Acció Cultural de Menorca i Plataforma per la Llengua han presentat, en un acte obert al públic, les al·legacions a la modificació del Reglament d’Usos Lingüístics del Consell Insular de Menorca.

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts considerar la Proposició de Llei de MÉS per Mallorca per reformar el reglament de la Cambra autonòmica i que els diputats que abandonin o siguin expulsats del seu partit, deixin de formar part del grup parlamentari. Amb la modificació del reglament, que ara començarà a tramitar-se, s'evitarà que els expulsats del partit amb el qual es varen presentar a les eleccions s'apoderin del grup.

Els cinc diputats expedientats per Vox a les Balears revocaren el reglament intern del grup parlamentari abans de votar l'expulsió del president del Parlament, Gabriel Le Senne i la presidenta del partit, Patricia de las Heras. Així es desprèn de l'acta de la reunió a la qual assistiren els cinc diputats (la portaveu Idoia Ribas, el portaveu adjunt, Sergio Rodríguez i els parlamentaris Manuela Cañadas, María José Verdú i Agustín Buades) i la coordinadora, el passat dilluns a primera hora. El document s'ha entregat aquest divendres a la Mesa.

Fa tot just un mes, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, pronunciava les primeres paraules en català permeses a l'hemicicle. Una reivindicació històrica que s'ha convertit en realitat aquesta legislatura pel fet que el PSOE necessitava tots els vots independentistes per aconseguir la presidència de la cambra baixa. Ahir va ser al Senat on es va sentir parlar català a la comissió de comunitats autònomes -convocada pel PP- per debatre sobre l'amnistia i a la qual va assistir el president del Govern, Pere Aragonès. No era el primer cop que s'utilitzava, però aquesta comissió és un dels pocs espais on està permès utilitzar el català a la cambra alta. Per què és ara més fàcil parlar en català al Congrés que no al Senat?

L'Obra Cultural Balear ha informat aquest divendres que recorrerà contra l'aprovació inicial del reglament pel qual el català deixa de ser la llengua vehicular de l'Ajuntament de Calvià. Per l'entitat, la norma "no s'ajusta a la legalitat vigent", ja que és contrària a la Llei de Normalització Lingüística, a diversos preceptes de la Llei del règim jurídic del Govern i al Decret sobre l'ús de les llengües oficials en l'administració del Govern, "en els aspectes aplicables als municipis", han matisat.

El català deixarà de ser la llengua vehicular a l'Ajuntament de Calvià 25 anys després de l'aprovació del Reglament de normalització lingüística, el 1998. El pròxim dijous 28 de setembre, el govern municipal format pel PP i Vox presentarà el nou reglament, amb el qual es pretén eliminar el català com a llengua preferent del Consistori. D'aquesta manera, l'ajuntament calvianer podrà utilitzar el català o el castellà indistintament per comunicar-se tant amb altres administracions de les Balears com amb els ciutadans. Això inclou cartells d'actes, retolació municipal i contractes, entre d'altres. El mateix passarà amb les empreses que gestionin contractes públics.

El nou reglament de la Unió Europea per protegir l'artesania amb una indicació geogràfica, com es fa amb els vins i els aliments, obre un ventall de possibilitats per protegir icones mallorquines com ara la tela de llengües, els siurells, les sabates porqueres i les senalles de llata, davant les imitacions i les falsificacions, i també per impulsar la supervivència dels artesans dins els seus respectius sectors.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns el Reglament Orgànic de Centres (ROC) –per a escoles públiques infantils, col·legis públics d'Educació Infantil, Primària, integrats amb ensenyaments elementals de música, integrats amb Educació Secundària i instituts d'Educació Secundària de les Balears. Un dels aspectes destacats del nou ROC és l'aposta per l'autonomia d'escoles i instituts, tant pedagògica, com d'organització i de gestió. La finalitat és que, mitjançant la capacitat dels centres de decidir quines iniciatives són més adients per a la seva realitat, puguin incrementar l'èxit educatiu de tots els alumnes, abaixi la taxa d'abandonament escolar i hi hagi una millor inclusió. Per assolir una autonomia més gran, els equips directius dels centres tindran més poder de decisió.

El Parlament debatrà el pròxim dimarts una modificació del seu reglament per limitar la participació telemàtica dels diputats en les comissions i sessions parlamentàries. La reforma, signada per tots els grups menys el Grup Mixt –Més per Menorca i la coalició formenterenca d'esquerres– i El Pi, és la primera que iniciarà la seva tramitació sense la unanimitat parlamentària.

Els partits del Govern ja no podran formular preguntes d'autobombo al mateix Executiu a les sessions de control dels plens del Parlament, després que s'hagi aprovat la reforma del reglament de la Cambra aquest dimarts, pactada per tots els grups, que entrarà en vigor després de les eleccions del 28 d'abril. D'aquesta manera, només formularan preguntes als membres del Govern sobre la seva gestió els representants dels partits que no formin part de l'Administració autonòmica.

El Parlament balear aprovarà en el ple del pròxim dimarts, el penúltim de la legislatura, la reforma del reglament de la cambra pactada per tots els grups, que entrarà en vigor després de les eleccions del 26 de maig.

Els partits del Govern ja no podran formular preguntes d'autobombo al mateix Executiu a les sessions de control dels plens del Parlament. Així ho determina el nou reglament de la Cambra, que s'aprovarà en sessió plenària el març i que ha estat presentat aquest dijous pel president del Parlament, Baltasar Picornell, i per tots els partits. És a dir, només formularan preguntes als membres del Govern sobre la seva gestió els representants dels partits que no formin part de l'Executiu autonòmic.

El reglament del Parlament ha sigut protagonista aquest dimecres al Parlament des del minut zero. JxSí i la CUP han apel·lat a l'article 81.3 per alterar l'ordre del dia, situar-hi el debat de la llei del referèndum i suprimir tots els tràmits parlamentaris, una decisió molt criticada pels grups de l'oposició, que han apel·lat als articles 88 (observança del reglament), 86 (lectura de documents al ple), 112 (publicació de les iniciatives parlamentàries), 37 (funcions de la mesa) i fins i tot a l'article 26 de la llei del Consell de Garanties Estatutàries. Però, què diuen tots aquests articles? On s'origina la polèmica?

El Ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem ha acordat aquest dimarts admetre parcialment els recursos de Sos Racisme, Federación Andalucia Acoge i Associació Prodrets Humans contra el reglament de funcionament i règim interior dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). Ha anul·lat quatre dels vuit articles recorreguts el passat 28 de juliol per aquestes tres entitats.