Un ciutadà nord-americà de 34 anys ha demanat asil polític a Mallorca per por de les polítiques de Donald Trump. L'home es va presentar aquest dimecres a la caserna de la Guàrdia Civil de Felanitx, va exposar el seu cas i va demanar que es tramitàs una sol·licitud d'asil al·legant el temor que pateix pel fet de no compartir les polítiques que desplega al seu país el president Donald Trump.

Per primera vegada en 50 anys Suècia ha deixat de ser un país que rep més immigració de la que emet. Queden lluny els dies en què el primer ministre de Suècia l'any 2015, el socialdemòcrata Stefan Löfven, feia una crida perquè el país "fes un esforç" per acollir els refugiats que fugien, en aquell moment, de conflictes com la guerra de Síria. Nou anys després, el país nòrdic treu pit d'haver deixat de ser un lloc d'acollida per als estrangers, siguin sol·licitants d'asil o immigrants vinguts des de fora d'Europa. Així ho expressava la ministra de Migració, Maria Malmer Stenergard, en una roda de premsa en què el govern va revelar que preveia per a l'any 2024 que el nombre de persones que sortiran de Suècia superarà el nombre de persones que s'estableixen al país escandinau: el que s'anomena una emigració neta.

"Si ja venen amb els nervis i la incertesa de què passarà, fugint d'una situació de perill per a la seva vida, i quan arriben es troben aquesta situació de condicions que no reuneixen una mínima dignitat, doncs és molt dur. Sobretot quan són famílies amb nens petits". Aquest és el relat d'Elena Muñoz, coordinadora estatal del servei jurídic de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR). Muñoz i l'equip d'advocats de l'organització estan donant assessorament als demandants d'asil que s'amunteguen a les sales d'espera de l'aeroport de Barajas de Madrid. Fa setmanes que les organitzacions que els atenen alerten de la saturació d'aquests espais.

Més de 400 persones esperen en un espai tancat de l'aeroport de Barajas de Madrid, sense poder sortir ni comunicar-se amb l'exterior. L'increment de viatgers de països extracomunitaris que han aprofitat una escala tècnica a la capital espanyola per demanar l'asil a Espanya en l'últim mes ha desbordat el sistema de protecció: no es compleixen els terminis legals per iniciar els tràmits burocràtics, així que les autoritats espanyoles obliguen aquestes persones a quedar-se en una sala insalubre i plena de gom a gom. També hi ha criatures acompanyades de les seves famílies que, com la resta d'afectats, no disposen de prou menjar, ni roba neta, així com tampoc productes d'higiene personal.

A la Clémentine Ngono no li agrada parlar del que va viure, però per a ella és més important que una cosa així no torni a passar. "Si puc ajudar amb el meu testimoni, llavors parlaré". Ella mai va voler anar a Europa. No obstant això, les repetides experiències de violència i d'agressions viscudes durant la seva joventut l'hi van obligar. Tenia 23 anys. Primer va fugir del seu país d'origen, el Camerun, i després de Turquia. El 15 de setembre del 2021 a primera hora de la matinada, Ngono es va enfilar dalt d'una llanxa neumàtica grisa, juntament amb el seu marit, el seu fill de sis mesos i 33 persones més. Sabien que seria un viatge perillós. Sabien que les autoritats gregues podrien fer-los tornar enrere. Tot i això, ho van intentar. 

Mohammad Rahmatinia, la seva dona Zeinab –que està embarassada de dos mesos– i el seu fill de 7 anys han embarcat en un vol a l'aeroport de Barcelona amb destí a Doha després que les autoritats hagin rebutjat la seva petició d'asil polític. L'aparell s'ha enlairat a les 9.30 hores des de l'aeroport del Prat, on la família estava retinguda des del 5 de setembre. Ho han confirmat a l'ARA fonts de la comunitat iraniana a Catalunya. Aquest diari ja no ha pogut contactar amb l'activista. Rahmatinia havia al·legat que és membre del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran, una organització il·legal als ulls del règim dels aiatol·làs i assegura que la seva vida corre perill perquè ja té antecedents i perquè ha participat en les protestes contra el règim. Amb tot, la policia espanyola no va admetre a tràmit la seva petició d'asil, en una decisió ratificada per l'Audiència Nacional. La família ha estat deportada a Qatar, des d'on va arribar a Espanya, tot i el recurs presentat pels seus advocats al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Mohammad Rahmatinia, la seva dona Zeinab –que està embarassada de dos mesos– i el seu fill de 7 anys estan a punt de ser deportats a l'Iran per decisió de les autoritats espanyoles. El seu advocat havia presentat una petició in extremis de mesures cautelaríssimes davant l'Audiència Nacional, però el tribunal no l'ha acceptat. La família va arribar fa 12 dies a l'aeroport del Prat en un vol procedent del país i van demanar asil polític: ell assegura que és membre del Partit Democràtic del Kurdistan de l'Iran, una organització il·legal als ulls del règim dels aiatol·làs i que ja havia estat condemnat a 6 mesos de presó i 15 anys sota llibertat condicional pel seu activisme polític, i també assegura que professa la fe evangèlica.

