Durant el procés creatiu de Les bàrbares, les preguntes han volat per la sala d'assaig. Com ha afectat el Me Too, personalment, les dones? El moviment feminista s'ha passat de frenada? Què es pot fer perquè els homes se sentin interpel·lats i s'hi sumin? "N'hem parlat molt i molt. Entre nosaltres tenim opinions diverses, però el lloc de trobada ha estat l'espectacle i l'amistat que s'ha creat arran d'això", explica el director del muntatge, David Selvas. Escrit per la madrilenya Lucía Carballal, Les bàrbares és una coproducció de La Brutal i Bitò que busca reflexionar sobre l'impacte del feminisme actual en les dones que als anys 70 van fer (o no) la seva revolució particular. L'espectacle, que és bilingüe i es representa en català i castellà, fa temporada des d'aquest dimarts i fins al 13 d'abril al Teatre Borràs.

És cert que El misantrop dirigit per David Selvas està inspirat en l’obra homònima de Jean-Baptiste Poquelin, ja que conserva el nom dels personatges, l’esquelet dramatúrgic i bona part de la intenció que Molière tenia quan va escriure aquesta comèdia sobre la veritat i la hipocresia. Però també és cert que el viatge del segle XVII al segle XXI ha propiciat una reescriptura quasi total que, entre altres coses, diria que ha escapçat els enfrontaments dels amants —que en la llengua de Molière (i en la traducció de Joan Oliver) són una delícia de joc—, i també ha furtat bona part dels diàlegs dels secundaris. No obstant, hi destaca la versificació en alexandrins del jove dramaturg Pablo Macho Otero, així com la direcció de David Selvas, eficaçment esquitxada de cançons dels anys setanta i vuitanta, de Lou Reed a Elton John, interpretats per uns actors i actrius prou solvents com a intèrprets musicals.

El primer espectacle del nou director d'un teatre sempre és interpretat com una declaració de principis. I el de Julio Manrique serà una versió contemporània d'un clàssic d'Anton Txékhov (1860-1904), La gavina. "És una obra que reflexiona sobre el teatre des de l'escenari, que parla del pànic amb el qual t’enfrontes, dels monstres que has de tombar per seguir endavant i de l'enorme fragilitat que sentim la gent que ens dediquem als oficis artístics. És molt emocionant", explica.

David Selvas ha tancat la temporada teatral dirigint una versió d'El misantrop, de Molière a l'escenari més compromès del Festival Grec, i encetarà el curs vinent fent d'actor a La gavina, de Txékhov, a les ordres de Julio Manrique al Teatre Lliure. Entremig, aquest estiu podrà llegir el llibre que li queda pendent d'Ottessa Moshfegh, McGlue (Angle/Alfaguara), que aquí es va publicar a principis d'any, però que en realitat és la primera novel·la de l'autora nord-americana, abans de l'esclat d'El meu any de repòs i relaxació el 2018.

El misantrop, que omplirà el Teatre Grec els dies 2 i 3 de juliol, serà un dels grans esdeveniments teatrals d’aquest estiu. David Selvas (Santa Perpètua de Mogoda, 1971) dirigeix aquesta reescriptura del clàssic de Molière, en què col·loca actors com Pol López i Mireia Aixalà en una discogràfica. Fa vint anys que Selvas va començar a dirigir espectacles, i en fa deu que ho fa des de la seva productora, La Brutal. Li recordo que ja fa trenta anys del seu debut com a actor, des que va sortir de l’Institut del Teatre.

El 1967 els Beatles estrenen en directe All you need is love al programa de la BBC Our world. És el primer programa que s’emet via satèl·lit, així que tot el món pot ballar compassat al ritme d’aquells peluts anglesos. "Els Beatles estan en màxima eclosió, acaben de publicar el Sgt. Peppers i són els abanderats del moviment hippy, que neix de la contracultura i que per primera vegada a la història fa protagonistes els joves. El discurs és que els joves poden ser lliures, decidir què fer amb les seves vides, tenir una veu pròpia", explicava dimarts Julio Manrique, 24 hores abans de ser nomenat director del Teatre Lliure. Ho deia a La Villarroel, on dirigeix l'obra Love, love, love, que s'estrena aquest diumenge i que es podrà veure fins al 3 de desembre.

