El Formentera Fotogràfica és molt més que un festival de fotografia: és un espai on s’hi està a gust, amb família, com si fos un gran dinar de cosins; un lloc on s’aprèn culejant, mirant, fent i sentint les veus de fotògrafs reconeguts en l’àmbit estatal i internacional. Durant una dècada, ha estat un festival de referència que ha traspassat les fronteres de l’Estat, i que ha apostat per una manera de fer allunyada dels focus, el glamur i les golden hours de Formentera que omplen Instagram. 10 anys d’una cosa petita però ambiciosa, familiar i professional. Una autèntica fita cultural, es miri per on es miri, que el Consell de Formentera ha decidit perdre. En parlam amb els organitzadors: Francesc Fàbregas i Marina Feliu.

El Formentera Fotogràfica ha estat guardonat amb el Premi Toni Catany de Cultura per haver posat en marxa i consolidat un festival que ha esdevingut un referent de la fotografia. El jurat ha valorat la seva capacitat per reunir, donar veu i difusió a un nombre molt significatiu de fotògrafs, entre els més rellevants de la contemporaneïtat.

El festival Formentera Fotogràfica no se celebrarà el 2023. Així ho han traslladat aquest diumenge el director del festival, Francesc Fàbregas, i la directora de Formentera 2.0, Marina Feliu, a través d'un comunicat, en el qual expressen que el Consell Insular de Formentera ha decidit no donar suport a l'esdeveniment l'any que ve.

La tragèdia i el drama mai són bells. Ara bé, per què, de vegades, ens queden els ulls clavats en imatges que retraten situacions incòmodes i conflictives? És una qüestió dels elements formals del llenguatge fotogràfic? Els fotògrafs consultats per l’ARA Balears que participen en el festival Formentera Fotogràfica, que tenen trajectòries diverses –alguns són més conceptuals, altres fotoperiodistes–, professen opinions diferents amb relació a aquestes preguntes. És cert, però, que hi ha una opinió més o menys acceptada: malgrat que les històries tràgiques mai siguin belles, una fotografia ben feta pot generar la sensació que, efectivament, estam davant una imatge que és bella.

Té 91 anys i s’ha compromès a ser al Formentera Fotogràfica entre el 26 i el 29 de maig. El festival arriba a la desena edició i el programa de la celebració presenta un seguit de plats forts: el primer, retre homenatge a Ramon Masats, un dels grans renovadors de la fotografia documental, intuïció, bon ull i una manera singular d’aconseguir un equilibri entre la naturalitat i la poètica de la imatge capturada. 

La Sala de Cultura de Sant Francesc es convertirà entre els 26 i el 29 de maig en el centre del festival Formentera Fotogràfica, que aquest any compleix el desè aniversari. Per celebrar aquesta data, enguany el festival comptarà amb més de 20 professionals de la imatge, entre els quals hi haurà fotògrafs, cineastes, comissaris, editors, periodistes, escriptors i llibreters, entre d'altres.

Confessa que, de nena, li deien que semblava que una vaca li hagués llepat els cabells. A Ana Esmith (Madrid, 1976) fa temps que no la traumatitza el que pensin d’ella. Per fer-ho entendre, va crear un personatge, Miss Beige, que trenca amb les convencions arbitràries que sotmeten les dones. Llicenciada en periodisme i en art dramàtic, Ana Esmith és una artista performativa que fa servir la fotografia per transmetre el seu missatge. Insisteix que no és fotògrafa i, per això, està més agraïda i feliç de ser una de les ponents del Festival Formentera Fotogràfica dirigit per Francesc Fàbregas i en què també participen, entre d’altres, fotògrafs de l’ARA com Ferran Forné i Xavier Bertral.

