El Parc Nacional Maritimoterrestre de l’arxipèlag de Cabrera, un dels principals santuaris naturals de la Mediterrània occidental, està perdent part de la riquesa de vida que fins ara el feia únic. Un estudi científic amb dades recollides al llarg de gairebé una dècada alerta que el nombre i la varietat d’espècies que viuen als seus fons marins ha disminuït de manera notable.

Un estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, Imedea (CSIC-UIB), que ha realitzat un seguiment de peixos per telemetria acústica durant dos anys, ha demostrat que les reserves marines funcionen millor quan estan connectades entre elles. Els resultats destaquen la importància de les reserves marines de les Balears per protegir i connectar les poblacions de peixos, ha informat la institució en un comunicat sobre el projecte Coremar, que ha estudiat els moviments i el comportament d'espècies clau per a la biodiversitat i la pesca, com el nero, el dentut, la serviola, l'espet i l'escurçana.

El 88% dels ajuntaments de les Balears incompleix la Llei de transparència que obliga les administracions (estatal, autonòmica i municipal) a publicar a les seves pàgines web tota aquella informació d'interès ciutadà. El 24% restant treu una nota inferior a 1 sobre 10.

Un estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea, CSIC- UIB) demostra per primera vegada que el cranc Percnon gibbesi, també conegut com a cranc aranya, s'alimenta de posidònia oceànica, la qual cosa el converteix en una nova amenaça per a la conservació de les praderies de posidònia de la mar Balear, uns ecosistemes clau per a la biodiversitat marina, la captura de carboni i l'estabilitat del litoral.

“Per enfrontar-nos a un món en flames, l’arquitectura ha d’aprofitar tot el que té al seu abast”. Qui ha definit així els objectius de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, que s’inaugura el pròxim divendres, 9 de maig, ha estat el seu comissari, l’arquitecte i enginyer italià Carlo Ratti, que amb aquest resum ha volgut posar el focus en l’eix principal que travessa les curolles arquitectòniques del segle XXI: la sostenibilitat.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) se situa entre les pitjor valorades pels estudiants espanyols, segons un estudi en què s'han enquestat 35.000 joves. Aquest reflecteix que, de les cinc universitats millor valorades pels estudiants, tres són privades i dues públiques, mentre que les cinc pitjor valorades pels universitaris són públiques.

Les hormones sexuals femenines s'encarreguen de protegir les dones contra l'abús de fàrmacs i opiacis en els casos de dolor crònic. Així ho demostra un estudi de l'Escola de Medicina de la Universitat de Washington a St. Louis que s'ha fet amb ratolins. L'estudi constata que davant de casos de dolor crònic, les rates mascles s'autoadministren quantitats més grans d'opioide, concretament de fentanil, que les rates femella, una conclusió que obre la porta a nous tractaments del dolor amb estrògens.

Les tècniques mínimament invasives són una de les potes de la medicina del futur. La comunitat científica busca constantment noves eines i mecanismes que redueixin l'impacte dels tractaments i de les intervencions que es fan als pacients, amb l'objectiu d'evitar les seqüeles i afavorir que la seva recuperació sigui més ràpida. Les proves diagnòstiques que no requereixen incisions i les cirurgies robòtiques que es fan amb obertures mil·limètriques són alguns dels exemples de procediments mínimament invasius que hi ha disponibles avui en dia. Ara investigadors de la Universitat de Stanford dels Estats Units han fet un pas més i han desenvolupat una nova tècnica que permet fer transparents els teixits de ratolins vius de forma reversible.

L'ús del telèfon mòbil no està relacionat amb l'augment del risc de càncer cerebral. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi a gran escala encarregat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i liderat per l'Agència Australiana de Protecció Radiològica i Seguretat Nuclear (Arpansa), que ha fet una revisió exhaustiva de l'evidència més rellevant publicada en els últims 30 anys. Així, l'estudi, publicat a la revista Environmental International, presenta la perspectiva més completa i actualitzada sobre la possible relació entre l'ús del mòbil i el risc de càncer fins al dia d'avui.

L'Estat espanyol és una de les destinacions turístiques més demandades de la Mediterrània. La gastronomia, la cultura, les festes i el territori són alguns dels motius pels quals són tantes les persones d'arreu del món, que volen visitar algun dels territoris. A més, cada lloc té les seves particularitats, ja que és sabut que no té el mateix caràcter ni la mateixa tradició cultural o política una persona del nord de l'Estat, que una del sud, i fins i tot, no és el mateix ser d'un territori de parla catalana, que un territori de parla castellana.

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa que ataca les neurones productores de dopamina, que són responsables de controlar el moviment. No té cura i afecta de forma diferent els pacients que la pateixen, amb una gran diversitat de símptomes, però sempre impacta de ple en la qualitat de vida dels malalts i del seu entorn proper. Ara un estudi de la Universitat de Califòrnia a San Francisco obre la porta a poder millorar la qualitat de vida d'aquestes persones: els investigadors han desenvolupat un dispositiu intel·ligent implantat i regulat per l'activitat del cervell que podria proporcionar un tractament continu i personalitzat contra els problemes de mobilitat i insomni del Parkinson. Segons les conclusions del treball que publica la revista Nature Medicine, el nou tractament redueix aquests símptomes en un 50%.

