La inflació dels anys immediatament posteriors a la pandèmia va erosionar la capacitat adquisitiva de les famílies, i en la majoria d'economies avançades els sous encara no s'han recuperat. Segons un informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE, l'organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món), el tercer trimestre de l'any passat, els sous havien recuperat la capacitat de compra que tenien el 2020 en només 12 dels 33 països més avançats.

Fumata blanca. La ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), i la ministra d'Hisenda (PSOE), María Jesús Montero, han arribat a un acord per adaptar l'IRPF dels treballadors que cobren el salari mínim interprofessional (SMI) aquest 2025, tal com han anunciat des del ministeri de Treball i confirmen des d'Hisenda. Finalment, els perceptors del salari mínim que es veien afectats per aquest impost (un 20% del total) es podran beneficiar d'una "deducció específica" que evitarà que hagin de pagar per l'IRPF. Segons Hisenda, això tindrà un impacte d'uns 200 milions d'euros.

Assisteixo estupefacta al debat aquest entre el PSOE, que ha apujat un 61% el salari mínim interprofessional, i els seus socis de Sumar, que estan en contra que aquesta pujada tingui la retenció d’IRPF. Pel que sembla —ens ho explicaven els brillants Ot Serra i Andrea Zamorano, a l’ARA–, es veu que cada any, quan es proposa quin serà aquest mínim salari, hi ha un “acord polític” perquè no assoleixi el nou llindar i no tributi, però aquesta vegada “Hisenda ha tirat pel dret”. El líder del PP ha dit: “Quedar-se amb la meitat de la pujada de l’SMI ni és progressista ni és justícia social".

"No hi ha res que no hàgim solucionat". Amb aquestes paraules un membre del govern espanyol evidenciava aquest dimecres a la tarda que el xoc entre el PSOE i Sumar per la tributació del nou salari mínim interprofessional (SMI) en l'IRPF s'ha de reconduir d'alguna manera. Però encara és d'hora per saber si el ministeri d'Hisenda es mourà: Sumar creu que María Jesús Montero haurà de recular i a les files socialistes hi ha qui no ho descarta, però la Moncloa de moment es reafirma en la decisió presa. I això que la gran majoria de partits al Congrés s'han mostrat en contra que els treballadors que cobren l'SMI hagin de pagar IRPF. El president espanyol, Pedro Sánchez, s'ha pronunciat al respecte durant la primera sessió de control de l'any al Congrés i ha reconegut que hi ha "debat" dins de la coalició, si bé als passadissos ha negat cap crisi amb el seu soci minoritari al govern. Sánchez i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, somreien des dels seus escons per intentar rebaixar la tensió d'aquest dimarts. Diferent hauria sigut si Montero també hagués acudit a l'hemicicle, però s'ha absentat per una febrada.

Mai abans una pujada del salari mínim interprofessional (SMI) havia generat un xoc entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Sumar, com el que s'ha viscut aquestes últimes hores. Però el que ha desencadenat la picabaralla no ha estat l'increment de l'SMI del 2025 –50 euros al mes, fins als 1.184 euros bruts–, sinó la decisió del ministeri d'Hisenda (PSOE), sota la batuta de María Jesús Montero, de no adaptar el mínim exempt en l'IRPF a la pujada del salari mínim. La mesura implica que per primera vegada una part de les persones que cobren el salari hagin de tributar per l'IRPF, cosa que la ministra de Treball i líder de Sumar, Yolanda Díaz, s'ha afanyat a censurar: "He sabut la decisió [d'Hisenda] pels mitjans de comunicació i no s'ha deliberat [al consell de ministres]", ha afirmat Díaz durant la roda de premsa posterior al consell.

Enguany, el salari mínim interprofessional (SMI) pujarà 50 euros al mes i se situarà en 1.184 euros bruts mensuals en catorze pagues, tal com ha anunciat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa aquest dimecres al migdia. Això suposa un increment d'un 4,4% en comparació amb el salari mínim actual, que és de 1.134 euros mensuals, també en catorze pagues. Alhora, significa aplicar la part alta de la forquilla que va plantejar el comitè d'experts de l'SMI: d'una pujada del 3,4%, a una pujada de com a màxim un 4,4%, com ha acabat passant.

