Carola Miró i Bedós, la dona del 131è president de la Generalitat, Quim Torra, ha mort aquest dissabte amb 58 anys després de temps lluitant contra el càncer. Miró estava hospitalitzada a l'Institut d'Assistència Sanitària de Girona, on ha tingut lloc la defunció després que Miró estigués un temps en estat greu. Si bé sempre va mantenir un perfil baix, Miró va convertir-se el 2018 en una figura pública després que el seu marit fos investit president de la Generalitat de Catalunya: el va acompanyar a alguns actes, també quan es va enfrontar a la justícia espanyola, que el va acabar inhabilitant per desobediència per negar-se a despenjar una pancarta a favor dels presos polítics del Palau de la Generalitat.

Al seu darrer discurs abans d’abandonar el Palau de la Generalitat, forçat per una sentència, el president Quim Torra va dir que un dels seus desitjos era “retrobar els amics” que havia “deixat abandonats” durant els anys de dedicació plena a la tasca de màxim mandatari de Catalunya. Aquell desig l’ha pogut complir molt especialment a Santa Coloma de Farners, on el 131è president de la Generalitat ha creat el seu petit món allunyat de la política activa, de la voràgine de la vida a ciutat i dels protocols. A la capital de la comarca de la Selva, Quim Torra ha tornat a enfortir lligams amb amics d’infància i joventut, a més de retornar a les arrels familiars. Hi ha recuperat records del nen Quim que anava sempre en bicicleta i de les tardes amb els amics a la riera de Santa Coloma, jugant, caçant capgrossos o gaudint d’un bany en la mesura que la profunditat del rierol ho permetia. I hi assaboreix els privilegis que regala una vida en un entorn rural, ja que la masia on viu amb la seva dona està situada als afores de Santa Coloma: “Davant nostre hi ha un camp molt gran i és bonic observar-lo per seguir el cicle de la sembra. Aquest any toca blat, l’any passat va ser ordi”, diu.

L'expresident de la Generalitat Quim Torra ha presentat aquest dimecres a Can Alcover, a Palma, el segon volum del seu Dietari de Canonges, titulat Les hores incertes (Símbol editors, 2022), un acte organitzat per la llibreria Quart Creixent. "Amb un 15% del PIB d'espoli fiscal és impossible que les Balears siguin sostenibles", ha afirmat en la presentació acompanyat de l'expresident del Govern illenc Cristòfol Soler.

Quim Torra va ser el primer president de la Generalitat en actiu a ser obligat a abandonar el càrrec per la justícia. La seva negativa a retirar a temps la pancarta en solidaritat amb els presos polítics i els exiliats li va costar la presidència la tardor del 2020, i la mateixa pancarta, però ara per un segon judici, el porta a sumar quinze mesos més d'inhabilitació i una multa de 24.000 euros. Torra, que tot just acabava de complir la primera condemna, té ara deu dies per recórrer a l'Audiència de Barcelona la decisió judicial, i els seus advocats ja han avançat que ho farà ara i successivament fins a arribar a la justícia europea. "És una sentència induïda per l'afany de venjança dels jutges, que actuen com a braç polític de l'estat espanyol a Catalunya", ha reaccionat l'expresident.

L’expresident Quim Torra ha publicat el segon volum de memòries, Les hores incertes (Símbol Editors, 2022), sobre el seu mandat fins que va ser inhabilitat.

L’expresident de la Generalitat Quim Torra no ha comparegut aquest dijous al seu segon judici per desobediència per haver penjat una pancarta en defensa dels presos polítics al Palau de la Generalitat. Torra, que ja va ser inhabilitat pel mateix motiu, ha difós un vídeo a les xarxes assegurant que no legitimaria "una nova farsa, una nova escenificació repressiva disfressada de justícia". "Demano empara als tribunals internacionals, perquè no reconec la legitimitat de la justícia espanyola que no respecta ni els tractats internacionals ni els drets fonamentals. Els independentistes catalans només podem trobar la justícia a Europa”, ha dit. El judici s'ha celebrat igualment malgrat la seva absència, perquè la llei permet fer-ho en els casos de condemnes baixes, i ha quedat vist per a sentència.