El 1996, l’artista xilè Alfredo Jaar va reproduir en una obra totes les portades publicades per la revista Life des del primer número, el 1936, i durant 60 anys, l’any de creació de la peça, titulada Searching for Africa in LIFE. De les 2.128 portades, només cinc feien qualque referència a l’Àfrica, i no a les persones, sinó a la fauna. En una altra obra posterior, el mateix Jaar evidencià els tres temes més tractats sobre l’Àfrica en els mitjans occidentals: els animals, la fam i la malaltia. 

Confessa que, de nina, li deien que semblava que una vaca li hagués llepat els cabells. A Ana Esmith (Madrid, 1976) fa temps que no la traumatitza el que pensin d’ella. Per fer-ho entendre, va crear un personatge que trenca amb les convencions arbitràries que sotmeten les dones. Miss Beige fa la revolució des d’un color neutre, es fa visible des del que habitualment no es mira i fa somriure i pensar a desenes de milers de seguidors a les xarxes socials. Llicenciada en Periodisme i en Art Dramàtic, les seves performances han entrat als museus, centres d’art i galeries. Ana Esmith és una artista performativa que fa servir la fotografia per transmetre el seu missatge. Insisteix que no és fotògrafa i, per això, està més agraïda i feliç de ser una de les ponents del festival Formentera Fotogràfica, que té lloc aquests dies a la petita de les Illes Pitiüses.    

En la biografia de l’artista Cristina de Middel consta que, després d’una dècada com a fotògrafa de premsa, un seguit de decepcions l’allunyaren del fotoperiodisme i la varen portar per un camí més personal. Per part seva, la figura d’identitat contracanònica coneguda com Miss Beige té al darrere Ana Esmith, llicenciada en Periodisme i diplomada en Art Dramàtic, autora i protagonista de les performances que neixen com a resposta a la manca d’heroïnes femenines no sexualitzades ni cosificades que hi ha en la imatgeria col·lectiva. 

Acaba d’inaugurar l’exposició De barro y luz a La Lonja de Saragossa, amb 130 retrats d’altres tants personatges, fets en els darrers vint-i-cinc anys. Manuel Outumuro, nascut a Ourense el 1949 i resident des de nin a Barcelona, hi exhibeix una de les dues facetes del seu treball, la de retratista, que es creua amb la del fotògraf de moda reconegut internacionalment. La mostra s’ha obert just quatre dies després de la ponència que va fer la setmana passada a Sant Francesc Xavier, en el marc del festival Formentera Fotogràfica.

Assenyala Trump: “Aquest home va contra tot allò en el que jo crec”. Està enfadada, ho diu i ho repeteix. Sap que no pot deixar de treballar: “Hi he de tornar, una vegada i una altra”, afirma. Donna Ferrato (Massachusetts, 1949), la fotògrafa que, el 1982, va fer la que va ser considerada per la revista Time com una de les 100 fotos més influents de la història, la d’un home pegant una tremenda bufetada a l’esposa, vol dedicar la seva intervenció al festival Formentera Fotogràfica a la jutgessa Ruth Bader Ginsburg per la lluita pels drets de les dones. “Per mi, la dignitat de les dones és una cosa sagrada”, confessa Ferrato des de la seva casa de Tribeca, a Nova York. No ha pogut viatjar a Formentera per la covid-19. Hi és online, com a ponent d’una de les conferències i inspiradora d’un taller que condueix un dels seus deixebles i companys de treball de la darrera dècada, el mallorquí Tomeu Coll (Sant Jordi, 1981).

El Formentera Fotogràfica sempre ha reflectit la diversitat del llenguatge que dona sentit al festival. Enguany, ajornat per l’estat d’alarma del pont del primer de maig a aquests dies de l’1 al 4 d’octubre, no es diferencia gaire de les passades set edicions pels estils que s’hi expliquen i practiquen. Ara mateix, fins a una dotzena de reconeguts professionals de la fotografia transmeten les seves experiències en camps tan dispars com el fotoperiodisme, la moda, el relat personal, l’activisme, la fotografia artística, la de carrer i la de natura, entre d’altres.