El Consell de Ministres ha aprovat per via d'urgència el text de l'avantprojecte de llei sobre la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals que el ministeri de Treball i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, van acordar al desembre. La patronal, per contra, se'n va desmarcar i, de fet, manté la seva croada contra la reforma. La futura norma no només recull una reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals, sinó que preveu que haurà d'aplicar-se sense devaluació salarial i abans del 31 de desembre del 2025. A més, reforça la desconnexió digital i el registre horari. Quines són les claus de la reforma?

El govern espanyol ha presentat aquest dimecres la seva proposta d'augment del salari mínim interprofessional (SMI) de 50 euros mensuals, que ha topat de moment amb el silenci de la patronal i la reclamació dels sindicats d'apujar-lo encara més, mentre que els ministeris d'Economia i Treball s'han encallat en la negociació per la rebaixa de la jornada laboral.

Salt important per al salari mínim interprofessional (SMI) a Espanya. El ministeri de Treball i els sindicats han acordat aquest divendres apujar el sou mínim un 5%, dels 1.080 euros actuals fins als 1.134 euros en 14 pagues. Es tracta de 54 euros més al mes per als treballadors que cobren l'SMI. El pacte arriba després que la patronal –que ha estat present a la reunió de la mesa del diàleg social, però sense avalar l'augment– sortís de les negociacions després que el govern espanyol no acceptés les seves condicions.

Ningú dubta que el 2024 arrencarà amb un nou increment del salari mínim interprofessional (SMI). La incògnita, per ara, és si serà acordat o no entre govern espanyol, sindicats majoritaris i patronals. Tot i que els tres actors s'han mostrat predisposats a arribar a un pacte tripartit, no seria el primer cop que un d'ells, en concret la patronal, es fa enrere.

Un símptoma que una de les primeres decisions del nou executiu de Pedro Sánchez serà incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) és la iniciativa que per primer cop ha entomat la CEOE plantejant una proposta per apujar-lo. Els empresaris han posat damunt la taula un increment de l'SMI d'un 3% el 2024, passant dels 1.080 euros actuals, als 1.112 euros al mes bruts en 14 pagues, i d'un altre 3% el 2025, quan arribaria als 1.145,77 euros al mes. La xifra, però, queda per sota del plantejament que fan des del ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz (Sumar), i també des dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT). Tots tres actors s'han reunit aquest dijous per primer cop per posar les cartes damunt la taula i, per ara, no han arribat a cap acord.

Un cop resolta la carpeta política, s'obre l'econòmica. La vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ja va avançar la setmana passada que un dels primers fronts econòmics del nou govern espanyol seria l'increment del salari mínim interprofessional (SMI). "Convocaré de forma immediata els agents socials", va dir Díaz, que de fet ahir dimarts, durant el traspàs de carteres de ministres, va assenyalar que "un jove que guanyi menys de 1.300 euros no pot conformar-s'hi".

"Som conscients que la majoria social a Espanya té un poder adquisitiu massa baix", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant el ple del Senat d'aquest dimarts a la tarda. Tot seguit, Sánchez ha anunciat un augment del salari mínim interprofessional (SMI) per a aquest 2023 d'un 8%, fins als 1.080 euros bruts al mes en 14 pagues –l'actual SMI era de 1.000 euros al mes–. Malgrat que el nou augment s'aprovarà en un consell de ministres del mes de febrer, entrarà en vigor amb efecte retroactiu des de l'1 de gener d'aquest any.

