“Algunes persones diuen que és possible arribar a ser vertaderament espanyol/a si una persona s’hi esforça. Altres, en canvi, pensen que per ser realment espanyol/a s’ha d’haver nascut espanyol/a. Amb quina d’aquestes opinions està més d’acord?”.

El PSIB guanyaria les eleccions autonòmiques a les Balears amb el 23,1% dels vots, mentre que el PP obtindria el 21,9% i Vox el 10,6%, segons una enquesta del Centre de Recerques Sociològiques (CIS) corresponent al mes de març i publicada aquest dimarts.

La catàstrofe provocada per la DANA a València pot marcar un punt d'inflexió també en la política espanyola. La gestió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, en una crisi sense comparació, s'ha qüestionat des del primer minut i l'estratègia del PP ha anat variant per intentar evitar que el desgast del seu baró contamini les expectatives d'Alberto Núñez Feijóo d'arribar a la Moncloa. De moment, en el primer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) després de la gota freda, els populars cauen més de dos punts i la distància respecte als socialistes s'incrementa fins als cinc punts. El PSOE (34,2%) puja dues dècimes i el PP es quedaria amb el 29,3% dels vots, segons la cuina de José Félix Tezanos. Les xifres del CIS contrasten amb les d'altres mitjans que han publicat enquestes durant el cap de setmana passat: Gad3, per exemple, situa el PP amb un 32,5% al capdavant i els cinc punts d'avantatge són dels populars vers els socialistes (27,7%).

Encara que sembli estrany, a mi la immigració no em preocupa gens ni mica. Només penso de manera insistent en el tema quan els mitjans repeteixen una vegada i una altra les imatges dels qui arriben a les costes i són pintats com a allaus invasores, sense context, sense un gran angular que expliqui el fenomen en la seva totalitat. No es diu, per exemple, que el gruix més important de persones sense permís per quedar-se al país no arriben amb cayucos sinó amb un visat temporal que deixen caducar. No recorden mai que si la gent ve és perquè hi ha llocs de treball i si la feina fos a un altre lloc se n'hi anirien. Però la mirada eurocèntrica, tan narcisista sempre, insisteix en el relat alarmista que dibuixa els nouvinguts com a persones que venen a aprofitar-se de la prosperitat del Vell Continent, com si el Vell Continent no hagués crescut i prosperat en part gràcies a tots els que hi han vingut a treballar. A mi em preocupa la immigració quan observo que en l'opinió pública va calant, gota a gota, aquesta deshumanització que converteix nens, dones embarassades i homes joves en sospitosos i delinqüents en potència només pel seu color de pell. És un racisme primari i ranci que crèiem desterrat de les societats democràtiques. Només cal recordar que als ucraïnesos no només no se'ls va barrar el pas quan fugien de la guerra sinó que alguns es van afanyar a anar-los a buscar a la frontera. Sí, em dol i m'amoïna molt descobrir que els mateixos discursos que van legitimar l'esclavitud i la colonització continuen ben vius en el tracte que es dispensa a persones que no coneixem de res. I en la meva enquesta particular del CIS entre els principals problemes hi hauria el fet que polítics amb una enorme capacitat d'impacte utilitzin els seus càrrecs per assenyalar directament el "moro" (encara que no en diguin així i els envegin el cos de "gym") convertint-lo, de nou, en el culpable de tots els mals. En l'enquesta d'aquest organisme oficial tan potinejat, ¿hi ha opció de marcar el racisme com a principal preocupació dels espanyols o es dona per fet que no hi ha cap espanyol que en pateixi les conseqüències ni cap que no pensi que atiar l'odi contra els únics habitants que no poden votar és un perill per a la democràcia?

