L'esperada contraofensiva ucraïnesa, ja en marxa, ha eclipsat la consolidació d'un nou escenari de la invasió. Durant les últimes setmanes, els atacs contra la Rússia de Vladímir Putin s'han repetit fins a normalitzar-se. Més enllà dels dos drons que el 3 de maig a la matinada van intentar atacar el Kremlin, hem vist més drons danyant edificis a Moscou; incursions terrestres a la regió de Bélgorod; i, ara, bombardejos gairebé diaris en aquesta i altres zones frontereres amb Ucraïna. Són escenes totalment impensables fa només uns mesos.

La Fiscalia de Menors ucraïnesa ha denunciat aquest dissabte que almenys 361 nens han mort i al voltant de 711 han resultat ferits en atacs perpetrats per Rússia des del començament de la invasió a Ucraïna a finals de febrer. La majoria de les víctimes infantils, comptant morts i ferits, s'han registrat a la regió de Donetsk, amb 375; la segueixen Khàrkiv, amb 198, i la regió de la capital, Kíiv, amb 116. A més, els bombardejos han destruït 2.328 institucions educatives, de les quals 289 han resultat completament enderrocades, segons el balanç recollit pel portal ucraïnès Censor.

Segon dia de bombardejos israelians a Gaza contra objectius de la Jihad Islàmica Palestina (JIP), i de resposta per part del grup terrorista en forma de coets. L'exèrcit israelià, en alerta màxima, preveu "una setmana de combats" a la Franja, on ja han mort 15 persones i més de 150 han resultat ferides, segons dades del ministeri de Salut de Hamàs. La JIP ha llançat prop de 400 coets des de l'inici de l'escalada, divendres passat, sense que hagin causat morts a Israel. Aquest dissabte les sirenes s'han sentit també a Tel-Aviv.

L'ofensiva russa a gran escala contra Ucraïna està desfermada. Les forces russes ataquen per terra, mar i aire i en tots els fronts: des de la frontera a l’est; des del nord amb les tropes russes estacionades des de fa setmanes a la veïna Bielorússia per unes maniobres que ja s’haurien d’haver acabat, i des del sud, a la península de Crimea, annexionada per Rússia el 2014 i on el Kremlin sempre ha tingut presència militar naval, reforçada els últims dies amb el desplegament de vaixells de guerra al mar Negre. La pitjor part se l’ha endut la Ucraïna oriental, la zona majoritàriament russòfona, que s’ha alçat per frenar l’embat dels tancs russos. També hi ha hagut bombardejos d’infraestructures militars i civils a la capital, Kíev, i en altres ciutats del costat oest del riu Dniéper, mentre desenes de milers de persones han fugit de casa seva.

Més de 200 persones han mort o han resultat ferides en un atac aeri contra una presó a Saad, al Iemen, segons el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). La zona és el cor del moviment houthi. Ha sigut el més mortal dels molts atacs d'aquesta matinada que posen de manifest una escalada dràstica. Els equips de rescat encara treien cossos d'entre les runes al migdia en el que podria ser el pitjor atac des del 8 d'octubre del 2016, quan els saudites van bombardejar un funeral a Sanà. Des del CICR asseguren que les xifres augmentaran. Al sud, a la zona de Hodeida, hi ha hagut un atac aeri a un centre de telecomunicacions que ha provocat la caiguda d'internet arreu del país.

La formació d'extrema dreta Vox ha denunciat atacs a la seva seu "per part de radicals". Segons un comunicat, "s'han llançat pedres que han impactat contra el cartell i els vidres de la seu". A més, també han aparegut pintades en una òptica que està davant la seu. Segons el president de Vox Balears, Jorge Campos, es tracta "d'un atac de terrorisme de carrer (...)". "Ho poden excusar com vulguin, però això és pura 'kale borroka", ha dit.

