L’horabaixa del 18 de febrer de 1976, en un apartament del carrer de Catalunya de Ciutat, es presentava als mitjans de comunicació el Partit Socialista de les Illes Balears. Una pluja de pastor amb prou feines banyava la calçada, mentre un estol de policies de la Brigada Política Social estava, a l’aguait, al carrer. Tot just havien passat tres mesos de la mort del dictador. En el procés de creació del nou partit hi havien participat un ampli grup de ciutadanes i ciutadans amb un compromís ferm i actiu en l’antifranquisme: de Bandera Roja (que venien del Partit Comunista d’Espanya, al qual s’havien integrat un any abans), del Partit Socialista Popular i d’altres organitzacions d’esquerres, sindicalistes, de cercles del nacionalisme, i independents que havien participat en un procés de debat entorn de la idea.

Promocions Socials Illenques. Aquest era el nom que figurava fa mig segle a un local del cèntric carrer de Can Verí, a Palma. Ben a prop d’on és la redacció d’aquest mitjà de comunicació que ara mateix teniu a les mans, o a la pantalla. Potser algú es demanaria què eren, aquelles promocions. La resposta és tan senzilla com que era el camuflatge d’un partit polític, aleshores il·legal, com tots: el Partit Socialista de les Illes (PSI), les sigles del qual coincidien amb les d’aquella entitat. I allò era la seva seu. Fa 50 anys, el 18 de gener del 1976, va fer la seva presentació a la premsa aquell PSI, el qual després es convertiria en el Partit Socialista de Mallorca (PSM).

El portaveu de Vox a Manacor, Esteve Sureda (Manacor, 1977), va sortir fa uns dies al carrer acompanyat del president del Parlament, Gabriel Le Senne, en un recorregut que la formació presenta com una alerta sobre la “preocupant islamització” del municipi. Amb un to gairebé de safari urbà, van recórrer els carrers de la capital del Llevant per “albirar” una realitat que la ultradreta considera amenaçadora.

Vox va registrar dilluns passat una proposició de llei que, si s’aprovàs, obligaria el Govern de les Illes a “establir requisits d’acreditació de la capacitació lingüística en llengua castellana per als docents”. Però a preguntes dels periodistes, els legisladors varen admetre que no havien comprovat si això és factible, ja que les competències sobre la llengua de l’Estat corresponen al govern espanyol. “Ja es consultarà”, va resoldre la portaveu, Manuela Cañadas. L’anècdota exemplifica un dia a dia al Parlament en què els partits formulen plantejaments de màxims que poden topar amb competències de l’Estat i europees, o bé requeririen ser validades per institucions supraautonòmiques que ja se sap que no hi estan disposades. Són desideràtums que els permeten posicionar-se i marcar perfil davant l’electorat, però són difícils d’aplicar.

Renovació o malestar? Entre aquestes dues qüestions es divideix el poble de Sencelles amb relació a la dimissió de tres dels quatre regidors que té la formació regionalista d'El Pi a Sencelles.

Aquest dissabte s'ha presentat el partit polític Som Mallorca, creat per "defensar els interessos dels mallorquins enfront de la saturació turística i l'empobriment", han explicat els seus promotors en un comunicat.

El mallorquinisme de centredreta ha vist en els pactes del PP amb Vox una ocasió per recuperar espai electoral després de la davallada de 2023. Alguns dels seus representants consideren que, cada vegada que els populars fan cessions a l’extrema dreta en matèria de llengua, l’oportunitat de guanyar pes a les institucions té més opcions d’èxit. Però per fer-ho, no poden disgregar els vots. És per això que diverses figures d’aquest espectre polític es troben en plenes negociacions per constituir una coalició electoral amb vista al 2027. El projecte ja té nom i logotip. Si les converses fructifiquen, la idea dels seus organitzadors és presentar la formació a partir del setembre vinent.

El PSIB ha denunciat el que qualifica de "lliurament absolut" del PP a Vox, després de la inclusió d'esmenes d'aquest últim al Decret llei sobre macrogranges que es debatrà al Parlament. Els socialistes apunten que aquestes esmenes, pactades "a darrera hora i per la porta de darrere", suposen un atac al català, promouen la urbanització massiva de les Balears i afavoreixen interessos privats com la reactivació d'un camp de polo.

Una tendència creixent de la política europea és la desaparició del centre, que, a mesura que els bipartidismes clàssics s’anaven desdibuixant, havia jugat un rol determinant en la construcció de les majories de govern, completant els vots del bloc guanyador, i generalment, però no sempre, decantant-se cap a la dreta. A França, els partits de centre afavorien les majories gaullistes, quan l’ombra del general de Gaulle s’havia esvaït. I, a Europa en general, els petits partits de centre pivotaven per inclinar la balança a favor del que arribava primer.

Qui s’hauria imaginat que una llei sobre àrees industrials serviria per debatre sobre el requisit del català per als funcionaris? El PP va aprofitar aquesta norma per intentar eliminar-lo en diversos processos d’estabilització de treballadors públics. A més, ho va fer d’una manera tan enrevessada que no va passar el filtre de la lletrada: modificant, fora de termini, una esmena que havia presentat Vox. En aquest cas, l’esquerra va posar el crit al cel i la temptativa no va tenir èxit. Però en altres casos, esmenes similars a aquesta s’acaben aprovant. Sigui en format esmena, transacció o disposició addicional, els partits s’empesquen tota classe d’estratègies per introduir canvis legals per la porta del darrere.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha apostat per un "govern progressista" a les Balears el 2027, la pròxima cita electoral autonòmica. Segons Efe, el secretari general del PSOE ha mostrat públicament suport als militants socialistes de les Balears per aconseguir aquest objectiu. Així s'ha expressat Sánchez aquest dissabte dematí durant la intervenció en el 15è congrés del PSIB-PSOE, que se celebra aquest cap de setmana a Palma, i en el qual la presidenta del Congrés, Francina Armengol, sortirà reelegida com a secretària general de la formació.

