Convoquen el cicle de conferències Antoni M. Alcover i la llengua catalana organitzat pel Centre d'Estudis Teològics de Mallorca (Cetem) i la Seu. Les trobades tindran lloc els dies 23 i 30 de gener, i 6 i el 13 de febrer, a les 19 h, a la Seu.

‘Zumzumejar’. Era la darrera de les 150.963 entrades del Diccionari català-valencià-balear, que “tantes vegades havia somiat de veure impresa”, deia Francesc de Borja Moll, i amb la qual es tancava el 1962, fa seixanta anys, el desè i darrer volum –“l’any de la victòria”, el definí Moll. Finalitzava, així, una tasca de més de sis decennis, iniciada el 1900 amb una proposta d’Antoni Maria Alcover al bisbe de Mallorca Pere Joan Campins, i que els mateixos Alcover i Moll –aquest en solitari, des de la mort del manacorí– dugueren a terme. 

Antoni Maria Alcover Sureda, ‘l’Apòstol de la llengua catalana’, el creador del Diccionari català-valencià-balear, el recopilador dels 24 volums de les Rondalles mallorquines, el primer president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans –i l’únic mallorquí, fins al recent nomenament de Nicolau Dols–, editor, historiador, arquitecte i vicari general, s’apagava, a casa seva del carrer Sant Roc, número 3, a Palma, el 8 de gener del 1932, a prop de complir els 70 anys. D’això en fa aquest dissabte 90, aquest mateix any 2022, tot just iniciat, en què en farà 60 de la culminació del Diccionari –el 1962, a càrrec del seu continuador, Francesc de Borja Moll. 

Era el 1920, ara fa un segle, i el manacorí Antoni Maria Alcover, impulsor del Diccionari català-valencià-balear s’havia barallat amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i els seus valedors, la Mancomunitat -òrgan descentralitzat- de Catalunya i la Lliga Regionalista. Per això s’havia enduit de tornada a Mallorca la seva mítica calaixera amb les fitxes que ja havia recollit per al seu projecte mastodòntic. Sorprenentment, va obtenir els doblers necessaris -25.000 pessetes anuals- a Madrid, del centralista govern espanyol, gràcies a la mediació del rei Alfons XIII. Així, va poder convidar a Mallorca el jove ciutadellenc Francesc de Borja Moll, qui seria el continuador d’aquesta obra colossal.

No és gaire exagerat dir que Maria Magdalena Gelabert Miró (Manacor, 1964) ha dedicat més de mitja vida a Antoni M. Alcover. En els darrers sis mesos, ha publicat dos llibres que són del tot complementaris i no redundants com els seus títols poden fer pensar: La dona a les Rondalles Mallorquines d’Antoni M. Alcover (Edicions Món de Llibres), una adaptació de la seva tesi doctoral, i Antoni M. Alcover i les dones (Documenta Balear), pels quals ha rebut dos premis d’assaig, el Ciutat de Manacor i el Premi Mallorca, respectivament. Entre el 2004 i el 2017, dirigí la Institució Pública Antoni M. Alcover. I és professora de l’institut que du el nom del mossèn. Com a poeta, és autora dels poemaris Dona sàpiens, Essència de mare i A la ciutat.

La XV Marató de Rondalles, que es ve celebrant des de l'horabaixa de dijous i que segueix aquest divendres, 1 de febrer, és un dels plats forts i més multitudinaris de la Setmana Alcover. Durant un dia i mig les rondalles i contarelles capten l’atenció dels centenars d’escolars que any rere any assisteixen a la Marató.