La batalla als jutjats per aclarir l'espionatge de Pegasus està plena de dilacions i decepcions per a l'independentisme, però aquest dimarts el jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona ha obert una porta a fer una excepció a aquest cúmul de desenganys. Atenent un escrit presentat per Josep Maria Jové i Diana Riba (ERC), la jutgessa Eva Maria Moltó ha demanat al govern espanyol que desclassifiqui els documents secrets que puguin aportar llum sobre qui va espiar a través dels seus telèfons mòbils els dos dirigents republicans.

El terrorisme, el tràfic d'éssers humans, l'explotació sexual de dones i nens, el tràfic de drogues i armes, el blanqueig de capitals, la corrupció, la falsificació de mitjans de pagament, la delinqüència informàtica i l'organitzada. Aquesta és la llista de crims europeus, és a dir, aquells considerats greus, que cal incloure a tots els Codis Penals de la UE i pels quals es fixen criteris comuns. I aquest dijous l'Eurocambra ha reclamat que la violència masclista també formi part d'aquest llistat, amb 427 vots a favor, 119 en contra i 140 abstencions. El Parlament Europeu no pot proposar lleis, però sí que pot demanar a la Comissió Europea que ho faci, i això és el que vol amb aquest informe. Ara, però, ha de començar un procés llarg i de difícil recorregut, perquè després de la iniciativa de l'executiu, són els vint-i-set governs els que haurien d'aprovar per unanimitat un canvi com aquest.

Què és la violència masclista? Quina condemna mereix l’agressor? Quins són els recursos indispensables per atendre les víctimes? Les preguntes han de tenir resposta en una futura directiva europea perquè la violència masclista ampliï la llista de 32 "delictes greus i transfronterers" que permeten l'extradició. El procés ha superat el primer pas, amb l’aprovació de l’informe dins de la comissió de Llibertats Civils i la comissió d’Igualtat de l’Europarlament, però encara li queda el tràmit de passar pel ple del Parlament –al setembre, previsiblement–, la Comissió i el Consell d’Europa. El repte és gran perquè no tots els socis han signat o han adoptat el marc establert al Conveni d'Istanbul, el model de referència en la lluita i l'abordatge d'aquestes violències, enteses en un concepte ample (dels matrimonis forçats a l'avortament o les esterilitzacions a la força, i també les agressions a dones).

El Comitè de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior (LIBE) de l'Eurocambra va aprovar al setmana passada un informe sobre la situació dels drets fonamentals a la Unió Europea que en clau catalana i espanyola ha portat cua. La ponent de l'informe és l'eurodiputada irlandesa de l'Esquerra Unitària Clare Daly, que en la seva part d'exposició personal denunciava "l'empresonament de parlamentaris, alguns amb sentències superiors a 10 anys, per haver permès que tingués lloc un plebiscit democràtic". Ara, però, a petició de partits com el PP i Cs, el president del comitè, el socialista Juan Fernando López Aguilar, ha retirat la referència de l'informe que el plenari ha de votar dimecres.

El comitè de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior (LIBE) de l'Eurocambra ha aprovat aquest dimarts un informe sobre la situació dels drets fonamentals a la Unió Europea entre el 2018 i el 2019 en què es denuncien les diferents vulneracions de drets arreu dels estats de la Unió durant aquest període sense mencionar, això sí, cap estat de manera explícita. L'informe lamenta "l'abús de la presó preventiva" i també condemna "les intervencions violentes i desproporcionades" per part de les autoritats policials en "manifestacions pacífiques".

En la setmana que Clara Ponsatí s’ha estrenat com a eurodiputada, em quedo amb unes paraules de Diana Riba a l’hemicicle de Brussel·les que posaven el dit a la nafra: “Una onada de moviments reaccionaris, xenòfobs i misògins està arribant arreu i això afecta els drets de les dones”. Riba demana a la Unió Europea que esdevingui una eina útil per frenar aquest retrocés global. Té raó en el diagnòstic i, també, que les institucions europees poden fer-hi més i ho poden fer millor. L’Europa de les prioritats equivocades no sembla que tinguin cap intenció d’arremangar-se en aquest tema. M’agrada, tanmateix, que qui va ser la nostra consellera de lectures infantils –al Pati de Llibres de Sant Cugat– sigui ara una de les veus de la consciència al Parlament Europeu. No tan sols per difondre la repressió a Espanya, com a eurodiputada d’ERC que és, sinó també per fer política. És a dir, assenyalant els problemes, subratllant les noves xacres socials i demanant justícia i solucions. No hi ha dubte que la revolució igualitària, tan necessària com imparable, ha topat amb un mur. Tot d’una, s’ha produït una evident reacció carca, resclosida i desvergonyida. I, per tant, perillosa. El nou masclisme és menys ingenu i més ferreny. Ja no hi ha l’excusa del desconeixement, de la tradició conservadora o d’una cultura impregnada durant segles. A Espanya, en les cinc setmanes del 2020, ja han mort vint dones assassinades per les seves parelles. “La maté porque era mía” és un lema que sembla haver tornat. Mentrestant, les campanyes per la igualtat són tan tèbies com ben intencionades. La recent iniciativa del T’ho estàs perdent, per exemple, té l’objectiu de fomentar l’esport femení en els mitjans de comunicació. Perfecte. La mateixa campanya, però, ja és la primera que utilitza l'adjectiu femení, quan la igualtat consisteix en parlar d’esport, d’espectacle, al marge de qui el faci. No es tracta de retransmetre i mirar esport femení per compassió. I ho sembla.