Un any i mig han tardat els dos partits majoritaris de Menorca a deixar de banda la cortesia institucional i enfrontar les principals institucions de l’illa. La decisió del PP insular i autonòmic de deixar fora els batles de Maó i Ciutadella dels consells d’administració dels ens portuaris de les Illes va ser només el primer avís del que s’ha desfermat especialment al llarg del darrer mes. Des que el president del Consell, Adolfo Vilafranca, aprofità l’absència al ple de dos consellers del PSOE per aprovar els pressupostos que en cap altre cas hagués aconseguit tirar endavant, donada la seva minoria i el rebuig de Vox a l’oposició, res no ha tornat a ser el mateix.

El Govern ha consolidat el canvi de rumb ideològic promulgat per la presidenta, Marga Prohens, al llarg de 2024. Ho ha fet d’una manera accidentada: la Llei de simplificació administrativa, la més ambiciosa de l’Executiu, s’ha hagut d’esmenar una vegada i una altra. Però a més, el PP arriba a 2025 sense cap aliat estable. “Ser capaç de crear consensos” és, per al politòleg, historiador i analista Toni Forners, el repte més important de la presidenta.

El coordinador general de la formació, Lluís Apesteguia, ha assegurat que Prohens ha abocat les Balears "al caos per voler fiar-ho tot a l'extrema dreta", després de la "major catàstrofe legislativa", en referència al fet que el PP aprovàs aquest dimarts, per error, totes les esmenes presentades per Vox al dictamen del Decret de simplificació administrativa. Entre altres coses, aquestes esmenes, que l'Executiu s'ha compromès a rectificar quan es publiquin al BOIB, eliminen el requisit del català a la funció pública i permeten la construcció en Arees Naturals d'Especial Interès (ANEI).

A mesura que avança la legislatura, al PSIB se li complica operar amb la secretària general, Francina Armengol, presidint el Congrés. Encara que la socialista cultiva la vida interna del partit, la seva absència en el dia a dia de l’actualitat balear entorpeix l’estratègia de la formació. El seu número dos, Iago Negueruela, malda per contraposar el seu model al de Marga Prohens. Però sense la líder per fer els cara a cara, oferir-se com a alternativa de Govern és més difícil. El PP no amaga que està còmode en aquesta situació i assenyala els contactes d’Armengol amb els artífexs de la trama Koldo per disparar contra el principal actiu de l’expresidenta: una major exposició mediàtica com a tercera autoritat de l’Estat.

La crisi interna de Vox Balears s’ha convertit en un mal crònic. “El partit està desfet”, apunta una font de la mateixa formació. Les sortides de Pedro Bestard de l’executiva provincial i del diputat Agustín Buades del grup parlamentari i del partit en són els darrers exemples. Però com d’avançada està la malaltia? Fins a quin punt estan articulades les veus crítiques? Mentre Avanza en Libertad, l’associació impulsada per tres diputats indisciplinats, fa de contrapès a la formació, l’amenaça de Santiago Abascal de trencar els acords municipals de Vox amb el PP tensa els ajuntaments.

MÉS per Mallorca i Més per Menorca han sol·licitat la compareixença urgent de la directora de l'Oficina Balear de la Infància i l'Adolescència (OBIA) per conèixer la seva opinió sobre l'assistència de menors als toros que defensa l'actual Govern de Marga Prohens. En una nota de premsa, la formació ha recordat que l'Observatori té l'obligació d'impulsar les recomanacions internacionals en matèria de protecció de menors, i que, aquestes, com l'informe de 5 de març del 2018 del Comitè dels Drets del Nin de la Convenció homònima de l'ONU, recullen la prohibició de la participació d'infants i adolescents a les corregudes de bous.

Setembre és el mes en el qual moltes famílies acaben de decidir quines extraescolars faran els seus fills durant el curs que comença. I segurament, en moltes llars, ha estat sobre la taula la possibilitat de fer futbol. Aquest és encara l’esport triat per més infants –especialment nens, però cada cop més nenes–. A la ciutat de Barcelona, per exemple, una de cada quatre llicències esportives registrades en el curs 2023/24 pel Consell de l’Esport Escolar de la ciutat (CEEB) correspon a futbol 5, i a futbol 7 es van registrar més d’un miler de llicències més.

L'Ajuntament d'Andratx comprarà terrenys en venda del municipi per construir-hi aparcaments públics. Així s'ha acordat en el ple extraordinari d'aquest dilluns on els partits del consistori han aprovat dur a terme una modificació en les normes subsidiàries pel que fa al seu plantejament urbanístic i de programació de les inversions municipals.

El president del Partit Popular de Maó, Mateu Aínsa, ha dimitit, però només de regidor, no del càrrec que té al Consell. Diu que està “profundament penedit” per haver-se encarat i increpat un treballador de l’Ajuntament, a qui tirà un got de pomada mentre era “de festa” al jaleo del Castell. S’ha disculpat també reiteradament per haver-se ficat amb un altre treballador autònom, contractat pel Consell. I per haver arrabassat les plantes de la jardinera d’un bar a Maó i, en ser recriminat pel cambrer, haver-s’hi barallat. “No ho tornaré a fer”, va dir en un primer moment, però, en veure que el penediment no sufocava el foc polític, decidí “assumir” la responsabilitat i tancar l’etapa de 13 anys com a regidor.