Un home ha estat detingut a Colòmbia després d'haver fugit per evitar complir una condemna per abusos sexuals a una menor de set anys a Palma. L'arrest s'ha produït a la ciutat de Pereira, al departament de Risaralda, en una operació conjunta de la policia colombiana i la fiscalia del país amb el suport d'organismes internacionals.

És la droga que més preocupa avui dia. Durant els últims quatre anys el mercat de la cocaïna mundial no ha parat de créixer, i l’any 2023, d’acord amb les xifres que han fet públiques aquest dijous les Nacions Unides, la cocaïna va assolir rècord en producció, confiscacions, consum, tractaments i morts relacionades. "La cocaïna augmenta, augmenta i augmenta; és un problema mundial", resumeix Thomas Pietschmann, investigador des de l’any 1997 de l’Oficina de Droga i Crim de les Nacions Unides (UNODC).

La fiscal general de Colòmbia, Luz Adriana Camargo, ha informat aquest dilluns que la investigació sobre l’atemptat contra el candidat a les eleccions presidencials Miguel Uribe indica que un grup criminal organitzat estaria al darrere de l’atac en què el senador va resultar greument ferit. L'autor de l'atemptat és un menor de 15 anys que portava una pistola i que va ser detingut immediatament després de l'atac pels mateixos seguidors del polític, que el van retenir fins que van arribar les forces de seguretat. "Som perfectament conscients que aquest noi és només l’executor material", ha firmat la fiscal en roda de premsa, i ha afegit que el seu objectiu és "poder establir qui va determinar aquesta acció criminal". En la investigació hi participen almenys 180 funcionaris, entre investigadors de la Fiscalia, agents d'intel·ligència i membres de la Policia Nacional de Colòmbia, segons ha detallat.

Un jove de 15 anys ha estat detingut acusat d'haver disparat dos trets al cap a Miguel Uribe, candidat a les eleccions de Colòmbia. Uribe, senador i aspirant a la presidència pel partit opositor Centre Democràtic, ha rebut dos trets mentre participava en un acte electoral. L'home ha estat traslladat a un centre hospitalari de Bogotà en estat crític i aquest diumenge continuava "lluitant per la seva vida" després de ser operat d'urgència, segons ha informat la seva esposa i el centre hospitalari. El menor de 15 anys detingut es considera l'autor de l'atac i han estat els mateixos seguidors del polític els que l'han retingut fins que han arribat les forces de seguretat, que ofereixen una recompensa de 3.000 milions de pesos –uns 639.000 euros– als que tinguin informació sobre l'atemptat.

Detenen un mallorquí acusat de narcotràfic i fugit de la justícia espanyola des de feia tres anys. L'home estava acusat per pertànyer a una banda criminal que treballava a Mallorca i dedicada la fabricació i comercialització il·lícita de substàncies anabolitzants i marihuana. A l'arrestat també se l'acusa de facilitar l'obtenció il·legal de permisos de residència per arrelament laboral a ciutadans estrangers, a qui els exigia el pagament mínim de 2.500 euros.

El president colombià, Gustavo Petro, no ha tingut més remei que acceptar les conseqüències d'un Donald Trump al capdavant de la Casa Blanca. I la primera de totes és una política migratòria de Washington que pretén expulsar de terres nord-americanes centenars de milers de persones d'arreu del món. Els llatinoamericans, que han hagut de fugir durant dècades de la pobresa i violència en direcció als Estats Units, s'han trobat amb un sotrac des que el 47è president va prendre les regnes del Despatx Oval el 20 de gener.

El govern de Colòmbia ha fet marxa enrere: després de desafiar Trump amb la suspensió de dos vols de deportació de migrants, ha acabat acceptant totes les condicions dels Estats Units per admetre l'entrada dels seus ciutadans que siguin expulsats sota les draconianes condicions del president republicà. Trump l'havia amenaçat d'imposar forts aranzels a les exportacions colombianes i Bogotà no ha pogut aguantar la pressió. El president Gustavo Petro afronta un moment de popularitat baix i la gestió de la crisi sembla que encara li passarà més factura. En parlem amb Ana Ayuso, investigadora sobre Amèrica Llatina del Cidob.