La immigració és un dels principals temes de debat polític i, segons el baròmetre del CIS de setembre, el primer problema per als ciutadans de l'Estat. Com s'ha arribat a aquesta situació, que no es repetia des del 2006? Ara són el 30,4% dels enquestats els que diuen que la immigració és "el principal problema", el doble que al mes de juliol (16,9%), mentre que el 2006 la dada es va arribar a elevar fins al 59%. En aquests 18 anys, però, els percentatges han estat més aviat baixos, però els últims mesos han estat marcats pel debat sobre l'acollida de menors i la immigració il·legal, amb trencaments dels governs autonòmics entre PP i Vox per aquest motiu, l'enduriment del discurs dels populars i el fet que s'hagi triplicat l'arribada d'immigrants a les Canàries. Malgrat l'atenció actual per la immigració, els últims anys les preocupacions principals han estat l'atur, els problemes econòmics, la corrupció –sobretot a partir del 2013–, l'habitatge i també la independència de Catalunya, sobretot arran de l'1-O. La relació amb l'Estat també ha marcat les preocupacions al Principat.

La polèmica pel cas Koldo, que el PP ha utilitzat com a arma per desgastar el govern espanyol, ha passat factura al PSOE, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). El baròmetre de març, publicat aquest dimecres, recull una caiguda dels socialistes d'1,7 punts en intenció de vot mentre que els populars pugen vuit dècimes. El partit d'Alberto Núñez Feijóo es manté com a primera força amb un 34% i amplia la distància amb el PSOE, que té una estimació de vot del 31,3%. Si al febrer la diferència entre els dos principals partits de l'Estat era de només dues dècimes -33,2% el PP i 33% el PSOE-, un mes després és de 2,7 punts.

En plena tempesta sobre l'amnistia i les negociacions amb Junts, Pedro Sánchez ha rebut aquest dimecres una bona notícia del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que el situa còmodament per davant del PP d'Alberto Núñez Feijóo, amb un 34% d'intenció de vot contra un 32,1%. Aquest sorpasso ja s'havia produït en el primer baròmetre després de les eleccions generals, però el PP es va tornar a situar per davant a mesura que avançaven les negociacions de Sánchez amb els independentistes. Però l'últim mes, els socialistes han augmentat més de dos punts l'estimació de vot, del 31,8% al 34%, mentre que el PP ha baixat un punt, del 33,2% al 32,1%.

Llegeixo a l’ARA que el 44,1% d’homes espanyols “consideren que la igualtat entre gèneres «ha anat massa lluny», fins al punt que ara són ells els que estan discriminats”. És una enquesta del CIS que també pregunta sobre les “floretes”, que, com recorda l’ARA, és “una conducta d'assetjament que penalitza expressament la nova llei integral de garantia de llibertat sexual o llei del només sí és sí”. "La meitat dels homes afirmen que rebre comentaris no demanats sobre el físic és agradable, un percentatge que baixa al 35,7% entre les dones consultades”.

De res va servir a Alberto Núñez Feijóo guanyar les eleccions del 23 de juliol. Pedro Sánchez va agrupar el vot de vuit partits per tornar a ser investit ara fa un mes i aquest divendres es tornarà a trobar amb Feijóo com a president del govern espanyol, malgrat que el PP continuï encapçalant les enquestes. Els populars, a més, retrocedeixen lleugerament des del novembre i el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) d'aquest desembre els atorga un 33,2% dels vots, 1,4 punts per sobre del 31,8% que obtenen els socialistes, en el seu cas gràcies a un petit increment. Malgrat que fa temps que va deixar de confiar en el CIS, a Feijóo no deixa de preocupar-li que les enquestes continuïn apuntant el mateix problema que l'ha condemnat a fer oposició: la suma amb Vox continua sent insuficient per desplaçar Sánchez.

El PP s'acosta al PSOE i s'hi situa a només quatre dècimes, però el bloc progressista aguanta amb comoditat tot i la campanya ferotge de la dreta contra l'amnistia per als encausats del Procés que els socialistes estan negociant amb els partits independentistes catalans. Aquesta seria la conclusió del baròmetre d'octubre del CIS, el segon després de les eleccions del 23 de juliol. Els populars obtindrien un 32,2% dels vots mentre que el PSOE n'aconseguiria un 32,6%. Fa només un mes, en plena eufòria de l'electorat progressista pel resultat, l'avantatge socialista era més gran, de gairebé dos punts, amb un 33,5% dels vots versus un 31,7%. Així doncs, en el darrer mes els socialistes han perdut pràcticament un punt en intenció de vot i els populars n'han guanyat mig.

