<![CDATA[Ara Balears - editorial arabalears]]> 10 <![CDATA[Interpretacions interessades de les normes urbanístiques]]> L’urbanisme és una de les competències municipals més transcendents. Consisteix, ni més ni manco, que a dibuixar allò que els ciutadans volen que sigui el seu terme. Es tracta d’ordenar on i com ubicar cadascun dels serveis per fer dels pobles i ciutats un espai per conviure i on allò col·lectiu vagi sempre per davant del benefici particular. És una evidència que no sempre han estat les conveniències públiques les que han marcat les decisions urbanístiques municipals. S’han permès creixements en llocs emblemàtics, s’ha evitat incloure deliberadament edificis singulars als catàlegs per permetre’n la demolició o, pitjor encara, s’ha esquivat l’obligació de fer catàlegs patrimonials per ser més permissius amb els interessos de qui vol tomar i fer pisos allà on hi ha un immoble històric.

]]> <![CDATA[20 milions de morts després, l'emergència pel covid ja és història]]> Tres anys i 20 milions de morts després, es pot dir que el covid-19 comença a ser història. Almenys tal com el teníem classificat fins ara. Divendres, el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, va anunciar que s’eliminava l’etiqueta d’emergència de salut pública d’interès internacional i, per tant, es donava per acabada la crisi que es va declarar a escala mundial el 30 de gener del 2020, setmanes després –encara no està clar quantes– que hi hagués coneixement dels primers casos a la ciutat xinesa de Wuhan. Això no vol dir, però, que el covid hagi desaparegut. L’estratègia del covid zero ha estat impossible i ara ja s’ha incorporat com una malaltia respiratòria més, amb categoria de pandèmia, amb la qual haurem d’aprendre a conviure. Les vacunes han aconseguit aquest final relativament ràpid, però continua havent-hi infeccions i ingressos. Segons la darrera actualització de l’OMS, arreu del món s’han diagnosticat prop de 2,8 milions de casos nous i més de 17.000 defuncions els darrers 28 dies, una minva del 17% i el 30%, respectivament, si es comparen les dades amb les del mes anterior.

]]> <![CDATA[El PP entronitza Feijóo però esquiva el debat sobre Vox]]> El PP es va conjurar al congrés extraordinari per projectar una imatge d’unitat al voltant de la figura d’Alberto Núñez Feijóo que, tot i els esforços i l’escenificació, no respon a la realitat i, a més, es va fer a costa d’esquivar el gran tema pendent, que és què cal fer amb l’extrema dreta. Convocat per rellevar Pablo Casado, s’hi varen fer equilibris per reivindicar figures avui del tot allunyades com José María Aznar i Mariano Rajoy, obviant que l’elecció de Feijóo representa la victòria del darrer president espanyol del PP i la derrota de l’aznarisme.

]]> <![CDATA[El dibuix preparatori de la Mallorca del futur]]> Amb l’aprovació del modificat Pla Territorial Insular (PTI), en el ple del Consell de Mallorca de dimecres passat, 29 de desembre, queda fet el dibuix preparatori de l’illa en els propers anys. I queda, com es diu en el moment d’un compromís qualsevol, per a les coses bones i per a les dolentes què pugui incloure. I és que un pla és un full de ruta, un marc d’accions i de limitacions i, com que en principi està fet per complir-se, és el que defineix la Mallorca que ha volgut la majoria dels illencs, si ens atenem al fet que la composició política del Consell és la que han elegit els ciutadans.

]]> <![CDATA[L’ús social del català a les Balears: no n’hi ha prou amb el que es fa]]> Aquest mes de setembre fa 40 anys que es va introduir l’assignatura de Català a les escoles de les Balears. Si bé és cert que primer va ser una presència feble -tres hores setmanals-, progressivament es va avançar fins a fixar per decret un mínim del 50% de l’ensenyament en català i l’obligatorietat de tenir-ne coneixements suficients en acabar els estudis. Ara, quan successives generacions estan capacitades per fer un ús oral i escrit correcte del català, ens demanam i demanam als experts com es reflecteixen aquests coneixements en l’ús social de la nostra llengua.

