El fracàs del projecte de pressupostos de l'Estat va ser l'excusa perfecta perquè Pedro Sánchez provés fortuna a les urnes. Havia arribat a la Moncloa no feia ni un any gràcies a la moció de censura avalada per les esquerres i l'independentisme, però amb només 84 diputats –el PP en tenia 134– confiava fer una mossegada al Congrés per deixar anar el llast que li dificultava la governabilitat. Les eleccions del 28 d'abril del 2019 van significar l'intent del PSOE de governar en solitari sense haver de dependre dels socis en els que es va recolzar per fer fora Mariano Rajoy. I el pla no li va sortir com esperava. Un any després, a Espanya hi ha un govern de coalició que se sustenta en la mateixa majoria que va fer Sánchez president per primera vegada, la ultradreta ha guanyat força al Congrés i el conflicte català segueix si fa no fa allà on era.

La CUP ha acordat acatar la Constitució en la sessió inaugural del Congrés, que tindrà lloc dimarts, perquè els seus dos diputats puguin prendre possessió dels escons. Aquest acatament és un requisit obligatori per poder exercir el càrrec, tot i que el reglament permet que acte seguit puguin expressar els seus posicionaments polítics. "No pots ser diputat si no promets la Constitució, i la desobediència no es pot portar a l’absurd", avança a l’ARA Mireia Vehí, cap de llista el 10-N. Ho farà, però, plantejant una "batalla simbòlica": "Visibilitzarem que ens obliguen a acatar una Constitució imposada que és injusta i que no és democràtica". La formació anticapitalista defensarà en el seu discurs la legitimitat popular. "Deixarem clar que només ens devem al poble català, que té preses i exiliades per defensar drets democràtics com l’autodeterminació", apunta Vehí, que admet que encara s’està perfilant el text.

Ara sí. Pedro Sánchez es va presentar a les eleccions del 10-N amb aquest lema, que volia ser una crida al desbloqueig però que amb el pas dels dies s’ha convertit en la frase amb què el líder del PSOE retrata les seves contradiccions. Ara sí que és possible un govern de coalició amb Unides Podem. Ara sí que toca asseure’s i parlar amb els independentistes. Concretament, amb ERC, amb qui el PSOE ja ha iniciat converses per intentar aconseguir que els 13 diputats republicans col·laborin amb la seva abstenció a fer que la legislatura es posi en marxa. Un acord que, tanmateix, depèn de molts actors i no és fàcil per a ningú. Un veritable trencaclosques.

El PP exigeix que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, truqui al president del PP, Pablo Casado, en la seva condició de líder de l'oposició perquè defensi l'interès general d'Espanya, i ha criticat que membres de l'executiu central estiguin apel·lant a l'independentisme. Així s'han expressat en diferents entrevistes l'expresidenta del Congrés Ana Pastor i la vicesecretària de política social, Cuca Gamarra, que han recordat que després de les eleccions Casado va trucar a Sánchez i aquest no li va respondre.

Des del mateix moment de la dimissió d'Albert Rivera, diversos membres de l'executiva ja l'assenyalaven com la favorita a substituir-lo. Mà dreta del dirigent taronja, els seus la reivindiquen com "l'única constitucionalista que ha guanyat el nacionalisme a les urnes" (el 21-D, tot i que no li va servir per formar govern a Catalunya). Aquest és el màxim èxit de la seva trajectòria política, que va començar el 2010 quan, després d'assistir a un acte de Ciutadans al Teatre Romea, va decidir afiliar-se al partit. Tot apunta que la transició del dirigent taronja a Arrimadas, que s'ha postulat aquest dilluns per ocupar el càrrec de líder del partit, es farà de manera tranquil·la, tal com ja va passar quan va prendre el relleu a Rivera com a líder dels taronges a Catalunya. La seva candidatura representa en bona mesura el consens a dins el partit, ja que té el suport de tots els sectors. Repassem deu moments que han marcat la seva trajectòria política.