El PSOE guanyaria ara mateix les eleccions dos mesos després del 23-J amb gairebé dos punts d'avantatge sobre el PP, un 33,5% enfront d'un 31,7% dels vots, segons el baròmetre de setembre del CIS, que no estima el nombre d'escons. A les eleccions del juliol els resultats van ser inversos: el PP va obtenir un 33% dels vots i el PSOE un 31,7% i ja llavors el CIS pensava que els socialistes superarien als populars i que Sumar quedaria per sobre de Vox. Tornen, doncs, a ser pronòstics similars, perquè el baròmetre també apunta ara que Sumar superaria l'extrema dreta amb un 11,9% dels vots, mentre que els ultres es quedarien amb l'11,1%. En les eleccions el resultat va quedar molt igualat, amb l'extrema dreta tot just una dècima per davant, un 12,4% enfront d'un 12,3%. Aquest resultat indica que la formació de Yolanda Díaz seria tercera força si es repetissin les eleccions i el bloc de l'esquerra en sortiria reforçat.

Quan totes les enquestes, i més encara després de l'onada blava del 28-M, pronostiquen una victòria més o menys ajustada del bloc de dretes a l'Estat al 23-J, el CIS fa exactament el contrari. Segons l'organisme que dirigeix José Félix Tezanos, l'esquerra no només no retrocedeix, sinó que avança, ja que tant el PSOE com Sumar podrien millorar els seus resultats fins al punt de vorejar la majoria absoluta. En canvi, el PP i Vox no hi arribarien en cap cas.

Alberto Núñez Feijóo escurça distàncies respecte a Pedro Sánchez. Segons l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el PP se situaria en el 27,2% d'intenció de vot si se celebressin ara eleccions generals, a menys de dos punts del PSOE (29,1%). Respecte a fa un mes, els socialistes perden 1,3 punts i el PP en suma 1,1. L'enquesta, feta entre el 3 i el 8 de maig, a les portes de la campanya electoral, situa en tercer lloc Sumar (12,3%), la plataforma impulsada per Yolanda Díaz, que amb un increment d'1,7 punts respecte a l'abril superaria Vox, que retrocedeix fins al 10,6%.

Francina Armengol estaria molt a prop de revalidar el Govern el pròxim 28 de maig. Segons les dades que ha revelat el Centre d'Investigacions Sociològiques aquest dijous, el PSIB guanyaria les eleccions amb un 31,5% dels vots, seguit del PP (26,1%) i Vox (13,6%). Tot i que la dreta i l'extrema dreta estan en les primeres posicions, els vots que arreplegarien Unides Podem (7,4%), MÉS per Mallorca (10,8%) i Més per Menorca (1,7%) donarien més d'un 50% del total al bloc de l'esquerra, però s'ha de tenir en compte la variació que hi pot haver entre les circumscripcions de Mallorca, Menorca i Eivissa, en el cas de la formació morada. De la mateixa manera, tot i que Més per Menorca tingui un 1,7% dels vots, cal remarcar que si se circumscriu només a l'illa, el percentatge augmenta considerablement.

Els estudis del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) són els més valuosos que hi ha. Cap empresa o institució pública compta amb tants recursos per recol·lectar dades qualitatives i quantitatives per a l'anàlisi social i electoral. Conec Tezanos, és un gran analista i li sobren competències per pilotar l'enorme vaixell que té entre mans. Però crec que ha convertit un vaixell de transport en un vaixell de guerra. Explicaré per què.

