La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha titllat de segrest la detenció del president veneçolà, Nicolás Maduro, per part dels Estats Units i ha afirmat que es tracta d'un pas més en el "procés de desmantellament de l'ordre internacional" basat en el "diàleg, la cooperació i el respecte a la sobirania nacional".

Les últimes decisions de Donald Trump no només situen els aranzels a la diana. El president dels Estats Units també hi ha col·locat el petroli. En particular, aquell que duu segell veneçolà. Trump ha revocat el permís a Repsol i altres petrolieres per poder exportar cru i derivats de Veneçuela a la resta del món. La decisió ha activat la via diplomàtica per l'impacte econòmic que pot tenir damunt la companyia que presideix Antoni Brufau –la setmana passada, en plena guerra comercial, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, en va parlar amb el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, han explicat fonts del ministeri–. L'any 2024 Repsol va produir 67 milions de barrils diaris al país, amb una part important del cru proporcionat per la petroliera estatal veneçolana PDVSA com a pagament en espècie pel deute del país amb la companyia espanyola. La seva exposició patrimonial al país era de 504 milions d'euros, segons l'informe financer d'aquell exercici. Però ¿fins a quin punt la decisió de Trump afecta l'arribada de petroli a l'Estat?

Paquita Guasch és, des de fa més de 40 anys, la millor amiga de Fanny Tur, directora actual de l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera i exconsellera de Cultura, Participació i Esports del Govern balear (2017-2019). Són com el sol i la lluna, el blanc i el negre. Però tot i les diferències ideològiques i polítiques, s’han mantingut unides tota la vida. Fanny, de fet, és la padrina jove de la filla de Paquita. Juntament amb Álvaro García (que surt a la fotografia), que és la tercera part d’aquest grupet, varen créixer i compartir alegries i penes. Encara ara.

Hola. Hola, hola!!! A Catalunya li passa com a Veneçuela: ningú li fa cas. El món és guerxo i no ens mira. Catalunya-Veneçuela pobles agermanats per l'oftalmologia. Mirem aquí, allà. Ningú les veu venir. I a rebre bastó. A veure, heu perforat les venes?

No és la primera vegada que el chavisme anul·la el seu rival polític a Veneçuela. Divendres, Nicolás Maduro va prendre possessió com a president per iniciar el seu tercer mandat, en un acte amb membres del seu gabinet, alts càrrecs de la cúpula militar i dels diferents poders de l’Estat, a més de representants de diferents països. De l'Amèrica Llatina i el Carib hi van ser els presidents de Cuba i Nicaragua, a més de la ministra d'Exteriors de Bolívia, i enviats d’Hondures, Dominica i Saint Vincent i les Grenadines. Colòmbia, el Brasil i Mèxic, que han mantingut postures ambigües des de les eleccions del 28 de juliol passat, hi van enviar els seus ambaixadors a Caracas. Dies abans, el president de Xile, Gabriel Boric, retirava el seu: és l’únic president llatinoamericà d’esquerres que s’ha desmarcat de la tendència dels seus homòlegs Petro, Lula i Sheinbaum. També hi eren el primer ministre de la República Àrab Saharaui Democràtica, Brahim Gali, així com representants de la Xina, l’Índia i l’Iran. Rússia hi va enviar el president de la Duma –el parlament–, Viatxeslav Volodin, en nom de Vladímir Putin.

Nicolás Maduro, nascut a Caracas l’any 1962 en el si d’una família treballadora, va iniciar la seva consciència política influït per les idees d’esquerres del seu pare. Ja com a estudiant, va començar a militar en unions estudiantils i, tot i que mai va anar a la universitat, va rebre una beca per estudiar formació política a l'Havana, entre el 1986 i el 1987, on es va acostar més a les idees dels socialisme. A finals dels anys vuitanta, va començar a treballar com a conductor d’autobusos a Caracas, on va prendre contacte amb el món sindical i els treballadors del transport públic. De seguida va començar a destacar-hi i a vincular-se, així, al Movimient Bolivarià, que aleshores lluitava per l’alliberament d’Hugo Chávez, empresonat per la participació en un intent de cop d’estat fallit, el 1992.

