Aristòtil deia que Plató era el seu amic, però que més amiga era la veritat. Jo no ho veig gens clar, perquè els amics responen, la veritat, no. En aquesta vida nostra, tan fràgil, comptar amb un amic és comptar amb algú que roman al teu costat quan t'equivoques i que, coneixent tots i cadascun dels teus defectes, es queda amb tu. Si em truca un amic, responc. Si, per exemple, Carme Fenoll m’invita a parlar de la importància de la lectura a Almenar, hi vaig; i si vol que debati sobre el mite de Frankenstein a la UPC amb Elia Barceló, autora d'L'efecte Frankenstein, “lo dejo todo”.

He llegit el llibre de l’escriptora argentina Esther Cross titulat La mujer que escribió Frankenstein. Esperava trobar-hi una biografia de Mary Shelley, inclòs el conegut episodi de les vacances compartides amb el seu marit, el poeta Shelley, Lord Byron i el doctor Polidori. Segons s’ha explicat mantes vegades, aquell estiu suís va ser molt plujós i els amics passaven els vespres explicant històries de por, fins que van jugar a escriure’n una cadascú, a veure quina els provocava més basarda. Mary Shelley, amb dinou anys, va escriure Frankenstein, que esdevindria un clàssic de la literatura universal.

Cada any, quan arriba el 31 d’octubre, la intenció de Laia Vallès, una de les responsables del centre de creació Suralita, és instaurar la tradició de la castanyada a Manacor, on s’ubica Suralita. I si bé cada any aconsegueix torrar un grapat de castanyes i compartir-les, enguany anirà una mica més enllà ajuntant-les amb una proposta col·lectiva que ha resultat ser més que adient per a la nit del 31 d’octubre, però que ha estat fruit de la casualitat. “Va sorgir d’una conversa entre Catalina Obrador, Joana Gomila –l’altra responsable del centre– i jo”, afirma Vallès. “La Catalina ens va proposar fer tota una nit de lectura de Frankenstein”. Es van engrescar i per qüestions d’agenda, foren descartats els caps de setmana i en la recerca d’una nit que precedís un dia festiu, van topar-se amb la Nit de les Ànimes. “Quan vàrem veure que havia de ser aquesta data i que aquesta en els darrers anys ha agafat un significat molt globalitzat amb Halloween, vàrem veure que seria una manera de fer una proposta diferent”, explica Joana Gomila. 

Mary Shelley (Londres, 1797-1851) mai va batejar el monstre que reviu gràcies als experiments del doctor Victor Frankenstein. Al llarg de la novel·la, l’escriptora s’hi refereix com “la criatura”, “l’ésser”, “el dimoni” i “la cosa”, tot i que amb els anys i les nombroses adaptacions audiovisuals el monstre ha acabat adoptant el nom del seu creador, Frankenstein. Què hauria passat si aquesta ambigüitat també s’hagués traduït al gènere de la criatura?

‘Frankenstein’, Teatre Nacional, 15 de febrer

Han passat 200 anys des que l’escriptora Mary Shelley (Londres, 1797-1851) va dotar de vida literària el monstre de Frankenstein. El naixement de la criatura era, aparentment, fruit de les circumstàncies: Shelley va construir la història de l’ésser terrorífic i el seu creador una freda nit d’estiu del 1816 a la riba del llac Ginebra, com a resposta al desafiament de Lord Byron a un grup d’amics perquè inventessin relats de fantasmes. Amb només 18 anys, l’escriptora acabava de crear un dels mites moderns més poderosos de la literatura.

350 curtmetratges passaran a partir del dijous 6 de març pel Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona, el Mecal.Un dels plats forts del festival serà l'homenatge al llegendari cineasta de la Nouvell Vague Jacques Demy, de qui es projectaran quatre curtmetratges. També s'homenatjarà un dels grans personatges de terror: Frankenstein, i es projectarà el curt 'Frankenweenie' de Tim Burton i una selecció de documentals sobre el monstre de Frankenstein.