El Govern no modificarà els paràmetres de situació dels aqüífers de les unitats de demanda, en aquest cas del Pla, per declarar la situació d’emergència per municipis i no per unitats de demanda. D’aquesta manera, l’Executiu autonòmic podria justificar el pagament de les camionades d’aigua que costen més de 500.000 euros cada any a la Mancomunitat. Per contra, la Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua s’ha compromès a treure una línia de subvencions abans d’acabar l’any perquè els pobles de la Mancomunitat puguin fer front als sobrecostos que suposa haver de comprar l’aigua per subministrar a Porreres, Algaida i, sobretot, a Montuïri.

La Mancomunitat Pla de Mallorca ha posat damunt la taula del Govern que es pugui declarar l’emergència per sequera municipi a municipi i que no afecti tota la Unitat de Demanda (recordem que inclou Muro i Santa Margalida). Mentre que, per part seva, el Govern estudia la implantació de nous paràmetres que podrien servir per declarar l’emergència al Pla de Mallorca ben aviat.

El Pla divideix els municipis entre els que no poden beure l'aigua que tenen perquè és de mala qualitat i els que no en tenen. Pobles com Ariany, Costitx, Lloret, Sineu i Vilafranca no poden consumir aigua de l’aixeta perquè sobrepassa els límits màxims de nitrats. "L'empresa subministradora ens envia als veïns un recordatori cada mes. No deixa de ser trist que ens digui que no es pot beure", comenta Maria, una veïna de Costitx que demana que no surti el llinatge. "No vaig de problemes", assegura. A hores d'ara, la situació torna a ser complicada i els aqüífers estan a nivells preocupants.

De bones intencions, no en beu el Pla de Mallorca. La Mancomunitat Pla reclama al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca “ajuda desesperada” davant la manca d’aigua que pateix la comarca. “Si cal haurem de demanar hora amb la presidenta del Govern perquè ens rebi i ens digui de quina manera ens poden ajudar per pagar l’aigua que hem de comprar per abastir alguns pobles, però no podem continuar pagant”, diu de manera contundent la presidenta de la Mancomunitat Pla, Joana Maria Pascual.

La Mancomunitat Pla de Mallorca ha tret a licitació un contracte per a l’elaboració d’un projecte que té com a objectiu la millora i adequació dels 200 kilòmetres de camins, passos i senders de la comarca que estan identificats dins de la xarxa ciclosenderista. Aquest document inicial ha de marcar les accions necessàries “per garantir la funcionalitat, seguretat i sostenibilitat a llarg termini” d’aquestes vies.

La Mancomunitat Pla de Mallorca començarà a aplicar les mesures previstes en el seu Pla d’emergència per sequera. La comissió de l’aigua de l’organisme supramunicipal es va reunir aquest dimecres després que la Unitat de Demanda de la comarca hagi entrat en estat d’alerta per sequera per primera vegada i la conclusió és que s’ha de reduir el consum d’aigua un 20% per tal de sortir de la situació actual i, sobretot, evitar empitjorar l’estat dels aqüífers.

La Mancomunitat del Pla ha obert expedients sancionadors a l'empresa concessionària de la recollida de residus de la comarca. Les queixes veïnals als 14 municipis són constants des que s'inicià el nou servei de recollida de residus a finals de 2023 i especialment en els darrers mesos. Cal recordar que aquest servei està mancomunat entre tots els municipis: Algaida, Ariany Costitx, Lloret, Llubí, Maria, Montuïri, Petra, Porreres, Sant Joan, Santa Eugènia, Sencelles, Sineu i Vilafranca. Els parcs verds vessen de residus sense retirar i el personal que en té cura a alguns municipis fa el que pot per mantenir l'ordre, però l'acumulació de residus els supera. A més, la recollida selectiva a domicili no es fa correctament. Carrers sense fer, alguns a mitges i fraccions sense recollir són algunes de les deficiències del servei. A més, el mal estat dels camions de recollida fa que sobretot a l'estiu deixin brutícia i regalims en el carrer que causen desagradables problemes de males olors als residents.

La Mancomunitat del Pla expressa la seva total i absoluta oposició envers el projecte presentat per Avícola Son Perot a Sineu, a la sessió plenària duita a terme dia 4 de setembre a la sala de plens de l'Ajuntament de Llubí, mitjançant l'aprovació d'una moció de rebuig d'aquest projecte.

La Mancomunitat Pla de Mallorca aporta cada any 500.000 € en camionades d'aigua al municipi de Montuïri. Des de ja fa anys el dipòsit distribuïdor de la vila s'abasteix amb camionades, ja que el pou del poble no serveix per donar cobertura a tot el nucli. Aquesta és una despesa anual de la Mancomunitat que ja s'arrossega des de fa anys, per exemple el 2021 el cost de dur camions d'aigua a Montuïri era de 300.000 euros.

Que no paguin justos per pecadors. Després de la problemàtica de la manca d'aigua viscuda aquests darrers mesos a causa del consum excessiu i també la manca de recursos hídrics, la Mancomunitat Pla de Mallorca ha decidit prendre mesures i castigar de manera contundent els habitatges i establiments turístics que en facin consums abusius.

Pous saturats i al límit. La Mancomunitat Pla de Mallorca reduirà la pressió del subministrament per fer front a la “preocupant” manca d’aigua dels pous que nodreixen els onze municipis de la comarca que tenen el servei d’aigua en comú.

