El jutjat d'Inca ha citat a declarar el batle de Santa Margalida, Joan Monjo (Convergència), aquest dimecres per una denúncia del 2019 que l'acusava de frau electoral. Els fets els va denunciar la coalició Suma, que va detectar irregularitats en el padró del municipi poc abans de les eleccions municipals de fa tres anys, en què Monjo va sortir guanyador.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha trencat a plorar avui, en la seva primera entrevista després de la investidura, quan se li ha preguntat si durant aquestes tres setmanes de negociacions i contradiccions s'havia plantejat plegar. "Sí, perquè penso en els meus fills", ha admès als micròfons de RAC1 després de reconèixer que no li ha agradat ser alcaldessa amb els vots de l'ex primer ministre francès Manuel Valls i que, aquests últims dies, ha viscut moments "duríssims" com els insults que va rebre a la plaça Sant Jaume després d'agafar la vara que l'acreditava com a alcaldessa. Colau, que ha apuntat que segurament serà el seu últim mandat –però no ha tancat del la porta a la possibilitat d'un tercer: "No puc dir-ho categòricament"–, ha lamentat que aquests dies se l'hagi acusat de "buscar la cadira".

S’ACABA EL CICLE electoral i ho fa amb uns quants pactes municipals no especialment decorosos. A Madrid, l’alcaldia se la queda el popular José Luís Martínez-Almeida, i ho fa amb els vots de Ciutadans i Vox. El País és l’únic que l’hi recorda gràficament, en una foto de portada cruel, perquè es veu el nou batlle palplantat mentre el voxonita Javier Ortega Smith li aplica l’abraçada de l’os. La diferència d’alçada i el gest transmet inevitablement la sensació de submissió. L’ Abc i La Razón, esclar, li estalvien el tràngol i el retraten només al costat de Pablo Casado. En el cas del diari de Planeta, el titular és “Casado tiene el mando”, que juga amb el doble sentit de la vara de l’alcalde per fer-li la pilota al líder popular.

A Barcelona no governarà la llista més votada, ni la coalició de partits amb programes de ciutat més compatibles. No només s’ha desaprofitat l’oportunitat de construir un pont sinó que caldrà evitar l’aprofundiment de la trinxera, que avui es cava una mica més.

La cara de Xavier García Albiol no enganya a ningú. Està seriós. Seu a la taula de l’antesala del saló de plens de l’Ajuntament de Badalona. L’acompanyen els altres deu regidors del Partit Popular. No mira a ningú. Li costa conversar. Molt probablement ja sap que, malgrat haver tornat a ser el més votat, altre cop no serà l’alcalde de la seva ciutat. Arriben els regidors de la Badalona Valenta i de seguida els del PSC. Incomoditat manifesta.

BADALONA. Dolors Sabater i Ada Colau provenen del món associatiu i de l’activisme de carrer. Però, com deia el clàssic, si voleu saber com és un home (o una dona), feu-li tastar el poder. Ahir Sabater va renunciar a l’alcaldia de Badalona per cedir-la a un candidat que ha obtingut molts menys vots que ella, però que estava disposat a ressuscitar García Albiol. Mentrestant, a Barcelona, Ada Colau ha accedit a l’alcaldia amb els vots del PSC i de Ciutadans, tot i admetre que el seu projecte de ciutat tenia més coincidències amb el de la llista guanyadora -és a dir, ERC-. Amb aquesta maniobra, dona aire a la política de trinxera i de cordó sanitari que el PSOE està imposant sense miraments, i rescata de la mort política un Manuel Valls que podrà justificar les generoses donacions que va rebre. Tot això ha passat davant la mirada de Joaquim Forn, que va sortir de la presó per recordar a tothom fins a quin punt vivim en una situació d’indignitat.

Les abstencions del PSOE a Pamplona per tal que governi Enrique Maya, de Navarra Suma, suposen un pas important per a la investidura de Sánchez: els regionalistes navarresos van dir que no s’abstindrien si els socialistes acceptaven per governar suports de Bildu, necessaris a la ciutat i a la comunitat foral. Caldrà veure què passa a Navarra, però el primer pas per aconseguir les abstencions al Congrés s'ha donat aquesta tarda.

Els ajuntaments s’han engalanat aquest dissabte per oficiar la constitució de les noves corporacions, que hauran de gestionar les administracions locals fins al maig de 2023, amb tot un rosari d'objectius i reptes importants. Queden per endavant quatre anys que toquen ser de dedicació i servei a la ciutadania, des de la responsabilitat de cada càrrec. Nous batles i noves batlesses han agafat les velles vares que simbolitzen la representació més gran de cada municipi.