Si no es produeix una decisió imminent, les nòmines dels treballadors que cobren el salari mínim interprofessional (SMI) a Espanya seguiran en la mateixa xifra aquest mes de gener. La negociació entre el govern espanyol i els agents socials per acordar una nova pujada segueix estancada, tot i que cap de les parts deixa de referir-s'hi. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, s'ha mostrat partidària aquest dilluns en declaracions als mitjans d'un augment "cap al tram alt" de la recomanació dels experts. Aquest informe recomanava incrementar la retribució mínima fins als 1.082 euros bruts en 14 pagues, en l'extrem més generós de la forquilla.

Si una cosa ha marcat l'agenda d'Unides Podem i el PSOE ja des d'abans de compartir govern és el salari mínim interprofessional (SMI). Quan governava el PSOE tot sol, el 2018, els dos partits van acordar un augment històric de l'SMI per al 2019 de fins a 900 euros mensuals bruts en 14 pagues. A canvi, la formació lila donaria suport als pressupostos de l'Estat. Es tractava d'un increment d'un 22,3% en comparació amb el salari mínim aleshores vigent (735,9 euros mensuals). Però no seria l'últim. Després va arribar l'augment per a l'any 2020 (950 euros); el del 2021, en plena crisi del covid-19 (965 euros) i, finalment, la xifra actual, un sou mínim interprofessional de 1.000 euros al mes. Totes aquestes pujades, això sí, amb estira-i-arronses inclosos entre els dos socis de govern i també amb les patronals i els sindicats.

Aquesta no serà una tardor tranquil·la ni per a la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ni per al ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá. Malgrat haver aprovat mesures estrella com la reforma laboral, les dues carteres han d'entomar la negociació amb sindicats majoritaris i patronals al voltant de diverses reformes en matèria laboral i de la Seguretat Social: des d'un nou acord per a l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) fins a la segona part –no poc convulsa– de la reforma de les pensions. Tot plegat, en un context marcat per uns preus que continuen desbocats, amb una previsió d'inflació mitjana per a aquest 2022 d'entre un 7% i un 8%, i uns salaris que, per contra, es mantenen estancats, cosa que provoca una pèrdua amb comptagotes del poder adquisitiu de molts treballadors. Aquestes són les feines pendents de cara al nou curs:

Francina Armengol ha dit que la patronal "hauria de fer un esforç" per entendre la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 1.000 euros mensuals. Ha fet aquesta declaració en conseqüència que el govern espanyol ha aprovat la mesura sense el suport de les organitzacions empresarials.

"Hi ha certs temes sobre els quals la dreta a penes vol parlar perquè el que està passant aquest mes no hauria passat mai amb la dreta governant", ha afirmat avui el portaveu del PSIB, Alfonso Rodríguez, qui ha criticat el PP pel seu vot en contra de la reforma laboral, aprovada la setmana passada en el Congrés dels Diputats, segons ha informat Europa Press.

La tendència de creixement econòmic de les Balears continua a l'alça després de les dades ofertes pel Govern amb relació als resultats del segon trimestre del 2021. Segons les dades exposades aquest dijous pel conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, les Balears recuperaran el nivell econòmic del 2019 a final del 2022. Així, després d'una temporada turística millor de la que s'havia previst, s'espera que es tanqui aquest any amb un creixement del PIB d'un 11,6%. A més, mirant una mica més enllà el 2022 s'espera que el creixement continuï en auge i arribi al 12,1%. Alhora, també s'ha de recordar que el 2020, l'any de l'esclat de la pandèmia, les Illes Balears varen ser la comunitat autònoma amb una reducció més pronunciada de tot l'Estat, amb un 20,6%.

El salari mínim interprofessional (SMI) augmentarà fins als 965 euros al mes en 14 pagues aquest 2021, respecte als 950 euros actuals. El ministeri de Treball ha arribat aquest dijous a un acord amb els dos sindicats majoritaris –i sense les patronals–. En concret, l'acord recull un augment de 15 euros per a aquest 2021 que serà retroactiu, és a dir, que es començarà a aplicar des de l'1 de setembre. La xifra se situa dins el ventall que el grup d'experts del govern espanyol va proposar per augmentar el salari mínim aquest 2021, entre 12 i 19 euros.