El GOB ha sol·licitat que es revisi el nou Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic (PTECC) del Govern per "no abordar amb prou ambició" la crisi climàtica i energètica a les Balears, en observar la manca de mesures com les de decreixement turístic. Així s'ha expressat l'organització que, juntament amb la plataforma Renovables sí, però així no!, ha presentat una sèrie d'al·legacions al PTECC, segons ha informat el GOB en una nota de premsa.

Després del discurs del vicepresident nord-americà J.D. Vance a la conferència de seguretat de Múnic i de la reunió de Zelenski amb Trump a la Casa Blanca, es fa difícil escriure sobre una altra cosa que no sigui Europa i el seu futur. La victòria de l’extrema dreta als EUA i el nou ordre internacional que tracta d’imposar han d’esperonar els líders europeus i provocar una accelerada reorganització política del continent. És hora que els europeus ens deixem d’il·lusions sobre com ens agradaria que fos el món, i que adoptem les decisions difícils que cal prendre per fer front al món tal com és. És l’hora del realisme. 

El Pacte per la Sostenibilitat de les Illes Balears, impulsat pel Govern de Margalida Prohens, ha conclòs la fase de diagnòstic amb el document Bases de l’agenda de transició, sorgit de les aportacions dels dotze grups de treball que s’han reunit durant els darrers nou mesos i que, en paraules de la presidenta, «es converteix en el full de ruta cap a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental i cap al benestar de tots els ciutadans de les Balears».

Quant estaries disposat a pagar per no patir un tall elèctric? Aquesta és la pregunta de fons que s'amaga rere l'anomenat mecanisme o mercat de capacitat del sistema elèctric. Un mercat pensat perquè, a mesura que les energies fòssils deixin de tenir protagonisme, i siguin les tecnologies renovables les que produeixin l'energia, tant el subministrament com la seguretat energètica estiguin garantits en tot moment. Seran les comercialitzadores les que finançaran aquest mecanisme i, per tant, ho pagara els consumidors. Ara el govern espanyol acaba de posar la primera pedra perquè Espanya compti amb una eina així. En concret, ha tret a consulta pública la regulació del mecanisme de capacitat del sistema elèctric peninsular.

La reunió dels BRICS a Kazan l'octubre passat ha fet evident que Occident, els EUA, el Canadà i la UE tenen un problema d’antagonisme amb els estats en desenvolupament que en formen part –la Xina, l'Índia, el Brasil, Rússia i Sud-àfrica.

El Comitè d'Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic ha demanat al Govern que redueixi la mobilitat privada (en l'àmbit terrestre, aeri i marítim), que fomenti l'agricultura i que revisi la planificació de la implantació de les energies renovables.

Vivim un canvi d'època. Dues de les principals curses en l'àmbit global són la intel·ligència artificial i la transició ecològica. Qualsevol país que vulgui estar a l'avantguarda cal que sigui punter en aquests dos àmbits.

Sobirania, autosuficiència, km 0, són termes molt mediàtics i amb una connotació clarament positiva. Aquí argumento, però, que els termes mereixen una consideració més matisada. Ho il·lustro entrant en el debat sobre l’electricitat renovable provinent de l’Aragó.

A la Primera Guerra Mundial hi van participar vuit milions de cavalls. La darrera càrrega de cavalleria va ser a Itàlia el 1942 a la Segona Guerra Mundial, on es van utilitzar els cavalls en comptades ocasions. Va ser a les ciutats on va començar el declivi del cavall, primer amb els col·lectius elèctrics (tramvies, ferrocarrils...) i després amb els cotxes de combustió. La tracció animal va ser la principal forma de transport durant 5.000 anys. Només en vint anys va ser substituïda completament. Durant aquells vint anys encara va prosperar una puixant economia d'exportació de cavalls de tir des d'Europa a Amèrica, perquè la motorització va arribar al camp més tard. Fins que hi va arribar.

En el marc de la Setmana Europea de l'Energia Sostenible és imprescindible que ens aturem a reflexionar de forma honesta sobre el paper de l’administració, les empreses i els ciutadans per aconseguir els objectius marcats.

"La situació és molt dolenta". Així ha començat la seva exposició a l'Ateneu Barcelonès Yamina Saheb, enginyera, economista, doctora en energia i analista de política energètica. Ha participat en un acte organitzat pel Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC) i el diari ARA, amb el patrocini de l'energètica Estabanell amb el títol Transició Energètica: realitat o utopia, que obre un cicle per abordar el repte energètic. L'acte ha constat d'una entrevista de la subdirectora del diari, Carla Turró, a Saheb, i una taula rodona posterior, en la qual s'han posat de manifest dues visions molt allunyades sobre la situació.

