Més enllà de la renovació del CGPJ per desbancar la dreta del poder judicial, també hi ha altres canvis legislatius que estan a l'agenda d'una part de l'independentisme. Un és la reducció dels aforaments, que ara per ara rebutja el PSOE, segons diverses fonts consultades. La Moncloa ni ho confirma ni ho desmenteix. Què implicaria? Més enllà de reduir el nombre de càrrecs que tenen un tractament especial i que no poden ser jutjats per la via ordinària com qualsevol ciutadà, de retruc podria enviar la causa de l'1-O, ara en mans del Tribunal Suprem, a la justícia ordinària. No és un canvi menor, perquè allà encara hi ha processats Carles Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Preguntats oficialment per aquesta qüestió, els implicats en la negociació mantenen l'hermetisme, però diverses fonts consultades per l'ARA admeten que aquesta fórmula ha format part de les converses.

El cas Ports ha tornat a agafar protagonisme després d’haver-se aixecat el secret de sumari de dues de les cinc peces investigades. Teòricament, la presidenta del Govern, Francina Armengol, hauria tingut coneixement de les presumptes maniobres irregulars en les adjudicacions d’alguns ports esportius, per part de l’antiga cúpula de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), amb l’expresident Joan Gual de Torrella al capdavant, que es troben actualment imputats. Fins al moment, encara no s’ha iniciat cap mena de procediment contra Armengol, qui en la darrera sessió de control al Parlament va reafirmar que el Govern “no ha incidit en cap adjudicació”. Els tres partits de l’Executiu reiteren que estan “tranquils”, però la recent eliminació dels aforaments per als polítics illencs podria obrir la porta a una judicialització política d’aquest cas.

El ple del Senat ha aprovat aquest dimarts la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Balears per eliminar els aforaments dels diputats autonòmics i dels membres del Govern balear, perquè així puguin ser jutjats per tribunals ordinaris.

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous que l'Estatut de les Illes Balears es reformi per eliminar els aforaments dels diputats i dels càrrecs del Govern. Aquesta proposta ha tirat endavant amb 322 vots a favor i 10 abstencions, després que s'hagi aprovat primer el dictamen de la Comissió Constitucional de la Cambra Baixa –amb 322 vots a favor i vuit abstencions. Una vegada suprimit l'aforament, els diputats i els càrrecs autonòmics seran jutjats pels tribunals ordinaris de justícia.

Ja fa gairebé tres anys que Pedro Sánchez va anunciar una reforma exprés per suprimir els aforaments polítics que ni ha arribat ni se l’espera a curt termini. 60 dies es va donar per enllestir-la. En menys de 50 ja estava aprovada pel consell de ministres, però ell mateix va convocar eleccions a principis del 2019 i la proposta va quedar fulminada als arxius del Congrés de Diputats. Temps suficient per comprovar que no era ben bé una eliminació dels aforaments, sinó que els limitava als presumptes delictes que diputats, senadors i ministres haguessin comès en l’exercici del seu càrrec.

Aquest capvespre el ple del Congrés ha aprovat per unanimitat reformar l'Estatut d'Autonomia de les Balears amb l'objectiu d'eliminar els aforaments dels diputats del Parlament i els membres del Govern. D'aquesta manera, podrien ser jutjats per tribunals ordinaris com la resta de ciutadans. L'inici dels tràmits ha rebut el suport dels principals partits com ara el PSOE, PP, Unides Podem, Vox i Ciutadans, però també de la resta de formacions. La iniciativa va ser aprovada per la cambra balear el 2018 i ha estat defensada aquest dimarts a Madrid per la delegació escollida pel Parlament, de la qual en formen part els diputats illencs Juan Manuel Lafuente (PP), Juli Dalmau (PSIB) i Josep Castells (Grup mixt-MÉS per Menorca).

Les noves restriccions plantejades per Salut, que entraran en vigor quan es publiquin al Butlletí Oficial de la Generalitat -en principi, divendres-, limiten novament l'activitat als teatres, cinemes i auditoris: es passa d'un aforament del 70% a un del 50%. Teatres públics com el Liceu, el Teatre Nacional i el Teatre Lliure ja mantenien la seva capacitat limitada a la meitat de la platea, però les sales privades i de més petit format havien estirat les butaques fins al màxim permès per quadrar els comptes. Ara hauran de fer marxa enrere.

Tots els grups parlamentaris han donat suport aquest dimarts al Congrés a la proposta del Parlament balear d'eliminar els aforaments dels diputats autonòmics i els membres del Govern. La dissolució de les Corts el 5 de març deixarà pendent la tramitació per a la pròxima legislatura, explica l'agència Efe.

