La vinya i l’ametler, dos cultius emblemàtics de les Illes, podrien veure compromès el seu futur a mitjà termini si la temperatura continua augmentant. Així ho advertí ahir el biòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears Jaume Vadell durant la seva intervenció a la Comissió sobre el canvi climàtic en l'agricultura, la ramaderia i la pesca del Parlament.

Fer-se pagès? No és tan fàcil. Entre els urbanites, qui més qui menys té una imatge arcàdica del món rural. I un rave!, et responen els de poble. Si fos tan fàcil, les ciutats estarien buides i els llogarets plens a vessar. El cap de setmana s’hi està molt bé, a muntanya, amb la llar de foc encesa, fent la passejadeta, llegint un llibre i allargant la vetllada amb un gintònic. Però posa’t el dilluns a remenar la terra, posa’t a patir per si plou massa o massa poc, tingues cura del bestiar o del sembrat o de la vinya. O, sí, també del negoci de turisme rural. Feinada! Feinada dura, física, sense festius, sense gaires incentius.

Una investigació de Raquel González ha descobert que als cultius de vinya que es fan a Eivissa i Formentera hi ha sis varietats noves. Així ho han descobert mentre s'avaluaven 36 mostres de 12 parcel·les de les Pitiüses on s'ha evidenciat també que es cultiven 21 perfils genètics diferents, entre els quals es troben aquests sis.

Les empreses del sector vinícola de Menorca han venut fins a l’agost del 2023 un total de 200.000 botelles, que representen una facturació d’1,5 milions d’euros. En termes numèrics, han estat les mateixes que el mateix període de 2022, tot i que des de l’associació Vi de Menorca recorden que la temporada passada va ser la millor de la història. En canvi, enguany la facturació ha pujat perquè els preus han estat més alts per donar resposta a l’augment de la inflació i dels costos de producció. A més, les perspectives són que el conreu de la vinya incorpori altres 16 hectàrees tot d’una que ho autoritzi l’Administració, de manera que la producció de vi es doblarà o fins i tot triplicarà en cinc anys, gràcies als nous projectes i a la consolidació dels ja existents.

 Entre tots els tipus de vins, amb quin et quedes?

Amb el lema de 'Flaire jove', quatre poetes mallorquins que no arriben a la trentena recitaren aquesta setmana algunes de les seves creacions a la vinya de Can Pau, a Santa Maria del Camí. Cecília Navarro Frau (Llucmajor, 2002), Jeroni Mas Fiol (sa Casa Blanca, 2002), Clara Fiol Dols (Palma, 1995) i Miquel Àngel Adrover Perelló (Campos, 1995) llegiren les seves composicions poètiques en la darrera edició de Poesia al vinyet, un acte inclòs dins el programa de festes del poble.

“No tenim cap classe de problema per vendre tot el vi que produïm, que és ecològic”. Aquesta afirmació d’Andreu Oliver, l’enòleg del celler Can Majoral, explica en bona part per què la superfície de vinya ecològica a les Balears ja suposa el 49,2% del total de la plantada i s’ha convertit en el primer cultiu a assolir aquesta fita. L’augment s’emmarca en un context de creixement general de l’agricultura ecològica a l’Arxipèlag, que fa cinc anys que està en alça –tant en producció com en comercialització–, encara que la vinya destaca per damunt d’altres cultius.

La bodega Vi de la Terra anunciava a finals de juliol que alguns cellers del Raiguer ja començaven a veremar una de les varietats de raïm més primerenques: el chardonnay. L’onada de calor que varen viure les Balears al juliol –la més llarga des que es tenen registres– ha fet que alguns vinyaters comencin més prest que mai a recollir el raïm. Aquest escenari de molta calor i poca pluja genera moltes incerteses. Per una banda, pot fer patir les plantes perquè perjudiquen el seu creixement “i si es debiliten són més susceptibles a les malalties i els insectes” afirma Miquel Àngel Miranda, catedràtic de Zoologia de la UIB. Al mateix temps, però, també pot allunyar mals. Així ho defensa Andreu Vila, tècnic d’olivar i de vinya d’Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i de l’Associació de productors i productores d’agricultura ecològica de Mallorca (APAEMA): “Les malalties de la vinya van molt associades a la humitat i la pluviometria, i com que aquest 2022 ha sigut un any molt sec, les malalties fúngiques i les plagues d’insectes han disminuït”.

