L’auge de l’extrema dreta és un fenomen transversal que afecta col·lectius de diferents àmbits de les societats. El moviment transfeminista n’és un, i les activistes argentines Ornella Infante (exdirectora de l’Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme de l’Argentina) i Belén Correa (investigadora de l’Arxiu de la Memòria Trans de l’Argentina) ho saben bé. Totes dues adverteixen que els drets guanyats les darreres dècades estan en perill i insisteixen que cap conquesta social s’ha fet sense lluita ni es manté sense defensar-la. Infante i Correa varen participar divendres a Palma en una trobada sobre memòria i drets.

D’ençà que les enquestes s’han convertit en part essencial de les tàctiques dels partits –degudament presentades pels mitjans de comunicació acostats a cada formació– les successives onades que es publiquen formen una selva de dades de la qual a vegades resulta difícil treure aguller. Tot i així, com que les empreses demoscòpiques fan bé la seva feina –en la seva majoria, almanco–, donen informació molt rellevant, al marge de com presentin els sondatges les capçaleres de cada trinxera política.

Les urnes continuen posant a prova la Unió Europea, i li diuen que prou de dubtes, que cal anar a totes i resistir l’assalt conjunt de Trump i Putin. Fa just una setmana el que hauria pogut representar un daltabaix per a la democràcia a Romania –i de retruc per a l’est d’Europa– ha quedat en una sacsejada, una paròdia muntada pel candidat ultra George Simion proclamant-se guanyador quan les estimacions a peu d’urna deien que el president seria l’europeista Nicusor Dana. Alleujament i esperança a la UE, cohabitant amb temors, i tot plegat envoltat d'una gran incertesa que costarà que marxi, encara que el diumenge 1 de juny el liberal Rafal Trzaskowski arribi a la presidència de Polònia.

Amb un mapa en què la ultradreta guanya pes als Parlaments i als governs i els drets de les dones es veuen amenaçats a tot el món, hem parlat amb quatre dones que batallen contra aquesta regressió de drets des de quatre àmbits: els drets sexuals i reproductius, els drets laborals, l'avenç del masclisme entre els joves i les noves formes d'odi contra les dones. El feminisme, les feministes, com a dic de contenció contra els discursos antidrets.

Per si algú en tenia cap dubte, Trump ha acabat de deixar-nos clara i diàfana la seva identitat de xèrif dur sense escrúpols. Tot pels meus, si cal humiliant el més dèbil dels europeus. Aquesta és la seva refotuda identitat. Això és el que excita els milions de nord-americans que l’han votat. Sense compassió amb els que no facin el que ell vol. Una recepta que s’està escampant com la pólvora. La diplomàcia de l’amenaça.

La capacitat d’influència d’un partit en un territori no només es mesura en vots, sinó també en els sectors socials que li donen suport. Sense aliances a la societat civil i en sectors empresarials, un bon resultat electoral corre el risc d’anar-se’n en orris pocs anys després, com va passar amb Ciutadans. Vox ha après d’aquest fracàs. Per això, els seus principals dirigents estan estretament vinculats a la societat civil, i treballen per generar sinergies amb diferents sectors, des dels cossos de seguretat fins als pares i mares, passant per una part del sector primari, mentre els hotelers se’ls resisteixen.

Els austríacs votaran aquest diumenge en unes eleccions generals en què el Partit de la Llibertat (FPÖ), una formació ultradretana i ultranacionalista, parteix com a favorit en els sondejos. El controvertit Herbert Kickl, líder de l'FPÖ, aspira a aconseguir la primera victòria electoral nacional per a aquest partit ultra i a convertir-se en el pròxim canceller federal d'Àustria.

Al land agrícola que envolta Berlín, Brandenburg, està sota una doble alerta: per l'amenaça de desbordament del riu Oder i perquè l'extrema dreta pot guanyar les eleccions del parlament regional. Si les enquestes es confirmen, Alternativa per a Alemanya (AfD) aconseguirà una segona victòria regional, després del triomf a Turíngia, un altre land de l'antiga Alemanya de l'Est.