La primera sorpresa de la nit és veure colles i colles d'adolescents i joves fent cua en un teatre. És el Romeu i Julieta que ha dirigit David Selvas, que torna per tercera temporada al Teatre Poliorama de les Rambles. Després de portar més de 9.000 joves a la sala en sessions escolars, n'espera uns 8.000 més aquest mes d'octubre, i aprofiten l'avinentesa per obrir sessions al públic general tots els dilluns i dimarts. "Shakespeare és com el Netflix de l'època, ell tenia el seu algoritme –diu Selvas per explicar com aconseguia atrapar l'espectador–. Sabia que, per enganxar la gent i perquè arribés el seu teatre, els havia d'estovar i fer riure i després ja els fotia el text que volia: la moral, l'ètica i la revolució". I això és el que ha fet el mateix Selvas: un espectacle ple de troballes estètiques i dramatúrgiques que connecten amb el ritme i els gustos dels joves d'avui, en gran part gràcies a la nova traducció de Yannick Garcia i l'adaptació de Joan Yago.

Tots eren fills meus es va estrenar el 29 de gener de 1947 al Coronet Theatre de Broadway sota la direcció d’Elia Kazan. No havien passat ni dos anys de la capitulació d’Alemanya i Arthur Miller sacsejava la moral estatunidenca amb una obra clarament pacifista sobre els límits del capitalisme. Es va mantenir en cartell fins al novembre del mateix any. La proposta que firma David Selvas en el que és, possiblement, el seu millor treball com a director tindrà menys recorregut, perquè “això no és Broadway”, però es mereixeria una àmplia explotació: és una admirable aproximació a una de les grans obres del teatre realista nord-americà que no perd mai actualitat. Val doncs la pena anar al Lliure per viure els conflictes morals de la família Keller i les seves conseqüències.

Emma Vilarasau (Sant Cugat, 1959) està en la recta final dels assajos de Tots eren fills meus, el clàssic d’Arthur Miller que David Selvas dirigeix al Teatre Lliure de Montjuïc. Al repartiment l’acompanyen Jordi Bosch, Clàudia Benito, Eduardo Lloveras i Quim Àvila, entre d'altres. Estrenen el 22 de febrer i estan encaparrats amb un problema tècnic, un cosa que passa al principi de l’obra i que és una sorpresa que només es pot fer en un teatre públic, em diu. A ella se la veu tranquil·la, encantadora, a punt per aquesta tragèdia de postguerra que retrata el mercantilisme, el poder, la família i els secrets que ho poden fer esclatar tot. Assegura que la maduresa li ha donat més felicitat a l'escenari, parla dels fills i de la guerra, i és crítica amb la pressió estètica i l'edatisme que tant fa patir les dones.

Un noi jove que es passeja pràcticament en pilotes per l'escenari. Una dona que connecta amb els esperits mentre neteja els fogons. Dos germans sense vida fora de la casa familiar. Una tercera germana que volia triomfar a Hollywood i acaba regnant a pel·lícules de sèrie B. I una aspirant a actriu com a contrapunt de tot plegat. Aquests són els personatges, patètics i alhora entranyables, de La meravellosa família Hardwicke (Vanya and Sonia and Masha and Spike), l'obra del nord-americà Christopher Durang que inaugura la temporada del 50è aniversari de La Villarroel, on es podrà veure del 14 de setembre al 27 de novembre. Premiada amb el Tony a la millor obra el 2013, hi arriba en adaptació al català de Cristina Genebat, amb direcció de David Selvas i producció de T de Teatre, La Brutal i Bitò. I en el repartiment d'aquesta comèdia "àcida, intel·ligent i profunda", Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalda, Lide Uranga, Alejandro Bordanove i Paula Jornet. "Anem del riure al plor en zero coma", diu Selvas.

