El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha reconegut el dret d'una alumna de Primària a rebre ensenyament islàmic en un col·legi públic de Palma. Segons la sentència a la qual ha tingut accés l'ARA Balears, la Conselleria d'Educació ha vulnerat un dret constitucional en no respondre a la petició formulada pel seu pare.

El ministeri d’Interior francès va publicar fa unes setmanes un informe anomenat Germans Musulmans i islamisme polític a França en què alertava sobre la perillosa penetració d’aquesta organització, els valors de la qual van en contra dels principis de la República (i de qualsevol sistema democràtic basat en les llibertats individuals i la separació entre religió i Estat). Una de les mesures que ha pres el govern gal per contrarestar la influència de la germandat ha estat la decisió de promoure l’ensenyament de llengües estrangeres, algunes maternes dels fills de la immigració nord-africana. El que crida l’atenció és que entre aquests dotze idiomes que s’oferiran no hi ha l’amazic. En relació amb la qüestió, Rachid Raha, president de l’Assemblea Mundial Amazic, ha adreçat una carta a Emmanuel Macron en la qual alerta sobre l’error de prendre per àrabs els franco-berbers. “La discriminació dels fills de la immigració –diu Raha– accentua el seu desarrelament cultural i reforça la seva crisi d’identitat, cosa que facilita el seu aïllament i fa que s’acabin sentint atrets per la ideologia islamista salafista”. Raha cita una antropòloga (Tassadit Yacine) i dos historiadors (Pierre Vermeren i Omar Hamourit) per afirmar que la segona llengua de França és l’amazic, i no pas l’àrab.

Mahoma era feminista perquè va tenir la generositat de reconèixer que les dones tenim ànima i perquè estimava totes les seves esposes per igual tot i que la favorita era Aixa, amb qui es va casar quan ella tenia nou anys. Al·là és clement i misericordiós perquè a l’Alcorà va dir que no era just que els homes es quedessin amb tota l’herència i que a les filles els pertocava la meitat del que pertocava als fills. En la seva infinita consideració cap a nosaltres també va establir que el nostre testimoni valia la meitat que el testimoni d’un home. Noies, què més voleu? Si al llibre sagrat també hi deixa molt clar que devem obediència al pare i al marit segur que ho devia fer pel nostre bé. I quan recomana als mascles que ens lliguin curt si no complim amb els seus dictats ho fa proposant una escala graduada de càstigs, no sigueu bàrbars, senyors: primer retireu-li la paraula, després aparteu-la del vostre llit i si, així i tot, no us obeeix, pegueu-li. Els islamistes fonamentalistes i els publicistes de l’islam a Occident han fet tota mena de giragonses dialèctiques per negar l’estructura patriarcal de la religió, des de culpar els malèfics i malintencionats traductors, probablement islamòfobs encara que hagin dedicat la vida sencera a treballar l’Alcorà, de traslladar malament a les llengües d’aquí el verb daraba, que vol dir pegar per a tots els parlants de l’àrab excepte per als proselitistes que viuen en societats democràtiques i obertes. Alguns arriben a afirmar que l’arrel de la paraula en realitat vol dir “colpegeu-les amb suavitat”. Se centren en interpretar les formes en què s’ha d’exercir la dominació masculina com si el més escandalós no fos precisament la dominació mateixa. 

Les autoritats turques han multat tres empreses internacionals de sabates, entre elles la mallorquina Camper, per no informar en els seus anuncis que les seves sabates inclouen pell de porc.

Al basar de Khujand, la segona ciutat més gran del Tadjikistan, s’hi passejaven fins al maig de l’any passat dones amb hijab i abaia, d’altres amb roba europea i els cabells descoberts, i d’altres amb mocadors lligats al clatell i túniques de colors. Ara, però, una d’aquestes vestimentes ha sigut prohibida. En un país amb més d’un 90% de població musulmana, es podria pensar que l’estat ha prohibit dur els cabells descoberts. Però no. Al Tadjikistan, que constitucionalment és secular, la dona multada és la que duu hijab.

