El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha subratllat aquest dimarts a la missa funeral pel papa Francesc a la Seu el caràcter "profundament social" del pontífex, i el seu compromís amb els pobres, els migrants i les víctimes de la violència.

Al final del funeral del Papa, el periodista Jordi Llisterri felicitava TV3 per “la sobrietat i la dignitat de la retransmissió”, lamentant que hi ha ocasions en què aquest tipus d’esdeveniments es narren com si fossin partits de futbol. Els adjectius s’ajustaven al que vam veure. Carles Costa va repartir el joc entre els experts a la taula, la periodista de la casa Mireia Prats i Francesc Romeu, periodista i capellà, col·laborador recurrent en matèria eclesiàstica. Com ha sigut habitual des del decés de Francesc, en alguns moments la informació i l’anàlisi acaben derivant en una emocionalitat evangèlica que perd una mica la distància. Des de Roma, Xavi Coral i Ferran Moreno completaven la mirada a una posada en escena monumental i sumptuosa. Tot i els desitjos del papa Francesc de rebaixar l’ostentació vaticana i les inèrcies periodístiques de parlar de senzillesa, l’espectacle va ser majestuós i teatral. Les formes geomètriques que dibuixava la munió ordenada d’assistents, el disseny arquitectònic de la plaça Sant Pere, les zones cromàtiques uniformes que provocava la indumentària dels religiosos i la narrativa visual èpica dels drons i les càmeres elevades feien inevitable pensar en la influència fílmica de Leni Riefenstahl.

Montuïri acollirà aquest diumenge el comiat a l'exvicepresident del Govern, exsenador autonòmic i exdirigent del Partit Socialista de Mallorca (PSM) Pere Sampol, que ha mort aquest divendres a 73 anys. La vetlla del polític serà aquest diumenge, de 15 a 19 h, al cementeri municipal, localitat natal de Sampol. L'Ajuntament també ha decretat dol oficial aquest dilluns, 28 d'abril, i un minut de silenci.

Si una cosa sap fer molt bé l’Església catòlica és transmetre contundentment poder i autoritat a través de la roba. Els bons dissenys són aquells que no cal canviar amb el pas del temps i que, per tant, es converteixen en eterns. En el seu cas, duen una indumentària que parteix de l’època medieval i que ha sobreviscut amb poques variacions fins a l’actualitat. Un fet que explica per què peces com la sotana són un vestit, ja que, en el moment de codificar-se la seva vestimenta, els homes encara no duien pantalons. Una indumentària que parteix d’una senzillesa formal per reforçar la idea de pretesa renúncia als béns materials, que cau a miques quan veus desplegaments com els d’avui, on l’Església exhibeix com un paó els tentacles del seu poder.

No és l'Església catòlica ni el Vaticà qui ha pagat el funeral del papa Francesc, sinó un benefactor anònim. Així ho va deixar per escrit el mateix pontífex en el seu testament, datat el 29 de juny del 2022, on deia que aquesta figura misteriosa assumiria íntegrament les despeses del seu funeral.

Aquest dissabte, la plaça de Sant Pere del Vaticà serà testimoni del funeral del papa Francesc. La mort de Jorge Mario Bergoglio el passat Dilluns de Pasqua obre una sèrie d'incògnites, entre les quals qui assistirà al funeral del pontífex. L'acte està previst per a aquest 26 d'abril a les 10 del matí, després que el fèretre hagi passat tres dies en una capella ardent. Un cop s'hagi celebrat la cerimònia, el cos del Papa serà traslladat a la basílica de Santa Maria Major per a la seva sepultura.

La pèrdua d’un familiar és un moment que esquinça i fa trontollar les estructures internes. Encara que remogui o que la situació sigui incòmode, les criatures i els adolescents necessiten trobar respostes a les seves inquietuds sobre la mort. A la família, és l’hora de la conversa: que aflorin les creences que es tenen i se’n pugui parlar de manera reposada i oberta. L’avi ha anat al cel? O la vida s’acaba i ja està? El que fem i diguem, marcarà, en gran manera, com infants –i de retruc també nosaltres– transiten per aquest dol. Veure el cos inert l’ajudarà a adonar-se que l’avi ja no tornarà a ser-hi com abans? Aquesta i d’altres qüestions al voltant de com viuen la mort infants i joves les respon Marta Butjosa, educadora i terapeuta.

Davant la mort d'una persona estimada un dels dubtes que més es repeteix entre el nucli familiar és si els infants han d'anar o no al tanatori o al seu funeral per acomiadar-la. És aconsellable o, en canvi, és un patiment que podem estalviar a les criatures? "En principi és recomanable que hi vagin, però cal explicar molt bé a l'infant el que passarà, que és una manera d'acomiadar aquella persona i cal preguntar-li si vol compartir aquest moment amb la resta de la família", explica Natàlia Artigas, psicòloga especialista en dol de la unitat neonatal de l'Hospital Josep Trueta de Girona. "Els infants no sempre tenen ben definit el tema de la mort i aquests rituals els permet fer real la pèrdua i participar en aquest comiat i fer-ho dins la seva comunitat familiar, cosa que l'integra dins el procés de dol", afegeix.

