Amb la celebració de Pasqua el receptari reprèn el consum de carn després del dejuni i l’abstinència quaresmal. Les panades són l’elaboració per excel·lència de la cuina d’aquest cicle, que també es caracteritza per la varietat d’elaboracions dolces: coques, crespells, flaons i rubiols, que són un llepadits. Ens en fa la llista Rafel Ginard. Les panades de pasta dolça s’atribueixen a les cases senyorials de Ciutat, mentre que les classes populars les feien de pasta llisa. Les panades, a més d’una elaboració gustosa i un disseny òptim per a la transportació i la conservació de l’aliment, són també un espai de trobada: l’elaboració, la degustació, el recapte... El Diumenge de Pasqua era costum anar a captar panades, grups de joves es reunien per anar a cantar a les cases a canvi de quemenjars. Una tradició arrelada encara a pobles com Campanet, on canten els goigs, o a s’Alqueria Blanca, on els salers canten sales.

Després de la rigorosa Quaresma, el xot esdevé el centre del receptari del cicle pasqual. Aquesta carn novella sempre ha estat molt preuada, sobretot antigament, quan era del privilegi d’uns pocs. De la mateixa manera que el porc en el ritual matancer, del xot s’aprofitava gairebé tot, malgrat que les diferents parts de l’animal no eren de consum igualitari entre les classes socials: costelles, cuixes i espatles per als senyors, la freixura per al frit i les panades de la gent humil. El Diumenge de Pasqua berenaven frit, elaboració per la qual hi havia una vertadera obsessió, segons Rafel Ginard. Retrata que aquest dia el sermó de la litúrgia era més curt que habitualment i, quan acabava, els carrers quedaven buits. L’aroma del frit sortia per tots els portals: era el dia de Pasqua.

"El pa de Sant Blai no floreix mai". També coneguts amb el nom de "blaiets", els senyorets són una recepta pròpia de les contrades manacorines que era costum elaborar per Sant Blai, el dia 3 de febrer. "Tot el dissabte de Sant Blai, passen pels carrers de Manacor llaunes amb senyorets que van al forn o ja en venen. I el dia de Sant Blai, processons de nins que amb senalletes ben enflocades i compostes i amb altres coses de menjar un poc amagades dins les cistelles, van a beneir els senyorets". Segons la tradició, sant Blai és protector del mal de gargamella, i per això, a més de senyorets, també es duien a beneir taronges i llimones, caramels, regalims i, fins i tot, pa i llevat, que feien durar tot l'any. Els senyorets, conta Ginard, "es fonen, cruixint amablement, dins la boca. Si duen dol no fan senyorets, però els veïnats els en regalen, perquè seria massa sobrat un Sant Blai sense la llepolia..."

Abans de tancar el porc amb pany i clau i coincidint amb els Darrers Dies, les perxes de les recents matances estan ben proveïdes. La tradició cristiana feia preceptiu el dejuni de carn a partir de la Quaresma, i és per això que la cuina d'aquestes dates és generosa en porquim. Són dies marcats pel bullici i els excessos de Carnestoltes. El Dijous Gras o Llarder -o popularment 'Jarder', en al·lusió al llard o saïm- marca el tret de sortida d'una festa que convoca ximbombades i bulla. És "dia de fer greixonera, posant-hi els potons, els morros, les orelles...", com recull Rafel Ginard. D'aquestes dates també és pròpia la fava parada, elaboració a base d'un dels aliments estrella en la dieta de la Mallorca rural. "Fava avui, fava demà; com tanta fava mestressa? Fava clara, fava espessa: ja m'he arribat a enfavar!" Aquest cuinat contundent i calòric fa les delícies aquests dies, tot i la protesta d'excés de fava.

Menjues de Sant Antoni. És la gran festa de Mallorca: "Foc i fum; pa moll tendre, sobrassada, botifarrons torrats al caliu sagrat del fogueró, caliu litúrgic de la litúrgia folklòrica dels foguerons; ximbombes, cants, botelles amb vi; danses a l’entorn del foc", com ho descriu Rafel Ginard. Som de ple en el període de festes d’hivern: temps de transgressió amb moments d’esplai com les glosades o les ximbombades. Aquesta coca és popular dels dies de matances entorn de Sant Antoni i també de Carnestoltes. Antigament aprofitaven una bolla de pasta de pa i l’estiraven sobre la llauna per convertir-la en coca. En trobam moltes versions, sobretot més refinades: pastes fullades amb un poc de saïm o enriquides amb ous i sucre per formar una pasta flonja. També hi ha elaboracions semblants al quarto, si bé en aquest cas es prescindeix de la carn i la sobrassada n’és la protagonista.

Festes passades, coques menjades! Deixam enrere Nadal, però el calendari ritual de Mallorca perllonga les celebracions al llarg de tot el gener, sobretot amb les festes d’hivern -Sant Antoni i Sant Sebastià-, enllaça amb els Darrers Dies de transgressió, abans d’entrar en la Quaresma. El receptari d’aquest mes és calòric per combatre el fred i també ric en porquim, ja que és temps de matances. També d’anguiles, com en aquesta greixonera i en la tradicional espinagada poblera. Escriu Ginard que "durant l’hivern l’anguila se mou dins abundància d’aigua i els vegetals de què s’alimenta estan en la seva plenitud, exuberància i frescor i, per això, d’hivern l’anguila té tan bon gust".