Colòmbia cedeix a la pressió de Trump per evitar els aranzels. El govern de Gustavo Petro ha acceptat finalment "totes les condicions" del president nord-americà i permetrà l'aterratge al país de vols amb deportats des dels EUA, segons ha informat en les últimes hores la Casa Blanca. Es tracta, segons el govern estatunidenc, d'una "acceptació sense restriccions de tots els il·legals estrangers de Colòmbia retornats des dels Estats Units, inclosos en avions militars, sense limitacions ni retards". Petro ha difós inicialment el comunicat nord-americà a les xarxes, donant a entendre que el validava, si bé després ha eliminat la publicació, segons informa l'agència Efe.

Ja fa temps que en les trobades de gastronomia plana la següent pregunta: quina serà la següent revolució? D'aquí uns dies hi haurà un nou homenatge a El Bulli i ben segur tornarà a emergir. Però... ¿i si la revolució que esperen sempre l’hem tingut davant dels nassos, però no li hem sabut donar valor? ¿I si el més disruptiu que es pot fer ara mateix a l'alta cuina és apuntalar la diversitat d'un món que se’ns escola entre les mans en lloc de fer invents? Tot això penso mentre entrevisto la cuinera i empresària de la restauració colombiana Carmen Angel (San Francisco, 1982), mentre visita Barcelona.

A la Comuna 13, una de les àrees més deprimides i conflictives de Medellín, hi ha florit un oasi de pau. Els grafitis, el hip-hop i el rap s'han apoderat dels carrers del barri, que s'ha convertit en un gran complex cultural a l'aire lliure on visitants de tota mena hi arriben atrets per la metamorfosi que està experimentant la zona. I pel morbo que provoca visitar una zona on no fa gaire ningú que no hi visqués s'atrevia a posar un peu. "Era un lloc molt perillós. Només hi venia la família, i amb dificultats", explica el Chota. És un dels grafiters més venerats de la comuna, que va començar pintant motius d'advent per Nadal amb els amics per decorar una façana del barri. Aquesta oportunitat li va arribar arran de la construcció a la comuna d'unes escales mecàniques, inaugurades el 2011. Un projecte urbanístic que venia acompanyat d'una intervenció artística dirigida per Ángel Ortiz, un professor de la Universitat d'Antioquia, que va incorporar el Chota i els seus amics a l'equip.

El govern de Colòmbia ha ordenat l’expulsió del país d’un grup de diplomàtics argentins després que el president de l’Argentina, Javier Milei, s’hagi referit al president colombià com un “assassí terrorista”. En una entrevista amb el canal CNN, Milei ha parlat de “la carnisseria que és Veneçuela” i de “l’illa-presó de Cuba”. I ha afegit: “[Altres països] S'hi encaminen, com el cas de Colòmbia amb el senyor [Gustavo] Petro. No es pot esperar gaire d’algú que va ser un assassí terrorista, comunista”. Les paraules de Milei han estat considerades una “ofensa per a la dignitat del president i del poble de Colòmbia, que el va elegir de manera legítima i democràtica”. Així es pronunciava el ministeri d’Exteriors colombià al cap d’unes hores. A banda dels diplomàtics argentins que hauran d’abandonar Colòmbia, Petro ha ordenat al seu ambaixador a Buenos Aires que torni al país.

Ja fa dies que es parla de l'Equador com un estat fallit on el crim i la violència estan fora de control. Però ningú esperava un episodi com el de dimarts, on una banda criminal va assaltar en directe un canal de televisió a Guayaquil, la segona ciutat del país. Aquest fet, propi del realisme màgic, és la gota que fa vessar el got. 

Quan el tsar de la cocaïna, Pablo Escobar, va ser assassinat el 1993, la majoria dels animals que va importar com a mascotes –zebres, girafes, cangurs i rinoceronts– van morir o van ser traslladats al zoo. Però no els seus quatre hipopòtams. Aquells es van quedar en un estany artificial i es van reproduir. Els animals es van anar fent famosos a Colòmbia, i els mitjans dels Estats Units els van anomenar “els hipopòtams de la cocaïna”. 

