Als homes, en general, ens importa bastant poc el feminisme. Hi ha qui s’hi mostra directament contrari, dient que les dones són unes exagerades, o que els greuges i desigualtats que manegen ja no tenen fonament a la societat igualitària i democràtica, o que tot plegat només és una pantomima per fer-se mirar o per arreplegar subvencions per la via del victimisme. Hi ha qui mira d’entendre-ho més enllà del Dia de la dona, i prova de posar sensatesa a un plegat de reivindicacions que, em sembla a mi, tenen tot el sentit, i més encara quan veiem les xifres de la violència domèstica i sexual, o les desigualtats econòmiques més que manifestes. Tanmateix, és complicat que un home se senti directament concernit per aquestes reivindicacions. Com si les dones que ens envolten fossin un país estranger que té les seves guerres i misèries i injustícies, les quals podem comprendre, però no s’espera que fem res més que simpatitzar de lluny i no mostrar-nos gaire partidaris –i col·laboradors– dels opressors. Fins i tot entre les noves generacions sembla que això té mala fama, o com si ja fos un debat superat, o que les dones no necessiten cap mena d’ajut o de suport, o bé com si el feminisme fos el que crea el problema perquè assabenta d’un plegat de diferències que haurien de ser ja invisibles. També hi ha part de les dones que se senten més a gust pensant la batalla com a guanyada, o com a innecessària o incòmodament plantejada. O que troben que el paper tradicionalment domèstic de la dona és alliberador i fantàstic, la terra promesa i perduda. Sovint, però, si haguéssim d’adreçar la solució des d’una òptica d’esquerres, tampoc queda gaire clar quina mena de polítiques es podrien empènyer.  

Per quart any consecutiu, Projecte Home ha registrat el nombre més gran de persones ateses des de l'inici de l'activitat de la institució. El 2024 el centre va tractar 3.038 persones amb algun grau d'addicció, un 18,7% més que el 2023. L'any passat es va assolir una mitjana de 987,1 pacients per dia, 194 més que el 2023. Així ho demostra la memòria anual de la institució que s'ha presentat aquest dimecres per commemorar el Dia internacional de la lluita contra el trànsit de drogues.

El nin treu les mans de sota la capa i cerca en el mòbil la fotografia del símbol d’un llamp. Youssef, perruquer de 38 anys, encén la maquineta i marca els traços en el crani del xaval. Els seus dos empleats atenen altres dos joves del barri de Pere Garau, on les perruqueries d’home s’han multiplicat en els darrers anys. En només dos carrers se’n superen la dotzena, regentades majoritàriament per ciutadans marroquins. En alguns casos no és necessari canviar de vorera per comptar-ne fins a quatre, a penes separades per uns metres. “Jo vaig obrir fa set anys i, llavors, hi havia molt poca competència. Ara, contínuament n’obren unes, però també en comencen a tancar d’altres o a canviar-se de mans”, explica Youssef, natural de Nador, qui considera que, “per mantenir el local cal lluitar molt, estar molt centrat en la feina”.

Angoixa, estrès, sobreexcitació, frustració, tristesa, ofuscació, eufòria i, fins i tot, ràbia. Els homes poden sentir tota mena d’emocions quan esdevenen pares o ho estan a punt de ser. Emocions que ells reconeixen no haver predit. “Des que em van posar el meu nen en braços, no podria descriure les emocions que tinc”, assegura Moisés Moliner. Fa tan sols deu dies que és pare i encara està digerint què li està passant. “Els sentiments que tinc són molt exagerats, no era com esperava –admet–, és més bonic del que em podia imaginar”.

Llegeixo a l’ARA un article de l’estimada Anna Manso, on, a propòsit de la guerra entre Israel i Palestina, diu: “El que sí que tinc clar és el motiu que ha portat la Rosa a escriure’m. Ella veu el mateix que jo: senyors en guerra. Homes, no dones. Homes en guerra i homes i dones de totes les edats sofrint-ne les conseqüències”.

