La descoberta a la selva d’una tribu que no hagi tingut contacte amb altres humans és el somni de qualsevol antropòleg. Una fita igual de sorprenent i imprevisible van complir la parella de viatgers i assagistes Anna Rosselló i Josep Travesset, que, fugint de la misèria i la repressió franquista, van viure entre el 1956 i el 1965 explorant les nacions ameríndies que havien estat explotades pels colonitzadors. En un dels seus viatges per l’Amazònia, el matrimoni i la seva filla de pocs anys van topar amb dos joves que, encuriosits per la seva presència, els van preguntar: "Venen a visitar o catalão?" "O catalão parla com vostès", van dir.

L’ARA i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han organitzat aquest dimarts un debat titulat Coneixem realment el patrimoni català?, amb la participació de l’antropòleg Albert Moncusí i l’arqueòloga Marta Prevosti. “El patrimoni és un tema estrella d’aquesta casa”, ha dit la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, just abans de l’inici d’una conversa moderada per la periodista de l’ARA Sílvia Marimon Molas. Un dels encerts del debat era la composició de la taula, que aplegava perspectives arqueològiques i antropològiques, i punts de vista autoritzats sobre realitats materials i immaterials.

La persona que als anys cinquanta revolucionà l’antropologia a Mèxic fou un eivissenc, Àngel Palerm Vich. Mentre que avui al país asteca és tot un referent intel·lectual, a la seva terra natal és un complet desconegut. Tan sols és recordat amb un carrer i una placa a la casa pairal. Palerm va néixer el 1917 en el si d’una família benestant de petits comerciants de fideus. Fou el tercer de quatre germans. El 1933, a 16 anys, s’afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i el 1935 ja es posà al capdavant de les Joventuts Llibertàries d’Eivissa. Aquell any fou empresonat a Palma arran d’un article publicat a la revista Emancipación.

S'hi refereixen com l'individu A. Era un home d'uns 35 o 40 anys, que feia 1,64 centímetres d'alçada i a qui la mort va enxampar al menjador de casa seva durant l'erupció del Vesuvi l'any 79 aC. La seva salut no era gaire bona: segurament tenia tuberculosi vertebral, que és una infecció greu als ossos que acaba deformant la columna. Fins ara, de l'individu A només se sabia que era un dels milers de ciutadans que van morir instantàniament pel núvol de cendra volcànica a alta temperatura provinent del volcà i van quedar sepultats a la ciutat portuària de Pompeia, un dels jaciments arqueològics més importants del món. La seqüenciació d'ADN antic l'ha rescatat. Les seves restes es van trobar a la Casa del Fabbro (Casa de l'Artesà), enterrades i protegides pels materials piroclàstics, i el seu perfil genètic és el primer genoma que s'obté d'un pompeià mort durant l'erupció del Vesuvi. Els resultats de l'estudi s'han publicat aquest dijous a la revista Nature.

A Casa Planas comencen dues residències: la de Paisatges Expandits, que gira entorn de l'anàlisi del paisatge des de la cultura visual, els fons de l'Arxiu del turisme i els estudis antropològics, i la de Dones fent paisatge, co-coordinada per Casa Planas i l'associació Tramuntana XXI.

Les religions són emanacions humanes que responen a un anhel. Són, alhora, receptacles d’utopies: una societat millor, una ànima salvada, un paradís celestial, un cor aliè al patiment. L’anhel pren forma segons els temps i les geografies, agafa sovint altres noms, de la política a la medicina o l’art, però el rum-rum hi és: podríem estar millor.

“M’entusiasma aquesta obra”, afirma satisfet i espontani Andreu Ramis Puig-Gros (Lloret de Vistalegre, 1949). Es refereix al Calendari folklòric de Mallorca de Rafel Ginard, del primer volum del qual, dedicat a la tardor i coeditat per la Fundació Mallorca Literària i Saïm Edicions, ell és un dels dos curadors, juntament amb Miquel Sbert. Segons confessa, fins i tot per a ells, dos folkloristes, ha estat un descobriment que no dubta de qualificar d’“interessantíssim”.

Des que començà la pandèmia del coronavirus, no ha deixat d’analitzar tot allò que ens està passant com a individus i com a societat. Alexandre Miquel, antropòleg i sociòleg, professor titular del departament de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears, veu grans canvis en tots i cadascun dels àmbits que investiga de fa anys: les cultures del treball, la ciutadania, l’espai urbà, la democràcia, les migracions i les mobilitzacions socials. En fa una diagnosi: tot s’està trastocant.

L'anàlisi de l'ADN de fòssils ha propiciat els últims anys una revolució en el coneixement del passat, especialment en l'estudi dels ancestres de la nostra espècie. Ha permès esbrinar, per exemple, que els humans moderns ens vam creuar amb altres espècies com els neandertals o els denissovans. Malauradament, l'ADN es degrada amb el pas del temps i al cap de 400.000 anys és irreconeixible, cosa que impossibilita l'estudi de mostres més antigues. Ara, però, un equip d'investigadors liderats per Tomàs Marquès, investigador Icrea i director de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), i Enrico Cappellini, de la Universitat de Copenhaguen, han utilitzat una nova tècnica per estudiar un fòssil de fa dos milions d'anys que pertany a un simi gegant extingit, el Gigantopithecus blacki, que sempre ha estat envoltat per una aura de misteri. El treball, publicat a la revista Nature, l'ha situat en el llinatge dels orangutans i confirma les possibilitats d'aquesta tècnica per estudiar amb més precisió que mai els fòssils dels antics hominins.

Les illes del Sud-est Asiàtic, especialment a l'entorn de les Filipines i Indonèsia, continuen sorprenent els científics per les troballes fòssils amb què es topen. L'última ha sigut un petit conjunt d'ossos que els experts atribueixen a tres individus amb característiques prou específiques per considerar que pertanyen a una nova espècie humana, batejada amb el nom d’'Homo luzonensis'. Els resultats de les anàlisis òssies que confirmarien l’existència de la nova espècie han sigut publicats a la revista 'Nature'.

María Luz Esteban, antropòloga (1959). Vinculada a diferents associacions i iniciatives feministes, les seves investigacions se centren en l'antropologia de la medicina, la feminista i la del cos i les emocions. És autora del llibre de poemes: 'La mort de la meva mare em va fer més lliure' i de l'assaig 'Crítica del pensament amorós'.

Una vaca pintada amb tons vermellosos trobada a l'est de Borneo és fins ara la pintura realista més antiga de la humanitat. La revista 'Nature' ha publicat aquest dimecres un article en què explica la troballa, que es remuntaria com a mínim a fa uns 40.000 anys. Les coves d'aquesta illa d'Indonèsia són conegudes per les seves pintures rupestres des dels anys 90.

LA PEDRERA DE BARCELONA VA ACOLLIR el socioantropòleg Claude Fischler en el IV Congrés Internacional de l’Observatori de l’Alimentació de la UB i la Fundació Alícia, que portava per títol 'Altres maneres de menjar: eleccions, conviccions, restriccions'. Fischler hi va pronunciar una conferència on va parlar de les alimentacions particulars des d’una perspectiva comparativa i intercultural. Abans vam poder conversar una bona estona sobre qui som, què mengem i si som el que mengem.