]]> <![CDATA[Els illencs hem de poder pagar un habitatge digne]]> L’accés a l’habitatge s’ha convertit els darrers anys en un dels principals problemes per a la ciutadania de les Illes Balears. De fet, es reflecteix en totes les enquestes sobre les grans preocupacions dels ciutadans. La pujada del preu dels habitatges, tant els de lloguer com els de compravenda, però sobretot en l’arrendament -posats al costat de la pràctica estabilització del sou mitjà dels treballadors-, fa gairebé impossible que la majoria dels illencs puguin accedir a un habitatge digne, de vegades ni tan sols a un habitatge si no és compartit entre un nombre incòmode de persones i fins i tot de famílies. L’habitatge és un dels drets humans i la seva vulneració, amb tots els problemes socials que comporta, és una realitat que com a societat no ens podem permetre.

]]> <![CDATA[L’anacronisme dels indults ‘religiosos’ per Setmana Santa]]> Sis persones que havien estat condemnades per tràfic de drogues, estafa o robatori han estat indultades després de demanar-ho confraries de Setmana Santa de Saragossa, Oviedo, Màlaga, Granada i Sevilla. Aquesta anacrònica tradició, que es remunta al segle XVIII, s’ha mantingut camuflada fins avui. En teoria no hi ha un tracte de favor, ja que, segons la llei, qualsevol persona pot demanar que indultin un condemnat amb sentència ferma.

]]> <![CDATA[La utilització política de la llengua no s’atura de créixer]]> És un instrument polític més que no un debat social. La utilització que fan les formacions de dreta i extrema dreta de la llengua, fins al punt de repetir contínuament que aquest és un conflicte que es promou des de l’esquerra, no deixa de créixer legislatura rere legislatura; sobretot quan s’acosta o, com ara, s’entra de ple en campanya electoral. És el que està passant quan s’acaba de donar el tret de sortida a la cursa cap a les urnes del 28 d’abril, i és el que passarà potser amb més força en començar els mítings per a les autonòmiques, insulars i municipals del 26 de maig. És significatiu i preocupant, i per això dedicam el dossier d’aquest setmanari a analitzar la instrumentalització política de la llengua, alhora que feim una anàlisi dels moviments, arguments i contraargumentacions que envolten el conflicte lingüístic.

]]> <![CDATA[Si desapareixen el 40% dels insectes, tindrem un greu problema]]>

Els insectes en general no generen simpaties. Més aviat resulten molestos i pot semblar que el fet que en desapareguin gairebé la meitat no hauria de resultar tan catastròfic com alerten els científics. Pensar això no té fonament, perquè l’anunciada “apocalipsi dels insectes” de què parlava el New York Times en el polèmic article que reproduïm pot provocar el col·lapse d’altres ecosistemes i afectar la nostra supervivència. Fins ara s’havia parlat molt de la desaparició de les abelles. Era només el símptoma d’un problema molt més greu.

]]> <![CDATA[La ultradreta globalitza la violència]]> Si fins ara ens preocupava l’auge de la ideologia d’ultradreta, ara hi hem d’afegir un nou element d’alarma: la violència assassina. Fins a Nova Zelanda ha arribat l’ona expansiva d’aquesta perillosa bombolla d’intolerància i criminalització de la diferència, que en la seva versió extrema esdevé terrorista. La matança d’una cinquantena de persones en dues mesquites plenes de fidels -inclosos menors d’edat- de la ciutat de Christchurch globalitza l’horror. La ultradreta també és terrorista, igual que el jihadisme.

]]> <![CDATA[Les lliçons de la declaració d’Urkullu en el judici de l’1-O]]> La del lehendakari Iñigo Urkullu ha estat segurament l’exposició més clara i més pedagògica per explicar tot el que va passar durant l’octubre del 2017 que s’ha sentit aquesta setmana davant el tribunal que jutja els fets de l’1-O. El retrat que fa Urkullu d’un president català, Carles Puigdemont, preocupat per la falta de comunicació amb el govern espanyol i desitjós de trobar una via negociada que evitàs el xoc, i d’un Mariano Rajoy paralitzat i incapaç de prendre qualsevol iniciativa política, explica molt bé el desenllaç final. Urkullu es va mostrar afligit i no va amagar la seva sensació d’impotència quan va relatar que, malgrat posar sobre la taula diferents opcions per destensar la situació, no va aconseguir l’objectiu.

]]> <![CDATA[El PSOE enfila l’oportunitat política del 8-M]]> El feminisme s’ha convertit gairebé en l’única barrera capaç d’aturar el tsunami de la ultradreta. A tot arreu, les polítiques populistes de dretes -de Trump a Orbán, de Bolsonaro a Abascal- tenen les dones emancipades i feministes al front de la llista dels enemics a combatre. I encara que fan forat, perquè apel·len als instints de supervivència d’una societat tradicional i patriarcal que és majoritària, la mobilització de les dones és potser la principal oportunitat de continuar avançant cap a una societat més igualitària, sostenible i justa.