Estrenem la primavera d’aquest 2024 sense pressupostos i amb eleccions anticipades, una notícia que ens agafa a més d’una per sorpresa i amb una certa desesperació. Dins els col·lectius als quals estic associada, com ara l’associació Renovem-nos, tots hem rebut la notícia amb preocupació.

Dimarts 5 de desembre, per primer cop, Menorca es convertí en la primera illa balear a generar durant el dia més energia neta que convencional. La recentment posada en marxa del parc solar de Son Salomó, el més gran de les Balears amb 50 MW de potència, es deixava notar en nodrir el 50,86% de la demanda energètica de l’illa. Un fet que es reproduí en dies posteriors i que marcà la seva punta màxima a les 13.18 hores del 21 de desembre, quan l’energia provinent d’aquesta instal·lació fotovoltaica situada al nord de Ciutadella cobrí el 54,6% de la demanda total. Aquest fet, qualificat d’“històric” per l’exdirector general d’Energia del Govern Pep Malagrava, suposa l’avanç més gran que han experimentat fins ara les Illes en la seva transició cap a les renovables.

Fa més d'una dècada que la megaminera Glencore extrau coure a la província peruana d'Espinar. En aquest període, la presència de metalls tòxics al medi ambient i a les persones del lloc ha quedat ben documentada. Però el govern peruà no va reconèixer fins fa poc el que per a molts era evident in situ: un vincle causal entre les operacions de Glencore a Antapaccay i la contaminació a Espinar. L'empresa encara no ha reparat el mal patit per les comunitats indígenes afectades.

Des del Pla Industrial del Pacte Verd de la Unió Europea i la Llei de Reducció de la Inflació (IRA, per les sigles en anglès) dels Estats Units fins a l'Estratègia de Creixement Verd del Japó i el Nou Tracte Coreà, les polítiques industrials orientades a accelerar la transició energètica s'estan multiplicant en les economies riques avançades en l'àmbit tecnològic. I algunes economies en desenvolupament també planifiquen i despleguen projectes impulsats per l'estat per fomentar la industrialització verda, a mesura que s'intensifica la competència pels vehicles elèctrics (VE), els anomenats minerals de transició i l'energia neta.

La conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic d’enguany comença d’aquí pocs dies a Dubai. Ho farà després d’un mes d’octubre que ha batut rècords de temperatura a nivell planetari. Segons les Nacions Unides, per limitar l’escalfament global als 1,5 graus dels Acords de París les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) haurien de reduir-se un 42% abans de 2030. Tanmateix, al ritme actual les emissions incrementaran un 9%. És obvi, doncs, que els Acords de París no es compliran i, previsiblement, l’escalfament del planeta continuarà. Aturar o mitigar el canvi climàtic és un dels principals reptes de la humanitat i no som capaços d’aconseguir-ho. Què és el que estem fent malament?

Mentre el món lluita amb la confluència sense precedents d'inundacions devastadores, incendis descontrolats i sequeres, el debat sobre la manera d'encarar la creixent crisi climàtica es veu cada cop més distorsionat per les grans empreses que difonen falses solucions i encoratgen narratives enganyoses.

El conseller delegat de la naviliera Trasmed, Ettore Morace, s'ha reunit aquest dijous amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, a qui ha explicat que el cost de la descarbonització dels vaixells que exigeix la normativa europea generarà "un problema molt gran" i que les navilieres "ho hauran de repartir entre els passatgers" perquè no el poden assumir. Segons Morace, s'estan "estudiant fórmules per reduir al mínim" la pujada dels preus". "Evidentment, serà un cost que s'haurà de repartir entre tots", ha insistit, i ha remarcat que també se cerquen mesures tècniques per "reduir al màxim el consum de combustible", perquè "no n'hi ha cap d'alternatiu". El representant empresarial també ha reclamat que el port de Palma aposti per l'electrificació dels vaixells per reduir l'empremta mediambiental i el consum de combustible.

Des de fa anys, el paisatge de molts indrets s'ha omplert de grans torres amb hèlixs. Són la cara visible dels molins de vent que produeixen energia eòlica. Rere aquesta tecnologia, però, hi ha desenes de materials, alguns dels quals minerals crítics com el disprosi, un metall tou de color blanc platejat que es troba entre les terres rares. La meitat d'aquest element es concentra a la Xina; seguida de Myanmar, on n'hi ha el 23%, i molt per sota Austràlia, amb un 7,6% de la producció.