]]>

Al Parlament Europeu també es fa evident l'esquerda entre ERC i JxCat. Carles Puigdemont i Toni Comín no han aconseguit formar part del mateix grup parlamentari que la formació republicana malgrat setmanes de converses amb la direcció dels Verds/ALE. Els dos eurodiputats exiliats van enviar ahir una carta als líders dels Verds, Ska Keller i Philippe Lamberts, en què retiraven la petició d'entrada al grup. Malgrat estar dividits, la majoria dels Verds i la seva direcció argumentaven discrepàncies polítiques que arribaven fins i tot en la gestió del conflicte català: "El nostre grup sempre ha defensat una estratègia de diàleg i buscar solucions i la nostra impressió sobre Puigdemont és que la seva posició és una mica diferent de simplement perseguir el diàleg", ha dit Keller a la sortida d'una reunió de grup intensa en què aquesta discussió s'ha allargat més d'una hora. Quedar-se sense grup parlamentari complica les coses de cara a la visibilitat a l'Eurocambra.

]]>

Continuen els problemes perquè Carles Puigdemont i Toni Comín formin part del grup parlamentari dels V-ALE, en què hi ha ERC i també En Comú Podem. Aquest dilluns s'ha tornat a reunir el Comitè de Conciliació entre els líders dels Verds i els dos representants de l'Aliança Lliure Europea (ALE) per intentar negociar-ne l'entrada, però la segona trobada ha acabat sense acord. Per això, el conjunt del grup ha decidit agendar-ho com a punt de debat a primera hora de dimecres, una discussió que previsiblement acabarà en votació dels seus 74 membres.

]]>

El mateix dia que l'han ratificat com a presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen ja té sobre la taula una carta que li reclama actuar en l'afer català. Una quarantena d'eurodiputats, principalment del grup dels Verds/ALE però també de l'Esquerra Unitària, algun del grup socialista i també dels conservadors reformistes (on hi ha Vox), li han enviat una missiva en què demanen que el nou executiu comunitari faci de mediador per trobar una solució política a Catalunya. També li demanen que asseguri que a Espanya es respecten els drets fonamentals i que tingui en compte els pronunciaments d'organismes internacionals que demanen l'alliberament dels presos polítics.

]]>

Catalunya ha tornat a generar un moment de polèmica en la comissió de Llibertats del Parlament Europeu. Els membres de comissió de Llibertats, Justícia i Afers Interns (LIBE) de l'Eurocambra han rebutjat aquest dimarts debatre sobre la petició del partit ultradretà Vox per incloure els Comitès de Defensa de la República (CDR) al llistat d'organitzacions terroristes. Els eurodiputats membres d'aquesta comissió han tombat en la votació la inclusió d'aquest punt de debat, tal com demanaven els coordinadors i per una àmplia majoria: 53 vots a favor de vetar-la, sis en contra i tres abstencions.

]]> L'Eurocambra ha rebutjat aquest dilluns debatre la situació a Catalunya després de la sentència del Procés, però la qüestió ha acabat transcendint en la comissió de Llibertats, Justícia i Afers Interns (LIBE), on compareixia la comissària dels Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic. En aquesta sessió, l'eurodiputada d'ERC, Diana Riba, ha demanat a Mijatovic que intervingués davant la situació de l'última setmana a Catalunya i ha explicat que el seu marit, Raül Romeva, ha estat condemnat a més de 10 anys de presó "per fer un referèndum". Però el president de la comissió, el socialista Juan Fernando López Aguilar, ha intervingut tot seguit perquè ha considerat que la intervenció de Riba no era correcta.

]]>

Ara Repúbliques, la candidatura sobiranista i progressista encapçalada per Oriol Junqueras a les eleccions europees, s'ha presentat aquest dilluns horabaixa davant d'un centenar de persones a l'Estudi General Lul·lià, on han intervingut diversos dirigents dels partits que integren la coalició.

]]>

Diana Riba (Barcelona, 1975) és la número dos, darrere d'Oriol Junqueras, a la llista d'ERC en coalició amb el BNG i EH-Bildu a les pròximes europees, a més de l'esposa de Raül Romeva. Riba ha participat aquest dilluns horabaixa en un acte de precampanya que ha tingut lloc a l'Estudi General Lul·lià, de Palma.

]]>

Diana Riba (Barcelona, 1975) és la número dos, darrere d'Oriol Junqueras, a la llista d'ERC en coalició amb el BNG i EH-Bildu a les pròximes europees, a més de l'esposa de Raül Romeva. Riba ha participat aquesta tarda en un acte de precampanya que ha tingut lloc a l'Estudi General Lul·lià, de Palma.

]]>

Després de la prohibició d'un acte en què havien del particiar el president de la Generalitat, Quim Torra, i l'expresident Carles Puigdemont, el Parlament Europeu acull aquest dimecres a la tarda una confència sota el títol "Catalunya, una regió d'Espanya", amb el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith com el ponent principal. Però la polèmica sobre l'autorització d'aquest acte poc després que es prohibís el de Torra i Puigdemont continua. El president del grup dels Verds / Aliança Lliure Europea, Philippe Lamberts, i Heidi Hautala, representant del grup a la mesa del Parlament, enviaran aquest mateix dimecres una carta al president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, exigint els informes de seguretat en què es basen el veto a l'acte dels dos presidents catalans i l'autorització del de Vox. Fonts de l'Eurocambra expliquen, però, que precisament per motius de seguretat aquests documents no es fan públics ni se cedeixen als grups parlamentaris.

]]>