"Ets de Lleide?" Aquesta pregunta, amb la e tancada final, és una de les que més treuen de polleguera Annabel Gràcia, filòloga i investigadora de la Universitat de Girona. "D’entrada la pregunta sembla innòcua. La gent ho fa per fer la gràcia, com quan comencen a salar i a dir Ses Illes. La primera vegada passa, però quan hi insisteixen i t’imiten... és molest que en facin mofa, i també és molt indicatiu". Indicatiu del "desconeixement de les terres de Ponent –continua–, de l’estigma del pagès que no ha sortit de casa", i tota una sèrie de prejudicis que s’han associat a una manera de parlar de segona.

El català no pot esperar. I si parlem del català i els joves, encara menys. Cada parlant que es perd o no es guanya abans dels 20 anys és algú que difícilment es recuperarà. Les dades són clares: l’ús com a llengua habitual entre els de 15 i 34 anys ha caigut en 15 anys a un ritme d’un punt per any a favor del castellà i altres llengües (del 43% el 2007 al 25% el 2022). Durant dècades es van posar les esperances de recuperació de l’idioma, que sortia minoritzat del franquisme, en infants i adolescents gràcies a l’escola –amb la immersió– i a la televisió. Tot i els límits evidents en altres terrenys (per exemple, als cines), es va fer feina i es va avançar. Fins que la fórmula es va esgotar al tombant de segle. L’explosió del món audiovisual (primer amb les teles privades i després amb internet, les plataformes i les xarxes socials) ha perjudicat el català i ha tingut un efecte directe en el món infantil i juvenil. La crisi educativa, i en concret la relaxació de la immersió, combatuda políticament i judicialment, també ha debilitat el paper de l’escola com a factor d’implantació de la llengua històrica del país. Hi ha hagut altres factors: s’ha associat el català a l’independentisme (cosa que l’ha marcat políticament) i l’arribada de població forana ha suposat un repte no sempre fàcil d’abordar.

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha començat l’any amb un projecte d’envergadura: un nou diccionari normatiu pancatalà i postfabrià. Serà un diccionari de nova planta, només en format electrònic, que s’elaborarà durant els pròxims deu anys i reflectirà tota la variació de la llengua, tant de dialectes com de registres. L’objectiu és que sigui el diccionari de referència per al conjunt de la llengua catalana i pugui guiar tots els parlants.

L'escriptora Rosa Planas serà l'encarregada de fer el pregó de la festa de l'Estendard enguany. Planas, que ha estudiat en profunditat aspectes de la història de la ciutat de Palma, farà una repassada per la Palma que ja no hi és. El pregó que ha escrit entén la ciutat com un ésser viu, centrat en les relacions personals i les vivències dels habitants de Palma, ha informat l'Ajuntament de Palma en un comunicat. Des d'aquest punt de partida antropomòrfic, configurarà un relat per mostrar totes les ciutats que varen viure a Palma i que ja no hi són.

Com cada 31 de desembre, Palma ha celebrat la festa de l’Estendard. La plaça de Cort ha estat l’escenari de la col·locació de la cimera del rei Martí i l’Estendard, el qual simbolitza l’entrada de les tropes de Jaume I l’any 1229. Nombrosos ciutadans han volgut participar en aquesta tradició, una de les celebracions cíviques més antigues d’Europa.