La setmana passada vaig coincidir en unes jornades a París amb la sociòloga turca Pinar Selek, exiliada a França perquè Erdogan la persegueix per la seva defensa dels drets de les dones i els kurds. Feminista compromesa, ens va explicar que fora del seu país havia establert complicitats amb altres dones que han fugit de règims misògins com l’iranià o l’afganès. Essent com és la situació de l’islam a França un tema que sempre genera debats d’allò més encesos, vaig gosar preguntar-li quina relació tenien amb les ciutadanes d’origen magrebí i la seva defensa d’un feminisme d’arrel religiosa, l’anomenat feminisme islàmic. Es va pensar la resposta i em va dir que, si bé se solidaritzen amb les dones que pateixen el racisme, no hi ha cap manera de fer compatible la seva lluita per la igualtat amb el que es difon des d’un ordre islàmic. I em vaig adonar de com de bé han actuat els islamistes de tots els signes a Europa, on en teoria el marc democràtic i liberal i la llarga història del feminisme haurien hagut de permetre el sorgiment d’un moviment d’alliberament femení que impugnés del tot el poder teocràtic i la seva moral discriminatòria. Esclar, aquest feminisme de dones nascudes musulmanes que promou la igualtat des de la laïcitat existeix també a Europa, però malauradament és sovint menystingut, considerat “no representatiu” o una excentricitat, una raresa. La mateixa Selek ens va transmetre les queixes de les tunisenques que van encapçalar la lluita per aconseguir la igualtat en l’herència (que encara és la meitat que la dels homes en els països musulmans) i no havien rebut cap suport de les feministes del Vell Continent. “Només ens veuen si portem mocador”, va dir una d’elles amb l’agror de saber-se abandonades per aquelles que s’omplen la boca d’interseccionalitat i diversitat però que no demostren cap solidaritat amb les oprimides a la riba sud del Mediterrani.

La Conselleria d'Educació ha aclarit aquest dimecres que durant la legislatura no ha adoptat cap decisió o mesura amb l'objectiu d'afavorir, impulsar o ampliar l'ensenyament de religió islàmica com a assignatura optativa en els centres educatius. Segons ha assenyalat en un comunicat, la presència d'aquesta assignatura va ser introduïda durant la legislatura passada sobre la base de la normativa estatal de 1992, d'obligat compliment, i que en l'actualitat s'aplica a totes les comunitats autònomes. Per tant, segons han incidit, l'actual Govern "no ha introduït cap novetat en aquest àmbit".

Vox Balears ha anunciat “una ofensiva contra l’ensenyament de religió islàmica als centres educatius de les Balears”. La formació d’extrema dreta ha fet públic aquest dilluns un comunicat en què carrega contra “la perillosa institucionalització de l’islam a les escoles” i exigeix que “s’acabi la seva imposició cultural amb doblers de tots els contribuents”. Segons Vox, l’ensenyament d’aquesta religió “representa una passa més en la islamització de les aules i la progressiva imposició de valors radicals incompatibles amb la llibertat i la identitat cultural d’Espanya”.

Des del segle XVIII, l’islam no ha sabut respondre al desafiament d’Occident. O s’ha refugiat en una regressió obscurantista o ha fet seguidisme occidental amb nacionalismes o amb una caricatura de la modernitat a força de tecnologia i culte al diner, com les elits de les monarquies del Golf. Així ho explica l’expert Jaume Flaquer. El reformisme dins l’islam, que existeix, no se’n surt.

Fa uns anys vaig fer, amb la psicòloga Pilar Arlándiz, un club de lectura a la biblioteca pública de Ripoll. Entre les persones que van assistir a l’activitat hi havia Sílvia Orriols. Encara faltava temps perquè entrés a l’ajuntament. La vaig reconèixer quan va intervenir per fer-me una pregunta la resposta de la qual, si jo la donava amb honestedat, només podia confirmar els seus postulats racistes i xenòfobs. La situació no era nova per mi, la d’Aliança Catalana podria ser ben bé filla d’un altre essencialista el partit polític del qual només tenia un punt al seu programa electoral: el de fer la vida impossible als seus veïns moros. Em refereixo a Josep Anglada, que, quan jo anava a l’institut, es va dedicar a atiar el foc contra la immigració en barris com el nostre organitzant activitats com la recollida de firmes contra l’obertura d’un oratori. La diferència del líder de Plataforma per Catalunya amb la també vigatana alcaldessa de la capital del Ripollès és que a ella no se li pot retreure el passat netament feixista que tenia Anglada, que havia estat membre de Fuerza Nueva. Tot i que veient els ullets que posa a Vox quan li convé, saltant-se a la torera el fet que es tracti d’una formació que odia profundament la catalanitat, no m’estranyaria que l’aliança l’acabés establint amb aquest altre nacionalisme, espanyol però tan excloent i moròfob com el seu. 