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ja preveu com a hipòtesi que Sumar i Podem es presentin per separat a les eleccions generals. Al baròmetre fet públic aquest dijous, elaborat entre el 30 de març i el 5 d'abril, la candidatura encapçalada per la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, obtindria el 10,6% dels vots –però seria quarta força per darrere de Vox (11,1%)– i superaria la formació lila, que es quedaria amb el 6,7%. Amb tot, la suma de les dues candidatures representaria el 17,3% dels vots, bastant per sobre del 10% que fa un mes el CIS atorgava a una candidatura d'Unides Podem. Aquest increment passaria una certa factura al PSOE, que pateix un retrocés de 2,3 punts en un mes: del 32,7% del març al 30,4% que ara vaticina el CIS. En segon lloc, el PP baixaria del 28% al 26,1 i continuaria a més de quatre punts dels socialistes. Per la seva banda, Cs aconseguiria el 2,8% dels suports, quatre dècimes més que al març.

Més important que compartir idees polítiques, la fe religiosa o la voluntat de tenir fills: 8 de cada 10 ciutadans espanyols són més pràctics i asseguren que el més important a l'hora d'iniciar una relació de parella és que l'altra persona estigui disposada a implicar-se en les tasques de la llar. Així ho revela l'última (la tercera) enquesta de relacions socials i afectives postpandèmia feta pel Centre d'Investigacions Sociològiques, el CIS, aquest mes de març.

Unides Podem perd la tercera posició de la cursa electoral en benefici de Vox, en plena crisi per la reforma de la llei del només sí és sí i pocs dies abans que arribi la moció de censura de l'extrema dreta. El Baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de març atorga a l'espai lila un 10% d'intenció directa de vot, 4,2 punts menys que els que aconseguia al gener (14,2%). Aquell registre, però, va ser especialment elevat si es té en compte la dinàmica dels últims mesos, al voltant del 12,5%. Fa un mes Unides Podem ja va baixar al 12,7%, en plena polèmica per la decisió del PSOE de reformar la norma que ha propiciat rebaixes de penes a agressors sexuals. L'enquesta s'ha elaborat entre l'1 i l'11 de març, de manera que una part ha coincidit amb el debat i votació al Congrés del primer tràmit de la modificació de la llei –va ser el dia 7–, en què els dos socis de govern van mostrar la seva divisió. La fotografia que en va quedar va ser la de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, només acompanyada per la secretària general de Podem, Ione Belarra.

La crisi de la llei del només sí és sí no ha perjudicat Pedro Sánchez a les enquestes, més aviat el contrari. El Baròmetre del mes de febrer del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), elaborat entre l'1 i l'11 de febrer, atorga 1,9 punts més al PSOE si ara se celebressin unes eleccions generals. Del 30,2% de l'anterior enquesta ara passa al 32,1%, de manera que torna a distanciar-se d'Alberto Núñez Feijóo, que també augmentaria suports: del 28,5% de fa un mes al 29,8%. La proposta dels socialistes per solucionar les rebaixes de penes a agressors sexuals ha marcat el debat polític les últimes setmanes i podrien veure's beneficiats en detriment d'Unides Podem, que perdria 1,5 punts respecte al gener. Del 14,2% que havia registrat, una xifra que el CIS no li havia atorgat en tota la legislatura, ara cauria fins al 12,7%. Vox es manté amb un 10% d'intenció de vot.

En plena polèmica per al voltant de la llei del només sí és sí, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat aquest dimecres els resultats d'una enquesta sobre la violència sexual contra les dones. El sondeig, fet a partir de 2.509 entrevistes (48,5% homes i 51,5% dones), no pregunta sobre la polèmica normativa que divideix el govern espanyol, però revela que un 20,3% dels espanyols creu que obligar la parella a mantenir relacions sexuals no desitjades no hauria de ser delicte. Més concretament, responen que, tot i ser un comportament "inacceptable", no hauria d'estar "castigat per llei". Un 0,5% ho veu fins i tot acceptable, mentre que la majoria dels enquestats (76%) considera que forçar la parella en aquest sentit sí que hauria d'estar penat.