Si Bill Murray estava condemnat a reviure el dia de la marmota en el cèlebre film, el ciutadà que opta per quedar-se a casa i saludar l'any nou amb el televisor engegat està condemnat també a experimentar la sensació d’estar atrapat en un bucle temporal repetit mil cops. La nit del 31 de desembre no és moment d’experimentar, i els diferents canals tendeixen a ser conservadors en les seves fórmules. Amb tot, el 2025 va arribar amb algunes variacions que van crear la (vana) il·lusió de canvi i progrés el dia en què els propòsits més voluntariosos encara resten dempeus.

Triar amb quina cadena de televisió seguir les campanades és una de les tradicions del Cap d'Any, i encertar els presentadors més adequats per a un dels moments televisius de l'any és un dels grans reptes de les cadenes, que molt sovint eviten arriscar-se. Enguany, però, hi ha novetats, principalment a TVE, que vol treure rendiment del seu gran fitxatge del 2024, David Broncano. Una altra de les sorpreses és que Ibai Llanos, que s'havia convertit en l'alternativa a les campanades més tradicionals, no farà seguiment del comiat del 2024. Assegura que ha pres aquesta decisió perquè necessita temps per a ell mateix i prefereix passar aquesta data amb la seva família i, especialment, els seus avis.

La visita de Maluma a El hormiguero li haurà sortit cara a Antena 3. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha sancionat la cadena amb dues multes que sumen 579.374 euros per haver fet publicitat encoberta d'una beguda alcohòlica d'alta graduació de manera encoberta i fora de les hores permeses. La cadena, però, tanca l'expedient pagant només 347.624,40 euros, ja que es beneficia d'un descompte del 40% per admetre la seva culpa i abonar l'import de manera ràpida.

Cada vegada que algun membre de la reialesa espanyola surt de les seves dependències, la Zarzuela tremola. És el cas d'Elionor en cada nou ingrés en una acadèmia militar i els consegüents canvis de normativa que pateixen els seus companys d'instrucció per blindar la intimitat de l'hereva. Però mentre que la filla de Felip i Letícia a hores d'ara es limita a seguir els plans que li han preparat amb un control exhaustiu del relat, la seva cosina Victòria Frederica flirteja amb els mitjans de comunicació aprofitant la visibilitat que té, a més, com a influencer. La principal posada en escena fins al moment la farà aquest dilluns a la nit en l'estrena de temporada d'El hormiguero, de Pablo Motos, una entrevista que ja d'entrada té vetats una sèrie de temes.

L'actor i director Àngel Llàcer respira alleugerit després de superar un important ensurt de salut, segons ha explicat ell mateix a través d'Instagram. El responsable d'espectacles teatrals com La jaula de las locas ha volgut compartir amb els seus seguidors l'alegria d'haver-se pogut recuperar després d'haver passat catorze dies a l'UCI, durant els quals fins i tot es va témer per la seva vida. "Vaig arribar a acomiadar-me de la meva família i dels meus éssers estimats", confessa.

Després d'un duel contra el concursant Moisés Laguardia que s'ha allargat 154 programes, aquest dimecres Óscar Díaz va aconseguir endur-se el pot del Pasapalabra (Antena 3), que pujava a 1.816.000 euros i que és el tercer premi més quantiós del concurs. L'última vegada que es va entregar el premi del concurs va ser el març del 2023, quan el periodista sevillà Rafa Castaño es va endur un pot rècord de 2,2 milions d'euros.

Si la Constitució del 78 no hagués inclòs l'article 57.1, Victòria Frederica de Marichalar i Borbó seria la filla de la reina d'Espanya. Però a falta d'un càrrec reial, la neta de l'emèrit ha començat la seva carrera a la televisió. La germana de Froilà farà el salt a la pantalla de la mà d'Antena 3, concretament al programa El desafío, la pròxima temporada del qual s'estrenarà el 2025.