El PSOE s'afanya després del 10-N a trobar els suports necessaris per a la investidura de Pedro Sánchez, i fins i tot veuria bé que Esquerra sigui una de les forces que avalin el nou govern. Després de conèixer el no momentani dels republicans, el líder del PSOE ha instat la formació d'Oriol Junqueras a explicar "quina alternativa proposa" a l'acord de coalició entre el PSOE i Podem per afrontar la qüestió catalana. "Som les dues úniques organitzacions a nivell nacional que aposten pel diàleg dins la Constitució i l'Estatut", ha assegurat el líder del PSOE en una roda de premsa a la Moncloa acompanyat del president del Consell Europeu, Charles Michel. Sánchez no ha parlat aquesta vegada d'un "problema de convivència" i s'ha referit a la "crisi política" que es viu a Catalunya. Amb tot, no s'ha compromès a tornar a la declaració de Pedralbes tal com reclamen les formacions independentistes i ha reiterat que primer cal recuperar la mesa de diàleg al Parlament.

Gir d'última hora. El PNB pot perdre el seu diputat per Biscaia en favor del PP, fet que complicaria encara més la investidura de Pedro Sánchez. El PSOE, amb la portaveu Adriana Lastra al capdavant, es troba ara en una fase de negociació per aconseguir sumar altres partits a l'acord que va assolir aquest dimarts amb Unides Podem. Aquest fet, que encara s'ha de ratificar amb un nou recompte, implicaria que el PNB –amb qui el PSOE espera arribar a un acord perquè voti sí a la investidura– passés de 7 a 6 diputats, els mateixos que va tenir el 28-A, mentre que el PP aconseguiria la seva única diputada al País Basc.

L'endemà que l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea considerés que Oriol Junqueras hauria d'haver sigut reconegut com a eurodiputat, el dirigent republicà denuncia que l'Estat "ha maniobrat" perquè no fos cap de cartell en les eleccions del 10 de novembre. "Estan obsessionats amb derrotar ERC", ha reflexionat Junqueras, que en una entrevista a RAC1 des de la presó de Lledoners ha considerat que l'objectiu d'impedir-li presentar-se com a cap de llista era "debilitar ERC i aconseguir una victòria del PSC".

A la quarta va arribar la vençuda, amb abraçada inclosa entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Els líders del PSOE i d’Unides Podem van signar ahir al Congrés un document per a un govern de coalició “rotundament progressista”, en paraules del president en funcions, que podria permetre el primer executiu compartit de la història de la democràcia espanyola. “És una investidura de quatre anys”, va voler deixar clar Sánchez, i constatava així la promesa de lleialtat entre els dos partits. Una fidelitat que Iglesias manté amb la polèmica qüestió catalana, perquè al document firmat es parla de “diàleg dins la Constitució” i de “garantir la convivència”, un compromís que es limita a reproduir l’argumentari del PSOE i que no satisfà l’independentisme. ERC podria ser clau perquè tirés endavant la investidura, que també pot passar pels vots de Cs.

Cal veure-ho per creure-ho. Els teleespectadors van assistir ahir atònits a l'enèsim gir tàctic de Pedro Sánchez, que de renegar del suport d'Unides Podem i vetar Pablo Iglesias va passar a abraçar-s'hi i a anunciar un acord per a un govern de coalició. La política obliga sovint a aquests girs de guió, però en aquest cas és evident que per a aquest viatge no calien alforges, ja que el mateix acord era perfectament viable a l'estiu si tots dos, sobretot Sánchez, haguessin tingut una mica més de cintura i visió política. El resultat de l'aposta de Sánchez per repetir eleccions és a la vista de tothom: una dreta reforçada i una extrema dreta disparada, mentre que tant el PSOE com Unides Podem han retrocedit.

El portaveu del PSIB, Iago Negueruela, i la secretària general d'Unides Podem a les Balears, Mae de la Concha, han celebrat l'acord anunciat entre els líders dels seus partits: Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. "Era un mandat de la gent que s'ha fet ràpidament", ha comentat Negueruela, mentre que De la Concha ha assenyalat que "és una gran notícia". Les dues formacions han destacat la coalició de govern acordada a les Illes el 2015 com a exemple a seguir.

