A Mallorca no només venen turistes a ‘caçar’ el sol de les platges sinó també les seves cabres autòctones. És el que es coneix com a turisme cinegètic, paraula que deriva del grec kyōn (‘ca’) en al·lusió a l’animal que va a la recerca de la presa abatuda. Els grups animalistes sempre s’hi han mostrat en contra. Guillem Amengual, president del partit Progreso en verde, n’exposa els motius: “Hauria d’estar prohibit. No és una cacera per controlar la població caprina, sinó per simple diversió. I el més denigrant és que es faci amb finalitats lucratives i exhibint els trofeus a internet”.

El Govern ha anunciat avui que el Comitè de Sanitat Animal de la Unió Europea ha declarat les Illes Balears zona lliure de llengua blava, després de confirmar que no s'han detectat casos d'aquesta malaltia en els darrers dos anys. Una decisió que, en paraules del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, "és una bona notícia per al sector agrari" i demostra la feina tan bona i tan intensa que s'ha fet aquests darrers anys tant des de l'administració com des del sector.

L'Ajuntament d'Andratx iniciarà la setmana que ve una sèrie d'actuacions per controlar la població de cabres al municipi, ja que la "gran quantitat" existent està creant "malestar" entre els veïns de la zona i "s'està convertint en un perill per als vehicles". Segons explica el consistori, la problemàtica que hi ha al municipi d'Andratx amb les cabres "és una realitat", a causa de la "gran quantitat" que se'n poden veure als vorals de les carreteres i prop dels habitatges, sobretot a la zona de Cala Llamp i es Camp de Mar.

Sorpresa, incredulitat i indignació de la societat menorquina davant les imatges d'exemplars de cabres mortes a la zona de Mongofra, al Parc Natural de l'Albufera del Grau. Tot i que en un primer moment no va transcendir el motiu de les morts, finalment la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear ha fet saber que va autoritzar la matança de desenes de cabres assilvestrades després de rebre la petició d'ajut dels propietaris de les finques de la zona arran de la proliferació d'aquesta espècie i l'impacte que tenien.

L'existència d'una sobrepoblació o no de cabres a Mallorca ha revifat en els darrers dies el debat sobre com gestionar-la per evitar que perjudiquin la diversitat vegetal, especialment a la serra de Tramuntana. El Col·legi d'Enginyers Forestals a les Illes Balears, el Laboratori Botànic de la UIB i el GOB adverteixen que l'impacte d'aquests animals degrada el medi i consideren que cal eliminar-les. L'Associació de Caçadors de Cabrits amb Cans i Llaç, en canvi, rebutja que n'hi hagi un excés i defensa la presència dels herbívors sempre que es garanteixi una gestió de la població per evitar matar-les.

La supervivència dels alzinars de la serra de Tramuntana perilla per tres factors: les plagues d’insectes, la sobrepoblació de cabres i les sequeres extremes, agreujades per la crisi climàtica. La combinació d’aquests elements afecta el creixement de nous arbres que substitueixin els exemplars envellits i impedeix un relleu generacional del bosc, expliquen diversos experts. Així i tot, cal dir que hi ha opinions diferents respecte del pes que tenen les cabres en el deteriorament dels alzinars, i no se sap si és aquest factor o algun dels altres dos el que causa més impacte.