<![CDATA[Ara Balears - Rafel Nafal]]> 10 <![CDATA[Dreceres cap a l’oblit]]>

Qualcú té, dins una capsa de trastos vells, una foto –emmarcada– del tenista Rafel Nadal. No li calen presentacions: de Rafel Nadal es diuen sovint tota casta d’elogis estratosfèrics, d’aquests que tant agraden a la premsa esportiva: llegenda, etern, extraterrestre, déu, el més gran esportista de tots els temps, un orgull per a tots els espanyols (i mallorquins, perquè ja se sap que els mallorquins som espanyols i que els espanyols són també tots mallorquins). Aquesta setmana s’ha retirat definitivament de la competició, en un partit a Màlaga de Copa Davis contra un adversari desconegut, l’holandès Botic van de Zandschulp, número 80 a la classificació mundial, que va batre Nadal en una hora i tres quarts amb dos 6-4 inapel·lables. Es tractava d’un partit de dobles, i a continuació el company de Nadal, el també etern i diví Carlos Alcaraz (un jugador que no té inconvenient a declarar que juga a països dictatorials per doblers) va restituir una mica l’honra patriòtica espanyola contra el també holandès Tallon Griekspoor, tot i que també va acabar perdent. Unes hores abans del partit, Nadal havia declarat que no creu en els finals ideals, que això només existeix a les pel·lícules americanes. És possible.

]]> <![CDATA["Has estat el millor ambaixador al món de les nostres illes": les reaccions a l'adeu de Rafa Nadal]]>

Rafa Nadal deixa definitivament el tennis. L'esportista manacorí ho ha anunciat aquest dijous a través d'un vídeo en el seu compte de les xarxes socials on ha explicat que el seu darrer torneig serà la Copa Davis que es durà a terme a Màlaga del 19 al 24 de novembre.

]]> <![CDATA[Victòria èpica de Nadal per arribar a semifinals]]>

Rafa Nadal és sinònim d’èpica, sobretot en els partits de Grand Slam. El tennista manacorí, malgrat jugar amb dolor abdominal i anar a remolc durant gairebé tot el partit, va ser capaç de classificar-se per a les semifinals del torneig de Wimbledon.

]]> <![CDATA[Els tennistes i la guerra]]> La forma més segura de no aprendre res d’una guerra és elaborar-ne un relat unidireccional. Per això tardam tant a aprendre’n les lliçons. En un dels seus viatges missionals al Nord d’Àfrica, Ramon Llull va pagar cara la mescla de desinformació i d’innocència: arribà en un moment en què el país es preparava per a la guerra contra els veïnats: o sia, en temps de pre-guerra, que és quan els països es lliuren a una guerra civil per eliminar factors de dissidència. Els que fan la guerra no volen ni escoltar veus que desentonin, perquè el relat d’aquesta guerra ja comença per presentar un país uniformement disposat a suprimir els matisos, a desautoritzar les raons de l’adversari, per primes que siguin.

]]> <![CDATA[Símbols aeris]]> Quan una persona té una vida pública s’acaba convertint, es vulgui o no, en el símbol d’alguna cosa que va més enllà de si mateixa. Cada nom comunica, al cap del carrer, un seguit de valors derivats de les posicions que pren l’individu davant dels debats públics, o fins i tot de neutralitats enfront dels dilemes que ens concerneixen a tots, els quals també acaben dient-nos qui és tal persona i què significa la seva presència —o absència— en determinats llocs o amb altres personatges —les males companyies…—, a la mateixa foto. 

]]> <![CDATA[Rafel Nadal: "No vull cometre l'error de jugar si no sent que estic al cent per cent"]]>

R

]]>