Fa deu anys que el Moviment d’Objectors de Consciència de Rússia ajuda els russos que, per les seves conviccions, no volen anar a la guerra. Sobre el paper, la Constitució russa reconeix el dret a l’objecció de consciència, però des de l’inici de la invasió d’Ucraïna la seva feina s’ha complicat molt. El Kremlin ha titllat l’organització d'"agent estranger" i ha bloquejat la seva pàgina web. Des de l’exili, el seu president, Sasha Belik, explica a l’ARA que, malgrat que els seus activistes continuen dins del país assistint els que intenten resistir la crida a files, fins i tot "hem vist com enviaven al front homes que caminen amb crosses". Malgrat la flagrant vulneració dels seus drets, els objectors russos troben les portes de la Unió Europea tancades, en contra del que preveu el dret internacional. Per ajudar-los, una quarantena d’entitats d’arreu d’Europa han impulsat una petició a la UE que reclama acollida per als objectors, els desertors i els soldats russos que s’han rendit a les autoritats ucraïneses.

Fa gairebé dos anys i mig, el president Emmanuel Macron va ordenar reforçar el control de la frontera entre França i Espanya, multiplicant el nombre de gendarmes i policies, i va clausurar alguns passos fronterers secundaris per facilitar el control. El principal argument aleshores va ser la lluita contra el terrorisme. El tancament de passos –actualment n'hi ha tres de tancats a Catalunya– ha provocat moltes protestes veïnals als dos costats de la frontera i queixes del govern espanyol que el govern francès ha ignorat. Però la mesura també ha tingut conseqüències més dramàtiques: almenys 12 immigrants han mort intentant travessar la frontera francoespanyola entre el 2021 i el 2022, segons un informe publicat per CAFI, un projecte sobre fronteres que agrupa les principals ONGs franceses, incloent-hi Amnistia Internacional i Metges Sense Fronteres.

De les pasteres a les barcasses, passant per les antigues bases aèries de la Royal Air Force (RAF). El govern de Rishi Sunak ha comunicat aquest dimecres a la Cambra dels Comuns una altra mesura amb la qual castigar els refugiats que arribin a través del canal de la Mànega al Regne Unit, i que es complementa amb la llei que ja tramita al Parlament per impossibilitar-los demanar asil i fins i tot privar-los de l'elemental dret a la defensa davant dels tribunals si entren il·legalment el país.

El govern conservador britànic ha completat aquest dimarts un nou capítol de la seva deriva xenòfoba amb la intenció de captar el màxim nombre de vots fent d'alguns dels drets humans més elementals un subjecte de guerra cultural per soscavar l'oposició, que es mou en un terreny relliscós. Després de quasi tretze anys al poder, la ministra de l'Interior, la ultra Suella Braverman, ha assegurat aquest migdia a la Cambra dels Comuns que els demandants de protecció davant de situacions de persecució al seu país o de risc de guerra "han pres el pèl" al Regne Unit massa temps. I això, ha dit, "s'ha acabat".

Uns dies abans que el president rus, Vladímir Putin, decretés la mobilització de 300.000 reservistes per combatre a la guerra d’Ucraïna, tot just fa cinc mesos, el Nikita va saber que s’havia de posar en marxa si no volia convertir-se també en carn de canó del Kremlin. El jove anarquista havia estat un mes a la presó a Moscou per haver participat en protestes contra la guerra i temia ser dels primers a rebre la carta. Amb un amic van marxar immediatament a Geòrgia, un dels pocs països que no exigeix visat als russos. “Putin menteix, jo he estat a Ucraïna molts cops i conec gent d’allà. La gent està morint per res, aquesta guerra és un crim sagnant”, explica a l’ARA des de Barcelona, on ara espera que li concedeixin l’estatut de refugiat.

L'estat espanyol continua lluny de la mitjana europea en matèria de concessions d'asil. L'any 2021 va resoldre favorablement el 10,5% de les peticions, el doble que el 2020, per bé que és una xifra notablement inferior al 35% de la mitjana europea, tal com apunta la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) en el seu informe anual que ha presentat aquest dijous al Congrés de Diputats. 65.404 persones van demanar protecció a Espanya al llarg del 2021, en un any marcat per grans èxodes que han fet que s'arribés als 85,5 milions de persones desplaçades al món. A aquestes altures del 2022, i a conseqüència de la guerra d'Ucraïna, ja es calcula que s'ha arribat als 100 milions.