Hi ha varietats de vinya i d'ametller que mostren una major resistència a la Xylella fastidiosa, segons demostra un estudi fet per Bàrbara Maria Quetglas a la Universitat de les Illes Balears (UIB).

El món del vi de Mallorca plora la mort de Guillem Galmés, el vinater de Petra de 90 anys que havia mantingut la tradició d’elaborar el vi de missa i el vi ranci, que venien a cercar de tot Mallorca al seu antic celler, on també es venia vi de barral.

Impuls al mercat de proximitat

El govern espanyol suavitza normes per ajudar el comerç de proximitat

El Consell de Ministres ha aprovat el decret -elaborat pel Ministeri de Consum i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació- que flexibilitza les disposicions de la UE en matèria d’higiene alimentària, en la producció i en la venda, per afavorir la viabilitat del comerç de proximitat. La mesura simplifica els requisits en matèria de seguretat i higiene de la producció primària i permet l’adequació de les tècniques tradicionals de producció al marc sanitari vigent. El decret estableix les condicions d’higiene necessàries per al sacrifici d’animals (aus i conills) a les mateixes granges i permet la venda directa de petites quantitats de carn a locals minoristes, a la pròpia explotació o en mercats ocasionals o periòdics que no estiguin a més de 100 quilòmetres. També regula la comercialització directa de llet crua i precisa el llistat d’espècies de caragols silvestres que es poden comercialitzar.

]]>

Bàrbara Mesquida, creadora i propietària del celler Mesquida Mora, transmet, quan parla de les seves vinyes, tanta energia com rep d’elles. Hi ha una continuïtat visible entre allò que es percep en aquestes terres sembrades de ceps (i, ara també, d’oliveres) i la gesticulació i la veu d’aquesta dona que defineix la finca on va decidir dur endavant el seu projecte com “un full en blanc de 30.000 metres”. Ella i el seu equip hi dibuixen, hi escriuen, hi pinten i hi projecten, en aquest full en blanc, i el resultat és una obra sempre en marxa, però coherent i sòlida. Una obra que rep reconeixement: el temut (i, per això mateix, desitjat) crític espanyol i hispanoamericà dels punts Parker, Luis Gutiérrez, acaba de donar puntuacions de vertigen a quatre dels seus vins: Sintonia i Acrollam (blancs, el segon du el títol d’un llibre de Biel Mesquida) i Gorgollassa i Sòtil (negres). Puntuacions de 88,91, 93 i 94 punts damunt 100, de les millors de l’estat espanyol, que situen aquests vins en una magnífica posició davant dels mercats internacionals. No és cap regal: ambició i humilitat no tan sols no són excloents sinó que han d’anar plegades, juntament amb el rigor, per dur endavant una feina exigent. Els aplaudiments venen després, “però solen venir de fora”, somriu Bàrbara Mesquida. “A Mallorca costa que es valori allò que feim a l’illa mateix, en el vi i en el que sigui”. I afegeix que és cert que els darrers temps s’ha notat un major interès per part dels mallorquins cap al seu vi, però que continuam parlant d’una minoria: al gran públic, no el vulguis treure dels seus riojas i riberasdelduero. “El vi, a Mallorca, és una exportació interna: qui consumeix vi de Mallorca a Mallorca?”, sospira.

]]>

Els pagesos fan rialles

Després del confinament, pareix que ens hem oblidat del producte local

Varen ser interessants els comentaris de Guillem Frontera sobre els arquetips que es fan servir per mirar el món pagès. L’escriptor es referia a les Coses d’en Calafat, escrites per Gafim amb dibuixos de Pere Sureda, publicades durant anys al diari Baleares, amb voluntat d’un tractament “amable”, però que amb el temps varen perfilar un retrat encara més tancat i fals, del qual encara som hereus. Frontera feia referència a intents de tractar el tema des d’un altre prisma, com aquests escrits de l’ARA Balears o els de certs escriptors del país, i acabava fent esment a la paradoxal situació que el retorn a la “nova normalitat” sigui el retorn a l’exclusió dels productes de la terra de moltes plataformes de venda i distribució alimentària. Una situació com per riure’ns dels nostres pagesos.

