L'Ajuntament de Palma talarà aquest dijous 18 bellaombres de la plaça de Llorenç Villalonga amb l'argument que "aquests arbres tenen risc de caiguda" i els substituirà per 20 arbres que encara no ha concretat de quina espècie seran. Tot i això, veïns i ecologistes no es creuen la justificació de Cort i consideren que es poden estudiar altres alternatives que no posin fi a la vida d'exemplars que ja formen part del paisatge de la plaça situada a pocs metres d'un hotel. "Es pot aïllar la diana de l'arbre per evitar que ningú estigui dins el radi d'acció d'una eventual caiguda de branques", segons proposa el president d'Amics de la Terra, Mariano Reaño. Els veïns de la zona han organitzat una cadena humana per aquest dijous a les 7 hores amb l'objectiu d'aturar-ne la tala.

Efectius sanitaris i Bombers de Palma han rescatat aquest diumenge un home que havia quedat atrapat sota una branca que havia caigut a la calçada al carrer de Manacor de Palma. Segons han informat cossos d'emergències, l'accident s'ha produït al voltant de les 15.20 hores d'aquest diumenge, tot i que a l'arribada dels bombers i sanitaris, ja havien alliberat la víctima, fet pel qual han retirat la branca, que ocupava tres carrils de circulació. L'home, de 67 anys, ha estat traslladat a l'hospital Son Espases amb diagnòstic greu.

El paisatge agrícola de les Balears canvia i la supervivència dels figuerals centenaris està en perill. El 80% estan en risc de desaparèixer, perquè els arbres es moren. Els assetja un triple còctel format per la xylella fastidiosa, el fong phomopsis cinearescens i la sequera, agreujada pel canvi climàtic, tal com expliquen l'agricultor expert en figueres i propietari de la finca Son Mut Nou, Montserrat Pons, i el president de l'Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera (Arcufi), Arnau Mateu. El cap de servei de la Conselleria d'Agricultura, Joan Andreu, diu que el departament de Sanitat Vegetal també ha detectat "certa degradació" en aquesta espècie d'arbre, però reconeix que per ara no hi ha cap iniciativa per aturar-la ni potenciar-ne el cultiu.

Els arbres i els arbustos caducifolis més comuns a casa nostra

1. Vern

Alnus glutinosa

]]>

H i ha una ciutat perduda al Pirineu de Navarra, de nom Iturissa, i unes quantes pedres mil·liars que testimonien l’existència de camins romans que travessaven aquestes muntanyes. I hi ha també moltes altres històries, com les que fan referència a pelegrins, a pastors, a contrabandistes, a fàbriques abandonades, a militants antifranquistes, a habitants mitològics del bosc o a l’escriptor Ernest Hemingway, que fa prop de cent anys va estar pescant per aquestes terres.

]]>

Aina Cohen, la poeta inoblidable que surt a Mort de dama de Llorenç Villalonga (encara avui una novel·la esplèndida, i divertidíssima), va tornar boja de tant d’escriure sonets als ametlers en flor. Al final va acabar component un poema de temàtica també rural intitulat La camperola, en què la seva imaginació febril descarrilava per camins vagament lèsbics. Aina Cohen és una caricatura que molts van interpretar que es referia a la poeta Maria Antònia Salvà, de qui enguany se celebra, ben merescudament, el cent cinquantè aniversari del naixement. Però el mateix Villalonga, i la lectura de Mort de dama, donen a entendre que Aina Cohen és la caricatura dels poetes de l’Escola Mallorquina que havien caigut en una espècie de repetició permanent d’uns mateixos tòpics, entre els quals no solien faltar els ametlers florits. Aina Cohen escrivia versos als ametlers en flor perquè era un tema que no podia molestar ningú: i això era exactament el que necessitava fer per ser acceptada per l’alta societat palmesana, els botifarres del Círculo Mallorquín, que toleraven la presència d’una poeta als seus actes de societat (baldament fos xueta, fins i tot) a condició que escrivís i recitàs una poesia que fos perfectament banal i que no els pogués destorbar en res. Els ametlers en flor, en definitiva, eren la representació de l’autocensura a què se sotmetia la pobra Aina Cohen, poeta malaguanyada fins al punt de perdre el senderi de tant mossegar-se la llengua. És cert, en tot cas, que durant algunes dècades els ametlers en flor varen ser protagonistes de centenars, i potser milers, de poemes escrits a Mallorca tant en català com en castellà (en pintura és curiós, però van triomfar més les oliveres). I segurament va ser Baltasar Porcel qui va confirmar la liquidació dels ametlers florits com a motiu literari en titular un dels seus llibres de relats precisament com a Difunts sota els ametlers en flor. La imatge és bonica, però de sobte feia que els ametlers fossin vistos com una mortalla.

]]>

Els veïns de la plaça de Santa Elisabet de Palma s'han despertat aquest dimecres amb un gran ensurt. A primera hora del matí una branca d'un dels pins situats a la plaça ha caigut i ha causat desperfectes a la zona. Afortunadament, no hi ha hagut cap persona ferida, tot i que un testimoni ha declarat que en aquells moments hi havia nins jugant prop del lloc dels fets.

]]>

El Servei de Parcs i Jardins de l’Àrea d’Infraestructures i Accessibilitat ha talat aquest dimecres un pi de la plaça de la Reina de Palma per l'elevat risc de fractura, fet que ha provocat restriccions només per als vianants a la zona al llarg del matí.

]]>

És un dels símbols per excel·lència del País Basc, el lloc on durant segles els senyors de Biscaia primer, i els reis de Castella després, juraven respectar les lleis de la província, i on en l'actualitat els lehendakaris prenen possessió del càrrec. Però l'Arbre de Gernika, símbol de les llibertats dels biscaïns i, per extensió, dels bascos, és mort. L'actual roure, que té 28 anys i va ser plantat al davant de la Casa de Juntes el 15 de febrer del 2005, no ha pogut sobreviure ni una dècada en la seva històrica ubicació. Ja feia temps que estava malalt i ara, completament sec, serà substituït per un esqueix de la seva mateixa estirp.

]]>