El company Xavi Tedó escrivia un reportatge sobre les impressions de la “comunitat musulmana” de Ripoll que duia aquest titular: "Sílvia Orriols no vol que ens integrem, ens vol fora d'aquí". El subtítol feia: “La comunitat musulmana de Ripoll, decebuda amb Junts per haver-se desmarcat de la moció contra Aliança Catalana”. Al reportatge parlaven Mohamed Bahloul, que estava prenent un te a la cafeteria Esperanza, “punt de trobada de la comunitat musulmana a Ripoll”; Bilal Elkasmi, president de l'Associació El Fath, que gestiona una de les dues mesquites; Rashid Elmarajie, un fidel que sortia de resar, i Omar Elabdali, president de l’Associació Marroquina Juvenil del Ripollès.

El príncep Rahim Aga Khan V ha estat nomenat aquest dimecres el 50è líder espiritual dels musulmans ismaelites després de l'obertura del testament del seu pare, Karim al-Husseini Aga Khan IV, mort dimarts a Lisboa als 88 anys. La fundació Xarxa de Desenvolupament Aga Khan (AKDN, per les sigles en anglès), ho ha informat en un comunicat en què ha recordat que el nou imam "és un descendent directe del profeta Mahoma a través de la seva filla, Hazrat Bibi Fatima, i el cosí i gendre del profeta, Hazrat Ali". La nota també recorda que al llarg de la seva història mil·lenària, els ismaelites, una comunitat d'entre dotze i quinze milions de fidels repartits a més de 35 països, "han estat dirigits per un imam viu i hereditari". No tenen un territori concret, però des de fa deu anys, per un acord amb el govern portuguès, estan establerts a Lisboa.

Un dels activistes antiislam que van promoure les cremes de l'Alcorà a Suècia el 2023 ha mort assassinat a trets a casa seva a Södertälje, al sud d'Estocolm. Salwan Momika, un iraquià cristià de 38 anys, estava citat justament aquest dijous a comparèixer al tribunal de districte d’Estocolm, que havia d'anunciar el veredicte per les acusacions d’incitació a l’odi ètnic que pesaven sobre ell i un altre activista, Salwan Najem, que també estava citat als jutjats i n'han posposat la vista.

No totes, per sort, però a algunes els agafa per explicar-nos a les que hem nascut en aquest context què vol dir ser nosaltres i arriben a conclusions força curioses. Ara és una sociòloga de la Universitat de Londres de nom Sara Farris qui ha decidit que “atacar el vel significa atacar l’islam”. Això és el que li va dir no fa gaire a la Carla Turró en una entrevista en aquest diari. La sentència de l’acadèmica m’ha fet recordar dues cosines meves que em tenien fascinada quan era petita i vivia al poble: eren germanes i van ser les primeres universitàries de la família. Una d’elles anava amb el cap destapat i vestia a la manera occidental, crec que portava pantalons. L’altra vestia d’una manera diferent de com ho feien les adultes de llavors, que duien uns vestits llargs fins als peus però amb un coll força obert i mànigues curtes. La meva cosina sempre es posava colors foscos, no ensenyava els braços ni a casa, amb la família, i feia servir un imperdible per ajustar-se el mocador sota la barbeta. Mai no havia vist que algú se cenyís de manera tan precisa la tela damunt del cap. Com no havia vist ningú d’aquesta edat que resés a les hores que tocava. No ho sabia, però la meva cosina no era només musulmana, sinó islamista. Tampoc sabia que on havia adoptat aquesta forma més rigorosa d’islam havia sigut a la universitat. Als anys noranta aquest moviment religiós va tenir força influència entre els estudiants després que els opositors d’esquerres quedessin esborrats per la repressió ferotge de Hassan II. 

Una de les característiques dels partits populistes d'extrema dreta és la seva falta d'honestedat. És a dir, que menteixen, manipulen, es disfressen del que no són. Per la seva impostura els reconeixereu. I perquè es comporten com paràsits que infecten els discursos i les idees instrumentalitzant-les en benefici propi. Per exemple, l'habitatge és un problema greu, potser el més important i el que està constituint un veritable sistema d'extracció de la riquesa dels treballadors i el seu empobriment en terres d'abundància i indicadors macroeconòmics bons. Des de les files de Vox assenyalen el problema, que és real, però en comptes de posar sobre la taula factors tan decisius per a l'encariment de l'habitatge com l'especulació, l'augment dels pisos turístics, la manca de nous habitatges socials o els salaris baixos, el que fan és buscar un boc expiatori: els ocupes i els immigrants. De manera que si un propietari decideix incrementar el preu que fa pagar al seu llogater la culpa és de qui acaba d'aterrar. I tancant fronteres o expulsant nouvinguts s'acabarà el problema. Un conte de fades com qualsevol altre.