Quan el 24 de març va posar Mohamed Ben Halima en un avió a València per obligar-lo a tornar a Algèria, la policia espanyola ja sabia que la vida de l'activista corria perill. L'home, de 32 anys, un exoficial que havia exposat la corrupció dins l'exèrcit i havia participat en el moviment pro democràcia Hirak, s'havia refugiat a Espanya, però el ministeri de l'Interior es va afanyar a retornar-lo per la força al seu país. Dimecres a la nit es va saber que Ben Halima ha estat condemnat a la pena de mort per un tribunal militar algerià, segons han denunciat la seva família i el Centre del Caire pels Drets Humans.

Ni en els pitjors malsons, Lisa Kriukova s'hauria imaginat tornar a veure Valeriia com a refugiada d’una guerra incomprensible. L’últim cop que les dues amigues s’havien trobat va ser en unes felices vacances familiars a Catalunya, però des que el 24 de febrer les tropes de Putin van envair Ucraïna aquell món s’explica ja en passat i ha forçat més d'1,5 milions d’ucraïnesos –mig milió són criatures, segons l'Unicef– a fugir cap a territoris europeus més segurs, deixant enrere els homes de la família, reclutats a l’exèrcit. Es calcula que a Catalunya ja han arribat un miler de persones, la meitat de les quals estan sent ateses en places de la xarxa pública, mentre que la resta compten amb l’ajuda de particulars –molts ucraïnesos residents–, que s’aboquen a donar-los llit i menjar. Encara que no n'hi ha dades, només cal passejar-se pels centres d’atenció per saber que hi ha una majoria de dones, com Kriukova, que fa que canviïn “els perfils” dels demandants d’asil respecte a unes altres crisis, admet la secretària d’Igualtat, Mireia Mata. Malgrat tot, subratlla que les ucraïneses no es consideren persones especialment vulnerables, com sí que ho poden ser altres dones que arriben soles.

L'Audiència Nacional va rebutjar aquest dijous una petició d'asil d'una família ucraïnesa, però ha concedit la protecció subsidiària. Es tracta de la primera sol·licitud que es resol des de l'esclat de la guerra i afecta quatre persones que la van presentar a Sòria el 20 de desembre del 2018. En aquell moment no es vivia la situació actual, per bé que a la regió del Donbass sí que hi havia conflicte amb víctimes mortals des de les protestes de l'Euromaidan i l'annexió russa de Crimea el 2014.

Les Balears podrien acollir en aquest moment entre 30 i 40 refugiats "de cop" de l'Afganistan, prioritzant l'acollida de les dones perquè "són les que perdran tots els seus drets en aquests moments". Segons ha informat Europa Press, la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, ha assenyalat que si el govern espanyol lidera l'acollida, el Govern balear es compromet a cercar més llocs per oferir asil.

Les restriccions a la mobilitat durant la pandèmia del coronavirus van dificultar encara més les possibilitats de les persones sol·licitants d'asil per arribar a territori europeu. Ho descriu l'últim informe de l'Oficina Europea de Suport al Refugiat, que constata com el 2020 les peticions d'asil van caure un 32% arreu d'Europa si es compara amb l'any anterior. De manera general, gairebé 6 de cada 10 d'aquestes sol·licituds es van denegar però, en proporció, les negatives van ser menys que l'any anterior. Només sis països van augmentar el nombre de peticions rebutjades i entre aquests destaca particularment Espanya, que, malgrat rebre un 25% menys de sol·licituds, va negar-ne un 276% més que el 2019.

Al món hi ha més persones desplaçades per la força que mai: 82,4 milions que han hagut de fugir de casa seva amenaçades per guerres, conflictes, persecucions, violacions dels drets humans i conflictivitat social. Ja fa nou anys que aquesta dada, recollida a l'informe anual de Tendències Globals de Desplaçament Forçat d'ACNUR (Agència de l'ONU per als Refugiats), no para d'augmentar. Però la pandèmia els ha complicat encara més les coses: 160 països han tancat les fronteres, de manera que s'ha reduït dràsticament (un 45%) el nombre de peticions d'asil registrades arreu del món. L'excepcional context ha deixat desemparades moltes famílies que necessitaven protecció.

A Espanya es va aprovar una de cada vint sol·licituds d’asil l’any passat. És una de les principals conclusions de l'informe anual publicat per la Comissió Catalana del Refugiat (CCAR), que recull que de les més de 88.000 peticions de protecció internacional que l'estat espanyol va rebre el 2020, només es van resoldre favorablement un 5% del total –és a dir, uns 6.000 expedients–, lluny del 33% de la mitjana dels països de la Unió Europea. Alhora, Espanya va autoritzar la residència per raons humanitàries a prop de 41.000 persones, la majoria de les quals procedents de Veneçuela.