Nicolás Maduro ha jurat aquest divendres el càrrec de president de Veneçuela davant l'Assemblea Nacional. D'aquesta manera, el dirigent chavista inicia el tercer mandat, per al període 2025-2031, tot i que l'oposició reivindica que Edmundo González Urrutia va ser el guanyador dels comicis del juliol passat. "Juro per l'històric, noble i aguerrit poble de Veneçuela i davant d'aquesta Constitució que faré complir tots els seus mandats; inauguro el nou període de la pau, la prosperitat i la nova democràcia", ha dit Maduro davant el president del Parlament, el chavista Jorge Rodríguez. Maduro ha jurat sobre un exemplar original de la Constitució signada pel president difunt Hugo Chávez, en un palau legislatiu fortament vigilat per la policia, els militars i els serveis d'intel·ligència, i envoltat de simpatitzants.

Poques hores abans de la investidura presidencial d’aquest divendres, Veneçuela està sumida en un estat d’alerta, tensió i confusió. Fa dies que l’actual president, Nicolás Maduro, es prepara per prendre possessió i iniciar el seu tercer mandat de sis anys, amb el suport dels seus als carrers de Caracas en manifestacions “per la pau” i “contra la ultradreta”. Mentrestant, l’oposició antichavista ha denunciat un "segrest" i el posterior alliberament de la seva líder, María Corina Machado, aquest dijous després que reaparegués públicament per liderar una manifestació al centre de la capital. Tot plegat, hores abans que l’autoproclamat president electe Edmundo González Urrutia viatgi, segons el previst, a Veneçuela per prendre possessió del càrrec, malgrat les amenaces de detenció per part del govern chavista.

El líder opositor veneçolà exiliat a Espanya, Edmundo González, ha desmentit el PP i ha negat en un comunicat que hagi estat coaccionat pel govern espanyol ni per l’ambaixador per marxar de Veneçuela i reconèixer el règim de Maduro, alhora que reiterava el seu agraïment a les gestions del ministre José Manuel Albares per poder-lo treure sa i estalvi del país. "No he sigut coaccionat ni pel govern d'Espanya ni per l'ambaixador espanyol a Veneçuela, Ramón Santos. Les gestions diplomàtiques realitzades van tenir com a únic propòsit facilitar la meva sortida del país, sense exercir cap tipus de pressió sobre mi", ha aclarit. "Amb aquesta declaració vull aclarir qualsevol dubte o malentès sobre la naturalesa del meu trasllat i reiterar el meu agraïment a les autoritats espanyoles pel seu suport i compromís amb la protecció dels drets humans", conclou.

El govern del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha elevat a un nivell "sense precedents" la repressió contra els opositors i ha comès violacions dels drets humans que es poden qualificar de crims de lesa humanitat, segons ha conclòs la missió independent de les Nacions Unides sobre Veneçuela en el seu últim informe, publicat aquest dimarts. Entre les violacions que s'han pogut documentar hi ha la mort de persones que participaven en protestes, detencions arbitràries i violacions greus dels processos judicials, desaparicions forçades, tortures i violència sexual.

La detenció de dos espanyols per part de Veneçuela acusats d'orquestrar un pla per matar el president del país, Nicolás Maduro, ha encetat un nou capítol en la tensió diplomàtica entre Caracas i Madrid. Ara el conflicte escala a la Unió Europea: l'alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat en funcions, Josep Borrell, ha titllat aquest diumenge de "règim dictatorial" el govern de Maduro. "Naturalment que és un règim dictatorial i autoritari, però dient-ho no arreglem res. El que es tracta és d'intentar resoldre el problema", ha dit en declaracions a Telecinco.

El ministre de l'Interior de Veneçuela, Diosdado Cabello, ha anunciat aquest dissabte la detenció de dos ciutadans espanyols, José María Basua Badovinos i Andrés Martínez Adasme, als quals acusa de tenir "vincles amb el Centre Nacional d'Intel·ligència" (CNI) espanyol i de participar en els preparatius d'un pla per assassinar el president del país, Nicolás Maduro". En l'operació policial, duta a terme a Puerto Ayacucho, una ciutat del nord del país, s'han detingut un total de 14 persones que, segons el govern chavista, participaven en una "operació de desestabilització" que Cabello ha vinculat amb l'opositora veneçolana María Corina Machado, segons Europa Press.

El Ministeri d'Afers Exteriors ha negat categòricament que Espanya estigui implicada en l'operació contra el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, després que el govern del país hagi detingut dos espanyols als quals acusa de participar en un pla per assassinar el líder chavista. L'executiu espanyol desmenteix que els detinguts –tots dos de Bilbao– siguin agents del CNI, tal com va assegurar Veneçuela, i l'ambaixador al país ja ha reclamat tota la informació disponible sobre la seva situació i estat. "Espanya defensa una solució democràtica i pacífica en la situació a Veneçuela", afirmen fonts del ministeri. Les famílies dels arrestats havien denunciat la seva desaparició dilluns davant l'Ertzaintza.