Com una pel·lícula seva, amb música de Carles Cases, escenografia de Bel·lo Torras i envoltat de bons amics. Així ha sigut el comiat de Ventura Pons, celebrat aquest dijous al Tanatori de les Corts, una cerimònia emotiva marcada per la mort sobtada del cineasta. Torras, directora d’art "en 27 de les seves pel·lícules" ha escampat flors al voltant del fèretre de Pons. "Ja ho vam fer per a una escena de Mil cretins on hi havia prínceps i princeses en fèretres, i ho volia reproduir per a ell, que també era un príncep. És l'última escenografia que et faig, Ventura", ha dit Torras. En aquest comiat l’han acompanyat autoritats com la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, així com l’exalcalde Xavier Trias. També amics com Pilar Rahola i personalitats del cinema com l’actriu Maria Rodríguez; la presidenta de l’Acadèmia del Cinema, Judith Colell; el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, i els productors Lluís Miñarro i Paco Poch.

"Perdoneu l'expressió, però en Culla ho va deixar tot lligat i ben lligat, també aquesta cerimònia". Amb aquesta picada d'ullet historiogràfica, l'abat de Poblet, Octavi Vilà, ha retratat aquest divendres l'historiador Joan B. Culla, mort als 71 anys a causa d'un càncer que se li va declarar fa una dècada i que en l'últim any i mig l'havia anat debilitant. El funeral, solemne i molt concorregut, celebrat al monestir de Sant Cugat, l'han oficiat set capellans, amb Vilà i mossèn Carles Cahuana al capdavant. En l'homilia, Cahuana, que ha assistit espiritualment el difunt en les darreres setmanes, ha glossat la seva fortalesa a l'hora d'acomiadar-se: "Creia que ja havia fet tot el que havia de fer, i ha marxat serè i agraït a Déu i a la vida".

Deia Ibáñez que sempre que arribava a una sessió de firmes i veia la gentada que l’esperava sentia una fiblada de satisfacció, però també de por per la feinada que suposava. Aquest dilluns el dibuixant ha congregat una petita multitud per última vegada, uns pocs centenars d’amics, familiars i lectors que s’han acostat al Tanatori de Sancho de Ávila per acomiadar-se del pare de Mortadel·lo i Filemó. També hi han fet acte de presència les autoritats: la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el ministre de Cultura, Miquel Iceta, l’anterior alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el seu successor, Jaume Collboni, entre d’altres. A Ibáñez, poc aficionat a la pompa i circumstància, segurament li hauria fet més il·lusió la visita de la Valèria i la Martina, de 10 i 7 anys, fans de Mortadel·lo, que s’han acostat al tanatori amb els seus pares per portar-li un dibuix de comiat.

Asseguren els que la coneixien que Cristina Macaya solia presumir de tenir 17 nets. Aquest dissabte migdia, en el funeral que ha tingut lloc a la parròquia de Santa Creu de Palma, han estat els nets els que, un rere l'altre, han presumit de la 'Bubu', que és com tots ells anomenaven la seva àvia. Han dit d'ella que era divertida, original, generosa, guapa; han recordat els seus vestits extravagants, els talons altíssims i els collars descomunals que la distingien de la resta d'àvies. Ho han fet tot just acabar la missa oficiada per qui ha estat el gran amic de Cristina Macaya, el capellà Tomeu Català, president de Projecte Home a les Balears, i per Nadal Bernat.

La idea pot semblar absurda: una botiga de souvenirs en una ciutat en guerra. ¿Qui vol anar de vacances a un país on cauen bombes?

Lisa Marie Presley, única filla d'Elvis Presley, va ser homenatjada diumenge per centenars de persones que es van desplaçar fins a la mansió de Graceland, a Tennessee, per assistir al funeral de la cantant i compositora. Presley, que va heretar Graceland del seu pare, que també està enterrat a la cèlebre casa de Memphis, va morir el 12 de gener després de ser hospitalitzada d'urgència per una aturada cardíaca. L'autòpsia, però, no va resultar concloent per determinar la causa de la mort de Presley, que tenia 54 anys.

Música en directe, retransmissió en línia o cerimònies d'escampament de cendres a la mar són algunes de les opcions que s'incorporen –a partir del gener– al catàleg de cerimònies de l'Empresa Funerària Municipal (EFM) de Palma. Així ho ha anunciat el president, Jordi Vilà, i el gerent, Miquel Gomila. L'empresa que donarà el servei serà A n'El Record, que ha estat l'adjudicatària.

Va ser el doctor Abel a Polseres vermelles i el doctor Canut a La Riera. Forma part del repartiment d’El llarg dinar de Nadal, premi Butaca 2015 a millor espectacle de petit format i que torna ara als escenaris després d’estar representant-se durant cinc anys abans de la pandèmia. En cinema ha rodat La hija del ladrón, protagonitzada per Eduard Fernández i la seva filla Greta i que va guanyar el premi Goya a millor direcció novell, i Blue Rai, premi del públic al festival de Màlaga el 2017. En el seu llarg currículum també hi ha locucions de reportatges del 30 minuts o del Sense ficció. Es diu Ignasi Guasch i als seus 39 anys fa gairebé dues dècades que treballa d’actor. El tancament provocat per la pandèmia a la majoria de sectors ha sigut especialment dur en el cas de les arts escèniques i ha obligat Guasch a buscar-se noves vies d’ingressos per poder sobreviure. Des de febrer del 2020 treballa també d’orador de funerals laics. “Representa actualment el 60% dels meus ingressos”, diu.

Fa un parell de setmanes un dels personatges de la telenovel·la Com si fos ahir, l’Ivan, estava destrossat per la mort de la seva parella i l’aclaparava la idea d’haver d’escriure un text. L’angoixava haver de fer un discurs perquè admetia que quan ell anava a funerals sovint el molestava que la gent parlés: “No vull semblar que m’apropio del dol. Em molesta perquè hi ha gent que és com si digués que ells pateixen més que la resta”. I explicava per què: “La gent acaba parlant de la seva relació amb el mort. Jo vull una cosa general, que englobi a tothom”.