L'atac amb ganivet que va causar la mort de tres persones divendres a la nit a la ciutat de Solingen, a l'oest d'Alemanya, ha tornat a situar la immigració i el terrorisme islamista en el primer lloc de l'agenda política, just quan falta una setmana per a les eleccions regionals de diumenge vinent, en què l'extrema dreta que representa Alternativa per a Alemanya (AfD) parteix com a primera força a les enquestes. De fet, a dos dels estats federats, Saxònia i Turíngia, l'atemptat s'ha convertit en un pilar de la seva campanya.

El president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), no ha respost a les peticions reiterades de reunió urgent de la Mesa de la Cambra plantejades per l'oposició perquè es convoqui un ple extraordinari en què debatre'n la destitució. Les diputades del PSOE Mercedes Garrido i Pilar Costa, vicepresidenta i secretària segones de la Mesa del Parlament, han tornat a registrar aquest dijous la sol·licitud de reunió urgent perquè es tramiti la iniciativa conjunta de tota l'oposició sobre la remoció de Le Senne.

La PAC, o política agrària comuna (els problemes de la pagesia, que fa mesos que causen fortes protestes), és un debat evidentment europeu. Els moviments migratoris, les crisis de refugiats i els canvis demogràfics (que donen peu a una part substantiva dels falsos discursos de l'extrema dreta i dels que hi flirtegen, també a Catalunya) són debats evidentment europeus. Els preus de les hipoteques (a l'esperada baixada dels tipus ja li surten avisos que no ens fem gaires il·lusions) és un debat evidentment europeu. L'oficialitat del català a Europa (un contrasentit que el català no sigui oficial a les institucions europees, explicable només per dècades de bloqueig per part de l'estat espanyol) és un debat evidentment europeu. Les mesures contra la sequera i el canvi climàtic (tenim la mirada tan curta que ens pensem que hem superat els problemes mediambientals perquè ha plogut una mica) són un debat evidentment europeu. L'Agenda 20/30 i la seva implementació, que figura entre els enemics predilectes de l'extrema dreta, és un debat evidentment europeu. El turisme de masses i les seves conseqüències, que els ciutadans de les Balears, de Catalunya i del País Valencià patim de forma descarnada, és un debat evidentment europeu. La descarbonització i la digitalització és un debat evidentment europeu. La gestió dels PERTE i dels Fons de Recuperació Econòmica, o Next Generation, són un debat evidentment europeu.

Un representant local de la formació d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) ha estat ferit amb arma blanca en un atac a la ciutat de Mannheim, al sud-oest d'Alemanya. L'agressió es va produir dimarts al vespre, a prop del mercat del districte de Rheinau. El polític de l'AfD continua hospitalitzat, però només ha patit ferides que no impliquen risc per a la seva vida.

El suport creixent al partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) preocupa per la possibilitat que Alemanya s'encamini cap a la seva crisi política més gran des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Si bé és cert que l'AfD –que aquest any havia arribat al 22% a les enquestes nacionals– recentment s'ha vist envoltada d'escàndols relacionats amb la ideologia neonazi, l'ascens dels moviments extremistes a tot Europa –especialment la sorprenent victòria del Partit per la Llibertat de Geert Wilders a les eleccions del 2023 als Països Baixos– ha portat molts alemanys a témer que l'ascens polític de l'extrema dreta sigui imparable.

L’Argentina ha viscut una de les setmanes de major saturació informativa des que Javier Milei va prendre possessió de la presidència del país fa cinc mesos i mig. En el dia a dia es percep cert esgotament mental per no poder seguir el ritme de les aparicions i els exabruptes del president: partidaris i detractors de Milei coincideixen en l’excepcionalitat del personatge, i aquesta setmana que es tanca tothom ha viscut moments d’estupefacció. “És surrealista”, diu la Daniela en conversa amb l’ARA fent que no amb el cap; “És genuí”, diu somrient el Nico, que el va votar; el seu amic, que també va apostar per Milei a les urnes, reconeix: “A mi comença a fer-me vergonya”.