Més de mig centenar de persones van morir ahir a causa d’un bombardeig químic a la localitat siriana de Jan Xeijun, a la província d’Idlib, sota control rebel. Segons l’Observatori Sirià pels Drets Humans, l’atac hauria deixat concretament 58 víctimes, 11 de les quals menors, però una altra ONG mèdica que treballa a Síria, UOSSM, assegura que el nombre de morts arriba al centenar de persones i que hi ha més de 400 afectats per les conseqüències dels gasos tòxics. Es tracta de l’atac amb gasos químics més greu des de l’agost del 2013, quan més de 1.000 persones van morir a la perifèria de Damasc. Les víctimes d’Idlib són famílies senceres que estaven dormint en el moment en què van caure els gasos tòxics. Nombroses imatges i vídeos publicats ahir a les xarxes per activistes i civils mostraven desenes de persones estirades a terra, algunes amb dificultats per respirar, d’altres que eren assistides per personal mèdic.

Els combats de les últimes 24 hores a la rodalia de la capital siriana, Damasc, han deixat 47 morts fins ara, segons ha publicat l'Observatori Sirià de Drets Humans. Hi ha hagut diversos atacs, entre els quals, deu bombardejos aeris i alguns trets d'artilleria. I les víctimes s'han produït en tots dos bàndols: almenys 26 són membres de les forces governamentals, lleials al president sirià Baixar al-Assad, mentre que 21 serien de la part opositora.

L'endemà d'haver signat el decret de convocatòria de les eleccions del 27-S, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha volgut deixar ben clars quins han estat els motius que l'han portat a avançar de nou els comicis. "Estem actuant en legítima defensa davant dels atacs sistemàtics de l'estat espanyol", ha etzibat tot recordant l'intent frustrat de guanyar més autogovern a través del nou Estatut i "les barreres" que el govern amb majoria absoluta del PP ha anat imposant a Catalunya. Amb tot, el president ha subratllat que la convocatòria del 27-S no és només una reacció a aquests "atacs", sinó també una "oportunitat" per aconseguir una "Catalunya millor".

Tothom que ha menjat a prop d'una gavina sap que no és una tasca fàcil i que sovint és millor abandonar l'entrepà i abandonar el lloc. Amb les seves mides i el seu bec, la gavina intimida. Però a Cornualla i altres parts del sud-oest d'Anglaterra les gavines no només intimiden la població sinó que han aconseguit atemorir-la, fins al punt de generar angoixa i pànic.

Una cadena de cinc atacs simultanis reivindicats per l'Estat Islàmic al nord de la península egípcia del Sinaí han causat aquest dimecres almenys 60 morts entre efectius de l'exèrcit i civils, segons han confirmat a EFE fonts de seguretat. El portaveu de l'exèrcit egipci, Mohammad Samir, havia informat fa unes hores en un comunicat que almenys deu soldats havien mort o quedat ferits després que uns 70 terroristes ataquessin cinc llocs de control militar i una comissaria, mentre que una font consultada per EFE ja elevava poca estona després a onze els morts i a vint els ferits.Ara ja en són 60 i no es descarta que la xifra segueixi creixent. Un grup de milicians islamistes que han jurat lleialtat a Estat Islàmic, ha reivindicat l'autoria de la sèrie d'atacs coordinats en un comunicat difós a Twitter.

L'aviació del règim sirià ha intensificat aquest dissabte els bombardejos i al llarg del dia ha llançat almenys 153 atacs, que han causat desenes de morts i ferits civils, en la vigília del quart aniversari de l'inici del conflicte al país. L'Observatori Sirià de Drets Humans ha informat que hi ha hagut 81 bombardejos amb avions de guerra i 72 més amb helicòpters, que han llançat barrils d'explosius. L'ONG ha afegit que els atacs aeris han sigut a les províncies de Daraa i Quneitra, al sud; Homs i Hama, al centre; i Alep i Idlib, al nord.

Israel ha donat un ultimàtum a la població de diverses localitats del nord de la franja de Gaza perquè abandonin les seves cases abans de començar a bombardejar la zona. L'atac està previst per a les 11 hores, hora catalana. Pamflets informatius de l'exèrcit llançats des de l'aire informen la població que marxin de la zona abans que comenci el bombardeig.

El grup Estat Islàmic d'Iraq, vinculat a Al-Qaida, ha reivindicat aquest dimarts l'autoria dels atacs contra dues presons a prop de Bagdad, segons un comunicat a la pàgina web del mateix grup islamista.