Dimecres al vespre Antena 3 oferia un especial a l’audiència per abordar l’impacte negatiu del porno en les generacions més joves. Lo tenemos que hablar: porno, menores y manada ja desprenia amb el títol una certa desesperació per captar l’audiència, amb un clar component sensacionalista, utilitzant la paraula manada, que sovint utilitzen a la cadena com a reclam per explicar històries sòrdides. A més, el presentava Sonsoles Ónega, que té una certa inèrcia a l’alarmisme informatiu. El programa estava fet a remolc de la sèrie documental Generació porno que va emetre TV3 fa uns mesos, fins al punt que aprofitava testimonis i plantejaments temàtics. L’espectacle, però, girava al voltant d’una taula d’anàlisi amb una grada de públic on s’esperaven alguns dels testimonis que exposarien els seus casos. Des d’un inici ja es van fer evidents alguns recursos morbosos i efectistes per estimular els espectadors. Van recórrer a l’ús d’imatges pornogràfiques pixelades per il·lustrar algunes de les situacions, van fer ús d’imatges de videojocs amb seqüències pornogràfiques per explicar la part més fosca de l’entreteniment virtual. També utilitzaven testimonis encaputxats o amb el rostre pixelat, creant atmosferes inquietants al voltant d’aquelles persones. Altres entrevistats que donaven la cara eren presentats com a persones amb episodis problemàtics o conflictius i no pas com a exemples vivencials propis d’una generació i d’una època. Sobretot per part de la presentadora, a l’hora d’enfocar les entrevistes hi havia una entonació dramàtica i, fins i tot, un component d’estigma. Un d’aquests casos va ser el del Gerard, el noi que vam conèixer en el Generació porno juntament amb el seu germà Max i la seva mare Lluna. Tots tres van ser aleshores uns col·laboradors excepcionals per la sinceritat i espontaneïtat dels dos nanos i la generositat de la mare a l’hora d’exposar vivències domèstiques i familiars. La sèrie documental de TV3 els va presentar com a exemples representatius del que pot passar en aquesta edat, una mostra vivent de les xifres estadístiques. Sonsoles Ónega, en canvi, va entrevistar el Gerard com un noi que va viure una situació crítica i límit. La presentadora fins i tot li va demanar: “Estuviste a punto de caer en el mal camino, consumiste porno...” Aquestes expressions de catequista caducada eren inadequades i convertien en truculent un espai que, teòricament, havia de servir per fer divulgació i no pas per jutjar conductes ni crear prejudicis. A més, sovint feia servir expressions com “Es tremendo” o una gestualitat per reforçar l’angúnia o la gravetat d’alguns casos. Bona part del relat es construïa a partir de notícies truculentes aparegudes en mitjans i es recreaven vivències traumàtiques de víctimes de sextorsió.

Després del seu pas per la política i per la televisió d'extrema dreta 7NN, Toni Cantó té nova missió professional: des d'aquesta setmana és nou col·laborador d'Espejo público, el matinal que presenta Susanna Griso a Antena 3. L'expolític i actor participarà en les taules de debat social al costat d'altres col·laboradors com Samanta Villar, amb qui ja va tenir un primer enfrontament en el seu debut.

Un cop finalitzada la pausa de Nadal i la programació festiva, les televisions reprenen la seva activitat habitual. Les cadenes generalistes tenen en cartera diverses estrenes amb les quals volen atrapar uns espectadors cada cop més allunyats del visionat convencional. La gran incògnita d'aquest 2024 és saber si Telecinco serà capaç de redreçar el seu rumb i recuperar el lideratge perdut a l'estat espanyol.

El hormiguero està fent honor al seu nom. El programa d’Antena 3 s’ha convertit en un espai organitzat, subterrani, intricat, invisible, societari i persistent. La seva funció dins la cadena va més enllà de l’entreteniment. Sibil·linament, treballa al servei d’una estructura jeràrquica amb un objectiu comú. Aquest dimecres al vespre, Alfonso Guerra va visitar el programa. El convidat ideal per a Pablo Motos en la seva estratègia setmanal per oferir el missatge polític ultraconservador. El que va dir Guerra contra l’acord del PSOE, les inèrcies perilloses del progressisme polític i els seus prejudicis amb pudor de naftalina, defensant l’humor sobre nans i homosexuals, no ens ve de nou. I encaixa a la perfecció en el biaix ideològic de Motos, amb les seves tertúlies de pensament únic i la seva actitud reaccionària. Motos s’oposa al canvi en tant que amenaça de l’estabilitat, i defensa la tradició que subratlla les jerarquies. Comença a demostrar un enfocament autoritari emparant-se en la tergiversació de conceptes com llibertat. I evidencia una nostàlgia d’un passat caduc.

