Una setmana abans que comenci el curs escolar a França, el nou ministre d'Educació, Gabriel Attal, ha sorprès aquest dilluns amb l'anunci de la prohibició de les abaies i els qamis –els vestits i les túniques tradicionals de països musulmans– a tots els establiments escolars públics del país. “Quan s'entra a una aula, no s'hauria de poder identificar la religió dels alumnes mirant-los", ha resumit Attal. La decisió compta amb tot el suport de l'executiu francès, tal com ha deixat clar el portaveu governamental, que ha qualificat les dues peces de roba com un "atac polític" contra la laïcitat dels centres educatius. "L'escola és laica", ha subratllat.

¿Té sentit que la majoria de festius estiguin lligats a la religió (catòlica) en un país on la laïcitat és sagrada? La pregunta s'ha tornat a colar al debat polític a França després que l'alcalde de Grenoble, Éric Piolle, hagi proposat suprimir tots els festius religiosos "per fer el calendari més plural" i substituir-los per festius laics lligats als valors de la República, que commemorin qüestions com l'abolició de l'esclavisme, els drets de les dones o de les persones LGBTI.

1. Catequitzar. Ho he hagut de llegir dues vegades per creure-m’ho: la Generalitat crea un pla pilot en escoles públiques per impartir la matèria de religió islàmica. I tot això emparat en l’acord de cooperació entre l'estat espanyol i la Comissió Islàmica d'Espanya, que garanteix l'exercici del dret dels alumnes musulmans a rebre ensenyament religiós islàmic als centres educatius públics, impartit per professorat designat per aquesta comissió. ¿Tornem a les religions d’estat?

Balears és la tercera comunitat autònoma on menys gent es casa per l'església, amb un 86,8% de matrimonis civils el 2018. Per davant se situen Catalunya (90,9%) i el País Basc (87,4%). És el que es desprèn de les dades del darrer informe 'Laïcitat en xifres, 2018', que ha presentat la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. En el conjunt d'Espanya, en canvi, la xifra de casaments civils baixa fins al 80%. D’altra banda, en les comunitats autònomes on més gent es casa segons un ritu religiós, els matrimonis religiosos representen menys de la meitat dels casos, com Ceuta (47,5%), Castella - la Manxa (30,2%) i Extremadura (31,5%). Per comparar l’evolució de la societat, cal assenyalar que l’any 1992 el 79,4% dels matrimonis eren religiosos, pràcticament el mateix percentatge que actualment els matrimonis civils.