]]>

Més calor i menys pluja. És el nou escenari que dibuixa el canvi climàtic. Els viticultors representen un dels múltiples sectors que s’hi han d’adaptar, en el seu cas si és que volen seguir elaborant vi de qualitat. A la vinya, les variacions en el clima es tradueixen en menys aigua, cosa que influeix directament en la maduració del raïm i afavoreix que la collita s’avanci cada cop més i que els vins siguin menys àcids i més alcohòlics. Aquest setembre ha sigut un mes de verema, de concentrar-se en els gotims que ara pengen dels ceps, però el sector també mira cap endavant per investigar com garantir que, malgrat tot, el raïm se segueixi collint en òptimes condicions.

]]>

Un tall aquí, i cap a la caixa. Però compte, que els gotims no s’aixafin! Després de tot un any ha arribat el moment més esperat a la vinya. Són dies de començar a collir el raïm, una tasca que, sobretot si es fa a mà, implica tenir molta cura perquè els grans arribin en perfecte estat a la bodega. La verema manual es reserva per als vins de més qualitat, i per això en molts cellers recelen dels veremadors sense experiència. Temen que en facin alguna que acabi fent malbé el raïm. Però en d’altres sí que s’ofereix l’oportunitat de passar un dia al camp i de participar en una activitat de verema a mà, amb la qual es tenen molts números d’acabar assumint que la feina de pagès és dura i sovint es valora massa poc. Si us animeu a comprovar-ho, pot ser-vos útil seguir algunes recomanacions.

]]>

La manca d'aigua i l'augment de la temperatura, agreujats per la crisi climàtica, condicionaran la viabilitat dels cultius de vinya al sud d’Europa i la Mediterrània, on s'inclouen la península Ibèrica i les Illes Balears. A més, la qualitat del raïm empitjorarà perquè tindrà menys aromes i perdrà pigment. Així ho assegura un estudi del grup de Meteorologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) publicat recentment a la revista científica 'Regional Environmental Change'. La producció de vi és una de les activitats agrícoles més importants de l'Europa meridional, però si no es comencen a aplicar mesures que minvin l'impacte de la crisi climàtica, podria variar substancialment, segons l'anàlisi 'Efectes futurs del canvi climàtic sobre la idoneïtat de la producció vitivinícola a Europa', que ha estat presentat aquest dijous a la UIB.

]]>

La vinya com a paisatge que embelleix la nostra terra, com a cultiu que oxigena l’espai vital, com a refugi dels desassossegats ciutadans, com a principal escena de les feines, tragins, alegries i penes dels vinyòvols, com a forjadora de caràcter... però, sobretot, la vinya és l’origen del vi, on arrela, creix i madura un fruit que es transformarà en la beguda protagonista d’aquesta secció. Des de fa uns anys, les vinyes, el cep vell cargolat, el vinyòvol, les mans, les arrugues, el paisatge, el sòl, les varietats tradicionals i els raïms han recuperat la justa importància que tenen, tornen a ser els protagonistes de les històries que expliquen els vinaters, prescriptors i amants del vi. No fa gaires anys, molta gent s’emmirallava en el celler, l’acer inoxidable, la bata blanca, el laboratori, els llevats killers, els clons de varietats reconegudes i el darrer enginy tecnològic per vinificar uns raïms que quedaven en un estrany segon pla; anys en què la tecnologia era considerada la clau per aconseguir la màxima expressió del vi, per obtenir bons productes i també obrar el miracle de poder substituir les singularitats climàtiques i geològiques de cada racó de món; anys en què els tècnics es passejaven i feinejaven poc pels camps i molt pels enrajolats cellers; anys en què es guanyà una qualitat estandarditzada i es perdé tipicitat i diversitat.

]]>

L’optimisme dels vinaters amb vista a 2019 se centra en dos aspectes: l’increment de la producció de raïm i la qualitat del producte obtingut gràcies al bon comportament climatològic per a la producció de raïm.

]]>

Tot i el fort impuls que està agafant el sector del vi a les Illes Balears els darrers anys i l’interès de les empreses per incrementar-ne la producció, el sitema de quotes europees i les autoritzacions necessàries per sembrar vinya en limiten el creixement a l’Arxipèlag.

]]>