Veure Shakespeare és com escoltar Bach, ambdós sempre habiten en una altra dimensió. Per una altra banda, veure La tempestat, la darrera obra que el bard va escriure i signar en solitari, fa que les possibilitats de gaudi augmentin exponencialment. Que sigui a la Biblioteca de Catalunya, on Oriol Broggi practica la màgia blanca amb ingredients de primera qualitat, gairebé garanteix l’anterior. Per arrodonir-ho, si Lluís Soler és l’encarregat de donar vida a Pròsper, ja ningú no pot evitar les conseqüències dels efluvis de l’encanteri. Dit això i sense entrar en si La tempestat és peça testamentària o una declaració d’intencions, el que és clar és que conté tots els trets i virtuts de qui no té comparació possible. Els personatges, circumstancials habitants d’una illa que és també un univers, conformen un precís calidoscopi de la condició humana. Si, com diu Broggi, l’obra parla de perdó i reconciliació, tampoc no deixa de ser una miscel·lània on podem trobar des de venjances fins a ambicions, des de canalles fins a babaus, on ningú no és perfecte. O potser tan sols Miranda, interpretada per Elena Tarrats, i el seu enamorat, Ferran, encarnat per Eduard Paredes, segurament o tan sols perquè encara són massa joves, encara tendres.

Oriol Broggi va caure del cavall el 1993 al Festival d’Avinyó davant La Tempestat de Peter Brook: “Em va agradar tant que vaig decidir dedicar la meva vida al teatre”. L’empremta del mestre Brook ha impregnat molts dels treballs de Broggi. També, esclar, aquesta Tempestat: no solament en els elements matèrics, com el sempitern terra de sorra, els bastons de fusta, els detalls del vestuari, diria que també l'elecció de Babou Cham per a l’eteri paper de l’esperit Ariel o l’energia desfermada de l’esclau Caliban, sinó per les textures estètiques, la cadència de les composicions i l'atmosfera visual i sonora que embolica una proposta que arrenca amb una genial escena del naufragi que fa virtut de l'extrema senzillesa. Pur Brook.

Oriol Broggi torna a Wajdi Mouawad. Tots ocells és la sisena creació de Broggi sobre les obres d’aquest libanès fill de la inacabable confrontació bèl·lica de l’Orient Mitjà radicat al Canadà durant anys i actualment director del Théâtre de la Colline de París, on el 2017 es va estrenar Tous des oiseaux. Broggi torna a Mouawad, i Moauwad torna a la tragèdia permanent entre jueus i palestins, ara de tremenda actualitat, en una poderosa proposta que el públic dempeus peu va aplaudir a bastament i que ha exhaurit totes les localitats fins al 28 de juliol (sí que n'hi ha per a les funcions de setembre i octubre).

Voldríem que tot fos amable i dolç com una cançó d’estiu que t’acarona, escriu Oriol Broggi al programa de mà de Coralina, la serventa amorosa. Estan de celebració: la companyia La Perla 29 fa vint anys. I volien una festa: doncs ja la tenen! La seva mirada sobre l’obra de Carlo Goldoni és divertida, joiosa i ben interpretada, i deixa un bon regust de teatre popular sense complexos.

Ells ulls de l’etern germà va ser la carta de presentació d’Oriol Broggi i la seva troupe d’artistes a la Sala Beckett ara fa vint anys. I veient el que el director i la Perla 29 han anat fent al llarg dels anys, bé podem pensar que aquella proposta que unia senzillesa i profunditat i que ara recupera a la Biblioteca de Catalunya contenia els trets essencials del teatre de Broggi. Un teatre que no ha dissimulat -més aviat al contrari, n'ha presumit- el seu emmirallament amb el del gran Peter Brook. És a dir, un teatre de la paraula per explicar històries, basat en els intèrprets i en la recerca d’una poètica visual atmosfèrica que no necessita grans efectes. Explicar històries més que representar-les amb la familiaritat i l’excepcionalitat d’aquells moments màgics en què els personatges et transporten per mons i aventures desconegudes.