En el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, les tribus amazòniques han tingut aquest dimecres una celebració agredolça. La IV cimera de l'Organització del Tractat de Cooperació de l'Amazones (OTCA), que reuneix des d'ahir dimarts els líders dels vuit estats que formen part del bioma amazònic a la ciutat brasilera de Belém, esperava tancar un acord històric per aturar la desforestació a l'Amazònia el 2030. Però al final els vuit governs no s'han pogut posar d'acord i l'anomenada Declaració de Belém només es compromet a combatre la destrucció de l'Amazònia però deixa llibertat a cada estat per fixar objectius temporals concrets. La declaració tampoc no fixa cap termini per acabar amb la mineria il·legal d'or, tot i que els vuit països es posen d'acord en cooperar per combatre els crims mediambientals.

Al principi, va sentir un crit suau. Aleshores, més enllà d'una selva molt espessa, Nicolás Ordóñez va distingir una nena petita amb un nadó als braços. Ordóñez, de 27 anys, un jove d'origen molt humil, va fer un pas més i ha acabat convertint-se en un heroi nacional. Ell i tres companys de la Guàrdia Indígena havien trobat els quatre nens colombians que havien sobreviscut a un aterridor accident d'avió i a 40 dies perduts a la selva amazònica.

Diuen que la petita Lesly Mucutuy s'avorreix al seu llit d'hospital i té moltes ganes de jugar. Al cap i a la fi, és una nena de només 13 anys, malgrat que el seu gran coratge i la seva excepcional expertesa en els secrets de la selva l'hagin convertida en l'heroïna de tot Colòmbia. La Lesly és qui va fer sobreviure els seus tres germans petits, de 9, 5 i 1 any, durant 40 dies perduts a l'Amazònia colombiana. Els quatre es recuperen ara en un hospital militar de Bogotà, on van arribar desnodrits i exhaustos dissabte. Els havien trobat el dia anterior en un lloc remot de la jungla, setmanes després que l'avioneta en la qual viatjaven –amb la seva mare, un líder indígena i un pilot– s'estavellés el dia 1 de maig. Només les criatures van sobreviure.

Quatre criatures indígenes que s'havien perdut a la selva colombiana l'1 de maig, després de l'accident de l'avioneta en què viatjaven amb la seva mare, han estat rescatats sans i estalvis. Es tracta de quatre germans que s'han sabut espavilar per sobreviure tots sols quaranta dies: la gran, Lesly Mukutuy, de 13 anys, s'ha encarregat de mantenir vius els petits Soleiny (9); Tenen Noriel (4), i Cristin, de només un any. Estan desnodrits, però el seu estat de salut no és preocupant.

Aquestes últimes setmanes, a Colòmbia els ulls estan posats en Nicolás Petro Burgos, el gran dels sis fills del president Gustavo Petro. El primogènit, i l’únic dels seus fills que ha fet carrera política, és investigat pel fiscal general del país per un presumpte cas de blanqueig de diners relacionat amb el finançament de la campanya electoral de Pacte Històric, la coalició d’esquerres amb la qual el seu pare va guanyar les eleccions. El president colombià se n’ha desmarcat i ha dit que respectarà les conclusions a què arribi la justícia.

No només seran les llibreries que diumenge tindran el portal obert o que muntaran paradeta arreu dels pobles i ciutats de les Illes Balears, sinó que hi haurà floristeries que també faran feina el dia de Sant Jordi. Aquest és el cas de Kike Pérez, responsable del quiosquet Kike Flowers de la Rambla de Palma. "Tenc ben clar que diumenge dematí hi haurà gent passejant per Palma, perquè és Sant Jordi i és un dia especial. No sé fins a quina hora tindré la floristeria oberta. Tot depèn de la quantitat de persones que tresquin pel centre", comenta el jove florista.