En les eleccions del 28 d'abril el president de la Generalitat, Quim Torra, va apostar pel no a Pedro Sánchez. Una posició que manté després de la repetició electoral, que ha tornat a donar com a vencedor el socialista, tot i que ara estaria obert a "estudiar" la investidura del líder PSOE si accepta un diàleg sense condicions. En una entrevista aquest dimarts a Catalunya Ràdio, el president del Govern ha lamentat "no tenir cap interlocutor al govern espanyol" i ha recriminat a Sánchez que no li agafi el telèfon. "És un menyspreu impropi d'un govern europeu", ha etzibat Torra, després que ahir va tornar a intentar posar-s'hi en contacte.

En aquestes eleccions, malgrat que la participació ha baixat i s’han perdut 273.441 votants pel camí de la repetició electoral, l’independentisme ha aconseguit sumar 7.000 votants nous, i avançar gairebé tres punts. S’ha situat en un 42,6% del vot, una xifra inèdita en unes eleccions generals. Sembla, doncs, que en aquest cas la multiplicació de les opcions electorals independentistes ha sigut positiva per als seus interessos electorals.

De totes les coses que ha volgut ser Albert Rivera en la seva frenètica trajectòria a Madrid -des d’Adolfo Suárez fins a Emmanuel Macron, passant per Matteo Renzi, Justin Trudeau i fins i tot Barack Obama-, n’hi ha hagut una que ha acabat liquidant-lo: l’anhel de convertir-se en el primer partit de la dreta a l’Estat. L’entrada al govern d’Andalusia i, sobretot, el resultat del 28-A -quan va aconseguir 57 diputats al Congrés, només nou menys que el PP- van fer que Rivera veiés a tocar el somni del sorpasso. I l’aposta el va encegar, fins al punt de no veure que en el seu viatge a la desesperada per atrapar Pablo Casado, Vox li fonia les ales. El vol de Rivera va acabar ahir de manera precipitada, tretze anys després d’arribar al capdavant de Ciutadans gairebé per casualitat.

Amb els resultats electorals del 10-N, Pedro Sánchez ho té complicat per ser investit president. Sobretot després que ahir el PSOE descartés la gran coalició amb el PP i governar amb el suport dels independentistes (ERC, JxCat, CUP i EH Bildu). “Si és possible, intentarem no dependre dels independentistes”, assegurava ahir el secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos. Els socialistes van obtenir a les eleccions de diumenge 120 escons, tres menys que el 28-A. El resultat del PSOE, sumat a la caiguda en picat de Ciutadans i el descens d’Unides Podem, deixa una situació més complicada que abans del 10-N per formar govern.

L’Íbex-35 va tancar la sessió d’ahir, la primera després de les eleccions del 10-N, pràcticament plana, amb un imperceptible descens del 0,06%. El selectiu de la Borsa espanyola, per tant, no acusava el complex resultat electoral i les dificultats que hi pot haver per formar govern a Espanya, malgrat que els agents econòmics sempre agraeixen l’estabilitat política. Els resultats de les eleccions suggereixen que hi haurà un govern en minoria liderat pel PSOE com a escenari més probable, va apuntar l’agència de qualificació DBRS Morningstar.

El tram central del programa especial de TV3 per a la nit electoral va tenir 1.345.000 espectadors i un 39,4% de quota de pantalla, sumant el resultat del canal principal i el del 3/24. Aquestes xifres corresponen a la franja entre les 20.54 h i les 22.56 h, que es va titular E19: Els resultats i durant la qual es va fer pública la major part de l’escrutini de les eleccions generals de diumenge. Amb aquestes xifres, el programa es va convertir en el segon més vist de tot el 2019, només superat per un altre E19: Els resultats, el que va seguir el recompte de vots de les eleccions del 28-A.