L'extrema dreta té grans expectatives en relació amb les pròximes eleccions europees. La trobada de líders del cap de setmana passat a Madrid, amb la presència del president argentí, Javier Milei, va molt més enllà d'un acte de suport a Vox. És tota una demostració de força. Volen deixar clar que ja no són una opció residual o marginal, tant a Europa com a la resta del món. Si prenem en consideració les importants variacions que ha experimentat l'aritmètica parlamentària al llarg de la darrera dècada arreu d'Europa, és obvi que l'envalentiment d'aquestes formacions està justificat (la nova moda periodística és escriure que "treuen pit"; nosaltres no la seguim, aquesta moda) ¿Tot això vol dir que "la dreta" avança i "l'esquerra" retrocedeix? Podria ser. En tot cas, si ho plantegem d'aquesta manera hi ha coses que després no s'entenen.

1. Soroll. La visita de l’histriònic president argentí Javier Milei a Espanya ha aixecat molt soroll. Un personatge que només fent equilibris sobre la brega permanent es pot aguantar dret. La falta de respecte a les normes i convencions és la seva manera d’estar al món i de fer creure a la gent que està canviant les coses per al seu bé, tot i que el que fa és una destrossa més en un país ja prou trasbalsat. Des d’aquesta mentalitat, viatjar per primera vegada com a president a un país sense acordar una visita de cortesia amb el cap d’estat i amb el president del govern forma part de la necessitat de fer-se notar a cada passa, confirmant la feblesa psicològica que amaguen sovint aquests personatges amb vocació totalitària. Les seves paraules agressives contra el president Sánchez i la fotografia amb el president de la patronal, Antonio Garamendi, i representants d’importants empreses inversores argentines –¿com és que no s’ho van pensar dues vegades?– ha augmentat el soroll. I ha fet que els seus protagonistes sortissin ràpidament a desmarcar-se de les maneres de fer del personatge. Fins i tot el PP, que es va deixar endur pel reflex automàtic d’aplaudir qualsevol crítica a Sánchez, ha hagut de fer una rectificació ambigua. Resultat: Sánchez troba material per capitalitzar durant la campanya de les europees. El PP vol i dol i deixa que Vox guanyi espai per continuar fent soroll.

Exhibicions. El bany de masses a Vistalegre i la fatxenderia de Javier Milei són el soroll i l’ostentació del desafiament. Banderes i demostració de força. Retòrica incendiària per mobilitzar l'electorat. Des del 2017, amb aquella primera cimera a la ciutat alemanya de Coblença, l’extrema dreta europea ha après el valor que tenen les exhibicions d’una unitat que després es matisa en grups polítics diferents a l’Eurocambra. Vox hi ha afegit ara la connexió transatlàntica. L’onada ultra continua creixent.

Més de l'11% dels votants a les eleccions catalanes de diumenge passat van optar per un partit d’extrema dreta. El 7,96% van optar per Vox, la majoria a la província de Barcelona. El 3,78% per Aliança Catalana, sobretot a la Catalunya interior, i en concret en comarques com el Ripollès, la Garrotxa o el Pla d’Urgell. Respecte a les eleccions autonòmiques del 2021, l’augment de l’extrema dreta en percentatge (4% més) i escons (2 més) s’explica fonamentalment per la irrupció d’Aliança Catalana.

Els resultats de les eleccions catalanes també són un brusc recordatori de la conveniència de conèixer el teu enemic, i de valorar-lo com es mereix. El Procés i el post-Procés han anat plens d'impartidors de lliçons que han tendit a minimitzar la importància de la dreta ultranacionalista espanyola, la que representen ara el PP i Vox (abans ho va fer també Ciutadans, un partit que ha estat truculent i desagradable fins i tot a l'hora de desaparèixer). Figurava que el PP i Vox no eren sinó l'espantall per justificar l'autonomisme i renunciar covardament a no se sabia quantes èpiques jornades de cels vermells en defensa de la independència.