El 2011, al monòleg Acorar, l’actor Toni Gomila feia una reflexió sobre la identitat illenca a partir d’una jornada de matances. “Comparat amb aquest dia –deia–, Nadal és buit; és oci; és una tudadissa d’hores mortes amb l’excusa de la vida”. El petrer Jaume Andreu Galmés, de 55 anys, ja ha perdut el compte de les vegades que ha vist l’obra, que encara es representa. És professor d’Història de l’Art de la UIB. El 2013, juntament amb Mateu Gual, escrigué el llibre Les matances tradicionals a Mallorca (El Gall Editor). “Em sent –apunta– del tot indentificat amb el que descriu Acorar. Per a gent com jo, que hem crescut fent matances, és una presa de consciència d’una tradició ancestral que està morint amb tot el seu univers lèxic, com la paraula ‘acorar’, que al·ludeix a l’acte de matar el porc introduint-li una esmolada ganiveta fins al cor. Aquesta desfeta, però, ja passà amb altres activitats del camp com el fet de segar amb la falç, que s’anà arraconant amb l’arribada de les màquines”.

La matança tradicional ha quedat quasi obsoleta a Mallorca davant la manca de matancers i de noves generacions disposades a mantenir la tradició viva. A més, el canvi de vida d'una societat que ha deixat enrere el camp, on els animals i els cultius tenien un paper protagonista, per entrar en un món més urbanita i digital, ha convertit algunes tradicions mallorquines en una festa que en desvirtua la història, però les manté vives.

“Quan era petita, les matances duraven tot el dia, fins a les onze de la nit, però ara només feim feina”, explica Antònia Sansó, matancera de tota la vida, mentre tasta la sobrassa fresca acabada de fer. Fa unes dècades, anar a matances era un dels esdeveniments de tardor més importants de la Part Forana. Grups de desenes de persones es reunien al camp per sacrificar el porc i preparar part del rebost que els ajudaria a passar l’hivern. I no tot era feina, també s’hi feia tertúlia, i un bon àpat ben regat. Sansó remena el frit de sang que prepara per dinar i lamenta: “Ara ens posam a treballar a les set del matí i al migdia ja hem acabat”. Afegeix, arrufant les espatles, que aquest any és especialment trist: “Amb les mesures del covid-19, tampoc tenim ganes de fer festa”. Fa 38 anys que va agafar el relleu dels seus pares i es va posar a fer matances, però té clar que les seves filles “no continuaran la tradició”.

Les noves normes que s’han anat aplicant durant els darrers temps i que impossibiliten la tinença de porcs dins l’àmbit urbà són una de les causes de la decadència de la matança casolana tradicional, feta seguint pautes ancestrals. La típica soll del porc ha anat desapareixent dels corrals de les cases, també per una qüestió de normativa sanitària.

L’increment de la demanda durant el 2018 i la crisi del porc a la Xina, el principal consumidor d’aquesta carn, són una empenta al sector industrial de la sobrassada de Mallorca a curt i mitjan termini. El clúster d’aquest embotit comercialitza amb segell d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP), atorgat per la Unió Europea el 1996, i ho fa amb dues marques: l’elaborada amb carn de porc i l’específica amb carn de porc negre mallorquí. Aquest darrer, molt minoritari respecte del porc blanc, és criat i engreixat a l’illa seguint els costums tradicionals, mentre que el primer ho fa, aproximadament, en un 70% amb porcs forasters, segons diversos experts del sector.