La Global Sumud Flotilla ha fet una "escala tècnica" a Menorca en la matinada d'aquest dimecres en la seva travessia rumb a Gaza, ha informat l'organització en un comunicat. La missió va sortir diumenge de Barcelona, encara que van haver de tornar a la capital catalana per una tempesta a la mar. Un cop la meteorologia ho va permetre, van tornar a sortir.

Lucía Muñoz, regidora de l'Ajuntament de Palma i coordinadora de Podem a les Illes Balears; Alejandra Martínez, activista i especialista en comunicació, i Reyes Rigo, activista i sanitària, han estat seleccionades per embarcar-se el pròxim 31 d'agost en la Global Sumud Flotilla, una iniciativa de la societat civil internacional que disposarà de més de 50 vaixells i de la representació de més de 44 països. La flota, que partirà de Barcelona rumb a Gaza, serà el major esforç col·lectiu del moviment internacional de solidaritat amb Palestina per trencar el bloqueig sobre Gaza i tindrà mariners, sanitaris, juristes i activistes de tot el món, entre ells l'actriu Susan Sarandon, l'activista sueca Greta Thunberg i l'actor brasiler Tiago Ávila.

1. “Per què assegurava Keir Starmer, que va ser advocat defensor dels drets humans, que Israel té dret a «retirar l’aigua i l'electricitat» als palestins i a castigar tots els membres del partit laborista que demanaven un alto el foc? Per què Jürgen Habermas, eloqüent bastió de la il·lustració europea, es va manifestar a favor dels que estan duent a terme una neteja ètnica? ¿Què va portar The Atlantic, un dels mitjans de comunicació amb més història als EUA, a dir després d’una matança de quasi vuit mil infants a Gaza que «matar nens no té per què anar contra la llei»?" Permeteu-me que afegeixi un altre per què a la llista de Pankaj Mishra, en el seu llibre El mundo después de Gaza: per què Europa guarda silenci, assisteix a un espectacle inequívocament genocida com si res estigués passant, i contempla impassible la sèrie inacabable d’atrocitats en el procés de criminalització dels palestins de Gaza que Benjamin Netanyahu porta a terme de manera sistemàtica, amb el suport de gran part dels poders occidentals?

La guerra d'Israel contra la Franja de Gaza fa molts mesos que deixa imatges que fan feredat. Les últimes setmanes s'han difós nombroses fotos de criatures amb visibles problemes nutricionals i amb les cares desencaixades per la fam mentre esperen que els omplin els plats amb una ajuda humanitària que encara arriba amb comptagotes. Aquest dilluns, s'ha fet viral un vídeo esfereïdor gravat sobre el terreny que mostra com una nena intenta fugir de les flames causades per un bombardeig israelià contra una escola a la Ciutat de Gaza. El govern de la Franja ha denunciat una "brutal massacre" contra l'escola Fahmi Al-Jarjawi, on s'han recomptat almenys 36 morts, dels quals 18 eren infants.

La Niveen va néixer en plena guerra a Gaza, mentre els bombardejos d’Israel devastaven la Franja, una ofensiva que ha causat la mort de més de 17.000 infants, segons dades del ministeri de Sanitat de Gaza. Ella va arribar al món amb un forat al cor.

Sovint se sol definir la Franja de Gaza com una gran presó a l'aire lliure on viuen dos milions de palestins. Arran de l'ocupació israeliana i el bloqueig a l'ajuda humanitària decretat el passat 2 de març –ja fa, doncs, 75 dies–, la situació s'assembla més a la d'una ciutat medieval que els assetjadors volen fer rendir mitjançant la fam. Les agències humanitàries denuncien que ja s'han acabat els subministraments i que la situació és crítica. Fins ara s'ha comptabilitzat la mort per desnutrició d'una cinquantena d'infants, i podrien ser molts més en el futur.

Tots hem vist ja les constants imatges de milers de persones de Gaza fent cua, o barallant-se, per obtenir una mica de menjar, i també dels nens esquelètics i els primers morts per inanició, prop d'un centenar, en un episodi de fam poques vegades vista en les últimes dècades. I tot per la decisió d'Israel d'impedir l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza, amb el propòsit de matar o desplaçar a l’exterior tota la població de Gaza, en una neteja ètnica de manual. Israel ha imposat un bloqueig total a Gaza, restringeix l'entrada d'aliments, obliga a tancar els forns per falta de combustible i practica la gana, és a dir, provocar gana de forma expressa, com a arma de guerra i com a càstig polític cap a tota la població palestina, no a Hamàs.

Israel ha intensificat la pressió militar a la Franja de Gaza, amb atacs aeris i una operació terrestre cada cop més àmplia tant al nord com al sud, alhora que amenaça amb annexionar-se parts de l'enclavament palestí. El ministre de Defensa, Israel Katz, ha informat aquest divendres que ha donat ordres a l'exèrcit perquè "s'apoderi de més àrees de Gaza, n'evacuï la població, i expandeixi les zones de seguretat al voltant de Gaza per protegir les comunitats israelianes i els soldats". "Com més persisteixi Hamàs en la seva negativa a alliberar els ostatges, més territori perdrà, que s'annexionarà a Israel", ha dit Katz.

Prop d'un centenar de persones han exigit aquest diumenge, a Palma, convocats per Amnistia Internacional a Balears, que Israel posi fi "immediat" al "genocidi" que està cometent a Gaza.

Aquest dijous el ministre de Defensa, Israel Katz, va ordenar preparatius per facilitar la sortida de la Franja de Gaza de qualsevol palestí que ho desitgi. D’aquesta manera Israel posa en marxa la idea que dimarts va anunciar el president Donald Trump relativa a l’expulsió d’una part o de tota la població palestina que hi viu, 2,3 milions de persones.