Tant Pablo Casado com Albert Rivera han donat allargs aquest dijous a una reforma de la Constitució en l'acte de commemoració dels 40 anys de la carta magna al Congrés. El líder del PP i el de Ciutadans s'han desfet en elogis a l'actual text, perquè consideren que s'ha erigit en una "muralla" i una "vacuna" respecte al "fanatisme" i "els nacionalistes". Tot i no tancar-se a reformar-la, hi han posat molts condicionants.

Pedro Sánchez fa seva finalment l'exigència de Pablo Iglesias per donar el vistiplau a la reforma de la Constitució per limitar els aforaments, i que el consell de ministres va començar a tramitar divendres passat. En una entrevista amb televisions a la Moncloa, el president del govern espanyol ha defensat que la figura de la "inviolabilitat" del rei que consagra la Constitució espanyola ha "quedat vella" i que caldria eliminar-la a través d'una reforma. A més, es mostra convençut que el rei Felip VI donaria suport a la modificació constitucional, tot i que adverteix que en tractar-se de l'apartat de la Corona s'haurien de tocar aspectes fonamentals de la carta magna i, per tant, seria imprescindible la celebració d'un referèndum i l'aprovació per dos terços tant del Congrés com del Senat.

Quan falten només sis dies per al 40è aniversari de la Constitució, el consell de ministres va tramitar ahir finalment l’avantprojecte de llei de reforma de la carta magna per limitar els aforaments. Un anunci que Pedro Sánchez va fer a so de bombo i platerets a finals de setembre per intentar contrarestar la polèmica per la seva tesi i la dimissió de la ministra Carmen Montón. Llavors va prometre que la reforma seria exprés, en només 60 dies. Però més de dos mesos després el més calent és a l’aigüera. La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va donar ahir el tret de sortida a la mesura, però no va parlar en cap moment de reforma exprés.

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres un avantprojecte de llei de proposta de reforma de la Constitució per limitar els aforaments que va anunciar Pedro Sánchez al setembre per intentar girar full a la polèmica entorn de la seva tesi. El govern espanyol tira endavant la mesura més de dos mesos després d'anunciar-la i després d'obtenir el suport del Consell d'Estat. Amb tot, encara no arribarà al Congrés sinó que ara l'haurà de valorar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En cap cas estem davant d'una reforma per suprimir els aforaments a tota la classe política. La mesura afectarà només un 0,25% del total que hi ha al conjunt de l'Estat. Repassem les claus de la mesura segons el que ha transcendit fins ara.

El PSOE de Pedro Sánchez s'ha vist obligat aquest dimarts a fer costat a Ciutadans per no quedar en evidència. Després d’anunciar dilluns per sorpresa una reforma exprés de la Constitució per limitar els aforaments, el PSOE ha votat a favor aquest vespre d’una moció del partit d’Albert Rivera per instar el govern espanyol a seguir per aquest camí, tot i que amb matisos importants. La iniciativa ha tirat endavant per 253 vots a favor –els del PSOE, el PP i Cs–, 87 abstencions i cap vot en contra. Sánchez havia volgut treure el titular a Albert Rivera i avui ha hagut d’acceptar consideracions que no li agradaven. El mateix li ha passat al PP, que, per evitar quedar fora del debat, ha decidit a últim moment votar a favor de la iniciativa, que no té cap efecte vinculant.

Els aforaments són incompatibles amb el principi d’igualtat, amb el dret al jutge natural i amb el dret a la doble instància en el procés penal. Són, per tant, materialment anticonstitucionals. Per això, únicament si el constituent els preveu expressament poden ser acceptats.

Pedro Sánchez té poc marge de maniobra pressupostària i una minoria parlamentària que també li impedeix grans canvis de línia de govern. En aquest context, i després dels gols en pròpia porta pel tema dels màsters, el seu i el de la ministra de Sanitat dimissionària, gairebé l'únic que pot 'vendre' a l'opinió pública pels seus primers 100 dies de govern són canvis de relat, els grans gestos. En va ser un d'important l'exhumació de Franco i aquest dilluns, avançant-se a Ciutadans –que dimarts pensava presentar al Congrés una resolució similar–, ha anunciat una proposta per canviar la Constitució per eliminar-ne els aforaments dels polítics.

Després que Sánchez hagi proposat una reforma exprés de la Constitució per limitar els aforaments, el PP ha considerat que la mesura és per fer un "favor" a Quim Torra i als "colpistes" "És part d'un pacte ocult amb els nacionalistes: Torra no estÀ còmode amb el jutge Llarena i volen escapar del Suprem", ha afirmat el secretari general del PP, Teodoro García Egea. En aquest sentit, ha afirmat que és evident que Sánchez "no vol que Llarena segueixi jutjant Puigdemont i els altres colpistes".