"Que la teva veu no se senti més enllà de la porta del pati". Aquesta és una de les normes morals que va rebre la generació de la meva mare: una dona que es tingui per virtuosa i admirable ha de ser invisible fora de la llar, en presència d'homes que no siguin de la família. Potser per això ens ha costat tant a les filles trobar la veu per plantar cara al patriarcat. Ara els talibans, en el seu odi ferotge contra el sexe femení, han decidit fer emmudir la meitat de la seva població en els espais públics. No en tenien prou de tapar-les i esborrar-les de les escoles i les feines, de segregar-les fins a convertir-les en figures espectrals. Els EUA estan a punt de triar la primera presidenta de la seva història i tothom celebra la fita, quin riure més contagiós el de Kamala Harris, quina alegria més esperançadora. Només que Harris ja era vicepresidenta quan la potència americana va abandonar les afganeses a la seva sort després de dues dècades d'intervenció desastrosa. 

Una de les notícies recurrents d’aquest estiu han estat els apunyalaments. S’han convertit en l’acte violent de moda, tant entre presumptes delinqüents joves nostrats com entre presumptes terroristes o exaltats islamistes que actuen excitats per la barbàrie del govern ultradretà de Benjamin Netanyahu, que té en curs un genocidi a Gaza i que sembla decidit a encendre la guerra regional a l'Orient Mitjà. En un cas i en l’altre, les extremes dretes europees estan amatents per treure’n rèdit polític. A l’extrema dreta li van bé les situacions de violència, inseguretat i por, perquè li proporcionen la demagògia fàcil de culpabilitzar-ne els polítics, i en particular l’esquerra, que segons ells són incapaços de donar resposta als atacs dels delinqüents, propis i externs, per la seva hipocresia, el seu bonisme, o perquè directament en són còmplices. A canvi, s’ofereixen ells per donar-hi resposta des de l’antipolítica, amb propostes que van des de les expulsions massives i en calent d’immigrants fins a la instauració de la pena de mort, segons els casos.

Fa nou anys, el 24 de novembre de 2015, el president de la República de Gàmbia va declarar la seva intenció de prohibir l'ablació del clítoris com a pràctica ritual socialment normalitzada. Val a dir que l'argument no tenia res a veure amb el benestar de les dones ni amb la defensa dels drets humans més elementals, sinó amb el bon nom de la religió majoritària del país, l'islam. En efecte, l'ablació no té cap relació amb aquesta fe, malgrat els sovintejats llocs comuns sobre el tema, però sí amb la manera com es viu allí. Ara el Parlament d'aquella república minúscula, si fa no fa de la mida de les comarques de Lleida, ha estat a punt de revocar la prohibició i permetre de nou una intervenció que és irreversible, dolorosa i plena de perills a curt i a llarg termini (des de les infeccions immediates a problemes molt posteriors durant el part, passant per tota mena de possibles complicacions). El passat 4 de març la majoria absoluta dels diputats (incloses cinc dones) van decidir que la prohibició era contrària al dret dels ciutadans "a viure la seva cultura i la seva religió tal com queden garantits a la Constitució". A les manifestacions a favor de revocació hi havia nombroses dones, la majoria joves. Òbviament, n'hi ha moltes altres que hi estan en contra. 

Les temperatures extremadament altes, que han arribat a superar els 51 graus centígrads, que han afectat aquesta setmana l'Aràbia Saudita durant el hajj, el gran pelegrinatge anual a la Meca, la ciutat més sagrada de l'islam, i ha provocat la mort de centenars de persones. Segons l'agència AFP, més de 900 pelegrins han mort, mentre que Efe parla d'almenys 550 morts.

Veïns del barri de Fartàritx ja s’han reunit per organitzar-se i intentar impedir la construcció d’una nova mesquita a la zona urbana de Manacor. Aquest mateix dissabte ja ha tingut lloc, al bar Trébol, la primera reunió informal per fer un front comú i aconseguir que el nou temple no s’edifiqui prop del seus habitatages, com, de moment, està plantejant la comunitat islàmica local, i així ho ha comunicat a l’Ajuntament de Manacor.