Durant els catorze anys que Sálvame es va emetre a Telecinco va tenir la capacitat de transformar-se de programa de cor convencional a una mena de reality en viu on els col·laboradors van esdevenir els protagonistes. Ja no calia informar dels afers dels famosos perquè el que interessava als espectadors eren les històries i rivalitats dels comentaristes del programa. El plató va esdevenir una mena de teatre on els participants podien plorar, ballar o menjar-se un iogurt davant la càmera. Abaixada la persiana de Sálvame, els col·laboradors, ara ja convertits en personalitats televisives de ple dret, s'han enfrontat a l'abisme del futur.

Fa una setmana es va fer viral un vídeo de TikTok on un noi molt jove, el David, àlies Nano, explicava als seus seguidors la seva perspectiva sobre la cultura de l’esforç. Deia que “ser de carrer” era preocupar-se per la família, tenir dues feines, treballar de sol a sol com ell i portar els diners a casa. Part de l’impacte que ha tingut el vídeo es deu al fet que la seva actitud contrasta amb els prejudicis vinculats a l’estereotip que representa. Un noi amb tatuatges fins a la barbeta, les celles afaitades, un deix arrossegat a l’hora de vocalitzar i expressions de carrer apel·lava a la disciplina del treball i la responsabilitat personal. El Nano generava tendresa perquè prové d’unes circumstàncies personals molt complicades i precàries. El seu discurs responsable s’ha revestit d’aquella èpica heroica que tan bé funciona mediàticament. El clímax de tota viralització digital arriba quan el vídeo aterra a la televisió tradicional. La presència del Nano i la seva mare als platós de Telecinco i Antena 3 ha sigut fulminant.

Diumenge alguns informatius contribuïen a l’èpica del PP en la convocatòria de la seva manifestació contra l’amnistia. Quaranta mil assistents segons la Delegació del govern espanyol i seixanta mil segons el partit organitzador. Mentre que el Telediario de RTVE feia servir els conceptes “multitudinari” i “mobilització al carrer”, altres afegien expressions i adjectius que convertien l’acte en una mena de gesta històrica. A Antena 3 noticias, la narrativa era contundent: “Lleno total”, “El acto más multitudinario de su historia política”, “Afluencia masiva contra la amnistía y por la igualdad de todos los españoles” i “Masiva respuesta”. També ho resumien dient “Han desbordado la plaza de Felipe II en Madrid y las calles aledañas”. O “La plaza estaba a rebosar”. La intervenció principal que escollien de Feijóo s’ajustava a la consigna de partit: “Aunque me cueste la presidencia del gobierno voy a defender España en su conjunto de ciudadanos libres e iguales”. L’esperit triomfant de la convocatòria es vincula a una mena de sacrifici de la presidència de Feijóo davant de les masses, en pro de la integritat i la unitat d’Espanya.

Tot i que la convocatòria d'eleccions per al 23 de juliol sembla haver allargat el curs per a tothom, la temporada televisiva ja toca el seu final. I com sap qualsevol estudiant, final de curs és sinònim d'avaluació i notes, suspensos i aprovats. Quins són els programes que poden anar tranquils de vacances i quins no? Repassem els èxits i els fracassos de la temporada 2022-2023.

