A punt de ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de Mallorca pel Consell Insular i més vives que mai, amb noves versions, nous enfocaments, nous narradors i nous espectadors, les rondalles mallorquines de tota la vida s’acosten als més joves i al públic familiar en una nova edició del cicle Rondalla encadenada. Palma, Santa Margalida, Artà, Felanitx i Marratxí són les localitats que acolliran les sessions d'aquest cicle.

Com ja va succeir ara fa mig any, una nova part de la coberta de l'oratori de la Mare de Déu del Roser, a l'ermita de Santa Llúcia de Manacor, ha tornat a passar per ull. El gran nombre de teules amb forats, les goteres i les humitats que se n'han derivat han estat clau perquè la biga transversal s'hagi xapat. Ara, l'Ajuntament i els Pares Dominics, a qui pertany la gestió del temple, hauran d'investigar novament les causes de l'esfondrament per resoldre com més aviat millor un problema que, si es deixa passar, acabarà amb tot el sostre de l'ermita a terra.

L'imaginari col·lectiu associa el siurell de Mallorca amb una figura de fang amb xiulet pintada de blanc i decorada per línies vermelles i verdes. Però més enllà d'aquesta visió hi ha uns siurells ben diferents: no sols no comparteixen aquests colors sinó que alguns es creen fins i tot amb un motllo (i no només amb ditades, que és com es modelen els més coneguts). Encara que actualment els siurells s'associen amb força al nom de Marratxí, hi ha veus que situen l'origen del Siurell a la capital del Raiguer, Inca. En el seu apogeu hi van arribar a existir fins a tres tallers –cas s'Aleix, can Torrens i can Piritis– que, mitjançant la romeria de Sant Marçal, la de Sineu i la de la Real varen exportar la tradició a la resta de l'illa. Així ho explica la mestra artesana siurellera Francisca Truyol.

A mitjans dels anys 80 les monges franciscanes de Moscari reberen la notícia que havien de deixar el convent que ocupaven des de principi del segle XX. “Hi va haver una revolució, fins i tot els veïns feien torns a la nit per evitar que s’enduguessin les religioses. Hi havia una veritable devoció per tants d’anys de dedicació i vocació de servei”, recorda Rafel Gelabert, gran coneixedor de les congregacions religioses mallorquines. Precisament l’any passat es va licitar per part de l’Ajuntament de Selva el projecte de restauració i reforma de l’antic convent perquè pugui acollir un espai sociocultural. Entre la compra, que es va fer el 2013, i la remodelació, es calcula una inversió pública d’1,2 milions d’euros.

Els siurells mallorquins viuen un moment agredolç. Per una banda, es troben en un moment de reconeixement, però, per l'altra, el relleu generacional és inexistent: totes les mestres siurelleres són dones de mitjana edat sense pupils interessats a continuar aquesta tradició centenària i tal vegada la productivitat als seus tallers s'acabi d'aquí a unes dècades. Les principals siurelleres de Mallorca –Maria Amengual, Coloma Cañellas, Antònia Amengual i Francisca Truyol– coincideixen en el canvi que la indústria siurellera ha experimentat en els darrers anys. Els siurells ja no es perceben com a souvenirs per a turistes, ara es reivindiquen com una peça d'artesania vinculada al patrimoni de l'illa, datada per alguns historiadors d'abans de la conquesta de l'Islam (anys 902-903).

“Quan vàrem entrar al convent concepcionista de Sineu ens vàrem trobar amb un edifici fossilitzat, aturat en el temps. Les monges no havien tocat ni buidat res, simplement havien anat tancant portes, així que ens deixaren amb una espècie de càpsula del temps. Durant 450 anys havia estat un centre de vida femení enmig de Sineu i l’element més fràgil que tenia era precisament la memòria de tot aquest temps, que és el que estam treballant per documentar i protegir en aquests moments”. Així relata mossèn Francesc Vicens, vicari de Patrimoni del Bisbat de Mallorca, un dels projectes estrella amb què fan feina ara mateix al seu departament: la catalogació de tot el patrimoni que conté el monestir de la Immaculada Concepció de Sineu.

La paraula ‘xeremies’ sempre s’usa en plural perquè, tal com indica l’etimologia, la peça distintiva d’aquest instrument de vent tradicional de Mallorca és un conjunt de ‘canyes’ (kálamos en grec) inserides dins d’un sarró de pell, generalment de cabra. L’aire s’insufla per mitjà d’un tub petit (bufador), del qual en pengen quatre més. Un d’ells (grall) està proveït de forats que, amb els dits, permeten fer la melodia, mentre que els altres tres (bordons) fan el so greu. Les xeremies pertanyen a la família de les cornamuses, presents a gairebé tot el món –el terme deriva del verb cornar (‘tocar el corn’) i de musar (‘entretenir-se’). A Menorca, però, no n’hi ha i les de les Pitiüses tenen una tipologia diferent, igual que els coneguts sacs de gemecs de Catalunya o les gaites (cabra en celta) de Galícia i Astúries.

Blai Llopis Aulet, creador d'en Banya Foc (el nou i polèmic dimoni de Llucmajor), l'ha registrat a través de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques. Englobant-ho dins una activitat esportiva i cultural i definint-lo com a una part de l'Associació Cultural de Dimonis, l'autor ha iniciat el camí per protegir així la seva creació que està acusada de plagi des de Montuïri, on asseguren que el nou dimoni de Llucmajor és idèntic al seu, en Banya Verda, tant en la careta com en la roba.