L'organització del festival Formentera Fotogràfica i el Consell Insular han decidit ajornar el festival, que havia de tenir lloc del 29 d'abril al 3 de maig. La vuitena edició d'aquesta cita ja té nova data: els dies 1, 2, 3 i 4 d'octubre. Aquesta decisió s'ha comunicat mitjançant la pàgina de Facebook del festival, "després de dies de feina a distànca al costat de totes les persones implicades", expliquen. "Continuarem treballant des de casa esperant que la incertesa que estam vivint acabi aviat i anirem actualitzant la informació de la web", afegeixen.

Amb el cartell i la programació ja tancada, una vegada oberta la inscripció als participants, la vuitena edició del Formentera Fotogràfica s’anuncia més internacional i també més analògica que mai. El festival, que tindrà lloc a la petita de les Illes Pitiüses entre els propers 29 d’abril i 3 de maig, creix en oportunitats respecte d’edicions anteriors. Si l’any passat, amb la ponència del fotògraf Martin Parr, va encetar una línia de participació de fotògrafs estrangers, enguany duplica aquesta presència convidant-hi la fotògrafa i activista novaiorquesa Donna Ferrato i el francès Antoine d’Agata. És una convocatòria en què, tot i la línia voluntàriament eclèctica del festival per eixamplar el ventall d’inquietuds, hi tindrà més pes la imatge en blanc i negre i hi haurà una forta petjada dels processos analògics, tant per ser utilitzats per una part dels ponents com també per destinar-los a alguns dels principals tallers.

Martin Parr va fer les primeres fotos quan tenia nou anys amb una càmera que li va regalar el seu avi, aficionat a la fotografia. El 1982 va començar a treballar en color quan gairebé ningú ho feia, quan per ser un fotògraf seriós havies de treballar en blanc i negre. Des del 1994 forma part de l’agència Magnum, de la qual va ser el president del 2013 al 2017. Al llarg de la seva carrera ha elaborat més de 100 fotollibres de diverses temàtiques, però els conceptes que afloren més sovint són l’oci, el consum i el turisme. Aquest fotògraf, que s’autodefineix com un “tafaner”, ha creat controvèrsia des de l’inici, amb fotografies que mostren els humans sense pudor i des del sarcasme i l’humor.

Cada vegada que algun dels molts fans de Martin Parr li demana una selfie durant el Formentera Fotogràfica, ell fa una carussa, treu la llengua o agafa qualsevol objecte kitsch, com un lleó de porcellana de la recepció de l’hotel, per incloure’l a la foto. I és que aquest fotògraf -un dels més importants i controvertits alhora- actua en públic com treballa amb la càmera: des de la ironia, el sarcasme i l’humor més anglès. Viu la seva popularitat des del joc constant, amb un rostre neutre que esbossa un lleu somriure quan fa broma. Martin Parr té amants i detractors, però una cosa sí que ha aconseguit: crear un estil propi tan marcat que el seu nom s’ha convertit en un adjectiu (“aquesta foto és molt Parr!”).

Fa molt de temps que es va acabar l’excitació a la qual es referia John Collier en parlar de la invenció de la fotografia i les sensacions que l’acompanyaren. Es pensava que per primera vegada en la història es podia veure el món com era realment. Tanmateix, ja sabem que “les fotografies són una interpretació del món tant com ho són les pintures o els dibuixos”, que és el que va deixar escrit Susan Sontag al seu assaig Sobre la fotografia. Així, l’excitació és una altra i és més estimulant: poder contemplar la infinita diversitat del món a través de la singularitat de cadascun dels fotògrafs.

Una fotografia feta per tu que reflecteixi l’estil de vida o el paisatge mediterranis. Una etiqueta al teu perfil d’Instagram: #ARAFF2019. Per tercer any consecutiu, el diari ARA s’uneix al Formentera Fotogràfica amb l’organització d’un concurs de fotos que obre la porta a participar en el festival que tindrà lloc a la petita de les illes Pitiüses entre els propers 27 d’abril i primer de maig.