La Mancomunitat del Pla ha posat en marxa el procés per a l’elaboració de l'Estratègia de reducció d’emissions de diòxid de carboni (CO2) per a establiments públics. Aquesta és una eina emmarcada dins l’execució del Pla de sostenibilitat turística en destinació (PSTD) del Pla de Mallorca. Un projecte que, amb el finançament dels fons Next Generation de la Unió Europea, els 14 municipis que conformen la Mancomunitat aconseguiren amb un import de gairebé tres milions d’euros. Els doblers serveixen per impulsar aquest Pla de sostenibilitat, del qual ja hem conegut algunes propostes (ciclisme, patrimoni, producte local). En total, dins el PSTD hi ha 25 propostes.

La Mancomunitat Pla de Mallorca ha sol·licitat finançament als ajuts de Fons Europeus Next Generation per dur a terme quatre projectes cabdals en matèria d’aigua al Pla de Mallorca. Els quatre projectes que s’han presentat sumen en total més d’un milió d’euros. S’han presentat, en nom de la gerència de l’entitat supramunicipal, a la convocatòria de subvencions per finançar actuacions per a la millora de la competitivitat i la capacitat d’adaptació del territori de les Illes Balears en l’àmbit turístic.

“Hi ha conceptes erronis i falsos mites sobre la qualitat de l’aigua”, destaca Tupa Rangel, coordinadora de l’estudi fet el 2021 per Save the Med, juntament amb altres organitzacions, sobre la potabilitat de l’aigua a les Illes Balears. “Es creu que és de mala qualitat, dura i que no es pot beure”, afegeix. Segons l’estudi, l’aigua és potable a 53 dels 67 municipis illencs. A Mallorca, hi ha dues zones on es concentren els sis territoris sense aigua apta per al consum humà:El sud-est, amb Manacor, Felanitx i Santanyí, i es Pla, amb Lloret, Sineu i Ariany. En el cas d’Eivissa, això succeeix a Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària del Riu, i a l’illa de Menorca l’aigua només és potable a Ferreries, es Migjorn Gran i Alaior.

Un total de 33 municipis dels 53 que integren Mallorca superen els límits de fugues d’aigua de les canalitzacions municipals que marca el Pla hidrològic de les Balears. L’ordenança per al 2021 posava el sostre de pèrdues en el 25% del subministrament de les xarxes, i en les darreres dades de la Direcció General de Recursos Hídrics s’observa que el 62% dels territoris de l’illa s’hi situen per damunt. A més, hi ha nou municipis mallorquins que deixen de comptabilitzar més aigua de la que aprofiten. El cas més extrem és el de Sencelles, el municipi balear que més en perd, amb un 61,22% del total, tenint en compte que l’any 2015 aquesta xifra es movia pels voltants del 15%.

La Mancomunitat del Pla de Mallorca ha presentat aquest dimecres un projecte d'ocupació que vol incrementar els llocs de feina i fomentar l'oferta formativa, el suport al teixit empresarial i l'emprenedoria, així com l'impuls del turisme sostenible a tots els municipis de la zona.

Els socialistes de Maria de la Salut volen que l'Ajuntament assumeixi el compromís d'arrancar enguany el projecte d'extensió de la xarxa d'aigües residuals al carrer des Pujolet, una reivindicació històrica dels residents del municipi, apunten en una nota. Per tal de poder dur a terme aquest projecte, la Mancomunitat del Pla, mitjançant un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament, injectarà una partida de més de 79 mil euros.

Els 14 municipis de la Mancomunitat del Pla de Mallorca ja disposen d’una Oficina d’Igualtat del Consell de Mallorca. Aquest dijous la nova oficina s'ha inaugurat amb l'objectiu de garantir un desplegament igualitari de les polítiques d’igualtat a aquests municipis. D'aquesta manera, els 14 pobles tindran un agent d’igualtat de manera exclusiva.

La vaga indefinida del servei de neteja que afectava 14 municipis del Pla s'ha desconvocat. En un principi havia d'arrancar el 13 de febrer, però finalment es va ajornar a dia 26. Aquest matí els sindicats, la mancomunitat del Pla i l'empresa concessionària, Melchor Mascaró, han arribat a un acord en el TAMIB.

El Pi, darrere el PSOE (14) i el PP (11), és la tercera força municipalista de Mallorca, gràcies al graner de vots que li suposa la seva consolidació als pobles interiors, especialment a la comarca del Pla, on té set de les seves onze batlies aconseguides el 28-M i ha passat de 33 a 37 regidors. Si a Palma els 5.422 vots no li han servit per aconseguir cap regidoria, al Pla de Mallorca, amb 4.197, ha obtingut set vares: Sencelles, Porreres, Petra, Costitx, Maria de la Salut, Sant Joan i Ariany. La resta de governs locals que ara presideix El Pi són a Felanitx, Banyalbufar, sa Pobla i Andratx. Les batlies de Felanitx i Andratx es perdran abans d’arribar al meridià de mandat municipal, però a la vegada, en compliment dels pactes establerts, en tindrà a Santa Margalida, Alcúdia i Muro, amb la qual cosa, en arribar al 2023, haurà governat a 14 municipis.