A ca meva no solien cuinar mai dos plats, sinó que era més habitual que n’hi hagués un i abundant. Després algú s’aixecava i anava a cercar el formatge per acabar d’arrodonir l’àpat. Encara ara continu aquest costum perquè el formatge és un aliment imprescindible que procur tenir sempre. M’agraden pràcticament tots, variats i de diferents textures, procedències i punts de maduració tot i que som selectiva segons l’hora del dia.

Margot Sastre, presidenta del comitè d’empresa, fa 45 anys que treballa a l’antiga planta d’El Caserío. Propera a la jubilació, ha viscut totes les etapes i propietats des que el 1980 hi va entrar a treballar: la Industrial Quesera Menorquina, de la família Montañés; la compra, el 1992, per part de Kraft; la decisió, el 2008, de la multinacional de tancar la fàbrica; la lluita dels treballadors per trobar un comprador i impedir-ho; l’entrada de Rumasa el 2009; el concurs de creditors, i la societat laboral amb l’equip directiu que va donar forma a Quesería Menorquina i en garantí la continuïtat.

Quesería Menorquina, l’antiga El Caserío, torna a poc a poc als seus orígens després de deixar enrere la crítica situació, a un pas del tancament, que li provocà la sortida de Kraft el 2008, primer, i la gestió de la família Ruiz Mateos, després. Durant deu anys, entre 2011 i 2021, la societat laboral creada pels treballadors i l’equip directiu ha permès sostenir la planta de Maó, però sense sortir-se’n del concurs de creditors, fins que l’entrada de capital i de nous inversors li ha permès remuntar definitivament la situació.

José Casasnovas i Maria José Sintes no són pagesos. Fa 13 anys van promoure la creació d’un càmping de luxe a So na Parets Vives, la finca de prop de 40 hectàrees que gestionen al sud de Ciutadella. El projecte no tirà endavant, però passats els maldecaps amb l’Administració, s’han decidit a treballar la terra, comprar ramat i elaborar un producte que els pugui diferenciar de la resta. El resultat es diu Gaia, una antiga deïtat de la mitologia grega que personificava la terra i que ara posa nom a un formatge. L’únic, diuen, 100% de cabra i ecològic dels que es fan a Menorca.

De vegades passa que, tot i que el cinema és un art essencialment audiovisual, algunes pel·lícules adquireixen qualitats sinestèsiques i les acabem percebent també per altres sentits, a més del de la vista i de l’oïda. Aquest seria el cas de La receta perfecta, un film que estimula gairebé des del primer moment el nostre olfacte. Aquest debut en llarg de la directora francosuïssa Louise Courvoisier desprèn diferents olors: fa ferum de dièsel de tractor i fems; s’ensuma la carn coent-se a la graella i la suor després d’una nit d’alcohol i sexe improvisat arran d’una botellada rural; i, òbviament, tot està dominat per una fortor de formatge amb DO Comté. D’aquest darrer aroma va, en bona part, la pel·li: un jove de la falda del massís del Jura que, després de la mort sobtada del pare, es responsabilitza de la seva germana petita, però, sobretot, s’encaparra a guanyar un concurs de formatges per a petits productors de la regió.

Ens sembla que ja no queda ni un bri de la vida que van viure els nostres avis. Però això no és cert, almenys a La Gloria, una formatgeria artesana de Gran Canària. Tant fa que hagin guanyat premis internacionals com el súper or dels World Cheese Awards i que els seus formatges s’esgotin tan bon punt estiguin acabats. Aquí hi ha un sistema que ve de molt lluny i que segueix en funcionament: són parcers.

La indústria del formatge Mahón-Menorca alerta que es veurà afectada per l'augment dels aranzels als Estats Units i que reduirà els seus enviaments a aquest país, després d'un 2024 rècord pel que fa a la comercialització, amb un increment de l'1,7%.

Entrevisto el Jon Garcia (Bilbao, 1991) un dimecres al local que tot just fa un mes ha inaugurat a Barcelona, i que s'ha convertit en el seu tercer establiment. Està situat al carrer de Sant Pere Més Baix i es diu Jon Cake & Coffee. Dimecres 21 de maig farà just quatre anys que va obrir el primer establiment al carrer d'Assaonadors, al Born. Per celebrar-ho, aquest mateix dia a partir de les 17 h fins a les 20 h vendrà peces artesanes de brioixeria per 1 € a tots aquells que s'hi acostin.

