El president espanyol, Pedro Sánchez, ha dut a Davos (Suïssa) la seva croada contra l'establishment tecnològic. Si dilluns clamava contra la "tecnocasta" que ha acompanyat Donald Trump en el seu retorn a la Casa Blanca, aquest dimecres ha aprofitat una intervenció al Fòrum Econòmic Mundial per carregar contra l'ús de les xarxes socials com a eina de desestabilització política. "El que mutila la democràcia és el poder de les elits, que pensen que perquè són riques poden estar per sobre de la llei. Els tecnomultimilionaris volen acabar amb la democràcia", ha lamentat Sánchez. I, per trobar-hi remei, ha posat sobre la taula diverses mesures, la primera de les quals és acabar amb l'anonimat als perfils de les xarxes socials.

Mentre els líders polítics i consellers delegats de tot el mon acabaven els preparatius per assistir al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, a Suïssa, els incendis de Los Angeles deixaven en xoc el món financer. Les imatges de la segona ciutat dels Estats Units en flames eren un recordatori visceral de les amenaces creixents que comporta el canvi climàtic. Les empreses d'assegurances es preparaven per perdre-hi milers de milions de dòlars. Hollywood avisava que s'havien d'interrompre els calendaris de producció de pel·lícules. I ciutats de tot el planeta reevaluaven les seves vulnerabilitats.

Davos és la ciutat d’Europa de major altitud. Es troba a Suïssa, al cantó dels Grisons, i és també el lloc on se celebra cada any la reunió del Fòrum Econòmic Mundial, que arrencarà d'aquí a pocs dies. Ja són unes quantes edicions des que, el 1972, es va celebrar aquest Fòrum per primera vegada. 

Dilluns passat el Fons Monetari Internacional (FMI) alertava que la intel·ligència artificial (IA) afectarà sis de cada deu llocs de feina. L'advertència era només una mostra més que la irrupció d'aquesta tecnologia preocupa, i molt. Així s'ha pogut copsar al Fòrum Econòmic Mundial que s'ha celebrat aquesta setmana a la ciutat suïssa de Davos, al qual, com és habitual, han assistit els principals líders econòmics, polítics i empresarials del món.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat aquest dimecres a Davos (Suïssa) un paper més important de l'Estat en empreses estratègiques. El debat ha estat de nou sobre la taula en les últimes setmanes després que el fons saudita STC Group irrompés en el capital de Telefónica, moviment al qual el govern va respondre anunciant el seu retorn, dues dècades després, a l'accionariat de la teleco. Sánchez ha argumentat la participació en Telefónica per raons de ciberseguretat, malgrat que ha indicat que "tenim relacions extraordinàries amb les autoritats saudites i esperem enfortir aquesta cooperació". Respecte a la participació en la tecnològica Indra, ha explicat que es vol reestructurar i transformar la indústria de defensa a Espanya.

Desigualtat. L’elit econòmica mundial aterra a Davos. Gegants tecnològics, caps de govern i ministres, banquers, executius i capitostos de fons d’inversió, filàntrops, acadèmics i activistes, tots reunits prop del cim de la muntanya màgica de Thomas Mann. L’espectacle del capitalisme globalitzat i financeritzat, reunit sota el lema “Reconstruir la confiança”, sembla, com a mínim, una ironia. Com es pot refer la confiança en un món cada cop més desigual, amb la pobresa extrema a l’alça per primer cop en dues dècades? Amb unes elits cada cop més enriquides i unes finances públiques, dependents d’un creixement alentit, i sense marge per a més sotracs?

El Fòrum de Davos arrenca aquesta setmana. Ja són unes quantes edicions des que, el 1971, es va celebrar per primera vegada. Rebatejat com a Fòrum Econòmic Mundial, es va deixar clar que el seu principal interès és l'economia, així que, com a economista, em pregunto: serveix?

El canceller alemany, Olaf Scholz, ha remarcat aquest dimecres que el seu país és un dels grans suports amb què compta Ucraïna i ho continuarà sent “tot el temps que calgui”, però ha evitat pronunciar-se sobre l’entrega de carros de combat perquè es defensi de Rússia, tal com li reclamen els ucraïnesos, amb una pressió cada cop més bel·ligerant, des de Kíiv fins a Estrasburg, passant per diverses capitals de la Unió Europea. 

“Envers una desigualtat estructural a Espanya”. Aquest és el títol que encapçala l’apartat espanyol de l’últim informe sobre desigualtat que ha publicat Oxfam Intermon coincidint amb l’inici de la trobada anual de Davos. 

La primera reunió del Fòrum Econòmic Mundial en més de dos anys, celebrada a finals de maig, va ser marcadament diferent de les moltes conferències prèvies de Davos a les quals he assistit des del 1995. Un fòrum tradicionalment compromès amb la defensa de la globalització ara estava preocupat sobretot pels fracassos de la globalització: cadenes de subministrament alterades, inflació dels preus dels aliments i de l'energia, i un règim de propietat intel·lectual (PI) que va deixar milers de milions de persones sense vacunes contra el covid-19 simplement perquè unes poques companyies farmacèutiques tinguessin milers de milions de dòlars de guanys addicionals.

La reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial és un estudi sobre els contrastos: negocis i política, Orient i Occident, nord i sud, uns quants poderosos enclaustrats a l'hivernal Davos i els destins dels milers de milions de persones sobre els quals pontifiquen aquests primers. Aquesta vegada, mentre alguns dels principals líders del planeta arribaven a l'estació d'esquí suïssa entre el 22 i el 26 de maig, la gran diferència estava entre la tristesa sobre l'estat del món i l'alegria de trobar-se en persona després d'una pausa pandèmica de dos anys.

Economia. La pandèmia del covid-19 va fer 573 milionaris nous. Ho diu l’últim informe d’Oxfam: amb l’encariment de preus dels productes més essencials, les grans fortunes del sector alimentari i energètic van anar incrementant el seu capital al ritme de mil milions de dòlars cada dos dies. La xifra s’ha fet pública precisament quan alguns d’aquests milionaris tornen presencialment al fòrum de Davos, enmig d’una confluència de crisis –geopolítica, econòmica i alimentària–; entre noves disrupcions del comerç mundial per la guerra a Ucraïna i l’encariment de preus de l’energia i els aliments més bàsics.

El president xinès, Xi Jinping, ha demanat aquest dilluns que el món faci el possible per assegurar les cadenes de subministrament amb l’objectiu d’evitar xocs inflacionistes. Ha fet la crida en la primera jornada del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, sota mínims i en format virtual per segon any consecutiu a causa de la pandèmia.

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha participat aquest dimecres en el Fòrum Econòmic de Davos per primera vegada des del 2009, quan ocupava el càrrec de primer ministre. En un llarg discurs en format de videotrucada ha esmentat algunes de les principals amenaces que configuren l’agenda internacional, com el coronavirus, les armes nuclears, la influència de les xarxes socials i la desigualtat i les tensions socials. També s’ha referit a la trucada que va mantenir aquest dimarts amb Joe Biden, en la qual van acordar allargar cinc anys més el Tractat de Reducció d’Armes Estratègiques (New Start). “Sens dubte és un pas en la direcció correcta”, ha dit Putin sobre la pròrroga de l’acord que limita la proliferació d’armes nuclears i balístiques.

El president de la República Popular de la Xina, Xi Jinping, ha estès condicionalment la mà als grans poders del món amb una crida, aquest dilluns, al "multilateralisme" com la millor fórmula perquè la humanitat faci front als grans desafiaments: des de l'actual i urgent de la pandèmia de covid-19 fins al canvi climàtic o les diferències entre els països en procés de desenvolupament i els rics. "Les relacions entre països s'han de coordinar i regular a través dels sistemes i les regles vigents, en comptes de quedar a mercè de la voluntat dels que tinguin el braç més musculós o el puny més gran", ha afirmat. Xi Jinping s'hi ha referit durant la jornada d'obertura, en aquest cas virtual, del Fòrum Econòmic de Davos, i es pot interpretar també com una molt implícita benvinguda al retorn a unes relacions internacionals convencionals amb Occident, sobretot amb els Estats Units del nou president Joe Biden, després dels turbulents quatre anys de presidència de Donald Trump, marcats, entre altres qüestions, per la guerra comercial entre Pequín i Washington.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha defensat aquest dimecres al Fòrum Econòmic de Davos el seu Pacte Verd, que pretén impulsar la transformació energètica i la descarbonització de l’economia europea, però va demanar també un esforç als líders polítics i econòmics mundials que l’escoltaven perquè segueixin l’exemple i avancin també per aquest camí.

A mode de ping-pong, el president dels Estats Units, Donald Trump, i l’activista mediambiental sueca Greta Thunberg s’han llençat missatges creuats aquest dimarts des de l'escenari del Fòrum Econòmic Mundial (WEF) a Davos (Suïssa). Després d'una intervenció inicial de Thunberg en què insistia que "se'ns està acabant el temps" per abordar la crisi climàtica, el president dels EUA ha aprofitat el seu discurs per criticar els "profetes de la fatalitat" i les seves "prediccions de l'apocalipsi".

Davos és cada gener la cita anual obligada dels principals actors de l’economia global. Fins divendres i en el seu cinquantè aniversari, caps d’estat, directius, representants de la societat civil i científics discutiran sobre les interaccions entre l’economia, els afers socials i el medi ambient. Les estrelles del programa d’enguany són l’activista sueca Greta Thunberg, que intervindrà per segona vegada davant d'aquest fòrum, i el president dels Estats Units (EUA), Donald Trump.

El Consell de Govern va aprovar el 15 de març l’adhesió a la ‘Declaració de Davos 2018: cap a una Baukultur d’alta qualitat per a Europa’ i ahir va signar aquesta adhesió en l’acte que va tenir lloc a Eivissa titulat ‘Cultura i patrimoni’, inclòs dins el cicle de debats del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears ‘Objectius COAIB’.