va vigilar Companys des de la seva arribada a París. Amb la complicitat dels col·laboracionistes francesos, el va detenir, i després el va portar a l'Espanya franquista, on va ser afusellat. Aleshores Loreto no en sabia res, de tot això: "Creia que era un funcionari gris del ministeri d'Exteriors. L'únic que sabia era que havia treballat tota la vida a l'ambaixada de Bèlgica". Pedro Urraca va morir el 1989 i va desaparèixer totalment de la vida de Loreto fins al 2008, quan va descobrir qui era realment el seu avi en un reportatge del diari El País. L'article es basava en tota la investigació de l'historiador Jordi Guixé.

Les restes de Josep Mercadal han estat identificades entre les víctimes localitzades el febrer del 2021 al cementeri de Porreres. Les intervencions que es varen feren aquell període s'emmarcaven en el Pla de fosses aprovat per la Comissió Tècnica de Fosses i Desapareguts del Govern. Segons ha recollit Europa Press, les restes de Mercadal s'han trobat a la fossa número cinc del cementeri porrerenc. Josep Mercadal Marqués va néixer a Ciutadella, tot i que residia a Palma, on confeccionava formes de calçat. Mercadal va ser detingut el 30 d'agost del 1936, enmpresonat al castell de Bellver i executat en aquest cementeri el 10 de febrer de 1937.

L’Ajuntament de Manacor s’ha posat al capdavant de la lluita per aconseguir donar veu als familiars de víctimes de la repressió feixista a la comarca. Per això fa una crida a tots els que tinguin alguna persona identificada arran de les exhumacions fetes en tres fases successives del Pla de fosses del Govern al cementeri de Son Coletes, iniciades el juliol de 2020 i que finalitzaren el mes d’abril passat, i també les famílies de les fosses de Son Carrió.

Les excavacions al cementeri Nou de Sant Francesc, a Formentera, han finalitzat amb la recuperació de 23 cossos de possibles víctimes que haurien estat recloses al penal de l'illa entre 1941 i 1942. A més, s'han trobat tres conjunts d'ossos desarticulats que podrien ser de possibles víctimes del penal. Segons ha informat aquest dimecres la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, l'UTE formada per la Societat de Ciències Aranzadi i ATICS SL ha donat per acabades les tasques de la segona fase d'exhumació en aquest indret, emmarcada en el IV Pla de fosses del Govern (2023-2024).

A Carles Vallejo el van detenir el desembre del 1970. Era l’estat d’excepció i la policia va poder tenir-lo detingut tot un mes a Via Laietana. Els policies van utilitzar contra ell diferents tècniques de tortura, totes molt doloroses, com lligar-li les mans per sota de les cames, i li van donar constantment cops de puny i puntades de peu. Mai van ser investigats, però això, més de 50 anys després, podria canviar. Al novembre, Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors. Era la primera que s'interposava a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la llei de memòria espanyola. Aquest dilluns la Generalitat ha anunciat que li farà costat: s’ha personat com a acusació popular. “Fins ara s’havia optat per girar full. La Generalitat de Catalunya diem clarament que això s’ha acabat. Ha arribat el moment d’obrir processos judicials que aclareixin els fets i estableixin veritat jurídica. Seran processos reparatius per a la víctima i el conjunt de la societat”, ha afirmat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. En l'àmbit pràctic, el fet que la Generalitat faci costat a Vallejo es traduirà en més recursos per superar els obstacles judicials.

El Govern en funcions ha presentat aquest diumenge els objectes ja completament restaurats relacionats amb diverses fosses exhumades en els darrers anys, incloent-hi també els objectes vinculats amb 24 víctimes assassinades per la repressió franquista. La majoria són elements conservats de la vestimenta, com ara botons, sivelles, cremalleres o restes de calçat; objectes de neteja personal, com raspalls de dents i pintes, i d'altres de relacionats amb la vida personal de les víctimes, com filtres de cigarret, encenedors, moneders, claus, monedes o anells, entre d'altres. Entre aquests elements restaurats, s'hi troben la ploma d'Aurora Picornell i la resta d'objectes associats a les seves companyes Belarmina González, Maria Pascual, Antònia Pascual i Catalina Flaquer.

El projecte d'Oficina d'Atenció Directa a les víctimes del cop d'estat, la Guerra Civil i la repressió franquista del Govern ha atès en un mes, i de manera individualitzada, 40 persones, familiars de 45 víctimes directes, i ha recollit mostres d'ADN de tres i ha programat la presa de mostres per a dues més.

El Govern de les Illes Balears ha anunciat aquest dissabte que construirà 'Memorial de la Dignitat' a una capella i una cripta en el sector 3 del cementeri de Palma. En aquest indret hi allotjaran les restes de les víctimes del cop d'estat, la Guerra Civil i la repressió franquista que no puguin ser identificades, els de les víctimes de les quals no es tingui constància de familiars i aquells les famílies dels quals així ho desitgin.