Les neules calades de Mallorca ja estan protegides oficialment. El Consell de Mallorca ha aprovat aquest dimarts per unanimitat la proposta de salvaguarda d’aquest patrimoni de l’illa com a Bé d’Interès Cultural immaterial. La vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha detallat que gràcies a aquest tràmit "les neules calades ja gaudeixen de protecció institucional a l’espera que el tràmit oficial finalitzi".

L'Associació per la Defensa del Patrimoni de Mallorca (ARCA) ha qualificat d'equivocació traslladar tota la zona de reparació de vaixells al moll del castell de Sant Carles, i apunta que això "implicaria un greu perjudici paisatgístic al lloc patrimonial més important que queda al port". En un comunicat, l'entitat ha assenyalat que va participar en el procés en què es va repensar la distribució dels usos del port i va plantejar que el creixement en superfície "ha de ser zero". La proposta fa referència tant a les aigües exteriors com a les arrecerades. "El que no es pot fer és intentar reparar un mal per provocar-ne un de més gran. Traslladar aquesta activitat al moll del dic de l'Oest provocaria un impacte encara pitjor", han criticat.

Indignació, malestar i enuig a Montuïri per la recent presentació de Banya Foc, el nou dimoni de Llucmajor. Aquesta mateixa setmana s’ha presentat, amb tota solemnitat, una nova figura infernal. Però tot i la presentació solemne amb la presència de totes les autoritats de la vila del Migjorn, on ha tingut més repercussió, i no per bé, ha estat a la vila veïna de Montuïri.

L'Ajuntament de Bunyola ha rebut aquest dijous un plànol del municipi de l'any 1898, fruit de la donació del geògraf jubilat Climent Picornell. Segons ha explicat el Consistori, aquest mapa representa una peça "única i de gran valor documental", ja que permet aprofundir en el coneixement de la configuració del municipi a finals del segle XIX.

L’estiu del 2019 va aparèixer a la costa mallorquina una troballa que semblava més producte de la ficció que de la realitat. A pocs metres d’una platja molt concorreguda, a les Fontanelles, un veí va localitzar el que semblaven les restes d’una embarcació enfonsada i que després de cinc anys de feina s’ha confirmat que són d’un vaixell romà, probablement de mitjan segle IV, que anava carregat amb unes 300 àmfores. Tant la nau com el carregament es troben en un estat de conservació extraordinari, cosa que suposa una fita històrica pel que fa al patrimoni de les Balears. “Mai a la vida no tornaré a trobar res semblant”, assegura Andrea Sanz Català, conservadora de l’Institut Balear d’Estudis en Arqueologia Marítima (IBEAM), que va participar de les tasques d’urgència que es varen dur a terme immediatament després de la troballa. “Semblava que hagués estat dipositat allà, com si l’haguessin deixat caure damunt l’arena, era increïble”, afegeix. Però, més enllà de l’eufòria pel descobriment, els experts havien de resoldre el dubte de com protegir unes restes tan valuoses, una vegada localitzades i analitzades.

Miquel Ferriol Estrany és un mariando jubilat de 79 anys enganxat a les xarxes socials. “Som –diu– un friqui d’internet”. El 2020, durant el confinament pel covid, tingué molt de temps per pensar: “Amb els grups de WhatsApp m’arribava informació de pertot, però poca del poble. Llavors vaig pensar que seria un bon moment per rescatar la figura medieval del saig. Mon pare n’havia estat un dels darrers a Maria de la Salut”.

L'Ajuntament de Santa Margalida ha denunciat que el passat cap de setmana diversos elements patrimonials del municipi han aparegut plens de pintades i grafitis. A través d'una publicació al seu perfil d'Instagram han informat que el niu de metralladores del Serralot (Son Serra de Marina) i el niu de metralladores (Son Real) han estat vandalitzats.

El Consell de Mallorca destinarà 270.000 euros a reformar i fomentar el coneixement, el manteniment, l'accessibilitat i la conservació dels espais arqueològics i paleontològics de l'illa, segons ha indicat aquest dilluns la institució insular en una nota de premsa.

El Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Calvià estan restaurant els molins d'aigua fariners, l'aljub, la canaleta i la xarxa de síquies de la finca pública de Galatzó, la qual cosa contribuirà a la conservació d'aquestes construccions, que daten del temps de la conquesta de Mallorca. Aquests elements utilitzaven l'aigua com a força motriu i estaven generalment destinats a moldre cereals per obtenir-ne de farina.

El Consell de Menorca ha presentat aquest dimecres els tres nous llibres de la col·lecció 'Sitjot', que s'inicià l'any passat amb la publicació d'un llibre sobre el poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés. Amb aquesta iniciativa, promoguda pel Departament insular de Cultura, es pretén divulgar el patrimoni històric i arqueològic de Menorca entre el públic no especialitzat.

El pou de Son Pere Jaume i la caseta de Son Pere Jaume són dos elements patrimonials públics que fa 400 anys foren el punt de partida per a la creació del poble de Vilafranca que actualment estan completament abandonats per l'Ajuntament i el rostoll els fa gairebé invisibles des del camí del mateix nom.