Orgull és el títol que Ramon Vila, Andreu Benito i Oriol Broggi han donat al relat de Fiódor Dostoievski, traduït per Miquel Cabal Guarro com Manyaga, i que en el seu origen formava part de Diari d’un escriptor (1876) sota el títol de Krotkaya, un relat fantàstic. Es tracta del monòleg d’un solitari prestador davant del cadàver amortallat de la seva dona que ens explica tota la seva relació a la recerca d’una justificació de la seva mort. Un relat considerat menor en relació amb les grans obres de l'escriptor rus, però en el qual palpita la seva mestria per il·luminar els racons més profunds i obscurs de l’ànima humana. Un relat dominat pel silenci. El silenci que va enfonsar al protagonista, el silenci que fa servir com a arma per a la humiliació de la seva dona, l’inescrutable silenci que envolta la seva relació.

Els últims dies abans de l’estrena de 28 i mig a París, els actors assajaven durant hores, però també feien turisme durant les hores lliures. O les dues coses alhora: davant la sorpresa dels turistes, als peus de la Torre Eiffel van practicar el ball de l’inici de l’obra al ritme de Benny Goodman. També a bord d’un Bateau Mouche es van posar a tocar i cantar les cançons de l’espectacle. “Tot està sent una experiència xulíssima. Venir aquí a París és com un somni”, confessa Oriol Broggi, autor i director de 28 i mig, una obra que es va estrenar a Barcelona el 2013 i que ara el director ha portat a la capital francesa.

El director escènic Oriol Broggi (Barcelona, 1971) ha publicat aquesta setmana El record de la bellesa (L’Altra Editorial), un assaig sobre la creació artística escrit amb el periodista i escriptor Andreu Gomila. Broggi tant hi reflexiona sobre la bellesa i els clàssics com baixa a la sorra per explicar les interioritats de la seva companyia, La Perla, i les obres que hem vist tots aquests anys a la Biblioteca de Catalunya. Justament ara hi estan assajant el pròxim projecte: remunten l’exitosa 28 i mig per dur-la al Teatre Nacional de La Colline, de París, que dirigeix l’autor d’Incendis, Wajdi Mouawad. Clara Segura, Laura Aubert, Joan Garriga i companyia hi faran temporada durant quatre setmanes amb un espectacle en català.

Hamlet

Cinema Aribau. Fins al 30 de gener

Oriol Broggi torna a Hamlet. No és gens habitual que un director s’enfronti a un dels textos més famosos i populars del teatre universal dues vegades en poc més d’una dècada. Broggi va firmar el seu primer Hamlet el juny del 2009 a la Biblioteca de Catalunya en una despullada i poderosa proposta escènica que dramàticament no és gaire diferent de la que ara ha estrenat al cinema Aribau, convertit provisionalment en teatre, tot i una condimentació musical (Pink Floyd, David Bowie, música irlandesa...) i visual molt més agosarada. L’atracció d’un espai diferent per explicar la mateixa història és també un repte de la posada en escena. L’espai sorprèn per una bona sonoritat, malgrat que no tots els intèrprets treballen en un registre homogeni, però bona part de la funció resulta força fosca per veure els rostres dels set actors i actrius que, excepte el protagonista, doblen personatges. Un peatge deutor de la presència de la gran pantalla amb un gran treball videogràfic de Francesc Isern, molt ben compensat perquè no robi protagonisme a l’escena, però tot sovint amb continguts sorprenents (el setè de cavalleria, per exemple) sense relació ni directa ni indirecta amb l’obra però ben segur que sí amb les emocions del director. 

]]>

Filumena Marturano

Biblioteca de Catalunya. Fins a finals de juliol

]]>

El covid-19 va paralitzar l'activitat del Teatre de Manacor, i Només la fi del món inaugurarà la Fira de Teatre del municipi de Llevant demà, divendres 25 de setembre. L'espai manacorí, sempre un punt calent al poble i visitat assíduament pels seus habitants i altres de pobles veïns, anuncia canvis en el seu funcionament, amb la intenció de tornar a oferir cultura i espectacles de qualitat. Així, enguany no hi haurà abonaments, els espectacles s'anunciaran amb només 15 dies d'antelació i la venda d'entrades es farà dins els set o vuit dies previs de la data de la funció. Així, hi haurà un preu únic, que serà al més econòmic possible i tots els espectacles s'han programat a l'Auditori, segons han informat des de l'Ajuntament de Manacor.

]]>

'Assedegats'

Biblioteca de Catalunya. 14 de juliol del 2020

La mirada apocalíptica de Wajdi Mouawad sobre l’ésser humà torna a ressonar sota les voltes de la Biblioteca de Catalunya en un intens i formidable espectacle d’Oriol Broggi. El dramaturg i director libanès-canadenc enfoca el tràngol de l’adolescència amb la mateixa contundència i desesperació que el caracteritza. Però també amb la seva poderosa paraula que arrossega sentiments i fa esclatar el buit de la nostra societat. Si l’eix del text és el trànsit de la infantesa a l’adolescència, Mouawad no obvia altres temes que li són recurrents com la màgia de l’escriptura, les relacions familiars i el desig de bellesa.