Just fa un any un secretari judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entrava al Palau de la Generalitat per lliurar al president, Quim Torra, el certificat de la seva inhabilitació per un any i mig. El Tribunal Suprem havia confirmat la pena per desobediència i per primer cop des de la restauració de la democràcia un president de la Generalitat quedava inhabilitat en exercici de les seves funcions. Un any després, què fa el 131è president de la Generalitat? Malgrat haver defensat el xoc amb l'Estat durant el seu mandat, Quim Torra va abandonar el càrrec en el moment que es va fer efectiva la inhabilitació sense intents de desobediència –el seu entorn assegura que des dels partits independentistes no li van donar suport per fer-ho– i des de llavors que s'ha dedicat a construir-se un personatge propi aliè a les formacions polítiques.

La concessió dels indults només afecta als 9 condemnats a penes de presó en el judici del Procés que es va fer al Tribunal Suprem la primera meitat de l'any 2019. Per tant, deixa fora tota la resta de causes obertes contra milers de persones, unes 3.000 segons els càlculs d'Òmnium Cultural, i que es mantenen vives en diferents jutjats i institucions de l'administració de l'Estat, com ara el Tribunal de Comptes. Desactivar-les serà un dels reptes de la nova etapa de diàleg entre el govern espanyol i el català. Aquest és un dels resum de les principals causes pendents:

La Fiscalia demana 20 mesos d'inhabilitació per a qualsevol càrrec públic i 30.000 euros de multa per a l'expresident Quim Torra per no haver despenjat a temps una pancarta a favor dels presos polítics del balcó de la Generalitat el setembre del 2019. L'acusa d'un delicte de desobediència, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va donar 48 hores per despenjar el cartell i l'expresident no ho va fer al·legant que l'ordre vulnerava la llibertat d'expressió. Finalment el tribunal va ordenar als Mossos d'Esquadra que la retiressin, però abans ho van fer uns treballadors del Palau.

La Junta Electoral Central (JEC) estava capacitada per deixar Quim Torra sense escó el 3 de gener del 2020, segons ha confirmat aquest divendres la sala quarta contenciosa administrativa del Tribunal Suprem. Torra va perdre l'escó malgrat que aleshores no pesava sobre ell una condemna en ferm (la va confirmar el Suprem a finals de setembre) i que va continuar exercint de president de la Generalitat durant nou mesos. El Suprem ha desestimat el recurs plantejat pel Parlament en què s'argumentava que, sense sentència ferma, només la cambra catalana pot retirar l'escó a un diputat. A més, el recurs qüestionava la competència de la JEC per prendre una decisió com aquesta, ja que arribava fora del procés electoral.

Quim Torra presenta aquest dilluns el primer volum del seu Dietari de Canonges, titulat Les hores greus (Símbol Editors), sis mesos després de deixar la presidència de la Generalitat per imposició del Tribunal Suprem. Aquest dissabte, al programa Preguntes Freqüents de TV3, Torra ha esbossat quines van ser les seves principals preocupacions en els pitjors mesos de la pandèmia, i hi ha diverses persones que no surten ben parades del seu relat. Una és el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a qui defineix com "un autòmata" i "un home amb l'ambició de governar i resistir". Una altra és l'actual líder del PSC, Salvador Illa, de qui creu que va guanyar les eleccions del 14-F perquè els votants no saben quin va ser realment el seu paper com a ministre de Sanitat. També ha parlat del ja expresident del Parlament Roger Torrent, de qui lamenta que no s'hagués posat al seu costat "per anar a totes" quan va perdre l'escó de diputat. Però amb qui Torra se sent més decebut és amb qui va ser el seu vicepresident, Pere Aragonès.