]]> <![CDATA[La censura és un acte de violència que fereix tota la societat]]> Mentre entitats com el PEN Internacional, Amnistia Internacional i Freemuse fan saltar l’alarma pels atacs a la llibertat d’expressió a Espanya, s’acumulen les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans que en constaten la vulneració. El problema és real i avui, en aquest diari, en podeu llegir alguns testimonis. És veritat que en ple segle XXI no es pot parlar de censura en el mateix sentit que es feia durant el franquisme. La censura institucional prèvia a la difusió de qualsevol contingut ja no existeix. En tot cas, es reprimeix a posteriori l’expressió que no es considera correcta, però el resultat és gairebé el mateix, perquè amb la repressió es fomenta l’autocensura -l’art de castrar-se un mateix-, que pot arribar a ser especialment nociva. Això vol dir que s’ha de permetre tot? No. Però perseguir una cançó provocadora, la crema d’una fotografia o un acudit com si fossin amenaces reals és clarament desproporcionat.

]]> <![CDATA[La nova cursa armamentista: Un món més perillós]]> Llegir l’informe que, coincidint amb la Conferència de Seguretat de Munic, publiquem a les pàgines d’Internacional fa feredat. El món ja està immers de ple en una nova cursa armamentista, amb els presidents nord-americà, Donald Trump, i rus, Vladímir Putin, com a ariets, però aquest cop, a diferència de la Guerra Freda dels anys 70, hi ha altres actors en joc: singularment la Xina, que vol arrabassar el primer lloc als EUA no només com a potència econòmica, sinó també com a potència militar. I, és clar, amb més potències nuclears -la Xina, Israel, l’Índia, el Pakistan, Corea del Nord. En aquest nou camp de batalla global, en què la tensió no ha parat de pujar per la política unilateral de Trump, Europa se sent incòmoda i feble, de manera que França i Alemanya comencen a parlar de la creació d’un exèrcit europeu que vagi en paral·lel a l’OTAN. Cada cop es fien menys d’un Trump desbocat, que els exigeix més despesa i alhora insinua que es podria carregar l’article 5 del tractat de creació de l’OTAN, que obliga els països a defensar-se entre ells si un és atacat. Això, amb el rearmament de Rússia apuntant cap a Europa com a resposta als escuts antimíssils instal·lats pels EUA a Romania i aviat a Polònia, porta els països de la Unió Europea a un seriós qüestionament del seu sistema clàssic de defensa. Amb els EUA i Rússia controlant el 90% de l’armament nuclear, el més que probable escenari d’una eventual guerra nuclear seria Europa. No fa gràcia.

]]> <![CDATA[Els abusos a menors s’alimenten de la por i del silenci de l’entorn]]> Ja fa anys que, afortunadament, ha canviat la sensibilitat social en relació als abusos a menors i han deixat de ser un tabú, un secret del qual ni els afectats ni el seu entorn volien parlar. El tabú és el que ha donat ales als abusadors i encara avui és el que permet que continuïn donant-se aquestes pràctiques. Però el silenci s’ha d’acabar. És l’única manera de protegir les víctimes, d’evitar nous casos i de tranquil·litzar les famílies. Només si tothom sap que no s’amagarà mai cap abús, es podrà estar tranquil que no hi ha res a amagar.

]]> <![CDATA[Obrir la terra per tancar les ferides del passat]]> Els treballs a la fossa de Llucmajor han servit per localitzar els cossos de tres represaliats pel franquisme, els quals foren assassinats entre octubre i desembre de 1936. Amb aquesta, ja s’han obert un total de dotze fosses a les Illes Balears des que el Govern posà en marxa la Llei de persones desaparegudes i fosses. En algunes de les fosses no s’hi han trobat els condemnats per la dictadura i els seus partidaris, però altres han donat la possibilitat de recuperar les restes d’aquells que tingueren una mort tan terrible com injusta.

]]> <![CDATA[El necessari debat sobre com ampliar la protecció dels animals]]> Cada cop més gent està sensibilitzada sobre el maltractament dels animals i el patiment innecessari a què estan sotmesos en alguns àmbits, especialment els relacionats amb l’alimentació, l’oci o l’experimentació farmacològica. El moviment animalista és molt minoritari i alguns dels seus postulats no són compartits per una àmplia majoria de la població, però sí que amb les seves campanyes i denúncies s’ha estès la sensibilitat animalista.

]]>