Malgrat que la necessitat de diversificar l'economia de les Illes va guanyar protagonisme arran de la pandèmia i que els fons europeus l'havien d'impulsar, el cert és que les Balears han accentuat la seva dependència del turisme, segons es desprèn de la Memòria 2022 del Consell Econòmic i Social (CES), que els seus representants han fet pública aquest dijous en el Parlament. Si s'analitza la contribució per sectors al Valor Afegit Brut (VAB), que és el que computa tots els béns i serveis que es produeixen –siguin per al consum de les llars o no–, els serveis representen el 86,8% de l'economia balear, mentre que la construcció n'és el 7%; la indústria i l'energia en suposen el 5,7%, i l'agricultura només té un pes d'un 0,5%. Curiosament, el pes dels serveis ha augmentat un punt des del 2019, quan era d'un 85,8%, mentre que el de la construcció i el de la indústria i l'energia han baixat (d'un 7,4% a un 7% i d'un 6,4% a un 5,7%, respectivament) i el de l'agricultura es manté pràcticament igual (el 2019 representava un 0,4% del VAB de les Illes).

El Consell Econòmic i Social (CES) preveu que l'economia de les Illes Balears acabi el 2022 creixent "a un ritme molt superior que Espanya i la zona euro", tal com ha afirmat la cap d'estudis del CES, Anna Grau, durant la presentació de la Memòria anual sobre l'economia, el treball i la societat 2021. D'altra banda, el panorama per al 2023 no és tan clar, per la crisi econòmica derivada de la guerra a Ucraïna.

El president del Consell Econòmic i Social (CES) d'Espanya, Antón Costas, ha afirmat, amb relació a la futura llei turística de les Balears, que el progrés "no pot implicar decreixement, sinó que és possible continuar creixent de manera sostenible".

El portaveu del Govern i conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha valorat de manera positiva "les grans xifres" que reflecteix la memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES). Negueruela ha assegurat que "la recuperació econòmica serà el 2022".

El Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES) ha presentat aquest dijous la memòria sobre el curs econòmic 2020. S'ha enfocat a desgranar l'impacte que va tenir la pandèmia sobre les Illes Balears i les seves repercussions en diferents camps. Així i tot, el president de l'entitat, Rafel Ballester, també ha augurat un retard en la recuperació econòmica i ha posat sobre la taula el debat de si realment es vol tornar a la situació del model econòmic d'abans de la pandèmia.

El president del Consell Econòmic i Social (CES) de les Balears, Rafel Ballester, ha defensat que es creï una conselleria de Ciència i Tecnologia a les Illes per coordinar i impulsar la revolució digital. Així ho ha explicat aquest divendres en declaracions a Europa Press, després d'una audiència amb el president del Parlament, Vicenç Thomàs. Durant la trobada, Ballester ha traslladat al president de la Cambra "la necessitat d'apostar per la innovació tecnològica, la cohesió social i la lluita pel medi ambient".

Les vicepresidentes del govern espanyol, Nadia Calviño –titular d'Economia– i Yolanda Díaz –titular de Treball–, han avalat aquest dijous la candidatura de l'expresident del Cercle d'Economia Antón Costas per a la presidència del Consell Econòmic i Social (CES), que haurà de ser aprovada pel Congrés. L'executiu ha trobat així un nom per al càrrec, vacant des de la dimissió de Marcos Peña el 2019.

El Consell de Govern ha nomenat aquest dilluns Rafel Ballester Salvà com a nou president del Consell Econòmic i Social (CES) de les Balears. El nomenament, que tindrà efectes des del moment de la publicació del proper Butlletí Oficial de les Illes Balears, culmina tot el procés de renovació de l'equip directiu del CES.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns la renovació de gairebé tots els membres del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), després que s'exhaurís l'anterior període de representativitat a l'òrgan consultiu. Així, s'actualitza l'organigrama del CES dels pròxims quatre anys, segons ha informat l'Executiu en un comunicat.

Josep Valero González (Palma, 1953) és el secretari general del Consell Econòmic i Social (CES) de les Balears des del 2017. És llicenciat en Geografia per la Universitat Central de Barcelona i té una àmplia experiència professional en el món de l’empresa. Arran de les dades presentades en la Memòria Anual 2019 del CES, Valero té clar que un canvi de model econòmic és imprescindible per al futur de les Balears.

El Consell Econòmic i Social (CES) de Balears calcula que aquest any el Valor Afegit Brut (VAB) de les Balears caurà un 22,2% i que es perdran 130.713 llocs de feina, quasi un 26%. Així ho indica en el seu informe 'Càlcul de l'impacte del coronavirus a l'economia balear per branques productives'.

El Consell Econòmic i Social de les Balears (CES) calcula que la caiguda de l'economia balear a causa del coronavirus pot ser de fins a un 9,7% el 2020 –en el millor dels casos, seria com a mínim d'un 3,7%–, una reducció del PIB "sense precedents en la història recent" de les Illes, quan la caiguda va ser d'un 3,9% l'any 2009, en plena crisi econòmica. De fet, el president del CES, Carles Manera, diu que es "evident" que les "Balears tanquin l'any amb taxes negatives", i recalca que "l'impacte pot ser molt menor si el Govern aplica les mesures anunciades".

Les Balears varen ocupar la quarta posició entre les comunitats autònomes amb més estabilitat i seguretat laboral el 2018, segons un estudi fet pel Consell Econòmic i Social de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que analitza la qualitat de la feina entre el 2009 i el 2018. Durant aquest període, l'Arxipèlag va oscil·lar entre la sisena i la cinquena posició, i l'informe destaca aquesta "lleugera" millora. El rànquing el lidera el País Basc, mentre que Extremadura és la regió més insegura per als treballadors.

El fort creixement econòmic que la comunitat balear va registrar durant el 2018, un 2,7%, no s'ha vist reflectit en el benestar dels ciutadans de les Illes, que es veu deteriorat per variables com l'accés a l'habitatge o el risc d'exclusió social, segons ha explicat aquest dijous el president del Consell Econòmic Social, Carles Manera, durant la presentació de la memòria anual de l'entitat. A més, també ha destacat que el consum d'energia i les emissions contaminants han crescut per damunt de la taxa de creixement de l'economia, fet que ha qualificat de preocupant.

La població de Illes Balears tindrà 300.000 persones més d'aquí a l'any 2030, cosa que converteix la Comunitat en l'autonomia que més creixerà demogràficament en aquest període dins l'àmbit estatal, amb un 18,6%, seguida de les Canàries (14,8) i Madrid (10,9). D'aquí a 11 anys, el Consell Econòmic i Social (CES) preveu que la població sigui de gairebé un milió i mig de persones.

La fórmula que proposa el govern espanyol per deslligar la pujada de les pensions de la inflació provocarà una "pèrdua de poder adquisitiu en contextos de crisi que no s'arribaria a recuperar", segons conclou el document crític emès pel Consell Econòmic i Social (CES), un organisme consultiu equivalent al CTESC català.