<![CDATA[Ara Balears - fora bromes]]> 10 <![CDATA[Les polítiques culturals, quin fandango]]> Cada vegada que es nomena un nou responsable de les polítiques culturals, sigui de la institució que sigui, es fa visible el fandango que hi ha en aquest àmbit. No em referesc a la cultura, sinó a la gestió pública de la cultura, que és una cosa ben diferent, tot i que la seva funció és estimular-la. Ara és el torn de Miquel Company –el cinquè conseller en cinc anys, com es va encarregar de recordar-nos Sebastià Portell amb un “això no pot ser bo per a la Cultura”. El cas és que entra un nou conseller i, com que se li demana què farà en els àmbits, institucions i activitats en què té competències, ja es destapa el caliportal de les competències. I a partir d’aquí, ningú no entén res: ni els que hi fan feina, ni els que n’estan afectats, ni el mateix conseller i molt manco els que miren. 

]]> <![CDATA[El ‘regalet’ de Nadal: 10 ha més enrajolades de plaques]]> “LA MARINA DE LLUCMAJOR du camí de ser un gran polígon industrial abans que la majoria de mallorquins l’hagin coneguda. Sumau-hi 10 hectàrees més sepultades de plaques. Això no és cap transició, és especulació del sòl”, denunciava el col·lectiu Terraferida la vigília de Nadal. El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) del mateix dia 24 de desembre, el darrer abans d’escriure aquestes línies, anunciava tres nous parcs fotovoltaïcs a la zona, més de 100.000 m2 de plaques més que s’estan menjant una de les àrees naturals més riques en biodiversitat de Mallorca. Quan el Govern parla de transició ecològica, les rialles dels especuladors als quals serveix ens arriben de més enllà de la mar.

]]> <![CDATA[A Menorca tenen el seu ‘hivern’ inèdit]]> EL GÈNERE ANOMENAT‘crítica de l’art’ ha minvat de manera molt notable en els darrers anys. Aquelles seccions, que sovint eren fixes fins i tot als diaris, han anat desapareixent alhora que l’oferta expositiva ha perdut interès. Per això, ara pot sorprendre’ns que una exposició de pintura com la d’Anna-Eva Bergmann al Palacio de Velázquez de Madrid ocupi força espai als mitjans. Des que es va inaugurar a finals d’octubre, com qui diu cada dos dies trobam un article que n’elogia els grans paisatges abstractes, els colors tan intensos com austers i també les composicions agosarades que treballà la noruega des de principis dels anys 50 fins poc abans de morir, el 1987.

]]> <![CDATA[Tenim un projecte de participació, facem-lo possible]]> PALMA TÉ UNA OCASIÓ d’or per tirar endavant un gran projecte de participació. Sí, aquest concepte tan esmentat des de les instàncies polítiques en el mandat tancat recentment i que s’ha posat en pràctica poc més que per triar els grups de música de la nit de Sant Sebastià. L’ocasió a què em referesc neix de baix, de la base social, que potser és l’únic lloc on pot néixer. Si als responsables polítics els correspon facilitar i fer viables les bones iniciatives ciutadanes, aquesta ho és, sense cap mena de dubte.

]]> <![CDATA[La fira que mereixen els llibres]]> FA ANYS QUE la Fira del Llibre de Palma transmet qualsevol cosa menys il·lusió. Fa anys que som molts els que demanam una transformació d’aquesta fira, que hauria d’estar a l’altura del que mereixen els llibres i els lectors. Fins i tot, fa anys que els mateixos organitzadors, el Gremi de Llibreters, discuteixen en llargues i -conten- molt mogudes reunions la necessitat d’aquest canvi, sense trobar un consens entre els seus membres i arrossegant el mateix model de sempre, cada vegada més vell, més estantís i més despoblat. La ubicació al mig del passeig del Born (mig passeig, només) garanteix a la Fira del Llibre el trànsit de persones, i a una la du a demanar-se si la localització ha de ser la clau del seu dinamisme.

]]> <![CDATA[Decisions erràtiques i cacicades vàries]]>

ELS PERÍODES preelectorals són territori adobat per fer cacicades. És clar que per això s’ha de tenir esperit cacic. En els darrers mesos hi ha hagut una sèrie de decisions i iniciatives en l’àmbit de les polítiques culturals que resulten molt significatives per definir la situació i que confirmen uns problemes per als quals no ens cansarem de demanar solució.

]]> <![CDATA[Pagar les feines de la cultura, fem-ho bé]]> El món a l’inrevés. La crítica li va caure al Govern per haver pagat una feina a dos treballadors de la cultura, i no perquè no se’ls pagui. El glosador Mateu Xurí es mostrava indignat, i amb raó, quan després d’haver recitat unes gloses, amb la col·lega Maribel Servera, en la darrera sessió del Parlament, un diari retreia a la consellera Fanny Tur que s’haguessin pagat 250 euros per l’actuació de dos dels grans representants de la glosa a Mallorca. No només es criticà des del diari en qüestió, sinó també per part d’alguns diputats de l’oposició, que hem de pensar que a partir d’ara regalaran les dietes que cobren per cada comissió parlamentària de la qual fan part, encara que no poques vegades sigui per avergonyir-nos.

]]>