]]>

'Només la fi del món'. Biblioteca de Catalunya. 14 de febrer

]]>

La reflexió brechtiana sobre la bondat arriba l'Auditori de Manacor aquest cap de setmana. Oriol Broggi dirigeix 'La bona persona de Sezuan', de Bertolt Brecht, una obra que explora fins a quin punt les persones poden ser bondadoses en un món amb molta maldat.

]]>

‘La bona persona de Sezuan’

]]>

Oriol Broggi no és el primer director de teatre que, davant la primera experiència en el món de l’òpera, mostra una comprensible cohibició. Lluny del territori habitual, sense la complicitat d’actors que es poden passar setmanes fent provatures (un luxe que en l’òpera no sol existir), amb el camí delimitat de manera més o menys fèrria per la partitura, la temptació és caure en un excés de prudència reverent, quan el que s’espera és una mirada externa i distintiva que ofereixi noves perspectives sobre obres vistes dotzenes de vegades. Sobre el paper, La flauta màgica és un títol propici a l’estil del director de La Perla 29, especialment hàbil a mostrar grans drames de manera propera, a escala humana. Aquesta, tanmateix, ha sigut la trampa on ha caigut un Broggi que, encadenant enguany espectacles ambiciosos, no sembla que hagi dedicat prou reflexió a l’òpera de Mozart.

]]>

Oriol Broggi està ben enfeinat aquests dies: té en cartell a la Biblioteca de Catalunya la reposició de Bodas de sangre i el 2 de juliol inaugurarà el festival Grec dirigint El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk. A més a més, i seguint els passos d’altres directors teatrals, ha acceptat la crida de la lírica i s’estrenarà com a director operístic amb La flauta màgica, de Mozart, que es representarà al Festival de Peralada els dies 6 i 7 d’agost amb Josep Pons al capdavant de l’Orquestra del Liceu. “Em sento com Tamino arribant al bosc”, va dir Broggi ahir al Liceu mirant d’establir un paral·lelisme amb la barreja de curiositat i desconcert que amara un dels protagonistes de La flauta màgica.

]]>

El director Oriol Broggi torna al Teatre Romea i, com ja va fer amb l’aclamada Incendis, l’ha transformat de dalt a baix: a més d’acostar l’escenari a l’espectador, l’ha forrat d’una pàtina de teatre en ruïnes que dona una nova atmosfera a l’espai. És inevitable pensar en Incendis quan Broggi torna a dirigir -per cinquena vegada- al Romea, i més amb el títol que hi estrena avui, Èdip, la tragèdia del rei de Tebes, una de les grans obres de Sòfocles, precisament el dramaturg grec que tant ha inspirat l’autor d’ Incendis, Wajdi Mouawad.

]]>

L'adaptació i la narració de la tragèdia i de l'èpica en el món actual i l'impacte sobre el públic han sigut alguns dels temes tractats en un debat que aquest dissabte han mantingut a la Biblioteca de Catalunya l'escriptor, director i actor quebequès d'origen libanès Wajdi Mouawad i el director de La Perla 29, Oriol Broggi, que ha adaptat i portat als escenaris una part important de la seva obra, com és el cas de l'aclamada 'Incendis' i de 'Boscos'.

]]>

Com que a l’escenari hi haurà un cavall, haurem de servir de conillets d’Índies. Aquesta setmana Oriol Broggi ha dirigit el primer assaig amb públic de Bodas de sangre Bodas de sangrei, a més de polir tempos i tons dels actors i els músics, serà útil per veure com reacciona el Juguetón. Com un actor més, cada tarda vindrà de l’hípica Can Feliu de Viladecans per fer la seva imponent aparició. Broggi ha adaptat l’escenografia de la Biblioteca de Catalunya a les seves mides i per a aquest muntatge l’ha convertit en un picador, un espai que curiosament relliga la sorra habitual de les obres de La Perla amb l’imaginari clàssic andalús de Federico García Lorca. El públic podrà veure les marques de les ferradures a terra del 14 de juny al 28 de juliol, dins el festival Grec.

]]>