Les Balears són una de les regions de la Unió Europea amb una esperança de vida més gran, amb 83,7 anys de mitjana, segons les dades que acaba de publicar Eurostat. A més, els homes illencs són dels que més viuen de la UE, amb 81,1 anys de mitjana. De fet, només dues comunitats espanyoles registren una longevitat masculina més elevada: Madrid, amb 82,2 anys i Navarra, amb 81,9. En l'àmbit europeu, els nivells més elevats corresponen a la província autònoma d'Aland, a Finlàndia, amb 82,8. L'expectativa vital dels homes europeus és de 77,2 anys de mitjana, mentre que les dones arriben als 82,9–quasi sis anys de diferència. El pitjor registre correspon a una regió de Bulgària, Sperozapaden, amb 66,1 anys d'esperança de vida per als homes, mentre que les dones arriben de mitjana als 74 anys.

És agost i tinc vacances llargues. No pretenc fer pena a ningú, però sempre he pensat que les dones necessitem vacances extres perquè ser dona cansa, i molt.

Quan l'Oriol, de 30 anys, va saber que tindria un fill va tenir tres impulsos immediats: matricular-se en una autoescola, baixar-se aplicacions per trobar pis i buscar un grup de suport a la paternitat. Tres actes reflexos que responien a tres grans pors. La primera, no tenir el comandament, una ressonància patriarcal de voler el control. La segona, buscar pis, responia a la por material: no tinc prou diners per mantenir aquest fill, no tinc un espai digne per a ell. La tercera, potser la menys definida, era "no saber com fer-ho" i necessitar ajuda per a aquesta nova etapa on tot eren (i són) incerteses. 

El pacient tipus de la medicina estètica era una dona, d’uns 45 anys i de classe mitjana-alta, fins que han aparegut perfils nous. Els darrers a accedir-hi han estat els adolescents, els homes i les classes socials mitjanes-baixes.

Una desena d’homes han denunciat per abusos sexuals el seu ex professor de bateria i reconegut músic de Girona Jordi Brull. El cas va començar amb la denúncia de dos exalumnes, Isaac Jover i Adrià Cuéllar, el març del 2019. En un principi, el jutjat d’instrucció número 2 de Girona va arxivar la causa perquè va considerar que no havia quedat acreditada la perpetració del delicte i que, en un dels casos, els fets igualment haurien prescrit. L'advocat de l'acusació particular, Benet Salellas, va demanar reobrir la causa i, des d’aleshores, han aparegut noves denúncies d’homes d’entre 20 i 50 anys que haurien patit abusos sexuals durant les classes de música que es duien a terme en un soterrani de la casa del professor al municipi de Quart (Gironès).

Si busques homes violència de gènere Barcelona a Google, un dels primers resultats és el Servei d'Atenció a Homes (SAH). L'Enric va fer aquesta cerca perquè veia que no tenia relacions sanes. "Necessitava ajuda", diu. Així va arribar a aquest servei de l'Ajuntament de Barcelona per als homes, que és voluntari i que vol que reconeguin les actituds violentes, n'assumeixin la responsabilitat i entenguin per què ho fan. "Ignorar la teva parella o no parlar-hi en tot el dia, no ser-li honest, mentir-la, utilitzar el sarcasme per comunicar-t'hi o menysprear-la també és violència. La violència no només és física. La psicològica és molt àmplia", explica l'Enric. Com tots els que decideixen entrar al programa SAH Homes, l'Enric primer va fer unes sessions individuals i després va participar en 32 sessions grupals (que duren nou mesos) amb una dotzena d'homes. Ara està a l'última fase, que és una trobada cada uns quants mesos.

"No mireu cap a un altre costat", ha assenyalat Miquel Àngel Lladó, portaveu d'Homes per la Igualtat, qui, a la Roda d'Homes, que es fa cada any el 21 d'octubre des de l'any 2000, ha aprofitat per fer una crida adreçada als homes a denunciar la violència masclista, perquè "el silenci ens fa còmplices".

El salari mitjà de les dones a les Illes Balears és de 16.490 euros anuals, que suposen 3.451 euros menys que els homes, segons un estudi sobre la bretxa salarial fet pels tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha).