L'Associació per a la Rehabilitació dels Centres Antics (ARCA) ha reclamat a l'Ajuntament de Palma la protecció i conservació de la façana de l'edifici situat al carrer de Triana, 3, al barri de Son Espanyolet, pels seus elements de "modernisme popular". En un comunicat recollit per EFE, l'entitat ha explicat que aquest dimarts ha quedat "sobre la taula" la llicència de demolició d'aquest immoble a la reunió de la Gerència d'Urbanisme, on no ha estat autoritzada a petició d'ARCA, que ha detallat que es tracta d'un edifici de tipologia tradicional "que configura un espai públic amb personalitat".

Al monòleg teatral Acorar, una peça que ha esdevingut un clàssic, Toni Gomila diu que “és sa paraula, s’ànima d’un poble”. Ho diu en general, perquè la llengua ens representa, però també es refereix a les paraules específiques que són el testimoni simbòlic d’algunes de les nostres particularitats com a poble. La llengua és una part importantíssima de la nostra cultura, i ens preocupa molt sentir que a cada bugada perdem un llençol, però els elements que conformen el nostre imaginari –és a dir, els nostres personatges, costums, fets, tarannàs, indrets o les possibilitats i alternatives que puguem idear– també són un bé patrimonial que mereix ser preservat. I, ves per on, alguns dels que més bé coneixen els nostres imaginaris són els que es dediquen a estudiar la literatura catalana (l’assignatura que les institucions pretenien arraconar encara més al batxillerat l’any vinent).

El món i els selenites ens miren. El que passa avui a Catalunya és seguit amb sismograma i llargavistes a Malibú i a Mercuri. La fractura és la factura. Catalunya és pornogràfica, per exhibicionista, descarnada. Catalunya és topless existencial malgrat que jugui a dur rebequeta moral. Som el ganivet i el satisfyer quan ja no queda res. Per això, el globus terraqüi i la confederació extraterrestre han entès que la cosa només va d’això: Tor i Fórmula 1.

L’ARA se suma a l’Any Domènech i Montaner, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte del Palau de la Música, amb un monogràfic de l'Ara Diumenge on responem 12 preguntes que ens permeten una immersió curiosa i divertida a la seva vida i obra. Per què recomanava enviar a dida l’Orfeó Català? Qui va destrossar la façana de la casa Lleó Morera? Qui era el «ximple» que li va amargar els darrers anys de vida? Per què va trencar l’eix de l’Eixample a l’Hospital de Sant Pau?... Ho fem sense cap afany enciclopèdic sinó com a incentiu per fer conèixer la polifacètica i fascinant personalitat d’aquest arquitecte, historiador, polític i humanista que va marcar la vida social, cultural i política de Catalunya en el tombant del segle XX, però que ha quedat amagat sota l’ombra de Gaudí o Puig i Cadafalch. Inspirats per les biografies que ha publicat aquests anys el seu besnet, el també arquitecte Lluís Domènech Girbau, el volem reivindicar com el gran heroi, discret però imprescindible, del Modernisme a Catalunya.

La Casa Amatller, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, s'ha mantingut durant dècades impertèrrita a l'allau turística que ha capitalitzat el Modernisme i Antoni Gaudí. Les cues a la veïna Casa Batlló, també al passeig de Gràcia de Barcelona, s'allarguen tot el dia cada dia de l'any i, igual que la Pedrera, apleguen més d'un milió de visitants anuals amb uns beneficis que superen els 10 milions d'euros. La Casa Amatller, la primera casa modernista de la Mansana de la Discòrdia, pionera en trencar l'austeritat instigada pel Pla Cerdà, és l'última incorporació a la llista d'edificis històrics que aposten per la digitalització per atreure nous públics. Si fins ara només es podia visitar la planta noble de l'edifici en grups de 15 persones, el nou Museu Digital, que acaba d'obrir portes amb el segell artístic d'Ideal Barcelona, pretén atreure 150.000 persones aquest 2023 i doblar-les el 2024, amb un sostre de 2.700 persones al dia.

De Santiago Rusiñol se n’han explicat de tots colors. Era de la broma. Popularment ha quallat el retrat del bohemi divertit i seductor. I ja està bé. Ho era. Però ¿què més hi havia rere la màscara de l’home faceciós? A El nou retrat de Santiago Rusiñol a través dels seus escrits a ‘L’Esquella de la Torratxa’ (PAM), Juan Carlos Rodríguez furga en les idees del pintor i escriptor modernista, que no vol dir exactament modern. L’excentricitat xarona de l’artista sovint amagava una mena de conservadorisme romàntic: a l’autor de L’auca del senyor Esteve les novetats tecnològiques l’incomodaven (per exemple el cinema), oposava art a ciència i progrés (no es fiava dels metges ni dels saberuts metòdics), la moda de l’esport la trobava ridícula, no sintonitzava amb el feminisme, deia que no es ficava en política (però deunidó com les deixava anar) i, per descomptat, anava a la contra de l’ordre noucentista d’Eugeni d’Ors, d’aquí que el seu pseudònim a L’Esquella fos Xarau, en contraposició al Xènius orsià de La Veu de Catalunya.

L'arquitectura modernista va tenir un èxit massiu a Catalunya i també es va estendre arreu de l'Estat i a molts països llatinoamericans. La bibliografia del Modernisme és ingent, des de les monografies i estudis grans de noms com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch fins als treballs dedicats a molts arquitectes que van deixar la seva empremta arreu del país. Ara una pàgina web, www.arquitecturamodernista.cat, els aplega, amb la singularitat que l'autor no és un historiador, sinó un informàtic i administratiu apassionat de l'art i l'arquitectura, Valentí Pons Toujouse (Barcelona, 1962). "Vaig començar a treballar-hi a finals dels anys 90. Estudiva història de l'art i de l'arquitectura pel meu compte, i en el cas del Modernisme em vaig adonar que sempre sortien els mateixos edificis o que no en sortia l'autor", afirma Pons.

D'on n’hi ha hagut sempre en raja. Aquest dimecres la Casa Tosquella ha obert les portes a la premsa per primera vegada des que l’Ajuntament de Barcelona la comprés al novembre. I tot apunta que amb una bona rehabilitació aquesta joia modernista tornarà a brillar amb la lluminositat i els colors que li va donar l’arquitecte Eduard Maria Balcells el 1907, amb la profusió d’estucats, vitralls, marcs, motllures, elements de forja, pintures i paviments, tot i que en alguns punts de l’edifici la decoració s’ha enfosquit i ha patit danys. En algunes habitacions encara hi ha mobles, objectes i andròmines dels antics propietaris, però de seguida els ulls se’n van a detalls com els gripaus i els peixos del sostre del porxo d’entrada, els vitralls que semblen la cua oberta d'un paó, i els animals del paper pintat d’una de les habitacions, una reunió insòlita de gats, gossos, vaques i dromedaris. 

El Palau Güell és un dels primers encàrrecs importants que va rebre l'arquitecte Antoni Gaudí, el primer projecte d'envergadura de qui seria el seu gran mecenes i l'únic edifici de nova planta que va poder acabar. Es tracta del domicili familiar del comte Güell i la seu de les seves lucratives empreses; és a dir, el lloc on tenia el seu despatx Eusebi Güell, a tocar de l'escalinata senyorial que mena a la primera planta i de la vidriera amb la senyera que la presideix. A partir del 2026 aquest despatx, d'on penja un solemne retrat de Güell pintat per Aleix Clapés, així com l'antiga biblioteca i una sala de reunions, entraran en la visita guiada al palau. La Diputació de Barcelona ha anunciat una inversió milionària per millorar la protecció i la visita de la casa comprant els dos edificis annexos, que serviran per acollir les àrees de servei al turisme i alhora permetran mantenir el palau més intacte i proper tant al seu aspecte com a la seva funció originals.

Amb un concert, cantants d'òpera i un espectacle de llums creat per a l'ocasió, aquest dijous va inaugurar-se la restauració de la façana de Can Forteza Rey, l'edifici modernista situat a la plaza Marqués del Palmer. Davant la construcció, declarada Bé d'Interès Cultural, s'hi van congregar prop d'un centenar de persones. Entre els canvis més destacats que es poden veure d'aquesta restauració és el color de les persianes: si abans estaven pintades de verd carruatge, ara tenen un color més fred, tirant al verd maragda. A més, l'encarregat del projecte, Pere Terrassa, va explicar que "s'han descobert, davall diverses capes de pintura, policromies originals de la fusteria de la façana que, sorprenentment, entra també a part dels murs interiors de la casa". Una altra distinció descoberta és que els elements vegetals que decoren tota l'obra en ferro de l'edifici anaven daurats amb or fi.

Tothom li fa fotos, però no tothom en sap el nom. La façana de l'edifici Can Rey, situada al primer número de la plaça del Marquès del Palmer (a tocar de la plaça Major, just acabat el carrer Colom), és una de les més vistoses del centre de Palma, i és inevitable aguantar-li la mirada: per les formes, pels colors, per l'estridència. Aquells que l'hagin observada amb miraments i paciència hi veuran alguns canvis, perquè després de 13 mesos de restauració han canviat algunes coses a la façana d'aquest edifici modernista de principis del s. XX. El final d'aquestes obres se celebrarà en societat dijous que ve, 24 de març, a la plaça on està situada la casa, a les 20 hores.

La història de la Casa Tosquella ha acabat bé: dues setmanes després que l'ARA avancés informació sobre les negociacions, l'Ajuntament de Barcelona acaba de fer públic que ha comprat aquest tresor del Modernisme per 1,15 milions d'euros, que formen part del fons pactat amb ERC per al pressupost 2021 per a l’adquisició o rehabilitació d’edificis singulars en operacions que es consideressin d’interès per a la ciutat. L'adquisició tanca una llarga sèrie d'intents tant públics com privats i permetrà tornar a la casa la seva esplendor.

Els grans edificis modernistes de Barcelona evoquen un moment excepcional de la història de la ciutat i de Catalunya, i s’han convertit en una icona i un reclam globals. L’arquitectura modernista va sorgir després de l’enderroc de les muralles i la planificació de l’Eixample en una ciutat que s’havia convertit en “un espectacular centre creatiu i constructor”, tal com explica el periodista Lluís Permanyer al llibre Sagnier i els modernistes. L’ofici de l’arquitectura 1880-1930 (RBA, 2021). “No va ser estrany, doncs, que davant d’aquesta realitat s’establís molt aviat una lògica competència no declarada ni anunciada entre propietaris i arquitectes per veure quina casa era ja la més bonica o la més alta, o la més gran o la més ornamentada, i, per descomptat, la més original i fins i tot la més heterodoxa”.

Dormir una nit, tots sols amb la teva parella, en una casa de Gaudí és un luxe a l'abast de ben poques persones. Per promocionar la Casa Vicens i Airbnb, les dues empreses han llançat una campanya que permetrà que qualsevol usuari de la plataforma de lloguer d'habitatges pugui dormir una nit a la magnífica casa de Gaudí al barri de Gràcia. No només això: la nit inclou un sopar ofert pel restaurant Hoffmann i una visita guiada per la casa. Els hostes podran estar-se per tots els racons de la llar, com es pot veure al web dAirbnb.

Eren cinc germans orfes que vivien amb l’àvia, que no s’hi veia bé, i en plena Guerra Civil sentien com queien les bombes per sobre de la casa on vivien, la Casa Sayrach, un palau modernista de l’avinguda Diagonal -cantonada Enric Granados- dissenyat pel seu pare, Manuel Sayrach, amb clara influència de Gaudí. La casa és avui un atractiu turístic i el domicili de les cunyades del Jaume, l’últim dels cinc germans que encara és viu. Ho explica després que el mes de maig passat morís el seu germà, el periodista Manuel Sayrach. “Ens divertien els bombardejos -recorda el Jaume, que llavors tenia vuit anyets-. Vam passar gana, vam passar fred, no anàvem a l’escola, ningú ens vigilava i no teníem amics, però érem els reis del mambo”.

'La vampira de Barcelona'

(2 estrelles)

Direcció: Lluís Danés. Guió: Lluís Arcarazo i María Jaén. 103 min. Espanya (2020). Amb Roger Casamajor, Nora Navas i Bruna Cusí. Estrena als cinemes

]]>

La reacció dels noucentistes contra del Modernisme, amb tot aquell menyspreu cap al Palau de la Música, s'ha convertit en un dels tòpics més arrelats de la cultura catalana. Però ¿i si els dos moviments estiguessin vinculats més enllà de les formes? Sí que ho estan per a la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez, i per a la catedràtica emèrita de la UB Mireia Freixa, les comissàries de la nova exposició al museu, Modernisme, cap a la cultura del disseny. Creuen que el Modernisme va deixar "un pòsit" en el Noucentisme, que representa "la institucionalització de la cultura catalana", en fets com la recuperació de l'artesanat i la cultura popular, amb iniciatives com l'Escola Superior dels Bells Oficis.

]]>

L'empresa gestora de la Casa Batlló ha anunciat aquest dimecres que l'emblemàtic edifici de Gaudí tancarà portes a partir de dijous arran de "l'escalada de tensió" que, segons la direcció, han provocat les protestes dels treballadors en vaga de l'empresa Staffpremium. L'empresa denuncia actes vandàlics i destrosses "irreparables" causades per llançament de pedres per part d'un "grup de manifestants encaputxats", que dissabte haurien trencat part dels emplomats originals de l'edifici, Patrimoni Mundial de la Unesco des del 1972.

]]>

El treball en color del fotoperiodista Robert Capa, l'univers bohemi del Montmatre de Toulouse-Lautrec i l'ús simbòlic i poètic del color blau per al moviment modernista són les tres exposicions que culminen la programació del CaixaForum Palma per a la temporada 2019-2020. Així ho han explicat el director de l'àrea de Cultura i Divulgació Científica de la Fundació La Caixa, Ignasi Miró, i la directora del CaixaForum Palma, Margarita Pérez-Villegas, en la roda de premsa que s'ha fet aquest dimarts dematí.

]]>