Poques vegades un anunci desencadena una onada de rebuig internacional unànime, des de les potències europees, fins a Rússia o la Xina, passant pels països àrabs i els partits palestins. El "pla" de Donald Trump de convertir Gaza en un centre de vacances al Mediterrani sense palestins ho ha aconseguit. "Il·legal", "absurd" o "inacceptable" han respost l'ONU, Londres, Berlín, Riad, Moscou o Pequín, i també Hamàs i l'Autoritat Palestina. Dins dels Estats Units, veus demòcrates s'han despatxat titllant la idea de Trump de "broma de mal gust".

Hamàs ha alliberat aquest dijous una soldada israeliana en el marc del tercer intercanvi d'ostatges per presoners palestins de l'alto el foc a Gaza. Sorprenentment, la militar ha estat lliurada a la Creu Roja entre les runes del camp de refugiats de Jabalia, al nord de la Franja, que fins dimarts havia estat sotmesa a un implacable setge. El nord de Gaza és la zona més devastada pels 15 mesos de l'ofensiva que ha portat els tribunals internacionals a processar Israel per un crim de genocidi. Més tard, Jihad Islàmica ha alliberat dos civils israelians i cinc tailandesos a l'extrem sud de la Franja, a Khan Yunis, enmig d'una multitud que s'ha reunit davant la casa de l'exlíder de Hamàs a Gaza, Yahya Sinwar, mort per un dron israelià el novembre passat. A canvi, Israel ha alliberat 110 presoners palestins.

"Hi ha desenes de tancs israelians apostats al voltant de la carretera que disparen per aterrir els palestins i obligar-los a girar cua, però la gent insisteix en tornar a les seves ciutats, encara que saben que estan destruïdes", explica per WhatsApp a l'ARA el periodista Ibrahim Ibrahim. Parla des del pas de Netzarim, que l'exèrcit israelià va obrir a principis de la guerra per separar Gaza en dues parts: la majoria de la població va ser desplaçada pels bombardejos al costat sud.

Malgrat les maniobres dilatòries del govern israelià i l’endarreriment inicial de l’entrada en vigor de l’alto el foc entre Hamàs i Israel, les crítiques dues primeres jornades de treva s’han succeït sense grans incidents a Gaza. Després del primer intercanvi d'ostatges israelians per presoners palestins, aquest dilluns transcorre amb una relativa calma a la Franja. L'ajuda humanitària també ha començat a augmentar, un pas vital per poder pal·liar la catastròfica crisi humanitària després de quinze mesos de guerra.

Després d'una llarga i tensa espera, 90 presoners palestins –tots dones i menors d'edat– han estat alliberats aquesta matinada a canvi de tres ostatges israelians lliurats per Hamàs, en el marc de l'acord d'inici de l'alto el foc a la franja de Gaza aquest diumenge. Els presoners han sortit a primera hora de la matinada de la presó d'Offer a Ramallah, a la Cisjordània ocupada, i han estat traslladats en dos autobusos de la Creu Roja fins a una plaça on els esperaven amics i familiars. Han estat rebuts per una multitud, amb focs artificials i escenes d'alegria, tot i que les autoritats israelianes havien advertit que no tolerarien celebracions i havien llançat gasos lacrimògens a la sortida de la presó, on molta gent s'havia concentrat des de la tarda.

Dimecres al vespre, quan es va anunciar l'acord entre Israel i Hamàs, als carrers de les localitats arrasades de la Franja de Gaza es van congregar palestins de totes les edats per celebrar-ho, com si no hi hagués hagut desenes de milers de morts, la majoria nens i dones. Cal dir, perquè és notable, que enlloc no hi va haver protestes, crits o consignes contra Hamàs.

L'alto el foc entre Israel i Hamàs a la Franja de Gaza havia de començar aquest diumenge a les 8:30 hores local. Finalment, després que Israel hagi suspès provisionalment la treva a l'espera de la llista d'ostatges que Hamàs havia d'alliberar, l'alto el foc ha entrat en vigor a les 11:15 h, segons ha informat el govern israelià. Pocs minuts més tard, Qatar i Egipte, mediadors en el conflicte, també han confirmat que l'alto el foc ja era vigent.

L’ofensiva d’Israel a Gaza fa temps que sembla instal·lada en una mena d’inèrcia destructiva a l’ombra de la qual sectors extremistes de dins i fora de l’exèrcit estan avançant amb fets consumats una agenda de venjança i neteja ètnica d’ambicions colonials. Les negociacions per a un alto el foc amb Hamàs estan estancades des de fa més d’un any, l’atenció mediàtica es troba en altres indrets, i el rumb bèl·lic és cada cop més vague. Però la vertiginosa devastació de la Franja segueix; ara, sobretot, concentrada al nord, però amb el risc que s’expandeixi.

Durant més d'un any, Israel ha restringit l'accés a la zona sorrenca entre els pobles israelians i la frontera oriental de Gaza. Però aquest dilluns les autoritats van fer una rara excepció per permetre la celebració d'un esdeveniment que promovia la construcció d'assentaments a la Franja de Gaza. La lideraven 10 membres del govern i ministres de rang superior, la meitat del partit Likud del primer ministre, Benjamin Netanyahu. També van participar-hi els ministres d'extrema dreta Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich.

En una de les multitudinàries manifestacions fetes fa poc a Tel-Aviv per demanar negociacions per alliberar els ostatges i eleccions anticipades per canviar de govern, un manifestant va aixecar un cartell que deia: “Qui som sense ells?”, referint-se als ostatges. I un altre deia: “Digueu-me un motiu per criar els meus fills aquí”.