A Inca, Virgilio Moreno ha promès el càrrec amb el compromís de continuar fent de la ciutat un referent i que recuperi el paper de capital de la Part Forana. Moreno ve d’un govern municipal amb quatre partits (PSOE, MÉS, Independents i El Pi) que ara queda reduït a un pacte PSOE-MÉS, gràcies a l’increment del suport al seu partit, que ha passat de 7 a 9 regidors.

Després d’un govern efímer de 144 dies durant l’inici de la legislatura passada, l’ecosobiranista Miquel Oliver (MÉS-Esquerra) ha tornat a agafar aquest dissabte la vara de l'Ajuntament. Al carrer, el crit d'"hem tornat" s'ha deixat sentir al final de la sessió constitutiva del nou Consistori.

“No és un dia exactament feliç”. No són les paraules que s’esperen d’algú que, contra tot pronòstic, ha revalidat l’alcaldia i acaba d’aixecar la vara que ho acredita. Però són les que una Ada Colau amb cara de circumstàncies va escollir per definir el que s’estava vivint al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. En la sessió més trista que es recorda. Trista perquè els guanyadors no van fer un discurs ple d’èpica com el de fa quatre anys, quan es reivindicaven com els activistes que venien a canviar-ho tot. I trista també perquè suposava el retorn fugaç de qui va ser tinent d’alcalde durant el mandat de Xavier Trias i ara encapçala la llista de Junts per Catalunya, Joaquim Forn. Ell, el protagonista indiscutible del ple, va ser rebut amb crits de “llibertat” i va acabar la sessió sense poder travessar la plaça de Sant Jaume, com la resta de regidors, per saludar el president de la Generalitat. Forn havia de tornar a la presó i, de fet, la seva presència va comportar el blindatge policial de tot l’entorn del consistori.

Ada Colau tornarà a aixecar aquest dissabte la vara d’alcaldessa de Barcelona. Després de tres setmanes de negociacions -i de molts silencis-, els comuns van confirmar divendres que tiraran endavant un pacte de govern amb el PSC i que confien rebre, en la votació d’investidura, els tres vots que els falten per a la majoria. Els que, previsiblement, dipositaran a l’urna com a mínim la meitat dels sis regidors del grup que encapçala l’ex primer ministre francès Manuel Valls, els tres que no militen a Cs. Si no hi ha girs inesperats, Colau tornarà a travessar avui la plaça de Sant Jaume, on aquest cop no es preveu que faci cap discurs, i serà rebuda ja com a alcaldessa pel president de la Generalitat, Quim Torra. La imatge tindrà, però, moltes diferències respecte a la de fa quatre anys. Llavors Colau, després de reclamar als barcelonins que la fessin fora si no feia el que havia dit que faria, es va fer les primeres fotografies com a alcaldessa havent rebut el suport de tres forces progressistes: ERC, el PSC i un dels tres regidors de la CUP van fer possible la investidura.

ERC s'ha tornat a moure avui per intentar frenar l'entesa d'Ada Colau amb el PSC per aconseguir l'alcaldia de Barcelona amb els vots de la formació de l'ex primer ministre francès Manuel Valls. El candidat republicà, Ernest Maragall, ha instat avui Colau a asseure's a parlar d'una possible alcaldia compartida, dos anys per a cadascun. Un pas que fins ara s'havia negat a fer. Segons ha defensat avui, era als comuns, com a força que va quedar en segon lloc, a qui pertocava posar aquest punt sobre la taula de negociació i això no va passar. Però Maragall entén que les paraules d'avui de Colau, que en una entrevista a TV3 ha negat que ERC els hagi fet mai aquesta oferta, poden suposar un canvi i li demana, de nou, que aturi el pacte amb el PSC i que s'assegui a parlar-ne.

El pacte a quatre bandes a sa Pobla, entre El Pi (4), IxSP (3), MÉS (3) i el PSOE (2), deixa el partit majoritari, el PP (5), a l'oposició quatre anys més. Per al PP, "es reedita el pacte de la cadira", i alerta que no donarà els 100 dies de confiança al nou equip de govern. "Farem una oposició constructiva però fiscalitzarem tota l'acció del govern des del primer moment", ha dit el president del PP, Julià Mir.