Una mare viuda va decidir avançar l’herència dels seus dos fills mitjançant un pacte successori, però va voler que abans els germans acordessin què es quedaria cadascú. La filla, amb la intenció que tot es resolgués de la manera més harmoniosa possible, va proposar fer-ho a través d’una mediació. El procés va ser més que un simple repartiment patrimonial. A mesura que avançaven les converses, els dos germans varen descobrir aspectes de l’altre que desconeixien. Ella es va emocionar en descobrir com eren d’importants els seus fills per al seu germà, que no en tenia. La mare tampoc no havia imaginat fins a quin punt estimava els nebots i com volia que el seu llegat tingués un impacte en les seves vides. Gràcies a la mediació, varen arribar a un acord que no es basava en un repartiment estricte al 50%, sinó que tenia en compte les preferències i els sentiments de totes les parts. Més enllà de la distribució del patrimoni, la família va sortir del procés més unida i amb una comprensió més profunda dels vincles que els unien.

Cada dia augmenten les veus que estan demanant obrir una negociació a la guerra d'Ucraïna, encara que sigui al preu de cedir part del territori, i així acabar amb el conflicte armat. A Gaza ja s'està negociant un alto el foc i l'alliberament d'ostatges, encara que en aquest cas, com que es tracta d'una guerra tan asimètrica, no es podrà parlar pròpiament de negociar la pau. La destrucció ha estat massa gran.

En una de les mostres més evidents fins ara de la frustració que estan provocant les tàctiques dilatòries i la manca de progrés en les negociacions per una treva i un intercanvi d'ostatges entre Israel i Hamàs, Qatar, que de la mà d'Egipte ha fet de pont entre les parts des de l'inici de la guerra, ha expressat públicament que se li està esgotant la paciència. La fatiga de Doha, manifestada abans també pel Caire, constata l'estancament en què es troba la via diplomàtica a Gaza, però alhora ha evidenciat la falta d'actors alternatius per mediar algun tipus d'acord.

Quan dos infants s’enfaden i discuteixen, el que desitgen els adults és que la trifulga acabi com més aviat millor. Per aturar-ho, però, no tot s’hi val. Durant els conflictes sorgits de forma espontània, en funció del moment en què s’intervé i de la cullerada que hi posa l’adult, l’explosió d’emocions pot derivar cap a un desenllaç ben diferent de l'esperat. El com es fa –i, sobretot, des de quina mirada– és la clau. Si l’adult es posiciona, farà una versió dels fets que no satisfarà una de les parts i, si etiqueta un d’ells com la víctima –a qui li donarà la raó–, l’altre es convertirà en l’agressor. A partir d’aquí, ni calma ni final: la tensió augmenta i el malestar està servit.

Una de les condicions imprescindibles perquè l'expresident Carles Puigdemont signés l'acord amb el PSOE era encetar una negociació sobre la resolució del "conflicte polític" amb Catalunya, amb la presència d'un mediador internacional. Aquest dissabte està previst que aquestes converses engeguin a Suïssa amb l'aixopluc d'una fundació dedicada a aquesta tasca, el Centre pel Diàleg Humanitari Henry Dunant, amb una llarga trajectòria en la resolució de conflictes bèl·lics i que no és aliena a la situació espanyola: ja va participar en el desarmament d'ETA i a finals del 2018 i principis del 2019 ja va assessorar Junts i Esquerra en el marc de la Declaració de Pedralbes, el primer cop que el govern espanyol –ja presidit per Pedro Sánchez– va parlar de "conflicte" en un document oficial. Ara bé, a què es dedica aquesta entitat? Qui hi haurà a la taula de negociació? I quina serà la seva funció?

Llegia fa poc un article de Montserrat Tura a l'ARA que deia: “Fa mesos que em costa escriure..." A mi em passa el mateix. Avui, no obstant això, faig una excepció amb motiu de l’absolució del major Trapero i la resta d’acusats de rebel·lió, sedició, desobediència –déu-n’hi-do, el ventall de delictes pels quals ha descendit l’acusació–, ja que no és només una bona notícia per als afectats, sinó que també ho és per al cos dels Mossos, per a la societat en general i per a la justícia.

Fa tres dies el Parlament Europeu confirmava el seu suport perquè Ursula von der Leyen comenci el seu mandat com a presidenta de la Comissió Europea aquest diumenge 1 de desembre, un mes tard. A 24 hores que comenci aquest mandat, la fins ara ministra de Defensa d'Alemanya ha assegurat en declaracions a El Mundo que la Unió Europea (UE) no mediarà entre Catalunya i Espanya: "Estic en la mateixa línia que Juncker. No és el rol de la Comissió Europea mediar entre un govern regional i un de nacional", afirma Von der Leyen.