T de Teatre torna a l’escenari dels seus grans èxits amb una comèdia musical que des de la façana del teatre ens promet un còctel d’emocions. El tretzè espectacle de la companyia és, en tot cas, una ronda de xupitos que no ens cremarà la gola ni la consciència però sí que ens regalarà unes quantes rialles sobre els conflictes que generen les relacions de parella i altres comportaments humans. Un divertit entreteniment en el qual, al meu parer, no s’hi troben totes les virtuts que la crítica literària va atorgar al llibre d’Empar Moliner en el qual es basa (“turbulent, descarat i ple d’enginy”), però que indiscutiblement assoleix l’objectiu d’aquesta producció que ha unit Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal sota la direcció d’un David Selvas que domina el ritme de la notable posada en escena.

La premissa era aquesta: “Intentem fer Pixar en teatre. Fer una obra que revisi uns valors, que també interessi als adults, que sigui espectacular, actual i que no sigui mai avorrida”. Amb aquest objectiu el director David Selvas i el dramaturg Marc Artigau, des de la productora La Brutal, van escollir un clàssic com El màgic d’Oz, amb el seu imaginari popular i els seus personatges mítics, per transformar-lo en un artefacte teatral del segle XXI, estèticament i temàticament. “És un bon títol, que té una reivindicació de fons i una iconografia, que fa temps que no es veu a Barcelona i que ens permetia fer música original i renovar-lo”, explica Selvas, en la primera direcció de teatre familiar a partir dels 4 anys. L’obra, que dura 85 minuts, es pot veure des d'aquest divendres al Teatre Condal i farà temporada fins al 10 de gener. S’havia d’estrenar al Festival Grec, però la pandèmia ho va impedir i finalment arriba per Nadal amb “la companyia més immunitzada de Barcelona”, perquè la majoria han passat el covid.

La mítica obra d'Oscar Wilde 'La importància de ser Frank' arriba a Mallorca després d'un èxit rotund de públic al Teatre Nacional de Catalunya i altres sales catalanes. L'obra, dirigida per David Selvas i amb un repartiment de luxe, es representarà els propers dies 16 i 17 de març al Teatre de Manacor.

El debat sobre la diversitat al teatre català ha obert un nou capítol. Un col·lectiu d’actors i actrius negres ha fet públic un comunicat en què critiquen que a l’obra 'Àngels a Amèrica', que es pot veure al Teatre Lliure, un personatge que hauria de ser negre (Belize) l’interpreti un actor blanc (Quim Àvila). A través d’un vídeo -llegit per tretze actors i actrius negres- denuncien que això els “invisibilitza” i “implica blanquejar un personatge i privar de referents la nova generació de nens i nenes negres”. A més, creuen que és una oportunitat perduda per donar feina a un actor negre: “Les anomenades minories que treballem en aquest sector que ja és precari estem doblement precaritzades”.

El 8 d'octubre s'estrenarà la primera obra de la temporada del Teatre Romea que Julio Manrique ha dissenyat per aquest any. I arrenquen amb un plat fort: 'Oleanna', una de les grans obres de David Mamet que dirigeix David Selvas amb un tàndem d'actors de luxe: Carlota Olcina i Ramon Madaula.

En una societat saturada d'imatges de sexe i violència, el que potser és més transgressor és mostrar les febleses que afloren abans i després d'una escena de sexe. Aquest és el punt de partida de 'L'habitació blava', la posada en escena de l'obra del britànic David Hare que David Selvas pujarà a l'escenari del Teatre Romea a partir d'aquest diumenge. A més de dirigir-la, Selvas en serà el protagonista juntament amb Nao Albet, Maria Rodríguez i Àurea Màrquez.

Hedda Gabler, el complex personatge que va crear Henrik Ibsen i que han interpretat algunes de les millors actrius de tots els temps, torna a cobrar vida de la mà de l'actriu catalana Laia Marull al Teatre Lliure de Gràcia, a Barcelona, a partir del pròxim 25 de gener. "Hedda Gabler és un personatge clau del repertori universal i quan et fiques en la seva pell entens el perquè", ha dit l'actriu, que considera Gabler una dona "que amaga moltes coses, que viu sempre en la corda fluixa i que es llança al límit en un joc de tot o res que no li dóna gaire bons resultats".