El govern espanyol mira de rebaixar la tensió diplomàtica amb Veneçuela, en augment després d'unes manifestacions de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que han indignat Nicolás Maduro. Veneçuela ha convocat l'ambaixador d'Espanya a Caracas, Ramón Santos, arran d'unes d'"insolents" i "grolleres" paraules dijous a la nit de Robles, que va criticar la "persecució" dels opositors i la "limitació de drets fonamentals" al país llatinoamericà. Aquest divendres al matí el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha intentat posar fre al desgavell intern de l'executiu de l'Estat i ha intentat calmar els ànims: ha evitat parlar de "dictadura" i ha afirmat que els gestos del govern chavista són una "decisió sobirana" de Veneçuela.

L'exili de l'opositor veneçolà Edmundo González Urrutia, acordat pel govern espanyol i el de Nicolás Maduro, ha permès al règim chavista alimentar les tesis sobre una suposada divisió en el si de l'oposició veneçolana. Dilluns mateix, el ministre de Relacions Interiors i Justícia de Maduro, Diosdado Cabello, assegurava que González Urrutia fugia en realitat de María Corina Machado, que s'ha quedat amagada, com a única cara visible de l'oposició política dins del país.

El líder de la principal coalició opositora a Veneçuela, Edmundo González Urrutia, ha aterrat aquest diumenge a la tarda a la base aèria de Torrejón de Ardoz, a Madrid. El ministeri d'Exteriors espanyol havia informat a la matinada que el líder opositor s'havia enlairat des de Caracas en un avió de les forces aèries. Ja des de Madrid, aquesta tarda González ha publicar una carta a les xarxes socials on agraeix “profundament” al govern de Sánchez “que m’hagi acollit i que em doni protecció en aquests moments”. També defensa la seva marxa del país sud-americà perquè “canviïn les coses i es pugui obrir una nova etapa a Veneçuela”. L'opositor argumenta la seva marxa per evitar "un conflicte de dolor i patiment".

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha anunciat que Nadal s'avança al país i començarà l'1 d'octubre. Les setmanes prèvies a Nadal, el govern chavista acostuma a augmentar la quantitat de menjar que reparteix als barris més desfavorits, i fins i tot distribueix productes especialment anhelats per la població com el pernil. En conseqüència, la mesura tindria com a objectiu desviar l'atenció i evitar les protestes al país poques hores després que la Fiscalia de Veneçuela hagi sol·licitat a un jutjat especialitzat en delictes de terrorisme que emeti una ordre de detenció contra el líder opositor, Edmundo González Urrutia. El govern de Maduro acusa González Urrutia d'haver publicat actes electorals falses per sostenir la seva denúncia que es va cometre frau electoral a les eleccions presidencials del 28 de juliol. Menys d'una hora després de la petició de la Fiscalia, el tribunal ha emès l'ordre d'arrest contra el candidat que va encapçalar la principal coalició opositora, la Plataforma Unitària Democràtica, als comicis.

Els Estats Units han confiscat l'avió oficial del president veneçolà, Nicolás Maduro, a la República Dominicana, en una operació que malmet, encara més, les relacions entre Washington i Caracas. Després de determinar que la seva adquisició violava les sancions nord-americanes que pesen sobre Veneçuela, autoritats nord-americanes han requisat l'aeronau amb el suport de les autoritats dominicanes i l'han enviat a Florida.

L'oposició veneçolana, liderada per la inhabilitada María Corina Machado, i el chavisme s'han mobilitzat aquest dimecres per reivindicar les seves victòries respectives en les eleccions presidencials que es van celebrar fa tot just un mes i que han agreujat la crisi del país.

El Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de Veneçuela ha ratificat, aquest dijous, la victòria de Nicolás Maduro a les eleccions presidencials del 28 de juliol. Gairebé un mes després d’uns comicis que han generat malestar i incomoditat no només en l'oposició dins del país sinó també en la comunitat internacional per manca de transparència, el màxim poder judicial del país ha declarat que els resultats que va oferir el Consell Nacional Electoral (CNE) són vàlids: "certifica de manera inobjectable el material electoral peritat i convalida, aquesta sala, els resultats de l’elecció presidencial [...]", ha sentenciat la presidenta del Tribunal, Caryslia Rodríguez.