La secretària d’Estat de Seguretat, Aina Calvo, ha defensat la necessitat d’una major cooperació de Frontex als països d’origen com a eina clau per controlar els fluxos migratoris. “Hem vist, provat i comprovat que el més important és evitar que les embarcacions arribin al nostre país. Creim que aquesta seria una tasca molt més útil i ens permetria atacar el problema d’arrel”, ha assegurat. Calvo ha fet aquest plantejament durant la seva visita al vaixell oceanogràfic de la Guàrdia Civil Duque de Ahumada, fondejat a l’estació naval de Portopí, i que, entre altes funcions, té la de controlar la immigració irregular i lluitar contra les organitzacions que trafiquen amb persones. Calvo ha explicat que “la capacitat operativa en origen té molt a veure amb el descens del 40% dels fluxos migratoris a Espanya en els darrers tres anys”, tot i que també ha fet menció de la "forta i constant" pressió migratòria que reben les Balears.

El govern d’Espanya manté la seva posició que les Balears han d’acceptar el repartiment de Menors Migrants No Acompanyats (MENA) procedents de les Canàries, i assegura que aquests trasllats no incrementaran la pressió sobre el sistema de protecció illenc. Així ho ha manifestat el secretari d’Estat del Ministeri de Joventut i Infància, Rubén Pérez, després d’una reunió a Palma amb la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, i els consellers insulars de Benestar Social, en la qual també ha participat el delegat del Govern, Alfonso Rodríguez.. “Se’ns ha comunicat que es complirà la legislació”, ha explicat Pérez, que ha destacat que el govern destinarà sis milions d’euros a l’Arxipèlag per a l’acollida de menors, amb una partida addicional en preparació.

El Consell de Mallorca i el Govern volen habilitar un espai de primer acolliment d'emergència de menors migrants a l'antiga caserna de Son Tous, encara que separat físicament de l'actual Centre d'Atenció Temporal de Migrants (CATI). El president de l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, ha confirmat que estudien la idea, poc abans que el Consell de Ministres, tal com està previst, aprovi el reial decret que detallarà la capacitat ordinària d'acolliment de cadascuna de les comunitats autònomes i permetrà començar amb les derivacions de menors migrants a partir del pròxim dijous.

El Consell de Formentera continua treballant en la possibilitat de retornar al Govern les competències de menors, segons ha confirmat a Europa Press la institució. Fonts del Consell han explicat que l'única institució insular que podria retornar aquestes competències és precisament el Consell de Formentera, segons s'especifica en l'Estatut d'Autonomia.

In extremis, el PP va acabar donant suport al juliol al repartiment de 400 menors migrants entre les comunitats autònomes. La saturació a les Canàries necessitava una mesura urgent, però des del primer moment es va plantejar com un pedaç que s'hauria d'acabar resolent amb la reforma de la llei d'estrangeria per fer obligatòria (i no opcional com ara) la distribució dels menors que arriben a les costes espanyoles. Les negociacions entre els populars i el govern espanyol han durat fins ara: el PP ha anunciat aquest dissabte que les trenca acusant l'executiu de negar-se a demanar ajuda a la Unió Europea. Fonts del govern socialista neguen l'acusació i critiquen "la ruptura unilateral i injustificada" de les converses.

El Govern ha acceptat acollir deu menors migrants a les Balears, però ha advertit al Govern espanyol que no estan "en condicions" d'acollir-ne més. Així ho ha traslladat aquest dimecres la consellera de Famílies i Assumptes Socials, Catalina Cirer, qui ha participat per videoconferència en el ple de la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència, que ha esdevingut a Tenerife.

L'extrema dreta espanyola ha trobat en la justícia madrilenya un poder on de moment surt impune de les polèmiques que acumula, així com de les presumptes irregularitats que acorralen els líders de Vox. En canvi, Podem considera que no hi ha trobat més resposta que decisions que el partit considera una clara "persecució política" per les seves idees. Aquest dilluns han coincidit tres decisions que afecten els dos partits implicats i que posen el focus sobre el paper de la judicatura. Per una banda, el Suprem ha ratificat la pena de 19 mesos de presó per a la portaveu del partit lila i exlíder de la formació a l'Assemblea de Madrid, Isa Serra, per oposar-se a un desnonament al barri de Lavapiés el 2014; per l'altra, l'Audiència Provincial de Madrid ha avalat el cartell xenòfob de Vox contra els menors migrants que va aparèixer a la parada de metro de Sol de la capital espanyola durant la campanya del 4 de maig. I, en tercer lloc, la Fiscalia ha confirmat que no recorrerà la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) de no acceptar una querella contra la líder del partit ultra a Madrid, Rocío Monasterio, per presumpta falsificació d'un visat d'obra del Col·legi d'Aparelladors de Madrid.