"Què passa amb el forat quan el formatge desapareix?" La citació és de la peça teatral de Bertolt Brecht Santa Joana dels Escorxadors, una obra crítica amb el capitalisme, la industrialització i els sistemes econòmics que generen valor a través de les pèrdues. En el moment d'escriure la frase, Brecht tenia al pap o al cap el referent de formatges suïssos com l'emmental i el gruyère.

El pastisser Oriol Balaguer és autor del llibre Oh la la chocolat (Planeta Gastro), en què explica receptes tan senzilles com la que us revelem perquè feu a casa.

El millor cabrales de l'any va ser subhastat ahir diumenge per 36.000 euros, una xifra mai assolida en les 52 edicions que fa que se celebra el certamen dedicat al formatge més reconegut d'Astúries, que durant mesos madura en coves naturals dels Picos de Europa.

Havíem acabat d’espolsar els ametllers i aplegàvem les teles segons el ritual acostumat. Abans havíem esporgat l’excés de fulles i les petites branques caigudes, martiritzades per les canyes. Es podia respirar aquella olor agra que desprenien els arbres a finals d’estiu, quan les fulles començaven a esgrogueir-se. I també l’olor que feien les xinxes verdoses i marronenques que corrien desconcertades entre els fruits caiguts. Els sacs plens repartits adesiara per la finca revelaven la collita. Després d’arreplegar-los partiríem a dinar a ca la padrina on ens esperava el millor dels premis perquè els dissabtes que collíem ametlles sempre ens feia macarrons. No record que hagués cuinat cap altra cosa els dies de collita i si, hagués estat així, hauria estat tota una decepció. Els macarrons de la padrina eren gustosos i generosos i s’acompanyaven a taula amb una bona platada d’enciam ben regat d’oli i vinagre.

L'any 1863 Isabel II va enviar a Maó un bou i sis vaques fribourgueses en resposta a la petició que li havien plantejat els menorquins durant la seva visita a l'illa tres anys abans, quan li demanaren un bou de raça suïssa de la seva granja de Madrid per millorar la cabana menorquina. Des de llavors, aquesta casta de vaques, de gran mida, molt resistents i amb una identificativa taca blanca al llarg de l'espinada, es coneixen com a vaques de la reina.

El formatge és una menja deliciosa. D'aquí que sigui un dels protagonistes de tota mena de celebracions, com ara les festes nadalenques. Avui dia, a més, no cal recórrer als tradicionals de França o Suïssa per gaudir-ne de valent, perquè a Catalunya s'ha recuperat l'elaboració de formatge amb un amplíssim assortiment que va guanyant prestigi. Per molt que endrapeu en els copiosos àpats festius, difícilment us en podreu estar de tastar el formatge, però a taula pot aparèixer el dubte de sempre: la crosta o pell es menja? Tant si sou dels que l'aparteu, com dels que us la cruspiu amb efusivitat o tan sols per no llençar-la, ha arribat l'hora de sortir de dubtes i que no passi ni un any més sense resoldre l'etern dilema.

El cuiner Oriol Sabé, del restaurant Can Marc, de Sant Esteve de Palautordera, proposa una amanida composta principalment de figues i raïm, que amaneix amb una vinagreta saborosa. La recepta només necessita una paella, necessària per caramel·litzar els pinyons. La resta de passos es preparen directament al marbre de la cuina, i van directes als plats.

El pastisser Jordi Roca explica com elaborar a casa una recepta que té a la carta del restaurant Normal, al bell mig de Girona. El formatge combina bé amb la taronja, però també es pot triar altres fruites. I el mateix amb el gelat, que recomana el de recuit, però també se'n pot triar d'altres gustos.

El millor Cabrales de l'any ha estat subhastat aquest diumenge per 30.000 euros, una xifra mai assolida en les 51 edicions del certamen dedicat al formatge més reconegut d'Astúries i que durant mesos madura en coves dels Picos de Europa.

Ingredients per a 4 persones

2 carbassons

]]>

La caiguda de la planta d’envasament de la Cooperativa Insular Ramadera de Menorca (Coinga) ha posat de manifest una problemàtica generalitzada, avisada pel sector primari des de fa anys: la inviabilitat de produir llet i el tancament dels llocs. Segons la secretària general d’Unió de Pagesos de Menorca, Marga Llambias, unes 130 finques fan llet, unes 40 la destinen a formatgeria i altres la venen a diferents empreses. Una xifra que, si la comparem amb fa 30 anys, quan hi havia 400 explotacions, demostra la magnitud de la decadència del camp menorquí.

]]>