E l 2021 el musicòleg palmesà Francesc Vicens Vidal descobrí una gran història dins la família de Maria de Salut de la seva dona. “Vaig rebre –recorda– una telefonada del cineasta Álex Dioscórides, que preparava el documental Pedra i oli, centrat en la cultura de les oliveres de la serra de Tramuntana. Em demanà si coneixia alguna collidora d’oliva per entrevistar, tenint en compte que moltes cantaven mentre treballaven. Jo li vaig dir que no. Un dia, però, la meva sogra em comentà que la seva mare, quan era fadrina, havia estat llogada en una possessió de Sóller. D’allò li’n deien ‘anar a muntanya’”.

Bunyola ha acollit, amb motiu de les festes del municipi, un nou homenatge (el sisè) a les collidores d'oliva de la Serra. L'acte ha començat amb una concentració a la plaça del poble de més de 60 collidores. L'esdeveniment ha continuat amb una introducció de la historiadora Bàrbara Suau i una mostra de ball a càrrec de l'Escola de Ball de Bunyola, i posteriorment s'ha fet el lliurament de diplomes que reconeix que varen ser guardonades amb la Medalla d'Honor i Gratitud de Mallorca 2021.

El cinquè acte d'homenatge a les collidores d'oliva de la serra de Tramuntana s'ha fet aquest divendres a Fornalutx. Hi han participat més de 30 dones i familiars i hi ha assistit la consellera de Territori, Maria Antònia Garcías, i el batle, Francesc Marroig. Es tracta d'un col·lectiu que va ser guardonat amb la Medalla d'Honor i Gratitud de Mallorca 2021.

El Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Banyalbufar han retut homenatge aquest dilluns a les collidores de la localitat. Es tracta d'un col·lectiu que va ser guardonat amb la Medalla d’Honor i Gratitud de Mallorca 2021 per la seva contribució al desenvolupament de l'empresa oliera. La presidenta del Consell, Catalina Cladera, ha dit que ja s’han localitzat més de 80 dones que treballaven collint oliva a la serra de Tramuntana: “Estam molt satisfets perquè estam molt a prop d’arribar a cent, una xifra que ens plantejàvem de partida quan no havíem iniciat la campanya de recerca”.

El Consell de Mallorca ha iniciat aquest dijous una campanya de recerca de les dones que varen treballar com a collidores a la serra de Tramuntana. La institució insular ha recalcat que "amb el seu treball, contribuïren al desenvolupament de la producció oliera a Mallorca i a la transformació de la Serra".

Dreta al terrat de casa seva, a Campanet, Bel Seguí assenyala la Serra. La recorre amb el dit i també amb la memòria. Recorda l’època que feia a peu els camins de muntanya per arribar a Cala Tuent, on va treballar de collidora d’olives. En aquesta mateixa època, fa més de seixanta anys, ella en tenia 15 i era allà, a la possessió de Can Palou, amb la seva mare, la seva germana petita i una dotzena de dones i nines més. Collien els mesos més freds: “Des de les Verges fins a Sant Antoni”, recorda Seguí, que, a 84 anys, reté en una memòria lucidíssima tots els detalls d’aquells temps.

A Mallorca l’actual concepte de sororitat nasqué a Capdepera al segle XIX. Va ser gràcies al garballó, l’emblemàtica palmera d’aquesta zona muntanyenca del Llevant de Mallorca on els seus habitants són coneguts com gabellins -probablement, de l’àrab jablí (“muntanyenc”). Les fulles del garballó són la matèria primera de l’artesania de la llata i permet l’elaboració de nombrosos estris necessaris per a la llar i les tasques agrícoles: senalles, cistelles, capells, estores, etc.