El canvi climàtic i l'escalfament global podrien tenir greus conseqüències pel litoral de les Illes Balears abans que acabi el segle. Segons el darrer estudi de Greenpeace, en què es fa referència a un informe del Centre Oceanogràfic de les Balears, 71 platges podrien desaparèixer en els pròxims anys per la pujada de l'aigua i 25 estarien en una situació d'amenaça abans del 2030.

Un estudi de CS On Reserch sobre els hàbits de consum a les Illes Balears ha determinat que les patates braves són la tapa preferida dels illencs seguida de les croquetes, el cuixot salat i la truita de patates. A més, també assegura que Palma és el lloc elegit pels residents a les Balears per prendre un refresc i una tapa per sobre dels pobles i de les platges. Aquest estudi no inclou entre els productes més demandats cap element alimentari propi de l'Arxipèlag i defensa que els gustos dels illencs són molt similars als de la resta de l'Estat.

El 22% dels conductors sotmesos a test de drogues a les Balears l'any passat va donar positiu en cocaïna. Aquesta és la segona proporció més alta a l'Estat per darrere Galícia, que va registrar un 25%. Les Illes se situen així entre els territoris amb més proporció de conductors positius en cocaïna, la segueix Andalusia amb un 21%.

Tot i que el preu dels habitatges a les Illes Balears no frena en el seu creixement continu, les darreres dades del portal immobiliari Idealista deixen una dada sorprenent. El 10% dels pisos en venda a l'Arxipèlag es ven en menys d'una setmana i el 35% en menys d'un mes. De fet, només és el 13% de les cases anunciades les que estan més d'un any a trobar un comprador. Tot i això, les Illes estan per sota de la mitjana nacional que actualment se situa en el 13%

El cos humà té cèl·lules especialitzades per atacar un tumor quan es desenvolupa un càncer. Per si soles, però, no poden combatre la malaltia i necessiten ajuda externa en forma de tractament per sortir victorioses. Hi ha cèl·lules que tenen una alta capacitat antitumoral, que es coneixen com a assassines naturals, que poden matar cèl·lules canceroses. A més, quan entren en contacte amb un tractament determinat per al càncer de mama HER2 positiu, un dels tipus de càncer de mama més agressius que hi ha, alerten el sistema immunitari de la presència del tumor. Ho han descobert en un estudi investigadors de l’institut de recerca de l’Hospital del Mar, que han demostrat en ratolins com aquestes cèl·lules són capaces de reclutar-ne d'altres del sistema immunitari per lluitar contra el tumor quan s'administra el tractament. La recerca l'ha publicat aquest dijous la revista Journal of Experimental & Clinical Cancer Research.

L'estudi Dinàmiques migratòries a les illes europees del Mediterrani: impacte, diferenciació i reptes de governança ha reivindicat el paper d'aquests territoris com un laboratori per estudiar els efectes de la migració. Així ho han destacat els autors d'aquesta investigació, en la qual han participat David Abril, Marta Barros i Josep Valero, després d'estudiar els casos de les Balears, Malta i Xipre en la seva relació amb una població migrant.

Com ho fan els infants per aprendre rituals socials, com ara saludar familiars i persones conegudes amb dos petons, però no aplicar-ho amb desconeguts? Una recerca impulsada pel Center for Brain and Cognition (CBC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha analitzat com els nadons aprenen comportaments com aquests, que no són estrictament racionals ni instrumentals, durant el seu procés de socialització en comunitat.

El GOB ha alertat aquest dimecres d'un descens de fins a un 22% a Mallorca i d'un 13% a Formentera de la presència d'aus aquàtiques que hivernen a zones humides d'aquestes illes en la darrera dècada. Així ho reflecteix el cens d'aus aquàtiques i limícoles que es fa cada any a mitjan gener en el marc de l'International Waterbird Census, coordinat per Wetlands International, i que indica, d'altra banda, que en el cas d'Eivissa se n'observa un lleuger ascens d'un 5%. A Menorca, tot i l'augment després de dos anys de descensos, tenint en compte els darrers deu anys s'observa una caiguda d'un 4%.

Saber per què plora un nadó, sobretot els primers dies de vida quan encara pares i fill no han tingut temps de conèixer-se, és un dels neguits més habituals de les famílies. Ara un estudi ha identificat les principals causes del plor a través de les seves característiques acústiques, però també a través dels senyals d'electroencefalografia, de la saturació cerebral d'oxigen, de les expressions facials i dels moviments corporals, entre altres aspectes. L'estudi ha estat realitzat pel servei de neonatologia de l'Hospital Clínic i de l'IDIBAPS en col·laboració amb la start-up Zoundream AG. En la recerca es van incloure 38 nadons sans sense anomalies congènites ni malalties destacables seleccionats a la maternitat del Clínic de Barcelona. A través de les dades que es van recopilar de cada nounat mentre plorava de manera espontània es van definir tipus de plors per diferents situacions com ara gana, son, inquietud, gasos i estrès.