L'expresident de la Generalitat Quim Torra ha emès avui un comunicat en què, davant de la "gravíssima evolució de la pandèmia", demana a Govern i partits que posin damunt la taula un confinament domiciliari i la restricció absoluta de la mobilitat fora dels serveis essencials. Defensa tornar al model aplicat durant la primera onada. "És molt millor una aturada dràstica i total que afecti a tothom que no pas una lenta agonia que perjudica sempre els mateixos sectors", assegura. Torra demana deixar de banda l'estudi de possibles "rèdits electorals" mentre el covid-19 avança "sense aturador i sega moltes vides cada dia".

No exerceix com a president de la Generalitat des de finals de setembre, un cop el Tribunal Suprem va confirmar la seva condemna per desobediència, però, com era previsible, Quim Torra haurà de tornar a seure al banc dels acusats per una segona causa ben similar a la que va provocar la seva inhabilitació. La jutge que instrueix aquesta segona causa al jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona considera que hi ha novament indicis de "contumaç desobediència" per no haver despenjat a temps la pancarta en defensa dels presos i exiliats el setembre del 2019. Ara dona deu dies a la Fiscalia i també a l'entitat unionista Impulso Ciudadano perquè presentin els escrits d'acusació.

Maria Senserrich (Igualada, 1980) torna a ser diputada del Parlament en substitució del president inhabilitat, Quim Torra. Aquesta setmana ha agafat l’acta pel PDECat després d’haver abandonat l’hemicicle el 27 d’octubre del 2017, un cop votada la declaració d’independència. Des de llavors Senserrich, llicenciada en administració i direcció d’empreses, s’havia apartat dels focus per mantenir una vida “senzilla i familiar”, en paraules del seu entorn, i treballar al sector financer. Després de set anys de diputada -va entrar el 2010 amb Artur Mas-, no va plegar de cop, sinó de mica en mica, fins i tot passant per un dels càrrecs més importants en un partit: el 2018 va ser durant uns mesos portaveu del PDECat. Aquesta fugacitat que la va caracteritzar ara fa dos anys, tornarà a marcar el seu pas per l’hemicicle: només serà diputada fins al 22 de desembre, quan es dissolgui el Parlament, i tornarà on era.

En ple debat sobre si les pròximes eleccions al Parlament han de ser plebiscitàries o no, l'expresident Quim Torra ha instat els partits independentistes a "implantar la República" si s'assoleix el 50% dels vots. En una entrevista a Catalunya Ràdio, l'excap de l'executiu ha remarcat: "Si superem el 50%, ha de tenir unes conseqüències polítiques". En aquest sentit, Torra ha opinat que "cal ratificar o revalidar el mandat de l'1-O amb el 50% dels vots". "Necessitem aconseguir una legitimitat extra i per això ens autoimposem aquesta xifra per poder fer efectiva la República", ha insistit.

JUNTS. Des de l’aparició de la pandèmia i l’aprovació dels pressupostos, la gestió ha agafat un protagonisme lògic en la política catalana, després de tres anys marcats per les ferides d’octubre. Aquest retorn a la realitat autonòmica només s’ha vist alterat per la inhabilitació de Quim Torra, un president que, després de reivindicar la seva pròpia provisionalitat, va implicar-se a fons en la lluita contra el covid, però ha marxat proclamant que l’autogovern és un problema per a l’independentisme. És una frase que demostra fins a quin punt la pulsió nihilista del puigdemontisme ha impregnat l’ideari de Junts, fins al punt de generar distàncies insalvables amb ERC i fins i tot amb el que quedava del llegat de CDC. Junts és ara mateix una formació que presumeix de ser eclèctica, personalista i vagament revolucionària. Els seus dirigents fan comentaris sarcàstics sobre el govern efectiu i la taula de diàleg, els mantres d’ERC, que consideren una mostra d’ingenuïtat o de traïdoria. Fa la sensació que els junters estarien molt més còmodes a l’oposició, criticant el Govern, acusant els republicans de falta de coratge i prometent pel broc gros solucions simples, com una mena de CUP no marxista.