Dejunis, silicis, passejar amb una creu carregada a l'esquena o dur una corona d'espines. Aquestes són algunes de les vies que han fet servir diverses figures místiques per assolir el que es coneix com estat d'èxtasi, la connexió amb la divinitat. Religioses com Elisabet Cifre de Colonya, Joana Oliver Andreu i sor Anna Maria del Santíssim Sagrament, entre moltes altres, són algunes de les figures que recull l'escriptora Rosa Planas (Palma, 1957) en el llibre Místiques mallorquines (Lleonard Muntaner), un volum amb què vol apropar aquestes dones i la seva transcendència a l'actualitat, donar visibilitat a unes figures que han estat oblidades i divulgar una dimensió desconeguda de la cultura religiosa mallorquina. "Hi ha tota una part de simbolisme que avui sembla abandonada i que cal recuperar", reivindica Planas.

Amb un repàs històric que convida a mirar el futur amb un optimisme actiu i argumentat. Així ha començat la quaranta-tresena edició de la Fira del Llibre de Palma gràcies al pregó de Lleonard i Maria Muntaner, els primers editors –i també els primers pare i filla– encarregats d’encetar l'esdeveniment. I ho han fet amb la voluntat de deixar constància de com els llibres han nodrit la vida cultural de Ciutat durant els darrers 50 anys, no des de la nostàlgia, sinó amb l’objectiu de fer que “la feina feta esdevingui també un llegat per als que vindran”. 

El mes de setembre, les festes de Nadal, fins i tot l’inici d’any han esdevingut moments en què a les llibreries sol arribar una allau de novetats editorials. Tanmateix, ni aquestes tres allaus juntes poden comparar-se amb la força amb què arriben tots els títols que aspiren a trobar un racó entre els milers de llibres que ompliran les paradetes de Sant Jordi. Entre les editorials i els autors illencs hi ha espai per a la poesia, per a les reflexions sobre la trajectòria d’altres autors, per a algun debut i també per a canvis de registre, com es pot comprovar en aquesta selecció heterogènia adreçada a tota mena de lectors.

“Avui dia, amb els mitjans electroacústics disponibles, pots fer moltíssimes coses: una banda sonora d’una pel·lícula amb els efectes especials ja introduïts”, argumenta la investigadora i musicòloga Bàrbara Duran Bordoy, “però això que fa Toni, que és un treball de la tímbrica, per exemple, des de la perspectiva de l’enregistrament… això requereix mestratge, mestratge i ofici, i Toni els té”. Es refereix al compositor Antoni Parera Fons, compositor nascut a Manacor que ha rebut, entre d’altres, el premi Nacional de Música que atorga el Ministeri de Cultura, i que protagonitza el darrer llibre publicat per Duran Bordoy i que tot just s’ha presentat a Manacor. 

La relació de Clara Fontanet Abrines (Mancor de la Vall, 1988) amb la poesia ve d’enrere. Hi ve tant que és difícil trescar-ne els orígens: l’ha acompanyada pràcticament sempre i des de múltiples formats. Era l’any 2019 quan quedà finalista del premi Salvador Iborra amb el seu primer poemari, Sepulcre de fang, que després d’un grapat d’entrebancs, entre ells una pandèmia mundial, ara Lleonard Muntaner acaba de publicar. “Ara és tot molt estrany, tornar-ne a parlar”, reconeix Fontanet, “però ens ho hem pres amb molta calma tot. Les coses han d’anar al seu ritme, no les has de forçar. Per què? Si ha de sortir, sortirà”, afirma amb una serenor que es mescla amb la il·lusió i els nervis de qui viu aquest debut com si fos una espècie de regal. El presentarà aquest divendres al seu poble a partir de les set de l’horabaixa.

Tots aquells que hagin estat els seus alumnes saben que és amb un somriure com el filòleg Joan Melià, professor de la UIB ja jubilat, s’enfrontava a l’ensenyament de la llengua. Ho saben també els que han llegit els articles que durant anys ha publicat a l’ARA Balears, en què reflexionava sobre l’actualitat de manera clara i eloqüent, directa i enginyosa. I són precisament aquestes qualitats les que l’han duit a donar forma a Somriure amb la gramàtica, un volum editat per Lleonard Muntaner que deixa clar que l’humor és una de les eines més valuoses a l’hora de conèixer, emprar i fer perviure una llengua. Fins i tot quan un context com l’actual no convida als somriures que ell, tanmateix, pregona. 

Fa més de 20 anys que la investigadora, assagista i critica literària de Barcelona Lluïsa Julià va arribar a la figura de Maria Antònia Salvà. "Era quan treballava l'epistolari de Joaquim Ruyra, als anys noranta. Ja m'interessava treballar la figura d'una escriptora. El poc que sabia de Salvà era que havia fet la traducció de Mirèio, de Frederic Mistral". Va ser, però, en veure la quantitat de correspondència que tenia la mallorquina amb els autors intel·lectuals i crítics al llarg de la seva vida, que Julià es va adonar que es tractava d'una autora de primera fila sense biografia. De fet, la investigadora explica que ha treballat la poeta "amb els epistolaris", que són "fonamentals per entendre la seva trajectòria".

La col·lecció de títols teatrals del segell editorial Lleonard Muntaner Editor, composta per més de 30 obres, ha guanyat el Premi Crítica Serra d'Or 2022, segons ha informat la casa editorial en un comunicat.

Els premis literaris Pare Colom han complit el vintè aniversari. Divendres es varen entregar els guardons: Artur Garcia Fuster, amb Partint de Zadar, va endur-se el premi de narrativa; el premi de teatre va ser per a Manuel Brugarolas per la seva obra Els gossos; el guardó de poesia se'l va endur Àngel Terron Homar amb el títol El jardí de les Mèrleres. 

Llegir filosofia significa agafar un llibre i que aquest et sacsegi i t’obligui a pensar i a viure amb més consciència. Llàstima que moltes propostes dites filosòfiques aconsegueixin l’efecte contrari: perdre’s, i fer perdre, en un academicisme laberíntic, gens vitenc. Qualsevol text de Hannah Arendt, filòsofa fundacional del segle XX, és una oportunitat per al desvetllament.

L’edició crítica del quart volum –cinquè en aparèixer– de les Obres Completes de Miquel Costa i Llobera ha anat a cura de Maria Antònia Perelló, que es cuida també d’elaborar un extens estudi introductori que potser convindria en un futur (re)editar a banda.

Qui més qui menys ho té clar, però convé repetir-ho: recuperar obres literàries valuoses és tan important com descobrir-ne de noves. I és més saludable i tot, perquè fa de contrapès a l’actitud fanàticament presentista, cada vegada més accentuada en alguns sectors del món editorial, per a la qual només importen les novetats estrictes, les quals són novetat només un parell de mesos, a tot estirar.

Fa vint-i-cinc anys va començar la seva trajectòria Lleonard Muntaner Editor, un segell editorial amb seu a Palma i amb una línia centrada en les ciències socials. I en fa deu que la filla del fundador Lleonard Muntaner, Maria Muntaner González, va entrar a treballar a l’editorial per exercir les diverses responsabilitats d’aquest ofici fins arribar a assumir la direcció de la casa. Llicenciada en Filologia Catalana i Teoria de la Literatura, Maria Muntaner ha donat un nou impuls al ja històric i prestigiós catàleg de Lleonard Muntaner Editor, en subratllar i ampliar de manera ben decidida la seva aposta per la literatura, sense descuidar el vessant històric i sociopolític que ha donat identitat al segell (Lleonard Muntaner també continua actiu, aportant títols valuosos a les diverses col·leccions).