Vox podrà mantenir en campanya electoral el cartell xenòfob que va penjar fa dues setmanes a l'estació de metro i Rodalies de Sol, en ple centre de Madrid, perquè és una part més de "la forma d'expressió" de les polítiques d'immigració del partit d'extrema dreta espanyol. Això és almenys el que opina una jutge madrilenya, que ha arxivat tant la denúncia presentada per la Fiscalia com la del PSOE per un presumpte delicte d'odi pel cartell que criminalitzava un adolescent immigrant a qui s'identificava com a membre del col·lectiu de menors estrangers no acompanyats.

Potser ens hi estem acostumant, però no ho voldria. La paraula té un valor essencial per formar les generacions que llegeixen o que escolten. I en un moment històric com l'actual, en què els mitjans de comunicació les posen a l'abast de tothom, les paraules tenen encara molt més valor i més capacitat d'influir en les masses.

El sistema d'acollida al qual suposadament s'incorporen els menors que arriben de països com el Marroc s'ha convertit en una trampa burocràtica sota el paraigua de la llei d'estrangeria espanyola. La consideració d'estrangers i migrants dels nois ha ajudat a crear un circuit paral·lel, diferent del que segueixen altres nens atesos pels serveis socials a les comunitats autònomes.

L'arribada de menors no acompanyats en pasteres ha augmentat un 200%, segons la Memòria de la Fiscalia General de l'Estat del 2018. La Fiscalia també adverteix del desbordament de les capacitats de recepció i assistència de les entitats públiques encarregades de la seva adequada atenció. "Nosaltres ho estam notant des de fa temps, hem posat en alerta les institucions competents", assenyala Pau Alomar, portaveu de la comissió MENAS a les Illes Balears. "Millorem l'atenció, no posem portes a la mar", afirma.

Vox ha demanat aquest divendres al Govern que especifiqui el nombre de mena (Menors Estrangers No Acompanyats) que hi ha a les Balears i una relació dels centres en els quals estan atesos. Aquesta informació ja és pública i ni tan sols és competència del Govern, sinó dels consells insulars.

Aquest dijous al vespre s'han viscut moments de tensió al Masnou entre un grup de veïns que protestaven contra la presència dels menors no acompanyats que viuen en un alberg del municipi i un altre grup de veïns, convocats per la Xarxa d'Acollida i entre els quals hi havia grups antifeixistes, que demanaven no criminalitzar aquest col·lectiu. Aquest episodi arriba després que el cap de setmana passat els Mossos d'Esquadra detinguessin un menor tutelat per l'intent d'agressió sexual a una altra menor a la localitat.

A partir del mes de maig, els al·lots que hagin estat menors migrants no acompanyats (mena) i continuïn necessitant suport podran rebre ajuts encara que no tinguin un compte corrent obert, tal com estableix la Llei d’estrangeria. Així ho ha confirmat a aquest mitjà la consellera de Serveis Socials, després de la publicació d’una resolució, dissabte 13, que farà possible que puguin cobrar en mà i en efectiu els 430 euros de la renda d’emancipació.

El dia que va deixar ca seva no va dir res a la família. Abou Camara tenia 16 anys quan va marxar de Bamako (Mali). Fa tres anys que la pastera on viatjava va arribar a la costa d’Almeria. “A bord erem 30 africans, entre els quals hi havia una dona i un nadó”, recorda. Mira a terra i, sense aixecar la mirada, diu que no oblida la por que va viure les més de 24 hores que va passar a la barca: “Al camí vaig ser conscient que n’hi havia que moririen a la mar”. L’arribada de menors estrangers no acompanyats (mena) a les Balears, augmenta. L’any 2016 en varen venir 36, segons les dades de l’associació d’educadors de carrer Grec; el 2017 varen ser 42, i el 2018, 60. Ara hi ha 76 menors en diferents centres d’acollida de les Illes Balears. Després del periple del viatge no troben tampoc una vida fàcil, però millora durant una temporada. Però la seva situació torna a empitjorar quan fan els 18 anys: si no tenen la documentació en regla, perden la protecció de l’Administració.

La policia espanyola ha desmantellat una xarxa que suposadament segrestava menors estrangers no acompanyats ('menes') un cop arribaven a Espanya, després de creuar la frontera de manera clandestina, principalment en pasteres.