Tenim damunt la taula una qüestió de forma que causa polèmica, i potser en causa perquè el significat d'uns termes s’interpreta de maneres diferents. Voldria ajudar a aclarir aquests conceptes, que s'utilitzen en el món de la diplomàcia internacional. Em refereixo a les figures de les persones que fan de relators, fedataris, observadors i garants d’un acord, entre altres figures. El primer que he de recordar és que, quan en una negociació parlem de mediacions, ens referim a un procés en què participen diverses persones o institucions, amb funcions diferenciades, algunes públiques o notòries i altres invisibles i molt discretes.

El ple del Parlament del pròxim dimarts debatrà el decret llei sobre vehicles amb conductor (VTC), que fixa que hauran de contractar-se amb un mínim de mitja hora d'antelació, i la reforma de la Llei de mediació familiar de 2010.

L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ha confirmat que ha rebut una còpia de la documentació del lehendakari basc, Iñigo Urkullu, que conté informació sobre el seu rol com "intercessor" des de l'estiu del 2017 entre el govern de la Generalitat i el govern espanyol. L'arxiu, amb seu al monestir de Poblet, conservarà els documents, que no seran públics fins que es desclassifiquin. L'Arxiu Tarradellas és l'arxiu llegat per Josep Tarradellas a Catalunya i porta el nom de la filla de qui va ser president a l'exili.

El col·lapse de la justícia que ha provocat que el senyalament de judicis se situï fins als dos anys vista en algunes de les jurisdiccions ha fet que cada cop es busqui més la mediació per donar sortida a conflictes sense necessitat de passar pels jutjats. Amb aquesta voluntat el Col·legi de Notaris de Barcelona ha posat en marxa un centre de mediació que arrencarà amb 15 professionals formats expressament en aquest camp i que segueix l’exemple del que ja existeix a Madrid des de fa anys.

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reclamat una "mediació, acompanyament, o un grup de suport o de reflexió" per al diàleg entre la Generalitat i la Moncloa en una entrevista a l'ACN. "Atès que el conflicte és entre la majoria de la societat catalana i les institucions de l'Estat, seria positiu que la negociació no tingués com a únic canal els dos governs". Aragonès nega que de moment hi hagi cap nom damunt la taula, perquè el 20-D només es va comunicar la proposta i l'executiu de Sánchez en va "prendre nota". "N'esperem una resposta positiva", ha remarcat el vicepresident. Encara sobre aquest possible "acompanyament", el conseller d'Economia constata que al costat català hi ha hagut "sempre" gent disposada a fer un paper de mediació. Així mateix, s'ha mostrat convençut que de part de l'Estat també es trobarien persones decidides a sumar-s'hi.

La mediació internacional, tan present durant les setmanes posteriors a l’1-O, continua sobre la taula del Govern, fins al punt que l’executiu de Quim Torra va portar a la reunió que va mantenir amb el govern espanyol dijous passat al Palau de Pedralbes una iniciativa per crear una comissió de mediació formada per independents. Ho va explicar ahir el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que en una entrevista de Catalunya Ràdio va apuntar també que el govern de Pedro Sánchez es va limitar a “prendre nota” de la proposta sense pronunciar-s’hi a favor o en contra. Segons Aragonès, aquesta comissió “seria un bon instrument per avançar posicions” i hauria d’acompanyar en un inici el diàleg però després la “negociació” i la “votació” en un referèndum.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va enviar aquest dimecres una carta al seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, per convidar-lo a Barcelona i "parlar de tot en profunditat: del seu projecte per a Catalunya i també de l'exercici del dret a l'autodeterminació", concretava la missiva, que en cap moment feia referència a l'ultimàtum que 24 hores abans Torra havia deixat anar al Parlament. La setmana passada, però, el president català ja havia enviat una carta a Sánchez i a una quarantena de líders mundials –posats en còpia– en què reclama una mediació internacional per avançar cap a un referèndum pactat, segons ha avançat aquest dijous 'El Periódico'.

Un centenar d'intel·lectuals andalusos han signat un manifest titulat 'Andalucía por el diálogo', on demanen un referèndum per a Catalunya. Al text, els signants demanen apostar per una resolució "per la via del diàleg" i, si fos necessari, de la "mediació" per acordar un referèndum "amb totes les garanties democràtiques". "Farem tot el que estigui al nostre abast per evitar que aquesta crisi es resolgui per una via recentralitzadora, repressiva i autoritària encoratjadora de posicions reaccionàries que no deixen de créixer en el marc europeu", afirma el manifest.

El Departament Federal d'Afers Exteriors (FDFA) suís està preparat per establir una plataforma de diàleg entre el govern espanyol i les autoritats catalanes, segons ha informat la cadena de ràdio local RTS aquest divendres.

Fa tan sols uns mesos, Pepa Masó, directora adjunta d’El Punt Avui, em va fer una entrevista arran del judici del 9-N i la va titular així: “Catalunya i Espanya necessiten una mediació”. Poc em podia imaginar que després de l’1-O sortirien moltes veus a demanar-la: bona notícia.