Dimarts al migdia, en el programa Y ahora Sonsoles d’Antena 3 la presentadora Sonsoles Ónega es mostrava escandalitzada per la normativa del govern català de permetre el topless a les piscines municipals. “Cataluña se destapa”, deia amb sarcasme. “No se podrá impedir el 'topless' siempre que los genitales queden cubiertos”, lamentava. “En este país se legisla por encima de sus posibilidades”, afegia. Preguntava a una redactora si ella havia fet mai topless, i al rebre una resposta afirmativa va fer cara de circumstàncies amb els ulls esbatanats. Va preguntar al públic si ho havien provat mai, i fins i tot va posar el micròfon a un home: “A usted sí le gusta que se haga topless, eh...” I l’home va respondre que “depende del 'topless'”. I Ónega li va donar la raó. El programa va connectar amb una piscina municipal de Madrid on el redactor ja s’havia muntat la seva comedieta. Havia triat dues noies defensores del topless que amagaven estratègicament els pits “porque estamos en horario infantil”. “¿Habéis sentido que alguien os miraba raro?”, “¿Y si tuvieras un novio que te dijera que no hagas topless?”, preguntava a les noies. Al seu costat va fer-hi seure una parella suposadament en contra del topless i va intentar organitzar una polèmica que es notava induïda i forçada. “A ti te parece bien que ellas lo hagan pero que no sea la tuya...”, li deia al noi. “¿Y si tu hija te dijera que le apetece?” El redactor va acabar la secció considerant que el topless era arriscat per la presència de nens, les xarxes socials i la possibilitat que et gravessin. “¡Si te graban, luego no te quejes!”, deia el personatge. I quan va haver acabat la seva connexió retrògrada, sexista i llefiscosa, va dir que tenia molta calor, es va treure la samarreta davant de càmera, va ensenyar els mugrons a l’audiència en un pla curt i es va tirar a la piscina.

Va ser una de les cares més conegudes de la televisió espanyola de principis dels anys 2000, però fa temps que va desaparèixer de la pantalla petita. Patricia Gaztañaga es va fer famosa conduint el popular El diario de Patricia, el programa de testimonis d'Antena 3 que va aconseguir fer-se viral abans de l'aparició de les xarxes socials. Alguns dels seus moments encara perduren en la memòria dels espectadors en part gràcies a l'APM?, que ha fet servir molts talls del programa. Tot i que va ser una de les presentadores estrella de la televisió, Gaztañaga fa temps que va deixar enrere la televisió i no té intenció de tornar-hi, com recollia aquesta setmana el portal Bluper, d'El Español.

És un dels formats més incansables de la televisió i aquest dijous ha viscut una nit per recordar. Pasapalabra, un dels grans èxits d'Antena 3, ha entregat el pot més gran de la història, de 2.272.000 euros, a Rafa Castaño, el vencedor del duel final amb Orestes Barbero, amb qui feia mesos que competia. El guanyador, sevillà de 32 anys, ha guanyat sense donar marge al rival i ha completat tot el rosco d'una tirada, amb 25 respostes correctes en 130 segons –n'hi han sobrat 49–. D'aquesta manera, Castaño no només ha aconseguit un premi de rècord, sinó que també ha assolit una fita per a la història: ser el primer concursant que s'endú el premi després de respondre totes les preguntes del rosco consecutivament, sense necessitat d'usar el comodí pasapalabra. L'última definició, amb la lletra zeta, ha estat: "Escarabat que ataca el blat, especialment quan els grans són tendres". "Zabro", ha respost correctament el guanyador.

Dijous passat, Antena 3 començava una campanya per reconèixer, deien, el paper dels avis en la nostra societat. Sonsoles Ónega moderava Hablando en plata, una tertúlia sobre aquesta qüestió que basava tot l’argumentari en una investigació molt més primària. Era un reportatge d’Alberto Chicote, famós a la televisió per inspeccionar les cuines més repugnants dels pitjors restaurants a Pesadilla en la cocina. En aquesta ocasió, però, el cuiner intentava visitar llars d’avis per saber quina alimentació els donaven. Com que no havia demanat cap permís previ per entrar a les residències, provocava uns instants de tensió a les portes d’aquests centres. Una manera de generar conflicte amb pretensions mediàtiques. Després, Chicote es basava en les fotografies que li havien facilitat algunes persones internades en els centres o els seus familiars. Eren imatges dels àpats que donaven als avis, amb un aspecte absolutament fastigós i una qualitat nefasta. Eren plats vomitius. El programa es recreava en aquelles fotografies per accentuar el fàstic dels espectadors.